Buprestidae

Els bupréstidos (Buprestidae), coneguts comunament com a escarabats joyes, escarabats xilófagos metàlics o escarabats barrenadores metàlics,[1] són una família de coleòpters polífagos composta per unes 13 000 espècies,[2] fitófagas tant en estat adult com larvario i que, en alguns casos, poden ser plagues per a la agricultura. Moltes espècies estan brillantemente coloreades sent verdaderes joyes per als coleccionistes, a lo que aludix el seu nom anglés (jewel beetles). La subfamília Schizopodinae és actualment considerada com una família independent (Schizopodidae).[3][4]
Característiques
Els ulls són grans i sancers; carixen d'ocelos; les antenes són serrades, d'onze artejos; la base del pronoto no presenta ànguls prolongats i s'encaixa perfectament en els élitros; la apófisis del prosterno està més o menys encaixada en una cavitat del mesosterno, mecanisme destinat a la fixació del protórax; els élitro cobrixen tot el abdomen i les ales; els tarsos són pentámeros, és dir, tenen cinc artejos en totes les pates; l'abdomen té els primers segments visibles fusionats. Les larves carixen de pates, de seges i de llaure lliure.
Biologia i ecologia
Els bupréstidos són àgils, bons voladores i eminentment diürns, volant a ple sol (heliófilos) i quan la temperatura és alta (termófilos), sent actius en l'hores centrals del dia. Són tots fitófagos, alimentant-se sobretot de corfa tendra, fulls o polen en les flors. En cas de perill repleguen antenes i pates i es deixen caure al sol a on permaneixen immòvils i passen inadvertits. Les femelles depositen els ous en els clavills de la corfes, els talles de plantes baixes, en el coll de les raïls o sobre els fulls; algunes espècies (Judolinae) fan la posada en el sol. En la majoria d'ocasions elegixen arbres o vegetació morta, malta o debilitada per l'atac d'atres insectes, incendis, etc., en lo que contribuïxen al sanejament dels boscs. No obstant, algunes espècies ataquen plantes sanes i constituïxen plagas. El modo de vida de les larves és variat. Les larves de Judolinae són endogeas o edàfiques, és dir, viuen en l'interior del sol, desplaçant-se activament i alimentant-se de raïls. Moltes larves de bupréstidos són xilófagas, o siga, excaven galeries en l'interior de la fusta (ya siguen troncs, branques o raïls), de la que s'alimenten; tal és el cas de molts Buprestinae, Acmaeoderini, Chrysobothrini o Agrilini. Atres larves perforen i devoren la mèdula de plantes herbàcees anuals, sense leño; són eixemple d'esta categoria els Coraebini i Aphanisticini. Finalment, algunes espècies, com les de la tribu Trachydini són minadoras de fulls.
Taxonomia
Subfamília Agrilinae
Subfamília Buprestinae
Subfamília Chrysochroinae
Subfamília Galbellinae
Subfamília Julodinae
Subfamília Polycestinae
Galeria
-
Dicerca obscura (subfamília Chrysochroinae), Norteamérica
-
Capnodis tenebrionis, larva
Referències
- ↑ Escarabats bupréstidos: Un tesor desconegut dels ecosistemes Revista Saber més. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ Verduc, A. 2005. Fauna de Buprestidae de la Península Ibèrica i Balears. Argania editio, Barcelona, 350 pp. ISBN 84-931847-9-9
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLawrence - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBouchard
- Este artícul conté una traducció derivada de «Buprestidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.