Pata (artròpodes)
Les pates dels artròpodes són apèndixs articulats usats per a caminar o nadar. Molts dels térmens usats per a denominar els artejos o segments de la pata dels artròpodes vénen del llatí, i poden ser confosos en térmens usats per a nomenar oss: coxa (significant cadera), trocànter (comparable al trocànter major i al trocànter menor), fèmur, tébea i el tarso, el qual es pot subdividir fins a en 5 parts.
Homologia
editarLes homologia entre els segments de les pates entre els diferents grups són difícils de provar i són font de molta controvèrsia. Alguns autors sostenen que la pata del ancestro comú més recent dels artròpodes posseïa 11 segments,[1] pero els artròpodes moderns tenen només huit o menys. Ha segut també discutit[2][3] que les pates ancestrals no haurien necessitat ser tan complexes, i sumat a atres factors, haurien derivat en la successiva pèrdua de la funció d'un gen, lo que podria derivar en una reordenació paralela dels segments.
El fèmur és un dels artejos de les pates dels artròpodes (insectes i aràcnits), que no guarden homologia entre sí, ni en el fèmur dels vertebrats.
Hexapoda
editarLes pates dels insectes es troben sempre ubicades en el tórax. Estos tenen 5 segments per pata; coxa, trocànter, fèmur, tébea i tarso, estant el tarso dividit en subseccions cridades tarsómeros. En alguns grups, el número de tarsómeros és un dels factors essencials en l'identificació de les famílies. Les ungles tarsales també poden estar presents .[4][5]
La segmentaació és similar a la dels colémbolos, en els quals cada pata té coxa, trocànter, fèmur, tébea, i un complex tarsal.
Sumat a estos hi ha un sext segment cridat pretarso, que consistix en ungles i vàries atres estructures al final del tarso. Una estructura similar a un lòbul és cridat arolio quan es troba entre les ungles, com en Orthoptera (saltamontes i grills), o pulvillo si es troba en la base de les ungles, com en Diptera (mosques). Estes estructures usualment servixen per a aumentar l'adherencia a superfícies i/o per a amortiguar una caiguda, com en li bote del saltamontes.
Les pates dels insectes són apèndixs dels tres segments toràcics, el protórax, mesotórax i metatórax. Esta terminologia és aplicada algunes voltes als segments de les pates, per eixemple el mesofémur és el fèmur del segon parell de pates, i el protarso és el tarso del primer parell de pates.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Kukalova-Peck, J.(1992).«The "Uniramia" do not exist - the ground pla of the Pterygota as revealed by Permian Diaphanopterodea from Russia (Insecta, Paleodictyopteroidea)».70(2)
- 236–255.
- ↑ Fryer, G.(1996).«Reflections on arthropod evolution».58(1)
- 1–55.
- ↑ Schram, F. R. & S. Koenemann(2001).«Developmental genetics and arthropod evolution: part I, on legs».3(5)
- 343–354.
- ↑ Harbach, R. E. & K. L. Knight (1980). Taxonomist's Glossary of Mosquit Anatomy, Plexus, Marlton, NJ.
- ↑ Richards, O. W. & R. G. Davies (1977). Imm's General Textbook of Entomology, 10th ed. (2 Volumes), Chapman and Hall, London.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pata (artrópodos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.