Anar al contingut

Ull simple

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Ocelo (mimetisme).
Eixemple de ocels en avespa Polistes sp.

Els ulls simples o ocels són chicotetes estructures fotorreceptoras presents en molts animals, que funcionen com a òrguens de la visió. El terme ocelo procedix del llatí oculus (ull) i lliteralment significa "ojito".

En els insectes existixen dos tipos de ocels: els ocels dorsals o simples que es troba en les formes adultes de molts tipos d'insectes i els ocels laterals o stemmata, que existixen solament en les larves d'alguns órdens. Abdós tipos són molt diferents estructural i funcionalment.

Els ulls simples d'atres animals com els cnidarios (pòlips i meduses) també són cridats ocels, pero la seua estructura i anatomia és totalment diferent a la de l'ocelo dorsal dels insectes.

Ocelos dorsals dels insectes

Cap d'un avispón europeu (Vespa crabro) en la que poden observar-se clarament 3 ocels.
Cap d'una mosca: 12 (ocels) 14 (ulls composts).

La majoria dels insectes tenen un parell d'ulls composts relativament grans, localisats esquena-lateralment en el cap. Cada ull compost està format d'un cert número d'unitats nomenades omatidios.

En adició als ulls composts, la majoria dels insectes posseïx tres ulls simples o ocels localisats en la part superior del cap, entre els ulls composts.

El número forma i funció dels ocels dorsals dels insectes és molt variable. Tendixen a ser majors en els insectes voladores, sobretot abelles, avespes, parots i saltamontes.

Lo més freqüent és que estiguen presents en número de tres, dos laterals i un de central, en alguns insectes terrestres com les panderoles solament existixen els dos laterals, estant absent el central. Tinga's en conte que estos ocels laterals són del tipo dorsal i no deuen confondre's en els ocels laterals cridats stemmata que es presenten en algunes formes larvarias.

L'estructura d'un ocelo dorsal consta d'una lent (còrnea) i una capa de cèlules fotorreceptoras (bastons). La lent pot estar fortament curvada com en les abelles, saltamontes i parots o ser plana com en les panderoles. La capa de cèlules fotorreceptoras pot estar situada immediatament despuix de la lent o separada d'ella per un espai (humor vítreu). El número de cèlules fotorreceptoras també és molt variable, oscila entre varis centenars i alguns mills per als ocels ben desenrollats.

Existixen dos característiques notables dels ocels que estan presents en la major part dels órdens d'insectes:

  • 1. El poder refractivo de la lent és insuficient per a que es forme una image en la capa de cèlules fotorreceptoras.
  • 2. Moltes cèlules fotorreceptoras envien l'informació a una única neurona de segon nivell en la que convergixen.

Estes dos qualitats han dut a la conclusió de que els ocels són incapaços de distinguir les formes i que la seua funció consistix en detectar la presència de llum i la seua intensitat.

La gran obertura de la lent i la seua chicoteta capacitat de refracció, aixina com la convergència de l'informació generada en poques neurones, fan concloure que els ocels són més sensibles a la llum que els ulls composts. Ademés el chicotet número de conexions nervioses entre les cèlules receptores i els músculs efectors i el gran tamany de les neurones de l'ocelo que moltes voltes són les majors del sistema nerviós de l'animal, induïxen a creure que la resposta que proporcionen és més ràpida que la de l'ull compost.[1]

OCELOS_Chrysomya megacephala, detalls


Una de les teories existents sobre la funció dels ocels, supon que són utilisats per a mantindre l'estabilitat del vol. S'han demostrat correccions en el vol com a resposta a la llum en langostas[2] i parots.[3]

Ocelos en cap de mosca
Erro al crear miniatura:
Ocelos d'avespa

Referències

  1. ↑ Martin Wilson(1978).«The functional organisation of locust ocelli».Journal of Comparative Physiology A: Neuroethology, Sensory, Neural, and Behavioral Physiology.124(4): 297–316.doi:10.1007/BF00661380.
  2. ↑ Taylor, Charles P.(8 de giner de 1981).«Contribution of Compound Eyes and Ocelli to Steering of Locusts in Flight: I. Behavioural Analysis».Journal of Experimental Biology.93(1): 1.
  3. ↑ Stange, Gert; Howard, Jonathon(12 de giner de 1979).«An Ocellar Dorsal Light Response in a Dragonfly».Journal of Experimental Biology.83(1): 351.