Còrnea

La còrnea[1] és la part frontal transparent de l'ull que cobrix l'iris, la pupila i la cambra anterior. La còrnea, junt en la cambra anterior i el cristalí, refracta la llum. És responsable de dos terceres parts de la capacitat de refracció de l'ull.[2][3] En humans, el poder refractivo de la còrnea és d'aproximadament 43 dioptries.[4] Encara que la còrnea contribuïx a la major part del poder d'enfocament de l'ull, el seu enfocament és fix. Per un atre costat, la curvatura del cristalí es pot ajustar a l'enfocament depenent de la distància a l'objecte.
No obstant, la còrnea no és tan sol una lent, ya que és el teixit en major densitat de terminacions nervioses en el cos humà.[5] Els térmens mèdics relacionats en la còrnea solen començar en el prefix "querat-" del grec antic κέρας, “banya”.
Anatomia
La còrnea és un teixit altament diferenciat per a permetre la refracció i la transmissió de la llum. La seua forma consistix bàsicament en una lent cóncau-convexa en una cara anterior, en contacte íntim en la película lagrimal precorneal, i una atra cara posterior, banyada per l'humor aquós. Estes relacions permeten a la còrnea carir de vascularisació, puix estos líquits són els màxims responsables de mantindre els seus requeriment fisiològics. La gruixa alcança casi 1 mm en la perifèria i és alguna cosa major de 0,5 mm en la zona central. La còrnea es compon d'un epiteli estratificado escamoso no queratinisat, un estroma de teixit conectiu i d'una monocapa celular endotelial. Encara que este teixit avascular és aparentment simple en la seua composició, l'enorme regularitat i uniformitat de la seua estructura són les que permeten la seua precisa transmissió i refracció de la llum.[6]
La cara anterior té una forma oval, verticalment medix 11 mm i horisontalment 12 mm i té un radi de curvatura de 7,8 mm. La cara posterior té una forma cóncava, verticalment i horisontalment medix 13 mm i té un radi de curvatura de 6,5 mm.
Estrats
La còrnea humana, aixina com la d'uns atres primats, té sis capes. La còrnea dels gats, gossos i atres carnívors solament tenen quatre.[7] Les capes de la còrnea humana, des de l'anterior a la posterior, són:
- Epiteli corneal: Representa un 10% de l'estructura total de la còrnea i es considera una continuació de l'epiteli de la conjuntiva, és l'epiteli escamoso estratificado més organisat. Es dividix en 4 capes:
- Capa de Cèlules Escamosas: La seua funció és dispersar i retindre la película lagrimal, conté zónula d'oclusió i funcionen com a vàlvules per a regular el pas de substàncies. Té una vida mija de 4 a 8 dies i de la seua reposició s'encarrega la capa basal.
- Capa de Cèlules Aladas: Té Factors promotors de creiximent i tarda en regenerar-se de 4 a 6 semanes.
- Membrana basal.
- Capa Basal: Li permet tindre major adheriment a la membrana de Bowman.
- Estrat de Bowman (també cridada membrana basal anterior, encara que en realitat no és una membrana com a tal, sino una capa condensada de colagen): És una capa resistent que protegix el estroma corneano. Està conformada principalment per fibres de colagen de tipo I organisades de forma irregular. Té una gruixa de 14 micrómetros. Esta capa no es pot regenerar.[8] i està absent o és molt fina en sers no primats.[7][9]
- Estroma corneal: El estroma és l'estrat més fort de la còrnea i representa el 90% del seu volum, està constituït per un 80% d'aigua i 20% de sòlits. Té aproximadament 200 làmines. Conté fibres de colagen que guarden la mateixa distància entre sí i és lo que li dona la transparència a la còrnea; també conté queratocitos que servixen per a regenerar les fibres de colagen i proteoglucanos que mantenen distribuïdes les fibres de colagen.
- Capa de Dua: correspon a una capa consistent i ben definida que separa l'última fila de queratocitos en la còrnea. Provablement estiga relacionada en l'hidropesia aguda, Descematocele i distròfia pre-Descemet. És l'última en incorporar-se en l'anatomia de la còrnea.[10]
- Membrana de Descemet (membrana basal posterior): és una capa que carix de cèlules i servix com una membrana basal modificada de l'epiteli posterior o endoteli corneal. L'estrat està format principalment per fibres de colagen IV i té una gruixa de 5 a 20 µm, depenent de l'edat, esta capa va guanyant aproximadament una micra de gruixa cada 10 anys.
- Endoteli corneal: és un epiteli simple de cèlules cúbiques riques en mitocondrias d'aproximadament 5 µm de gruixa. Estes cèlules són responsables del transport de decorreguts i soluts entre els compartimento aquós i estromal. El terme “endoteli” és erròneu degut a que este epiteli és irrigado per humor aquós i no per sanc i limfa. Ademés té un orige, aparència i funcionalitat diferent a l'endoteli vascular. A diferència de l'endoteli vascular, l'endoteli corneal no es regenera sino que s'estira per a compensar la pèrdua de cèlules mortes, lo que té un fort impacte en la regulació dels decorreguts. Si l'endoteli no pot conservar un balanç de decorreguts, el estroma s'unfla per l'excés de líquits, lo que provocarà la pèrdua de transparència de la còrnea. Esta capa també conté zónula d'oclusió que servixen com a vàlvules per a deixar passar l'humor aquós. Contie
ne aproximadament de 3500 a 4000/mm² de cèlules al moment de nàixer i el mínim necessari per al seu funcionament és de 300 a 600/mm² cèlules.
Inervacó
Existix en la còrnea una rica trama de nervis sensitivos provinents de la divisió oftàlmica del nervi trigémino, fonamentalment per via dels nervis ciliars llarcs. Es calcula que en la còrnea hi ha una inervacó sensitiva que és 300 voltes major que la de la pell i 80 la del teixit dentari. Despuix de formar un plexe anular en el llim, perden les seues baines de mielina i penetren en el estroma anterior, des d'a on perforen la membrana de Bowman i penetren en l'epiteli, en a on es troben les seues terminacions. La concentració d'estes terminacions és de 20 a 40 voltes major que la polpa dental i entre 300 a 600 voltes més que la pell, en major densitat en els dos terços centrals de la còrnea. Açò indicaria que la lesió sobre una sola cèlula epitelial seria suficient per a provocar la percepció dolorosa.
S'han detectat tres tipos de terminacions nervioses 1) nociceptoras, 2) polimodales i 3) de temperatura. Les segones responen a variats estímuls de tipo químic, mecànic, etc. Quan es danyen estes terminacions, la regeneració no recupera exactament la sensibilitat específica anterior.
Tant en el trofisme tisular com en la regeneració del teixit despuix d'un trauma, la inervacó juga un paper fonamental en lliberar neuropéptidos, que a la seua volta estimulen l'arribada de cèlules inflamatorias, NGF, neurotrofinas, etc.[11]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Cassin, B.; Solomon, S. (1990). Dictionary of Eye Terminology (en anglés), Gainsville, Florida: Triad Publishing Company.
- ↑ Goldstein, E. Bruce (2007). Sensation & Perception, 7th edició (en anglés), Canada: Thompson Wadsworth.
- ↑ Najjar, Dany. «[http:/ /www.eyeweb.org/optics.htm Clinical optics and refraction]» (en anglés).
- ↑ González Andrades, Miguel (2011). «Generación de córneas humanas artificiales por Ingeniería Tisular para su utilización como medicaments de Terapias Avanzadas». Consultat el 6 de septiembre de 2015.
- ↑ «Anatomofisiología de la córnea». Ophthalmology (28 de mayo de 2013). Consultat el 28 de mayo de 2013.
- ↑ 7,0 7,1 Merindano Encina, María Dolores; Potau, J. M.; Ruano, D.; Costa, J.(2002).«A comparative study of Bowman's layer in some mammals Relationships with other constituent corneal svbsyxrtructures».European Publicación of Anatomy.6(3): 133-40.(en anglés)
- ↑ "eye, human."Encyclopædia Britannica from Encyclopædia Britannica 2006 Ultimate Reference Suite DVD 2009
- ↑ Hayashi, Shuichiro; Osawa, Tokuji; Tohyama, Koujiro(2002).«Comparative observations on corneas, with special reference to bowman's layer and descemet's membrane in mammals and amphibians».Publicació of Morphology.254(3): 247-58.doi:10.1002/jmor.10030.(en anglés)
- ↑ «Human Corneal Anatomy Redefined: A Novel Pre-Descemet's Layer (Dua's Layer)» (en anglés). Ophthalmology (28 de mayo de 2013). Consultat el 28 de mayo de 2013.
- ↑ Durán de la Colina, Juan A.. «1 Anatomofisiología de la córnea». Consultat el 31 de agosto de 2015.