Ull compost
Un ull compost és un orgue visual que es troba en certs artròpodes com insectes i crustacis. Consistix en l'agrupació d'entre 12 i varis mills (6.300 en Apis mellifera) d'unitats receptives. Estos tipos d'ulls no tenen una lent central, la qual cosa implica una baixa resolució d'image. No obstant, els ulls composts són capaços de detectar moviments ràpits, veuen un ampli ranc d'ànguls sòlits i en alguns casos, perceben la polarisació de la llum.
Els ulls composts es troben principalment en els insectes, i estan formats per moltes facetes simples cridades omatidios que donen una image en mosaic, no imàgens múltiples, com a sovint es creu.[1] Cada omatidio consistix en una lent i un rabdoma, el qual està compost de grups de cèlules receptores visuals (rabdomeros) posades en paralel o llaugerament girades.
En insectes i crustacis l'ull compost dels adults es desenrolla en una secció del cap diferent de la regió en que les larves té el seu ull mig. Els nous omatidios es van afegint en rencs semicirculares en la part d'arrere de l'ull durant el primer pas del desenroll de l'ull. Açò fa que els omatidos siguen quadrats, pero despuix, durant el desenroll es tornen hexagonals.
Fisiologia
[editar | editar còdic]Percepció del moviment
[editar | editar còdic]
L'ull compost és excelent en la percepció de moviment. Si un objecte creua el camp visual, els omatidios s'encenen o apaguen alternativament. Per este "efecte de parpadeo" els insectes responen millor a objectes en moviment que als que permaneixen estacionarios. Les abelles, per eixemple, visiten en preferència flors mogudes pel vent.[2]
Resolució òptica i sensibilitat
[editar | editar còdic]l'agudea visual és la capacitat del sistema de visió per a percebre, detectar o identificar objectes especials en unes condicions d'allumenament bones.[3] En l'ull compost la resolució o agudea visual depén del número de omatidios i de la distància entre ells. Açò no permet reduir el tamany dels omatidos per a aumentar el seu número i incrementar l'agudea visual. Per lo tant els ulls composts mai alcancen el grau de resolució dels ulls de vertebrats.[4]
Aquells artròpodes actius quan la llum és baixa (carranc de riu, mantis) desplacen els pigments dels omatidios cap a la base de les cèlules pigmentadas. Açò permet que la llum entre a cada omatidio en un àngul més ample i que passe als omatidios adjacents estimulant també estos en conseqüència. Aixina, l'image és més pobra pero la percepció del nivell de llum aumenta. Provablement el mantis només pot distinguir l'absència o presència de llum en condicions de penombra.
Visió del color
[editar | editar còdic]Molts insectes perceben colors. Açò requerix dos o més pigments visuals, cada u capaç d'absorbir llum de diferent llongitut d'ona.
En l'abella domèstica quatre de les cèlules visuals en cada omatidio respon óptimament a la llum groc-verdosa (544 nm); dos responen a la llum blava (344 nm) i les dos restants responen a la llum ultravioleta (344 nm).
Este sistema permet que les abelles distinguixquen els colors incloent llum ultravioleta, pero no el roig. Els estudis comportamentales confirmen açò. La visió ultravioleta de les abelles els servix per a trobar polen i néctar en certes flors que tenen guies de néctar que estos insectes poden vore encara que siguen invisibles per als humans.
Les palometes monarca usen llum ultravioleta per a orientació en la seua llarga migració de més de 4.000 km.[2]
Tipos
[editar | editar còdic]Hi ha dos tipos bàsics d'ulls composts:
- L'ull d'aposició que es pot dividir en dos grups. El típic ull d'aposició té una lent que enfoca la llum provinent d'una direcció sobre el rabdómero, mentres que la llum provinent d'atres direccions s'absorbix en les parets obscures del omatidio. L'atre tipo d'ull d'aposició es troba en l'orde Strepsiptera, en el qual cada lent forma una image, i les imàgens es combinen en el cervell. Este ull es diu ull de superposició neuronal o ull esquizocroal compost.
- El segon tipo es diu ull de superposició. Es dividix en tres tipos: superposició refractante, superposició reflectante i superposició parabòlica. L'ull de superposició refractante té una obertura entre la lent i el rabdómero i no té paret. Cada lent reflectix la llum en un àngul igual a l'àngul que la rep. El resultat és la formació de l'image en la mitat del radi de l'ull, a on hi ha situades les testes dels rabdómero. Este tipo d'ull es troba normalment en insectes nocturns. En els ulls composts de superposició parabòlica, que es troben en artròpodes com les efímeres, cada faceta de la superfície de l'ull conté una superfície parabòlica que rep la llum d'un reflector i l'enfoca sobre una matriu de sensors. Els crustacis de cos llarc com a gambes, llagostins i langostas són els únics que tenen ulls de superposició reflectante, que també tenen una obertura pero que en lloc de lents utilisen diedros d'espills.
Hi ha algunes excepcions dels casos anteriors. Alguns insectes tenen lo que es denomina un ull compost de lent simple, que és un cas intermig entre l'ull compost de superposició i l'ull de lent simple que es troba en els animals d'ulls simples.
Es creïa que el cos del Ophiocoma wendtii, un tipo d'ofiuroideo, estava cobert de omatidios, convertint tota la seua pell en un ull compost.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ojo compuesto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.