Vespa crabro
L'avispón europeu (Vespa crabro) és una espècie d'insecte himenòpter de la família Vespidae.[1] És una avespa de gran tamany; la reina medix de 25 a 35 mm; les obreres són més menudes. Les antenes del mascle tenen tretze segments, mentres que les de les femelles tenen dotze. l'abdomen és de color castany en zones grogues. Les ales són llaugerament rojoses.
Cicle vital
Les reines emergixen de la seua hivernació en la primavera i busquen un lloc apropiat en a on construir els seus nius, com pot ser en buits d'arbres o en altillos d'edificis humans. Ho construïxen en polpa de fusta mastegada i empastada en la saliva, lo que produïx una substància similar al paper. Depositen uns pocs ous dels que naixen obreres infértiles. Quan hi ha entre cinc i dèu obreres, es fan càrrec del niu i de dur aliments; a partir d'eixe moment la reina es dedica exclusivament a posar ous, mentres que les obreres cacen insectes i atres invertebrats per a alimentar a les cries. Les obreres necessiten aliments en alt nivell energètic, per eixemple, sucres, per a mantindre el vol, per lo que també busquen néctar, llacor vegetal, etc. Aixina mateix s'alimenten d'un líquit ensucrat segregat per les larves.
-
Avispón atacant una colmena de Apis mellifera. -
Niu nou de avispón. -
Niu abandonat.
El niu alcança el seu major desenroll en setembre en els països meridionals. En eixa época la reina posa ous masculins (zánganos) i noves reines i, al poc temps, mor. Les noves reines i els mascles efectuen el vol nupcial, despuix del com els mascles moren i les noves reines, ya fecundadas, busquen un lloc per a hibernar. Mai tornen a usar un niu de l'any anterior.
Distribució geogràfica
La seua distribució geogràfica s'estenia des d'Europa a Àsia, pero en el XIX va aplegar també a Norteamérica, a on es denomina avispón europeu. Allí està ben establit ara en l'est i centre del continent (Bugguide.net).
Perillositat per al ser humà
El avispón europeu (Vespa crabro), de la mateixa manera que la majoria d'avespes i avispones, pot inocular el seu verí en ser humà. Abdós preferixen la fugida abans que l'atac. Generalment ataquen en defensa del niu; en un primer moment, si el niu és agitat o danyat, les avespes ixen a l'exterior i es posen sobre ell per a observar qué succeïx. Si el niu és novament molestat, una o vàries avespes combaten a l'intrús picant-li ràpidament, inclús a través de la roba, i retrocedixen, posant-se una atra volta en el niu. La seua pauta és defendre el niu a tota costa, fins a tal punt que si se li capciona fòc, les avespes arrisquen la seua vida defenent-ho i poden aplegar a morir.
Subespècies
Es reconeixen les següents subespècies:[2]
- Vespa crabro altaica
- Vespa crabro birulai
- Vespa crabro caspica
- Vespa crabro crabroniformis
- Vespa crabro gribodoi
- Vespa crabro meridionalis
- Vespa crabro oberthuri
Referències
- ↑ Vespa crabro en l'ITIS.
- ↑ Bisby F., Roskov I., Culham A., Orrell T., Nicolson D., Paglinawan L., Bailly N., Appeltans W., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D., eds. «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life, 2012 Annual Checklist» (en anglés). Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2015. Consultat el 15 d'octubre de 2012.
Enllaços externs
- Avispón Vespa crabro
- Bugguide.net
- Hornets En anglés traduït de l'alemà.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vespa crabro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.