Artejo (artròpodes)

En zoologia es denomina artejo a cada una de les parts en que es dividixen els apèndixs —pates, antenes, palpes, etc.— dels artròpodes.

Erro al crear miniatura:

Artejos de la pata d'una aranya:
1. Coxa. 2. Trocànter. 3. Fèmur. 4. Patela. 5. Tíbia. 6. Metatarso. 7. Tarso. 8. Pretarso (ungles).

Com a sinònim cult també s'usa la veu artícul.

Abdós veus s'usen també en botànica.

Etimologia

La paraula artejo deriva del llatí articŭlus, 'articulació', 'juntura dels ossos' (o dels membres) (i 'els mateixos membros'), 'nuc' (dels dits o de les plantes), 'part', 'divisió.

Anatomia

Els artròpodes es caracterisen pel seu simetria bilateral, per la metamerizaació, és dir, la divisió del seu cos en segments o metámeros, pels seus apèndixs articulats, i pel seu exoesquelet. En la major part d'ells els metámeros poden diferir pel seu desenroll, la seua estructura o la seua funció, i també poden ser distints en les diverses regions del cos (cap, tórax i abdomen, algunes voltes, com en els crustacis i en els aràcnits, fusionades les dos primeres formant un cefalotórax). En tots els metámeros que componen el seu cos, llevat l'acron (primer segment del cap) i el tèlson o pixidio, posseïxen típicament un parell d'apèndixs articulats en el cos i constituïts per una successió de parts, els artejos o artículs, articulats entre sí, que és precisament la característica a la que deuen el seu nom. Estos apèndixs, fonamentalment semblants entre sí, varen ser destinats en principi per a la locomoció, pero en el curs de l'evolució, per un costat, varen desaparéixer alguns, i per un atre, es diversificaron en relació en les distintes funcions que devien desenrollar. Els apèndixs s'articulen en el segment comprés entre el tergito i l'esternito, i ocupen una posició lateral si estos estan igualment desenrollats, pero es desplacen ventralment si el esternito es reduïx.

Cada apèndix està constituït normalment per un número determinat de segments, els artejos o artículs, articulats entre sí i mòvils en relació a el segmente precedent per mig de músculs propis. Ademés, els artículs dels apèndixs es poden agrupar en seccions fonamentals, que provablement representen la chafada d'una subdivisió primària de l'apèndix primitiu dels artròpodes, a la que se sobrepon, en el curs de l'evolució, una subdivisió secundària corresponent als segments actuals. Inicialment, l'apèndix va deure estar constituït per una peça basal, el coxito, i per una atra distal, el telopodio o telopodito, que molt pronte es subdividiría en dos seccions: femoral i tibial. Finalment, cada una d'estes tres seccions alcançaria l'actual estructura en segments o artejos:

• coxito: precoxa, coxa i base;
• regió femoral: preisquio, isquio i mer;
• regió tibial: carp, propodio i dàctil.

Ya que els segments corresponents en els diversos grups d'artròpodes varen ser designats en diferents noms, i que tals denominacions es varen conservar a pesar de que es va demostrar la seua equivalència, basant-se en investigacions de filogenia dona les distintes classes d'artròpodes i en estudis morfològics comparats, a continuació s'inclou un quadro comparatiu de les homologia establides fins ara. No obstant, algunes d'elles són incertes i no estan acceptades completament.

Correspondència entre els artejos apendiculares de les principals classes d'artròpodes

Seccions	Artejos típics	Merostomados	Aràcnits	Crustacis	Diplópodos / Quilópodos	Insectes
coxito	precoxa — coxa base	— — coxa	— — coxa	(precoxopodio) coxopodio basipodio	— — coxa	(subcoxa) trocantin coxa
telopodito (secció femoral)	preisquio isquio mer	— prefémur fèmur	— trocànter fèmur	(preisquiopodio) isquiopodio meropodio	(trocànter I) trocànter II fèmur	— trocànter fèmur
telopodito (secció tibial)	carp propodio dàctil	(ròtula) + tébea tarso postarso	ròtula / tébea basitarso tarso / pretarso	carpopodio porotopodio dactilopodio	tébea tarso pretarso	tébea tarso pretarso

Bibliografia

• Brusca, R. C. & Brusca, G. J. (2005): Invertebrats, 2ª edició. Madrit: McGraw-Hill Interamericana. ISBN 0-87893-097-3.
• D'Ancona, H. (1972): Tractat de zoologia. 2 Vols. Barcelona: Editorial Llabor, S. A.
• Font Quer, P. (1993): Diccionari de botànica. Barcelona: Editorial Llabor, S. A. Tom I. ISBN 84-335-0076-7.
• Frings, H. i Frings, M. (1975): Conceptes de Zoologia. Madrit: Editorial Alhambra. ISBN 84-205-0505-6.
• Grassé, P.-P., E. A. Poisson i O. Tuzet (1976): Invertebrats. (En Grassé, P.-P., Zoologia, vol. 1) Barcelona: Toray-Masson. ISBN 84-311-0200-4.
• Hickman, C. P., W. C. Ober i C. W. Garrison (2006): Principis integrals de zoologia, 13ª ed. Madrit: McGraw-Hill Interamericana. ISBN 84-481-4528-3.
• Remane, A., Storch, V. i Welsch (1980): Zoologia sistemàtica. Classificació del regne animal. Barcelona: Edicions Omega. ISBN 84-282-0608-2.