Exoesquelet
.jpg)
El exoesquelet (del grec ἔξω, éxō «exterior» i σκελετός, skeletos «esquelet»), dermatoesqueleto,[lower-alpha 1] dermoesqueleto o esquelet dérmico és l'esquelet extern continu que recobrix, protegix i soporta el cos d'un animal, fongo o protoctista. Un dermoesqueleto recobrix tota la superfície, de tots els animals del tall artròpodes (aràcnits, insectes, crustacis, miriàpodes i atres grups relacionats), a on complix una funció protectora, de respiració i una atra mecànica, proporcionant el sostingues necessari per a l'eficàcia de l'aparat muscular.
Diversitat
[editar | editar còdic]Els dermatoesqueletos es componen de diferents materials: materials òsseus o cartilaginosos i la dentina en els peixos i les tortugas; la quitina forma l'exoesquelet en els artròpodes i en alguns fongos i bactèries; el carbonat de calcio constituïxen les closques dels moluscs, braquiópodos i alguns poliquetos i els corals i atres organismes aquàtics com els briozoários segreguen exosqueletos calcáreos;[2] la sílice conforma l'exoesquelet en les diatomees microscòpiques i radiolarios; en alguns organismes, com a certs foraminíferos, els dermatoesqueletos s'aglutinen pegant grans d'arena i closca en el seu exterior. Contràriament a una idea comuna errònea, els equinoderms no posseïxen exoesquelet, puix sempre estan continguts dins d'una capa de teixit viu.
Els dermatoesqueletos d'alguns animals han resultat de processos evolutius independents, per lo que alguns animals en endoesqueleto posseïxen també esquelet dérmico. Aixina ocorre en alguns mamífers, com els armadillos en les seues estructures òssees, el pangolín en el pèl. Entre els reptils, les tortugas presenten closques òssees i els cocodrils tenen escuts òsseus i escates còrnees.[1]
L'exoesquelet dels artròpodes
[editar | editar còdic]És una coberta externa normalment dura i resistent produïda per la secreció de les cèlules tegumentarias. El dermatoesqueleto està compost pel polisacàrit quitina, un polímer format per cadenes rectes i simples (no ramificadas) de N-Acetilglucosamina, un monosacàrit que inclou nitrogen en la seua composició. En alguns casos l'exoesquelet apareix calcificado, reforçat per l'aposició de carbonat càlcic; és el cas de molts crustacis, com els carrancs o les langostas. L'exoesquelet servix també de depòsit de productes d'excreció, com la guanina, lo que és a voltes causa de colors vius o lluentor metàlica, com s'observen en molts artròpodes (com a aranyes, etc.).[3]
L'exoesquelet és realment «continu», pero apareix estructurat en zones engrossades (escleritos) que s'articulen per llínees o zones de menor gruixa. En artròpodes de vida aérea, com els insectes o els aràcnits, l'exoesquelet es continua cap a les cavitats respiratòries (pulmons o tráqueas) allí a on estes s'òbrin a l'exterior, tapizándolas. També els extrems anterior i posterior de l'aparat digestiu estan tapizados per exoesquelet.
L'exoesquelet favorix la fossilisació, especialment la de formes marines, com crustacis o trilobites, que freqüentment ho presenten mineralizado
Ecdisis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Muda (biologia).
El creiximent dels artròpodes requerix que es desprenguen periòdicament del seu esquelet extern, fenomen al que nos referim com muda o ecdisis. Quan aplega el moment l'animal passa a un estat de quiescencia (repòs), durant el qual s'afluixa la consistència de les parts internes de la cutícula, al mateix temps que l'epidermis, que està davall, es prepara per a la síntesis i secreció dels components de la nova cutícula. Per un aument de pressió interna, o a voltes per un atre mecanisme, s'esgarra la vella cutícula i l'animal realisa els esforços necessaris per a desprendre's d'ella al mateix temps que secreta la nova. Quan sale es troba en un estat de debilitat i la seua consistència és blana. En un determini més o menys breu la nova coberta s'endurix.
L'ecdisis afecta, naturalment, als recobriment de les cavitats internes, d'orige ectodèrmic (els dos extrems del tracto digestiu i, en artròpodes aéreus, les tráqueas o pulmons).
L'ecdisis no atañer solament als artròpodes, sino als atres phylums dotats de cutícula en els que estan emparentats, i que conformen en ells el clado dels ecdisozoos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «exoesquelet». RAE.
- ↑ Susannah M. Porter (2007). "Seawater chemistry and early carbonate biomineralizació". Science 316 (5829): 1302.
- ↑ "Exoesquelet de sales minerals"; Prezi.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Exoesqueleto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>