Molusc
El molusc contagiós o molluscum contagiosum és una maltia cutànea d'etiologia vírica (poxvirus), concretament Molluscipoxvirus. La forma infantil sol transmetre's per fómites mentres que en adults sol ser per mals hàbits en tindre les mans contaminades en el virus. Es caracterisa per l'aparició de pápulas disperses en la pell en un tamany menor als 5 milímetros cupuliformes i umbilicades en el centre. No són doloroses, sempre i quan l'afectat no es rasque la zona en perseverança. Pot aparéixer un prurito poc intens si es sobreinfectan. Les zones més freqüentment afectades són el coll i les parpalles; atres localisacions més extenses o diferents a les anteriors poden vore's en pacients en sida; en chiquets és més freqüent la seua localisació en tronc i extremitats inferiors. Freqüentment es produïx autoinoculación i recidivas despuix de tractament en curetaje, crioterapia o electrocoagulación de les lesions. En els casos de molusc infantil és necessari tractar en crema anestésica per a la seua immediata extirpació.
Síntomes
[editar | editar còdic]La lesió del molusc comença clásicamente com una pápula chicoteta i indolora que pot créixer fins a convertir-se en un nòdul de color carn i apariència de perla. La pápula freqüentment presenta un hoyuelo en el centre. Estes pápulas es poden presentar en files, en elloc en el que la persona s'ha rascat. El rascat o atres tipos d'irritament fan que el virus es propague en files o en grups, cridats montons. Les pápulas tenen un ample aproximat de 2 a 5 milímetros. Per lo general, no hi ha inflamació ni el consabido enrojecimiento, a menos que la persona s'haja estat rascant o furgant les lesions. La lesió cutànea comunament té un núcleu central o tapó de material blanc, ceroso o caseoso. En els adults, les lesions s'observen en freqüència en els genitals, l'abdomen i la cara interna de la cuixa.[1]
Tipos de Tractament
[editar | editar còdic]El molusc contagiós és una maltia que sol curar-se per sí sola, en un periodo d'aproximadament 2 anys. Els diferents tractaments disponibles més comuns es detallen a continuació:
- Curetaje
Método senzill, és el més comú, ya que és de forma ràpida. Es porta a terme en cureta simple. Produïx dolor, per lo que és recomanable usar algun tipo d'anestésico tòpic previ a realisar-ho.
- Criocirugía
Este método és ràpit i eficient per a tractar les lesions de molusc contagiós. Es realisa en nitrogen líquit aplicat en cada lesió per alguns segons. Després deuran repetir-se les sessions d'aplicació per cada 2 o 3 semanes segons es considere necessari. Les desventages d'esta tècnica són el dolor, hiper o changlot pigmentació i pot deixar cicatriu.
- Podofilina i podofilotoxina
En la podofilina es deurà aplicar tintura al 25% en alcohol, en una freqüència d'una volta a la semana en cada lesió. Este método pot causar efectes secundaris locals, com per eixemple erosió de la pell sana circumdant , o danys sistémicos com a afeccions renals, neuropatías, íleo paralítico, leucopenia i trombocitopenia.
- Cantaridina
S'ha usat en resultats positius en el molusc contagiós. És aplicat sobre la cúpula de la lesió durant 4 hores, i després és retirat (hi haja o no oclusió). Esta solució produïx una ampolla en cada nòdul, la qual pot aplegar a ser molt severa. Deu provar-se en una sola lesió abans de ser utilisat en àrees més extenses per a revisar la reacció davant este agent. Si el tractament és tolerat es deu repetir cada semana fins a la seua milloria. Per lo general en 3 semanes es conseguix resolució total. [2]
- Tractaments "sense recepta" o "de lliure dispensación"
Existixen vàries cremes que indicades per al tractament del molusc contagiós, la majoria d'elles han segut aprovades per la FDA. Eixes cremes són en la seua majoria fetes de components naturals i no són perillosos per al cos humà, algunes de les cremes més populars són Conzerol, Emuaid i Zymaderm, i es poden comprar en llínea. L'aplicació del anestésico tòpic EMLA deu realisar-se baix l'indicació i supervisió del professional sanitari per a assegurar el seu correcte us.
Pronòstic
[editar | editar còdic]Les lesions individuals normalment desapareixen en al voltant de 2 o 3 mesos; pero la desaparició total de totes les lesions generalment pot ocórrer en al voltant de 6 a 18 mesos. El trastorn pot persistir en persones inmunodeprimidas.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Medline Plus. «nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/ency/artícul/000826. htm Molusc Contagiós - Sintomas». Consultat el 23 de març de 2015.
- ↑ Medline Plus. «nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/ency/artícul/000826. htm Molusc contagiós».
- ↑ Medline Plus. «nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/ency/artícul/000826. htm Molusc Contagiós - Pronostique». Consultat el 23 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Molusc.- Daniel Hanson i Dayna G. Diven (2003). cdlib. org/92/reviews/molluscum/diven. html "Molluscum Contagiosum". Dermatology Online Journal 9 (2): 2. (en anglés)
- archive. org/web/20110924141232/http://www. articulosgratis. com. mx/2011/07/04/el-molusco-contagioso-comun-en-els-ninos-y-como-una-ets/ El molusc contagiós: Comú en els chiquets i com una ETS
- archive. org/web/20140810225843/http://moluscocontagioso. org/tratamiento-natural-del-molusco-contagioso/ Discussió sobre tractaments naturals i casers
- masquepadres. com/ninos/moluscos-contagiosos/ Cóm llevar els moluscs de la pell en chiquets
- Este artícul conté una traducció derivada de «Molusco contagioso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.