Anar al contingut

Etiologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image en microscopi, un instrument usat en regularitat per a trobar l'etiologia d'una maltia.
(Microfotografía de la bactèria Bacillus anthracis per mig de tinción de Gram. el ántrax es diagnostica aïllant el Bacil anthracis de la sanc, lesions cutànees o secrecions respiratòries, o medint anticossos específics en la sanc de persones en casos sospitosos).

L'etiologia (del grec αἰτιολογία ‘estudi de la causa’)[1] és la ciència centrada en l'estudi de la causalitat. En medicina, patogénesis es referix a l'orige de les malties. La paraula s'usa en filosofia, biologia, dret penal, física, i psicologia per a referir-se a les causes dels fenomens.

Història

Des dels temps d'Hipócrates als meges se'ls ensenya a escomençar les històries clíniques preguntant al pacient:

  • ¿Qué li passa?
  • ¿Des de quàn?
  • ¿A qué ho atribuïx? El mege fa partícip al pacient, per a que expresse la causa, si la sap, dels seus mals. A lo llarc de l'història de la medicina, els meges varen discutir si la causa d'una maltia era un únic factor o si era el resultat d'un conjunt de factors que actuaven simultàneament. En el XIX estos dos punts de vista els varen representar respectivament Pasteur i Bernard.

Bernard va fer recalcament en els factors ambientals, externs i interns. I va defendre l'idea de la maltia produïda per una pèrdua de l'equilibri intern (homeostasis) que suponia, per lo general, la concurrència d'un gran número de factors.

Pasteur va centrar els seus esforços en clarificar el paper eixercitat per les bactèries en l'aparició d'una maltia, relacionant diferents malties en determinats microbis. Pasteur va demostrar la correlació que existix entre les bactèries i determinades malties, i per això les seues teories varen tindre un impacte decisiu. La postura de Pasteur i els seus seguidors va predominar en la discussió i, com a resultat, la teoria dels germens -segons la qual cada maltia era causada per un microbi específic- va ser ràpidament acceptada pels professionals de la medicina. El concepte d'etiologia científica ho va formular el mege Robert Koch, qui va enumerar una série de postulats de Koch per a provar si un microbi determinat causava una maltia específica. Les bestreta en el camp de la biologia d'el XIX es varen acompanyar del desenroll de la tecnologia mèdica. Es varen inventar nous instruments de diagnòstic mèdic, entre ells l'estetoscopi i els aparats per a prendre la pressió sanguínea, i la tecnologia quirúrgica es va tornar més sofisticada. Ya ben entrat el XX, es reconeix que la causa de les malties és múltiple a on interaccionen els determinants de la salut que són el mig ambient, l'agent i l'hoste.

L'etiologia en medicina

L'etiologia en el camp de la medicina es referix principalment a l'estudi de les causes de les maltiaés

Els tres elements necessaris per a que es desenrolle una maltia són:

  • el mig ambient.
  • l'agent.
  • l'hoste. Estos tres "elements" per sí solo no "causen" un problema. És la concurrència dels tres, en temps i espai, lo que dona com resultat una maltia. Quan es coneix la causa o causes d'una maltia, facilita l'investigació d'un tractament específic, o en el seu defecte un tractament per a millorar la calitat de vida del pacient. Es considera que hi ha quatre tipos bàsics de factors que influïxen en les causes de les malties:
  • Predisponentes: edat, sexe, maltia prèvia o uns atres poden crear una major sensibilitat davant una maltia.
  • Facilitadores: baixos ingressos, desnutrición, mals condicions habitacionals, entre uns atres, poden favorir el desenroll de determinades malties.
  • Desencadenants: l'exposició a un agent patógeno -causant d'una maltia- pot precipitar el seu desenroll;
  • Potenciadores: l'exposició repetida a un agent patógeno pot agravar una maltia ya present.

Tipos de malties

Segons el seu etiopatogenia (segons la causa i la fisiopatologia conseqüent) en 2015 les malties es poden classificar en:

Malties endógenas

(atribuibles a alteració de l'hoste):

- Genètiques
- Congènites
- Nutricionals
- Metabòliques
- Degeneratives
- Autoinmunes
- Inflamatorias
- Endocrinas
- Mentals

Malties exógenas

(atribuibles a l'efecte de l'acció directa de l'agent sobre l'hoste):

- Infeccioses
- Parasitarias
- Venéreas
- Tòxiques
- Traumàtiques
- Alèrgiques
- Iatrógenas

Malties ambientals

(atribuibles a els efectos de l'ambient i de l'agent -en conjunt- sobre l'hoste):

- Ambientals
- Professionals
- Mecanoposturals
- Per causa externa

Malties d'etiologia multifactorial

- Neoplásicas
- Del desenroll
- Idiopáticas
- Psicosomáticas

Actualment, vàries de les condicions de salut que originen els diferents tipos de malties estan codificades en la Classificació internacional de malties, dècima versió. Dita classificació es basa en una àmplia varietat de signes, síntomes, troballes anormals, denúncies, circumstàncies socials i causes externes que produïxen danys i/o maltia.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ «International Classification of Diseases (ICD)» (en anglés). List of Official ICD-10 Updates. Who. Consultat el 2 de maig de 2016.

Enllaços externs

Etiologia en el Viccionari.