Hoste (biologia)

En biologia, es diu hoste, hospedador, hospedante o hospedero a aquell organisme que alberga a un atre en el seu interior o que ho porta sobre sí, ya siga en una simbiosis de parasitisme, comensalisme o mutualisme.

Conill del desert en una garrapata en la seua orella.

Este us del terme és opost al que té en el llenguage coloquial, a on "hoste" significa «hostajat» i no «hospedador». La paraula hoste procedix del llatí hospes (genitivo hospitis), que ya representava llavors la mateixa parella de significats contradictoris: «el que alberga» i «el que és albergat». Per l'ambigüitat del terme, en biologia es preferixen els térmens hospedador (del llatí hospitator), hospedero o hospedante, mentres que en medicina a sovint s'utilisa hoste.

Tipos d'interaccions

És pertinent parlar de hoste sempre que hi ha una relació de dependència d'un sistema biològic (un ser viu o un virus) respecte a un atre sobre el que habita, ya siga de manera contínua o temporal. Açò pot ocórrer en interaccions pròximes dels següents tipos:

• Parasitisme. Els endoparásitos residixen permanentment, a lo manco en algunes etapes del seu desenroll, en l'interior del seu hoste, ocupant hostes successius en distintes fases del seu cicle. Els endoparásitos solen guardar una extrema especificidad de relació en els seus hostes, depenent a sovint d'una o unes poques espècies relacionades. Els ectoparásitos, per eixemple els hematòfecs, poden o solen ser menys exigents, pero no sempre; per eixemple, en les orugas de les palometes és comuna una dependència molt estreta respecte a la planta nutricia.
• Patogénesis. Molts virus, bactèries, foncs i chicotets animals, produïxen malalties, en lo que representa una forma extrema de parasitisme. La relació dels patógenos sol ser especialment específica, perque l'evolució tendix a produir una adaptació del hoste al patógeno; solament quan un agent troba una nova espècie hoste la relació adopta la forma típica.
• Comensalismo. Els comensals solen ser menys selectius en els hostes que trien, tant en els casos de foresis (el transport de l'organisme més chicotet pel més gran) o inquilinisme com en els de dependència alimentària.
• Mutualisme. Els foncs micorrizantes són diversament dependents respecte a la seua planta hoste. Lo mateix pot dir-se de les bactèries fijadoras de nitrogen i de les bactèries intestinals que ajuden a la digestió.

Tipos de hoste en el parasitisme

Parlant de paràsits, es diu hoste primari a aquell a on desenrolla la major part de la seua existència i, sobretot, el seu creiximent. Es diu hoste secundari al que alberga al paràsit sol en una fase inicial del seu creiximent, casi sempre en relació en la seua dispersió i per a facilitar el seu ingrés en el hoste primari. Per eixemple, els nematodos del gènero Anisakis, que produïxen anisakiasis en humans, ho fan perque els seus hostes primaris naturals són mamífers marins, de fisiologia pareguda a l'humana, mentres que els hostes secundaris són, en moments successius del seu desenroll chicotets crustacis inicialment i despuix peixos, quan es mengen als primers. L'infestaació de cetáceos o dels sers humans es produïx quan devoren als peixos. Un atre eixemple és el de les espècies de Plasmodium que infecten als sers humans, protistas apicomplejos que produïxen la malaria, cas en el que el hoste secundari és un mosquit del gènero Anopheles, el qual actua com vector de la malaltia.

En funció de la seua utilitat per al paràsit existixen varis tipos de hospedadores o hostes:

• Hospedador definitiu: designa un ser viu que és imprescindible per al paràsit ya que este desenrollarà principalment la seua fase adulta en l'amfitrió.
• Hospedador intermediari: designa a un hospedador igualment imprescindible en el cicle vital del paràsit, a on este desenrolla alguna o totes les fases larvaels o jovenils. A voltes es confon en el terme «vector» i es considera com hospedador intermediari al invertebrat que participa en el cicle vital, sent en moltes ocasions el home i els vertebrats els amfitrions intermijos, i els invertebrats els definitius.
• Hospedador paraténico: És el ser viu que servix de refugi temporal i de vehícul per a accedir al hospedador definitiu. El paràsit no evoluciona en est i per tant no és imprescindible per a completar el cicle vital, encara que generalment aumenta les possibilitats de supervivència i transmissió. També es denomina hospedador de transport.

Un hoste reservorio és el que alberga, mentres que hoste primari, a un agent infecciós o paràsit que pot invadir ocasionalment també l'organisme humà o el d'una espècie d'interés econòmic. Es produïx un bot des de l'orige de zoonosis, malalties procedents d'animals, i ocasionalment de malalties infeccioses emergents, quan l'agent o paràsit adquirix el habilitat de passar directament d'uns sers humans a uns atres. Sabem hui que els reservorios dels que procedixen les epidèmies humanes inicials de grip són aus, o que les dos formes del VIH, que produïxen el sida, varen botar a l'espècie humana des de mones africanes.

Vore també

• comensalisme
• hoste amplificador
• mutualisme
• parasitisme
• planta hoste
• reservorio amplificador
• vector (biologia)
• virus