Nimfa (biologia)
En els insectes en metamorfosis senzilla (hemimetabolisme) i també en molts atres invertebrats, es diuen nimfes a les etapes o estadis inmaduros que, a diferència de les larves, són similars als adults, dels que diferixen per la falta de madurea de les gònadas (òrguens sexuals productors dels gamets), per la pequeñez dels apèndixs que es troben a on estan les ales en l'adult —esbossos alares, en els insectes alados—, i en el tamany, més chicotet. Passen per mudes, cridades ecdisis, entre cada estadi. El número d'estadis sol ser fix per a cada espècie. Les nimfes d'algunes espècies d'Ephemeroptera poden aplegar a tindre fins a 45 estadis.[1]
Quan els estadis inmaduros no mostren esbossos alares, es denominen neánidas.[2]
El terme larva es reserva per a les fases jovenils dels grups en els que existix metamorfosis completa, o holometabolisme. Les larves es distinguixen profundament dels adults, en anatomia internes i externes diferents i a voltes també hàbits alimentaris, etc., i passen per l'estadi de bua abans d'aplegar a adults.
En la lliteratura antiga, a voltes es feya referència a insectes heterometábolos, quan les seues etapes adultes i inmaduras viuen en entorns diferents (terrestres front a aquàtics).[3] El terme opost és homometábolos.
La nimfa és l'etapa intermija de desenroll entre la larva i l'adult durant la metamorfosis, especialment en insectes holometábolos. L'etapa ninfal comença en la muda de la larva a nimfa (muda de bua o pupaació) i finalisa en la muda de la nimfa a adult (muda imaginal o muda adulta). Una de les característiques de la nimfa és que no s'alimenta (les seues peces bucals i tracto digestiu també experimenten metamorfosis) i que viu de les seues reserves.
La nimfa dels lepidòpters se sol cridar crisálida. En els dípters, l'equivalent de la nimfa és la bua, excepto que esta permaneix dins de l'última cutícula larvaria (sense exuviaació pupal). En algunes espècies, la nimfa està protegida per un capoll.
El terme nimfa s'utilisa a voltes (especialment en texts traduïts de lliteratura estrangera) per a referir-se a les formes inmaduras (larves) d'insectes hemimetábolos que posseïxen ulls alares (com les termites, les langostas i els saltamontes, en els qui les ales apareixen gradualment), pero que, en este cas, s'alimenten.
El terme nimfa també s'utilisa per a referir-se a l'etapa intermija entre larva i adult en els àcars.[4]
Órdens d'insectes en nimfes
editar.jpg)
Els órdens d'insectes en nimfes en les seues fases jovenils són:
- Ephemeroptera (efímeres)
- Odonata (parots)
- Blattodea (panderoles)
- Isoptera (termites)
- Mantodea (mantis)
- Dermaptera (tijeretas)
- Plecoptera
- Orthoptera (langostas i saltamontes)
- Phasmatodea (insectes pal)
- Embioptera
- Zoraptera
- Grylloblattodea
- Mantophasmatodea
- Psocoptera (polls dels llibres)
- Thysanoptera (trips)
- Phthiraptera (polls)
- Hemiptera (chinches, pulgones)
Nimfes de garrapatas
editarEn cada etapa de desenroll ( larva, nimfa i adult), les garrapatas deuen beure a lo manco una volta la sanc d'un hoste vertebrat abans de poder passar a la següent etapa. Durant la succió a curt determini, les garrapatas mascle no s'alimenten de sanc, sino que succionen una chicoteta cantitat de líquit tisular. Les larves s'alimenten del hoste durant 2 a 5 dies, despuix de lo que desapareixen, muden i es convertixen en nimfes. A la seua volta, les nimfes tornen a adherir-se a el hoste vertebrat durant 2-7 dies, després ocorre el seu metamorfosis i es convertixen en adults.
La fase ninfal del desenroll de les garrapatas es pot representar per 1-3 estadis. Aixina, les garrapatas que tenen certa edat solen denominar-se protoninfas, deutoninfas i tritoninfas. Abans de la transició d'una edat a una atra, les garrapatas cauen en un estat latent per un temps i després muden. Les tres edats de nimfes enumerades anteriorment estan presents en les garrapatas de Closca i Argas. En els sarcoptoides (àcars de les plomes, àcars de la farina, àcars peluts) solament es conserven dos estadis obligatoris (1 i 3) i un estadi opcional (2), els àcars teranicoides també solen tindre solament dos estadis ninfales.[5]
La protoninfa (nimfa de la primera edat) es caracterisa per la "adquisició" del quart parell de pates, sobre les quals i al voltant de les quals hi ha un chicotet número de cerdes. La protoninfa també té una obertura genital en un parell de tentàculs genitals i cerdes genitals. Els òrguens laterals es perden. La deutoninfa (nimfa de la segona edat) es distinguix per l'aument de l'armament de les extremitats en bolets, el seu número aumenta i ya estan presents en tots els segments del quart parell de pates. Ademés, es formen un total de 2 parells de tentàculs genitals i tres parells de bolets genitals. En els àcars acaroides també se sol distinguir la fase hipopus, o deutoninfa heteromórfica, que es forma en condicions desfavorables per al desenroll, carix d'òrguens bucals i existix sense alimentar-se. La finalitat de l'existència del hipopus és assegurar la supervivència de l'espècie. La tritoninfa (nimfa de la tercera edat) es caracterisa per l'aparició d'un tercer parell de tentàculs genitals i varis bolets adicionals. També hi ha una adició a l'armament tàctil de totes les cames i tegumentos del cos.[6]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ UFL
- ↑ (1999) Diccionari de ciències hortícoles, Mundiprensa, p. 295. ISBN 8471148188.
- ↑ Tutt, J. W.. “The Nature of Metamorphosis”. Proceedings of the South London Entomological & Natural History Society: 20–27.
- ↑ «Els Stases du Développement Ontogénétique Chez Balaustium Florale: [Acarien, Erythroïde: Deuxième Partie»].Annales de la Société entomologique de France.128(1)
- 159–177.ISSN 0037-9271.doi:10.1080/21686351.1959.12279121.Consultat el 2024-09-23.
- ↑ Bondarenko N.V., Polyakov I.Ya., Strelkov A.A. Harmful nematodes, mites, rodents. - L .: branch of the publishing house "Kolos", 1969. - 272 p.
- ↑ Zakhvatkin Yu. A. Acarology - the science of ticks: the history of development. Current state. Systematics: Textbook. - M .: Book house "LIBROKOM", 2012. - 192 p.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ninfa (biología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.