Hemimetabolisme
El hemimetabolisme o paurometabolisme,[1] també cridat metamorfosis incompleta, és un terme utilisat per a descriure el modo de desenroll de certs insectes que inclou únicament tres fases: ou, nimfa i imago o adult. Este tipo de metamorfosis implica canvis graduals i falta l'etapa de bua. La nimfa a sovint s'assembla a l'adult, com ell té ulls composts i patas desenrollades; pero no té ales ni òrguens sexuals madurs (funcionals), açò últim és diagnòstic. Una volta que el jovenil (la nimfa) muda a un estadi en òrguens sexuals, ya deixa de mudar, és l'últim estadi i l'adult. Els insectes que posseïxen este tipo de desenroll es denominen hemimetábolos o paurometábolos.[2]
Descripció
editar
En la metamorfosis senzilla, simple o incompleta (paurometabolisme) l'individu passa per vàries mudes fins a transformar-se en individu adult sense passar per una etapa d'inactivitat i sense cessar d'alimentar-se. Els estadis jovenils o inmaduros s'assemblen a l'adult fòra de que són més chicotets, carixen d'ales i no són madurs sexualment. També poden tindre menor número de segments corporals. Este tipo de metamorfosis es dona en alguns insectes i també en anèlits, equinoderms, moluscs i crustacis. En este tipo de metamorfosis les fases jovenils d'insectes són cridades nimfes. Són eixemples d'açò les chinches i els saltamontes que s'assemblen als seus pares, pero són més chicotets. En l'última muda es terminen de desenrollar les ales, els genitals externs (generalment edeago en els mascles i ovipositor en les femelles) i les estructures sexuals secundàries com a tímpans i òrguens estridulatorios. L'anatomia interna sofrix canvis relacionats en la vida adulta tals com l'elaboració de musculatura toràcica necessària per al vol, reorganisació del sistema nerviós per al control del vol i desenroll de gònades en els seus respectius ductos i glándulas accessòries; els sistemes digestiu i excretor (tubos de Malpighi) no sofrixen majors canvis puix l'adult sol retindre els mateixos hàbits alimenticis que la nimfa.[3]
Órdens d'insectes hemimetábolos
editarEls órdens en els que es dona hemimetabolisme:
- hemípteros (chinches, pulgones i cigarras)
- ortòpters (saltamontes)
- mantodeos (mantis)
- blatodeos (panderoles i termites)
- dermápteros (tijeretas)
- odonatos (parots i caballitos del diable)
- fasmatodeos (insectes pal i insectes full)
- efemerópteros (efímeres)
- Phthiraptera
- Plecoptera
- Notoptera
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Antonio., Becerril Flores, Marque. Parasitología mèdica. OCLC 861525563. ISBN 9786071505125.
- ↑ McGavin, George C. Essential Entomology: An Order-by-Order Introduction. Oxford: Oxford University Press, 2001. pp. 20.
- ↑ [H. Frederik Nijhout. 1994. Insect Hormones. Princenton University press]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hemimetabolisme» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.