Els tubos o túbuls de Malpighi (en referència a Marcello Malpighi) són un sistema excretor i osmoregulador present en insectes, miriàpodes, aràcnits i tardígrados.

Erro al crear miniatura:
Tubos de Malpighi
Diagrama estilisat de la secció final de l'aparat digestiu d'un insecte mostrant els tubos de Malpighi de (Orthoptera). Intestí mig, intestí posterior, recte, tubos de Malpighi

Estructura

El sistema excretor d'estos artròpodes i tardígrados consistix en una série de tubos cegos, llarcs i angosts que es desenrollen per evaginaació de la part anterior de l'últim segment intestinal o proctodeo.[1] Cada tubo consistix en una sola capa de cèlules en un extrem cego i un atre extrem que desemboca en l'aparat digestiu. El número total de túbuls varia segons l'espècie, en general en múltiples de dos; pot haver més d'un centenar. Són llarcs i se solen trobar enrollados. Es troben banyats per hemolinfa i en proximitat a teixits adiposos. Les cèlules de les seues parets són riques en la proteïna actina, que servix de soport, i en microfilaments per a la propulsió de substàncies. Els tubos de Malpighi de la majoria dels insectes posseïxen musculatura que servix per a mesclar el contingut dels túbuls i per a aumentar el contacte dels tubos en l'hemolinfa. Els órdens d'insectes Thysanura, Dermaptera i Thysanoptera no posseïxen tals músculs. Collembola (hexápodos relacionats en els insectes) i Aphididae (de l'orde Hemiptera) carixen totalment de tubos de Malpighi.

Encara no se sap si els sistemes d'aràcnits, insectes i miriàpodes són del mateix orige evolutiu, homòlecs, o no.

Atres grups d'invertebrats tenen sistemes excretores d'un atre tipo, cridats nefridios.

Forma d'acció

Són eficients en rebujar productes nitrogenats innecessaris en una mínima pèrdua d'aigua. Motiu pel qual molts aràcnits i insectes poden colonisar entorns molt àrits. La pre-orina es forma per mig del transport d'electrolitos i rebujos nitrogenats a través de les parets permeables dels túbuls. Es creu que rebujos com urea i aminoàcits passen per difusió mentres que els ions com sodi i potassi requerixen un mecanisme actiu de bombeig. L'aigua seguix a estos ions. La pre-orina junt en els productes de la digestió es mesclen en l'intestí posterior. En este punt, l'àcit úrico cristaliza (precipita) mentres que els ions de sodi i potassi ,junt en l'aigua ,són reabsorbidos per òsmosis activa en el recte. L'àcit úrico que queda és eliminat en les heces. Est és el modo d'acció més simple en insectes com els ortòpters.

Referències

  1. ↑ Quintanilla, Raúl H.; Fraga, César P. (1980). Glossari de térmens entomológicos, 2ª edició, Buenos Aires: Editorial Universitària de Buenos Aires, p. 36.

Bibliografia

  • Gullan, P.J. and Cranston, P.S. (2000) The Insects: An Outline of Entomology. Blackwell Publishing UK ISBN 1-4051-1113-5
  • Romoser, W.S. and Stoffolano Jr., J.G. (1998) The Science of Entomology. McGraw-Hill Singapur ISBN 0-697-22848-7
  • Bradley, T.J. The excretory system: structure and physiology. En: Kerkut, G.A. and Gilbert, L.I. eds. Comprehensive insect physiology, biochemistry and pharmacology. Vol.4 Pergamon Press New York ,ISBN 0-08-030807-4 pp. 421-465