Aphididae
Aphididae (castellanizado com afídidos o áfidos) és una família d'insectes hemipteros enquadrada en el suborden Sternorrhyncha. És l'única família vivent de la superfamilia Aphidoidea. chicotets i de morfologia poc variada, són coneguts com pulgones, pero no estan relacionats taxonòmicament en les puces que pertanyen a un atre orde. S'alimenten de plantes, a les que parasitan.[1] Alguns són vectores de virus.
Es varen originar en el Cretácico, fa 100 millons d'anys. La subfamília més numerosa és Aphidinae, en aproximadament la mitat de les 4700 espècies descrites.
Algunes espècies produïxen agalles en les plantes (eixemples: Hormaphis hamamelidis de la subfamília Hormaphidinae i Pemphigus spp., de la subfamília Eriosomatinae).
Característiques
[editar | editar còdic]Són chicotets (no més de pocs milímetros), de colors variats, sobretot verts, grocs o negres, a voltes en taques o motas, més a sovint plans. El cos és ovoidal, sense distinció palesa de les seues tres regions (cap, tórax i abdomen). Poden ser, dins d'una mateixa espècie, ápteros (sense ales) o alados. En este cas tenen dos parells d'ales membranosas, relativament chicotetes, sempre molt més grans les anteriors, transparents, dotades d'una vora d'atac engrossat i generalment marcat per un estigma o taca, que coloquen en postures diverses, a sovint erectes, durant el repòs.
Cos bla de forma piriforme. Antenes 4 a 6 segmentades, segment terminal prim. Tres ocelos. Tarsómero basal chicotet. Ales anteriors, si presents, en una vena composta paralela al marge costal terminat en un terostigma; ales posteriors usualment en una vena llongitudinal i dos venes oblicuas; en repòs mantenen en sostre de dos aigües.
Al final de l'abdomen els áfidos presenten dos sifones o cornículos, chicotets apèndixs erectos de posició dorsal que apunten cap a arrere o cap a dalt, pels que aboquen substàncies que repelixen als seus depredadors naturals.[2] També produïxen una secreció azucarada per l'ano, producte de la digestió. Alguns áfidos han desenrollat una relació simbiòtica en formigues, que no solament els toleren sobre les plantes, sino que els protegixen dels seus depredadors especialisats, com les marietes, a canvi de la secreció de mielecilla de forma natural, que els servixen d'aliment. També les abelles poden arreplegar eixa melaça i incorporar-la a la composició de la mel. Danys: danyen una gran varietat de plantes hospederas en succionar els sucs dels fulls i els tallos, causant decoloraació, fulls maltractats, groguenques i creiximent atrofiado
Cicle biològic
[editar | editar còdic]La majoria de les espècies de áfidos es reproduïxen tant sexual com asexualment, en vàries generacions partenogenétiques alternant en periodos de reproducció sexual. Açò és conegut com partenogénesis cíclica; en zones templades, la reproducció sexual ocorre en autumne i resulta en la producció d'ous que passen el hivern, els que a la seua volta emergixen la primavera següent per a iniciar un atre cicle. No obstant, hi ha moltes variacions d'açò.[3]
Moltes espècies no hibernan com a ous, sino com a nimfes o adults i unes atres ho fan com a ous ademés d'atres estadis (vore Williams and Dixon 2007). Els individus partenogenéticos tenen periodos de desenroll molt curts i extraordinària capacitat de ràpit aument de la població (de Réaumur 1737;[3] Huxley 1858; Kindlmann and Dixon 1989; Dixon 1992). Aixina, els áfidos presenten una dinàmica anual complexa i de ràpits canvis, cada clon passa per vàries generacions durant l'estació i està compost de numerosos individus que es poden desparramar àmpliament. La supervivència dels ous i de la generació hibernante determina el número de áfidos presents en la primavera següent.[4]
La dinàmica anual està determinada principalment pels canvis estacionals i per la calitat de les espècies hostes. Els pulgones prosperen quan els aminoàcits són traslocados en la planta pel floema. En la primavera els fulls creixen i importen aminoàcits pel floema; en estiu els fulls estan madurs i exporten principalment sucres. En autumne els fulls envellixen i exporten aminoàcits i atres nutrients. Per lo tant, en arbres els fulls són més profitoses per als áfidos en la primavera i l'autumne. Este cicle anual en el que hi ha dos periodos en els que el hoste és favorable per als pulgones, alternant en un periodo menys favorable està ben documentat en áfidos dels arbres. Açò ajuda molt en la comprensió de la seua dinàmica de poblacions lo que és important per al control de infestacions de pulgones.
Ademés dels moviments a plantes propenques ya descrits, algunes espècies realisen migracions de llarga distància ajudats pels vents estacionals, per eixemple espècies de pulgones dels cereals (Schizaphis graminum). Estos són moviments anuals. L'insecte s'eleva a una altura considerable a on els vents poden transportar-ho gran distàncies. Tals vols tenen lloc en autumne en una direcció i en primavera en la direcció oposta.[5]
7.JPG)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aphids on the World's Plants. Host Lists and Keys
- ↑ Richards, O. W.; Davies, R.G. (1977). Imms' General Textbook of Entomology: Volume 1: Structure, Physiology and Development Volume 2: Classification and Biology, Berlin: Springer. ISBN 0-412-61390-5.
- ↑ 3,0 3,1 «AnimalBase :: Réaumur 1737 reference homepage» (en fr).
- ↑ Aphid Biodiversity under Environmental Change: Patterns and Processes, pp. 3.
- ↑ Parry, H. Movement Ecology. 2013. Cereal aphid movement: general principles and simulation modelling
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aphididae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.