Migració d'insectes
La migració dels insectes consistix en els viages realisats per moltes espècies d'insectes, especialment espècies de parots, langostas, escarabats i palometes i arnes. Tots els casos d'insectes migratoris són insectes alados.[1] Les distàncies varien considerablement en diversos casos. Generalment inclouen més d'una generació. En açò diferixen de la migració de les aus.[2]
Tipos de migració d'insectes
[editar | editar còdic]Alguns insectes migran en forma predible, mentres uns atres ho fan solament a voltes, segons les condicions ambientals o atres variables. Existixen els següents tipos de migracions:
Migració estacional
[editar | editar còdic]La migració estacional ocorre en el canvi d'estacions. Un eixemple és la palometa monarca de Norteamérica. Atres eixemples són les palometes almirant roig i esfinge colibrí i la mosca europea Episyrphus balteatus.
Migració reproductiva
[editar | editar còdic]La migració des d'o cap als llocs de reproducció. Certs mosquits de marismas (Aedes spp.) emigren dels seus llocs de apareamiento despuix d'emergir com a adults.
Migració irruptiva
[editar | editar còdic]És la migració que ocorre en forma imprevista i que pot involucrar tota la població o solament partix d'ella. Algunes espècies de Vanessa són eixemples. Esta migració pot estar associada en certs anys del Chiquet.
Migració nomádica
[editar | editar còdic]Migració que inclou moviments progressius alluntant-se de l'àrea habitual de residència, sense anar a una localitat específica. Moltes espècies de langostas tendixen a ser nomádicas.
La majoria de les migracions tenen lloc de nort a sur, pero no totes. Hi ha insectes que emigren a majors altituts, en lloc de latitut per a aprofitar recursos efímers.[3]
Orientació i navegació
[editar | editar còdic]Generalment les migracions es caracterisen per tindre un destí ben determinat, la qual cosa requerix navegació i orientació. Un insecte migrant té que fer correccions per a compensar l'acció dels vents.[4] Està comprovat que molts insectes migratoris perceben la velocitat i direcció del vent i fan les correccions necessàries.[5] Els insectes que volen durant el dia usen el sol per a orientar-se, la qual cosa requerix compensar pels moviments del sol. S'han propost mecanismes endógenos de compensació de l'horari i li'ls ha investigat per mig d'experiments en palometes capturades i posades en llibertat despuix de ser someses a hores d'obscuritat; despuix s'observa la direcció que adopten. Algunes espècies fan correccions, mentres unes atres no semblen ser capaces de fer-ho.[6]
La majoria dels insectes perceben la llum polarisada i poden usar este sentit quan el sol no està ocultat pels núvols.[7] Els mecanismes d'orientació de les palometes nocturnes i atres insectes migratoris no estan ben estudiats, no obstant s'ha sugerit que puguen usar senyals magnètiques en distàncies curtes.[8]
Estudis recents sugerixen que les palometes poden ser sensibles al camp magnètic de la Terra perque posseïxen partícules magnètiques.[9] En un experiment en la palometa monarca es va comprovar que un iman podia alterar la direcció del seu vol inicial.[10] No obstant no hi havia una demostració marcada, ya que la direcció general del vol no estava afectada per este tractament.[4]
Moltes espècies d'insectes migratoris presenten polimorfisme, és dir que la generació migratòria diferix de la estacionaria. Solen tindre ales més llargues i poderoses. En les langostas migratòries estos dos tipos estan ben diferenciats.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Williams, C.B. (1957). “Insect Migration”. Annual Review of Entomology 2: 163–180. doi:.
- ↑ Enciclopèdia Britànica. Insect Migration
- ↑ Hadley, D. All About Insect Migration
- ↑ 4,0 4,1 Srygley, R.B., Oliveira, E.G. and Dudley, R. (1996) Wind drift compensation, flyways, and conservation of diurnal, migrant Neotropical Lepidoptera. Proceedings of the Royal Society of London B 263, 1351–1357.
- ↑ Heran, H. and Lindauer, M. (1963) Windkompensation und Seitenwindkorrektur der Bienen beim Flug über Wasser. Zeitschrift für vergleichende Physiologie 47:39–55.
- ↑ Oliveira, E.G., Dudley, R. and Srygley, R.B. (1996) Evidence for the use of a solar compass by neotropical migratory butterflies. Bulletin of the Ecological Society of America 775, 332.
- ↑ Hyatt, M. (1993) The use of sky polarization for migratory orientation by monarch butterflies. PhD thesis, University of Pittsburgh, Pittsburgh, Pennsylvania.
- ↑ “Integrated use of moon and magnetic compasses by the heart-and-dart moth, Agrotis exclamationis” (1987). Animal Behaviour 35: 94–101. doi:.
- ↑ “Induced magnetization in the monarch butterfly Danaus plexippus (Insecta, Lepidoptera)” (1982). Journal of Experimental Biology 96: 1–9.
- ↑ “The effect of a strong magnetic field on monarch butterfly (Danaus plexippus) migratory behavior” (1999). Naturwissenschaften 86 (3): 140–143. doi:.
- ↑ “The evolution of dispersal polymorphism in insects: the influence of habitats, host plants and mats” (1994). Researches on Population Ecology 36 (2): 127–135. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Migración de insectos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.