Navegació animal
La navegació animal és la capacitat que tenen alguns animals d'orientar-se sense mapes ni instruments. Aus com el gaviotín àrtic, insectes com la palometa monarca i peixos com el salmón realisen migracions de mils de quilómetros[1] moltes atres espècies realisen migracions similars i encara moltes atres més recorren distàncies menors. Estes són capaços de retornar al seu hàbitat.
Mecanismes
[editar | editar còdic]S'han propost molts mecanismes. Els investigadors varen vore que les explicacions més simples no eren suficients en molts casos ya que alguns animals són capaços d'orientar-se en l'obscuritat quan està numblado i no es poden vore els punts de referència o senyes celestials com el sol, la lluna o les estreellas. S'han formulat atres hipòtesis i acumulat evidència d'algunes d'elles. Numerosos estudis proven que existixen atres mecanismes. A continuació s'ilustren alguns.
Recort de punts de referència
[editar | editar còdic]Molts animals, tals com a mamífers, aus i insectes (com a abelles i les avespes, Ammophila i Sphex),[2] són capaces de memorisar punts de referència i d'usar-los per a orientar-se.[3]
Orientació pel sol
[editar | editar còdic]
Alguns animals es guien per la posició del sol. Com el sol es mou en el cel, este tipo de navegació requerix un rellonge intern. Molts animals depenen del seu rellonge circadiano.[4] Peixos, aus, tortugues marines, palometes, abelles, puces de mar, reptils i formigues es conten entre els animals que posseïxen estes facultats.[5]
Orientació pel cel nocturn
[editar | editar còdic]En un experiment Lockley va mostrar que una reinita colocada en un planetari s'orientava per les estreles per a volar cap al sur. Quan el cel del planetari rotaba gradualment l'au adaptava el seu vol, sempre dirigint-se en la direcció que les constelacions indicaven que era el sur. Lockley va concloure que les aus necessiten un sextant i un cronómetro interns per a navegar per les estreles.[6]
Orientació per la llum polarisada
[editar | editar còdic]Alguns animals, notablement certs insectes com la abella domèstica són sensible a la polarisació de la llum. L'abella melífera pot usar la llum polarisada en dies nuvolats per a estimar la posició del sol en el cel, relativa a la direcció de la seua brúixola interna per a viajar. Karl von Frisch va demostrar que les abelles poden identificar la direcció i distància entre la colmena i una font d'aliments, com un grup de flors en abundant néctar. Una obrera retorna al niu i comunica tal informació a les seues germanes per mig de la seua dansa. Les seues companyeres que l'observen poden localisar la font d'aliments en l'informació suministrada,[7] encara que alguns biòlecs pensen que tal volta no siga aixina, sino que simplement són estimulades a anar en busca d'aliment.[8]
Magnetorrecepción
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Magnetorrecepción.
Alguns animals, incloent la rata marmota cega (Spalacidae)[9] i pardals com algunes colomes perceben el camp magnètic de la Terra.[10]
Olfat
[editar | editar còdic]
Alguns animals memorisen olors i creen un mapa mental d'olors.[11]
Receptors de la gravetat
[editar | editar còdic]Les colomes mensager poden percebre les variants regionals en la gravetat. Açò s'ha estudiat en sistemes de posicionament global (GPS).[12][13]
Atres sentits
[editar | editar còdic]Els biòlecs també han trobat que atres sentits contribuïxen a la migració animal. Molts animals marins usen recepció hidrodinàmica que els permet seguir als seus assuts gràcies a un sentit dels disturbis causats en l'aigua pel moviment dels peixos.[14] Animals marins com els delfins[15] i molts rat penat[16] usen ecolocalización per a percebre l'ambient que els rodeja i per a ubicar als seus assuts.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “What is migration?” (2007). BioScience 57 (2): 113–121. doi:.
- ↑ Tinbergen, 1984, pp. 58–79.
- ↑ Collett, Thomas S; Graham, Paul. "Animal Navigation: Path Integration, Visual Landmarks and Cognitive Maps" Current Biology, Vol. 14, R475–R477, June 22, 2004. doi:10.1016/j.cub.2004.06.013
- ↑ Dunlap, Jay C.; Loros, Jennifer; DeCoursey, Patricia J. (2003). Chronobiology: Biological Timekeeping, Sinauer Associates. ISBN 978-0878931491.
- ↑ Alcock, John (2009). Animal Behavior: An Evolutionary Approach, Sinauer Associates, pp. 140–143. ISBN 978-0-87893-225-2.
- ↑ Lockley, 1967, p. 136.
- ↑ von Frisch, 1953, pp. 93–96.
- ↑ “Informational conflicts created by the waggle danse” (2008). Proceedings of the Royal Society B 275 (1640): 1321–1327. doi:. PMID 18331980.
- ↑ Kimchi, Tali; Etienne, Ariane S.; Terkel, Joseph (2004). A subterranean mammal uses the magnetic compass for path integration. PNAS, 27 January, vol. 101, no. 4, 1105–1109.
- ↑ M. Lindauer and H. Martin, in S.R. Galler et al. Animal Orientation and Navigation 559/1, 1972.
- ↑ Ioalè, P. (1990). “Homing pigeons do extract directional information from olfactory stimuli”. Behav. Ecol. Sociobiol. 26 (5): 301–305. doi:.
- ↑ “Altered Orientation and Flight Paths of Pigeons Reared on Gravity Anomalies: A GPS Tracking Study” . PLoS ONE 8 (10). doi:. PMID 24194860. PMC:3806762. Bibcode: 2013PLoSO...877102B.
- ↑ “Gravity anomalies without geomagnetic disturbances interfere with pigeon homing – a GPS tracking study” . Journal of Experimental Biology 217 (22): 4057–4067. doi:.
- ↑ “Tracking of biogenic hydrodynamic trails in harbour seals (Phoca vitulina)” (2007). The Journal of Experimental Biology 210 (5): 781–7. doi:. PMID 17297138.
- ↑ “Evidence for echolocation by cetaceans” (1956). Deep-Siga Research 3 (2): 153–154. doi:. Bibcode: 1956DSR.....3..153S.
- ↑ Yoon, Carol Kaesuk. Donald R. Griffin, 88, Dies; Argued Animals Ca Think, The New York Claves, 14 November 2003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Navegación animal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.