Hemolinfa
La hemolinfa (del grec haîma, sanc i del llatí limpha, aigua) és el líquit circulatori del celoma o hemocele de certs animals invertebrats com els artròpodes i moluscs. És l'anàlec a la sanc dels animals vertebrats. La seua composició varia molt d'una espècie a una atra. Pot ser de diferents colors (anaranjado, verdoso o inclús incolora); els pigments solen procedir de l'alimentació o dels processos metabòlics. Depenent dels grups, el transport de gasos és independent de l'aparat circulatori. És el cas dels artròpodes en respiració traqueal. Pel contrari, quan sí té esta funció de transport del oxigen, apareix el pigment hemocianina en decápodos, encara que en atres crustacis hi ha hemoglobina. A diferència de l'hemoglobina, l'hemocianina en lloc de contindre ferro en el grup hemo, contenen coure. També hi ha cèlules sanguínees de diferents tipos i funcions com els hemocitos, que juguen un paper important en el sistema inmunitario, factors cicatrizantes, etc.[1]
Constituents
L'hemolinfa pot contindre agents nucleantes que conferixen protecció contra la congelació extracelular. Dits agents nucleantes s'han trobat en l'hemolinfa d'insectes de varis órdens, per eixemple, coleòpters (escarabats), dípters (mosques) i himenòpters.[2]
Inorgànic
L'hemolinfa està composta d'aigua, sales inorgàniques (principalment sodi, clor, potassi, magnesi i calcio) i composts orgànics (principalment carbohidrats, proteïnes i lípits). La principal molècula transportadora d'oxigen és l'hemocianina.[3]
Aminoàcits
L'hemolinfa dels artròpodes conté alts nivells d'aminoàcits lliures. La majoria dels aminoàcits estan presents, pero les seues concentracions relatives varien d'una espècie a una atra. Les concentracions d'aminoàcits varien segons l'etapa de desenroll de l'artròpode. Un eixemple d'açò és el cuc de seda i la seua necessitat de glicina en la producció de seda.
Proteïnes
Les proteïnes presents en l'hemolinfa varien en cantitat durant el curs del desenroll. Estes proteïnes es classifiquen per les seues funcions: proteïnes croma, inhibidors de la proteasa, almagasenament, transport de lípits, enzimes, vitelogeninas i aquells involucrats en la resposta immune dels artròpodes. Algunes proteïnes hemolinfáticas incorporen carbohidrats i lípits en l'estructura.
Atres constituents orgànics
Els productes finals del metabolisme del nitrogen estan presents en l'hemolinfa en baixes concentracions. Estos inclouen amoníac, alantoína, àcit úrico i urea. Les hormones artrópodas estan presents, destacant-se l'hormona jovenil. La trehalosa pot estar present i, a voltes, en grans cantitats junt en la glucosa. Estos nivells de sucre es mantenen per mig del control de les hormonas. Atres carbohidrats poden estar presents. Estos inclouen inositol, alcohol de sucre, hexosaminas, manitol, glicerol i aquells components que són precursors de la quitina.
Els lípits lliures estan presents i s'usen com a combustible per al vol.
Funcions
Les principals funcions de l'hemolinfa són:
- Transport de nutrients cap als teixits i de materials de rebuig als òrguens excretores.
- Coagulació per al tancament de feridas.
- Mecàniques: transmet pressió en determinades parts del cos. Per eixemple en el procés de muda o en l'expansió de les ales.
- Immunitat front a l'invasió microbiana. Únicament posseïx immunitat innata, de la mateixa manera que la majoria dels sers vius exceptuant els vertebrats que són els únics que posseïxen ademés immunitat adquirida.
- Transport d'oxigen. En artròpodes només és important en crustacis, quelicerados sense sistema traqueal i insectes aquàtics i algunes buas.
- Transport d'hormonas.
- Termorregulación en alguns órdens com Odonata, Lepidoptera, Hymenoptera i Diptera.[4]
- Els hemocitos (cèlules sanguínees) eixerciten funcions inmunitario.
Vore també
Referències
- ↑ (1961).«The Biochemistry of Insect Hemolymph».Annual Review of Entomology.6
- 75–102.doi:10.1146/annurev.en.06.010161.000451.
- ↑ “A method for quantitative determination of isse nucleating agents in insect hemolymph” (1982). Cryobiology 19 (2): 180–4. doi:. PMID 7083885.
- ↑ “Hemolymph osmolality and cation concentrations in Litopenaeus vannamei during exposure to artificial siga salt or a mixed-ion solution: Relationship to potassium flux” (2006). Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Molecular & Integrative Physiology 145 (2): 176–80. doi:. PMID 16861020.
- ↑ Triplehorn, Charres A (2005). Borror and DeLong's introduction to the study of insects., 7th edició, Austràlia: Thomson, Brooks/Cole. ISBN 9780030968358.
- Chaman, R.F. (1998). The Insects: Structure and factorial, 4th edició, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-57890-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hemolinfa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.