Fisiologia dels insectes
La fisiologia dels insectes estudia cóm viuen i es reproduïxen els insectes. Generalment li la subdivide segons els sistemes anatòmics com seguix: exoesquelet, sistemes digestiu, excretorio, circulatori, immune, muscular, nerviós i reproductiu.[1][2][3]
Els insectes són el grup d'organismes més divers del planeta, en més d'un milló d'espècies descrites.[4] El pla bàsic dels seus cossos permet esta gran diversificació. Els insectes són artròpodes, és dir que tenen un esquelet extern. l'exoesquelet protegix els òrguens interns, al mateix temps que permet la comunicació en l'exterior per mig dels òrguens dels sentits.[5]
Exoesquelet
- Artícul principal → Exoesquelet.
El tegumento constituïx l'esquelet dels insectes. És fort i, al mateix temps, flexible, permetent el moviment i suministrant punts d'inserció per als músculs. L'exoesquelet és sumament divers i està adaptat a una varietat de funcions. Pot ser dur i rígit com en les mandíbules o bla i flexible com en les larves. Totes les estructures externes estan fetes de cutícula i són responsables per la gran diversitat d'insectes que existix actualment.[6] L'exoesquelet dels insectes està compost de vàries capes. Les capes inclouen l'epicutícula, exocutícula i endocutícula de fòra cap a dins. Les cèlules epidérmicas formen una capa colocada baix de la cutícula i separada de l'hemolinfa per una membrana basal.[2][7]
L'epicutícula carix de quitina, és prima i conté ceres que la fan impermeable.[8] L'exocutícula és més grossa, rígida i esclerotizada. L'endocutícula, encara més espessa, és resistent i flexible. Està feta de numeroses capes de quitina fibrosa i de proteïnes, que formen un entramat. L'exocutícula està molt reduïda en alguns insectes d'exoesquelet bla i especialment en les larves. La quitina és una llarga cadena (polímer) de N-acetilglucosamina, un derivat de la glucosa.[9] És resistent, translúcida i flexible. No obstant, en els artròpodes pot estar molt modificada, especialment quan està incrustada en carbonat de calcio.[10] Esta diferència és clara quan es compara una oruga de palometa en els élitros d'un escarabat.
Fisiologia de la muda o ecdisis
- Artícul principal → Muda (biologia).
El procés de descartar la cutícula antiga i produir una cutícula nova es diu muda o ecdisis. Permet el creiximent de l'insecte inmaduro (nimfa o larva), que aumenta de tamany en cada estadi. En insectes holometábolos també permet la formació de la bua, en la que té lloc la metamorfosis, que és la transició de larva a adult.[11]
A mida que creix, l'insecte necessita reemplaçar l'exoesquelet, que és relativament rígit i incapaç de créixer. La muda pot ocórrer tres o quatre voltes, pero en alguns casos poc comuns pugues haver fins a cinquanta o més mudes durant la vida, per eixemple en els pececillos d'argent. És un procés complex controlat per hormones que actuen sobre la cutícula o paret corporal, aixina com la coberta de les tráqueas i de l'extrem anterior i posterior del tubo digestiu.[1] El procés escomença quan les cèlules epidérmicas comencen a dividir-se ràpidament i s'acumulen en forma columnar.[1][2]
Etapes de la muda
- Apolisis: les hormones de la muda (ecdisona) circulen per l'hemolinfa i apleguen a la cutícula. Separen la cutícula vella de les cèlules epidérmicas. Les cèlules de l'epiteli escamoso es multipliquen per mitosis i produïxen una nova cutícula baix de l'antiga. Les enzimes produïdes per les cèlules epidérmicas digerixen la vella endocutícula sense afectar a la vella exocutícula esclerotizada.
- Ecdisis: consistix en la solsida de la vella cutícula, lo que generalment comença en la llínea mija dorsal del tórax. La pressió de l'hemolinfa forçada dins del tórax per acció muscular ajuda en este procés. Ademés, l'insecte engol aigua o aire per a aumentar la pressió. A continuació es mou vigorosament fins a eixir de la cutícula.[12]
- Esclerotisació: despuix d'emergir, la nova cutícula és molt blana. És una etapa vulnerable per a l'insecte. La nova exocutícula s'endurix i pren un color més obscur o intens, lo que pot dur vàries hores. Les ales s'expandixen per acció de l'hemolinfa que és bombejada a les venes alares.[1][2]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 McGavin, George C (2001). Essential Entomology: An Order-by-Order Introduction (en en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780198500025.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Jurenka, Russell. “Insect Physiology”. Physiology and Maintenance.
- ↑ Lozano, Jaime de la Creu. “Entomologia Morfologia i Fisiologia dels Insectes”.
- ↑ Smithsonian Institution. «Numbers of Insects (Species and Individuals)» (en en). Smithsonian National Museum of Natural History. Consultat el 2024-05-20.
- ↑ Encyclopaedia Britannica. «Insect» (en en). Britannica. Consultat el 2024-05-20.
- ↑ Amateur Entomologists' Society. «The Insect Exoskeleton» (en en). amentsoc.org. Consultat el 2024-05-20.
- ↑ Gullan, P.J. (2005). The Insects: An Outline of Entomology, 3 edició (en en), Oxford: Blackwell Publishing. ISBN 1-4051-1113-5.
- ↑ National Center for Biotechnology Information (NCBI). «Histology, Stratum Corneum» (en en). StatPearls. Consultat el 2024-05-20.
- ↑ Kramer, K. J.. «Chitin metabolism in insects» (en en). PubMed. Consultat el 2024-05-20.
- ↑ Campbell, N. A. (1996) Biology (4th edition) Benjamin Cummings, New York. p. 69 ISBN 0-8053-1957-3
- ↑ ScienceDirect. «Ecdysis» (en en). ScienceDirect. Consultat el 2024-05-20.
- ↑ Encyclopaedia Britannica. «Ecdysis» (en en). Britannica. Consultat el 2024-05-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fisiología de los insectos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.