Hymenoptera

Hymenoptera

Els himenòpters (Hymenoptera, del grec 'υμεν, hymen: "membrana" i πτερόν, pterón: "ala") constituïxen un dels órdens més numerosos d'insectes, en unes 153 000 espècies descrites (132 famílies, 8423 gèneros) i més de 2000 espècies extintes. Comprén a les abelles, abellots, avespes i formigues, entre uns atres. El nom prové de les seues ales membranosas.

Característiques

Els himenòpters posseïxen dos parells d'ales membranosas (en les formigues solament presenten ales les castes reproductores: reines i mascles). Les ales posteriors són més chicotetes. L'ala anterior i la posterior es mantenen acoplades durant el vol per una série de ganchitos cridats hamulus (plural, hamuli).

Les peces bucals són de tipo masticador o lamedor (vore insecte); en els grups més alvançats, especialment en les abelles el llavi i la maxila formen una espècie de llengua en la que poden absorbir líquits.

Les antenes generalment són de dèu o més segments i són relativament llargues. El tarso o part final de la pata sol ser de cinc segments.

Les femelles presenten al final del abdomen una estructura per a la posada d'ous (l'ovipositor), que en alguns grups es transforma en un aguijón veríbaix.

El desenroll és per metamorfosis completa i la reproducció és pel sistema d'haplodiploidía (vore: Determinació del sexe).

Sobre la seua forma de vida, existixen moltes diferències dins del grup, trobant-se tant espècies paràsites com de vida lliure; entre estes cal destacar els himenòpters socials, en que existixen tres tipos d'individus o castas diferenciades morfològicament i per comportament: zánganos (mascles), reina i obreres (femelles); la reina, diploide, és l'únic individu fecundo en la colónia i és capaç de produir progenie tant diploide: obreres, (femelles infértiles) i reines, com haploide (zánganos, mascles haploides degut a que són d'orige partenogenético).

Determinació del sexe

Artícul principal → Haplodiploidía.

Entre els himenòpters el sexe es determina pel número de cromosomas que posseïx un individu. Un ou fertilizado té dos jocs de cromosomes (un de cada progenitor) i aplega a ser una femella diploide, mentres que els ous no fecundados es convertixen en mascles haploides. La femella pot controlar l'acte de fecundació en posar els ous i per tant el número de mascles i femelles. Este método de determinació sexual es diu haplodiploidía.

No obstant, el mecanisme real és més complex que el simple número de cromosomes. En molts himenòpters el sexe està determinat per un gen d'un sol locus en molts alels.

En tals espècies els haploides són mascles i els diploides heterocigotas per al locus del sexe són femelles. Ocasionalment un diploide és homocigota per a este locus i es desenrolla com a mascle en lloc de femella. Açò ocorre a sovint quan els pares estan emparentats molt cercanament. La consanguinitat o endogàmia pot produir mascles diploides homocigotas en moltes espècies de formigues, avespes i abelles.

Una conseqüència de l'haplodiploidía és que en promig les femelles compartixen més gens en les seues germanes que en les seues filles o mares. A raïl d'açò, la cooperació entre germanes conferix certes ventages selectives i s'especula que això haja segut la causa dels orígens múltiples d'eusocialidad en l'orde Hymenoptera.

Pseudosirex schroeteri, fòssil del Jurásico d'Alemània

Erro al crear miniatura:

Oligochlora semirugosa, fòssil en àmbar del Mioceno

Vore també

• Fisiologia (insectes)
• Policia d'obreres en himenòpters socials

Bibliografia

• Arnett, R. H. Jr. (2000) Segona edició. American insects. CRC Press, Boca Rata, Londres, New York, Washington, D. C. ISBN 0-8493-0212-9
• “Order Hymenoptera” . Zootaxa 3703 (1): 51–62. doi:10.11646/zootaxa.3703.1.12., in Zhang, Z.-Q. (ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)
• Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) quarta edició. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3
• Encyclopedia of Entomology, 2nd edició, Dordrecht: Springer. ISBN 978-1-4020-6242-1.
• Handbuch der zoologie. Zweiter Band, Leipzig: Engelmann.
• (1867) Insecta, pp. 195–484., in Günther (1867)

• “Molecular phylogeny of the insect order Hymenoptera: apocritan relationships” . Proceedings of the National Academy of Sciences 91 (21): 9911–9915. doi:10.1073/pnas.91.21.9911. PMID 7937916. Bibcode: 1994PNAS...91.9911D.
• “Ueber die Gattung Oxybelus Latr. und die bei Berlin vorkommenden Arten derselben” . Zeitschrift für die gesammten Naturwissenschaft 30 (VII): 1–144.
• Hymenoptera of the world: An identification guide to families, Ottawa: Agriculture Canada. ISBN 0-660-14933-8.
• (2014) The Insects: An Outline of Entomology, Fifth edició, Wiley Blackwell.
• The Record of Zoological Literature vol. iv, London: van Voorst. (see The Record of Zoological Literature)
• Grimaldi, D. and Engel, M.S. (2005). Evolution of the Insects, Cambridge University Press. ISBN 0-521-82149-5.
• Die Stammesgeschichte der Insekten, Frankfurt: Waldemar Kramer.
• “Higher-level phylogeny of the Hymenoptera inferred from mitochondrial genomes” . Molecular Phylogenetics and Evolution 84: 34–43. doi:10.1016/j.ympev.2014.12.009. PMID 25542648.
• Rasnitsyn, A.P. and Quicke, D.L.J. (2002). History of Insects, Kluwer Academic Publishers, pp. 242–254. ISBN 1-4020-0026-X.
• “An outline of evolution of hymenopterous insects (order Vespida)” . Oriental Insects 22: 115–145.
• Building web-based interactive keys to the hymenopteran families and superfamilies (M Sc ThesisM Sc Thesis), College of Agriculture, University of Kentucky.
• “Phylogeny and Classification of Hymenoptera” . Zootaxa 1668: 521–548.

• “Phylogenetic relationships among superfamilies of Hymenoptera” . Cladistics 28 (1): 80–112. doi:10.1111/j.1096-0031.2011.00366.x.
• “Comparative and phylogenetic analysis of the mitochondrial genomes in basal hymenopterans” . Scientific Reports 6: 20972. doi:10.1038/srep20972. PMID 26879745. Bibcode: 2016NatSR...620972S.