Aguijón
Es diu aguijón[1] o ponzoña al orgue o part del cos esmolat present en varis animalés que normalment expulsa algun tipo de verí (normalment despuix de ser clavat en la pell d'un atre animal) o dona una descàrrega elèctrica. Un aguijón venenós diferix d'atres òrguens punchants en que es clava per sí mateixa, a diferència dels dents, que es claven gràcies a la força de les mandíbulas o de les espines, que es claven per acció de la víctima.
El principal tipo de aguijón és un orgue esmolat d'atac o defensa, especialment quan està conectat en una glàndula de verí i adaptat per a infligir ferides punchant, com per eixemple el aguijón cabal d'un escorpión.
El aguijón sol estar ubicat en la part atrassera de l'animal, prop de la coa (si la té).
Artròpodes
[editar | editar còdic]Insectes
[editar | editar còdic]Entre els artròpodes en aguijón es conten els membres del grup Aculeata: les abelles i avespes i uns atres himenòpters com les formigues. En tots estos insectes el aguijón és un ovipositor modificat que ha perdut la seua funció de depositar ous i servix solament per a picar.
Entre les abelles melíferas (i solament entre elles) el aguijón de les obreres[2] té forma d'ham, estajant-se en la carn de la víctima despuix de desprendre's del cos de l'abella, lo que provoca la mort d'esta en pocs minuts; ademés té el seu propi sac de verí que continua injectant verí en la carn de la víctima durant varis minuts. La qüestió de cóm tal traça ha pogut evolucionar, quan és una desventaja òbvia per a l'individu, queda resolta quan s'advertix que els mamífers predadores poden destruir fàcilment una colónia completa si no se'ls repelix. Si la colónia és destruïda, les obreres, que són estèrils, moriran sense descendència, aixina que solament per mig de la defensa de la colónia poden conseguir que les seues genés es transmeten.
Les puntes dels aguijones asseguren que un atac d'una abella melífera solament és suïcida si la víctima és un mamífer, podent picar a atres abelles (en batalla intercoloniales) repetidament. Aixina, baix condicions naturals, el caràcter suïcida del aguijón de l'abella melífera solament entra en joc en cas d'un atacant que amenace en destruir tota la colónia. El aguijón de totes les demés abelles i avespes no té esta punta, per lo que pot ser usat per a picar a mamífers repetidament sense morir.
També hi ha una espècie d'escarabat en aguijón Onychocerus albitarsis.[3] Si be en realitat no és un aguijón pròpiament dit, la picadura del mateix és ocasionada per les seues antenes. És conegut com a escarabat escorpión o escarabat alacrán donat el fet d'assemblar la seua picadura en la de l'aràcnit.[4]
Per la seua banda, el aguijón de les avespas sol ser més be recte i pla, ergo, poden picar més d'una volta a un mamífer (incloent als humans) i inclús a voltes es donen casos de picadures consecutives en una sola tanda.
Si be unes poques espècies de formiga posseïxen aguijón, la majoria d'elles no solen posseir este aparat. Els atacs o "picadures" d'estos insectes són causats en realitat pels seus forts mandíbules. Ergo, en realitat mosseguen en lloc de picar. Aixina i tot, curven l'abdomen cap a avant per a injectar el verí (en realitat es tracta d'àcit fórmico).
Atres artròpodes
[editar | editar còdic]Els escorpiones, tenen un aguijón que no és homòlec al dels himenòpters, sino més be un eixemple d'evolució convergent.
Per la seua banda, les escolopendras no posseïxen aguijón com a tal, la seua "picadura" és causada per les forcípulas.
Atres animals
[editar | editar còdic]Entre els mamífers, l'únic que posseïx un aguijón venenós és l'ornitorrinco mascle.
El aguijón o espina cabal de la raer tralla és una aleta dorsal modificada.[5]
Per a criatures com les meduses, el aguijón pot aludir als tentàculs que duen els cnidocitos per a capturar i paralisar als seus assuts.
Per extensió, el terme s'aplicava en anglés a voltes al clau (una dent modificada) de les serps.[6] Les serps del gènero Psammophylax, comuns en Suràfrica, inclús es coneixen com skaapsteker o ‘aguijón d'ovelles’.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ seu-verí El aguijón de les abelles i el seu verí
- ↑ “Convergent evolution in the antennae of a cerambycid beetle, Onychocerus albitarsis, and the sting of a scorpion” . Naturwissenschaften 95 (3): 257–61. doi:. PMID 18004534.
- ↑ «Aixina és l'escarabat escorpión, l'únic insecte capaç d'injectar toxines a través de les seues antenes».
- ↑ Stingray - National Geographic
- ↑ Oxford English Dictionary, 2nd ed. "Sting ... Applied also to the fang or venom-tooth (and erroneously to the forked tongue) of a poisonous serpent."
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aguijón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.