Anar al contingut

Ovipositor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ovipositor de saltamontes (es poden vore els dos seges).
Grill comú Gryllus assimilis
A. mascle en ales alçades per a cantar
B. Femella en llarc ovipositor
C. Grills inmaduros
D. Femella insertant la seua ovipositor en el sol
E. Femella en la seua ovipositor parcialment enterrat
Ovipositor de Scambus calobatus

El orgue ovipositor, també cridat simplement ovipositor, ovopositor o oviscapto, és una estructura usada per les femelles de molts insectes per a depositar ous. Consistix d'apèndixs o gonopodios dels segments 8 i 9 del abdomen. Són apèndixs en la funció de transmetre l'ou, preparar un lloc per a est i ubicar-ho en la forma apropiada.

Varietats

[editar | editar còdic]

Hi ha una gran varietat de tipos de ovipositores en els diferents grups d'insectes. En alguns casos s'usa simplement per a adherir l'ou a una superfície, pero en moltes espècies (especialment en avespes parasíticas i atres membres d'Hymenoptera) és també un orgue perforador. Els saltamontes (Ensifera) també ho usen per a fer un forat en la terra a on depositar els ous; en estos sol ser prou gran i en forma de sabre. Les cigarras també usen la seua ovipositor per a perforar la fusta o tallos. Tant els saltamontes com les avespes serra (Symphyta) tallen els teixits vius de les plantes per mig del ovipositor.

Megarhyssa macrurus femella.

L'eixemple més extraordinari és el de Megarhyssa. Les femelles tenen un ovipositor sumament llarc i fi com tres pèls de varis centímetros de llarc en el qual poden trepar la fusta de troncs d'arbres. Estes espècies són paràsites de les larves d'avespes taladradora de la fusta i per lo tant tenen que depositar els seus ous en el cos del hospedador que generalment es troba en una cavitat en la fusta.

Aguijones

[editar | editar còdic]

l'aguijón dels himenòpters en el infraorden Aculeata tals com avespes, abelles i formigues és un ovipositor sumament modificat que servix per a injectar verí segregat per glàndules abdominals.[1] Este verí paralisa als seus assuts per a que puguen servir d'aliment per a les crío. En atres himenòpters és usat com a defensa. En la majoria dels casos ha perdut la seua funció de depositar ous.

Els mascles mai tenen ovipositor ni aguijón.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) quarta edició. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3