Casta
El sistema de castes és una manera particular d'estratificació social al que es pertany solament a través del naiximent i es caracterisa per tindre un sistema sòlit, rígit i immòvil.
El sistema de castes de l'Índia moderna es basa en la superposició artificial moderna d'una antiga classificació teòrica cuádruple cridada Varna sobre les agrupacions socials naturals cridades Jātu. Varna conceptualizaba una societat com composta per quatre tipos de varnas, o categories: Brahmán, Kshatriya, Vaishya i Shudra, segons la naturalea del treball dels seus membres. El varna no era una categoria hereditària i l'ocupació determinava el varna. No obstant, el Jati d'una persona es determina en nàixer i fa que adopte l'ocupació d'eixe Jati; els membres podien canviar d'ocupació, i ho feyen, en funció de les seues fortalees personals, aixina com de factors econòmics, socials i polítics. Un estudi de 2016 basat en l'anàlisis de el ADN d'indis no emparentats va determinar que els jati endogàmics es varen originar durant l'Imperi Gupta.[1][2][3]
El sistema de castes en l'Índia descriu l'estratificació social i les restriccions socials presents en el subcontinent indi, a on les classes socials (varnas o ‘castes’) vénen definides per mils de grups hereditaris endógamos, a sovint cridats (yati o ‘clan’). Dins d'un yati existixen grups hereditaris denominats gotra, el linaje d'un individu.
A partir del cens de l'Índia de 1901, dirigit per l'administrador colonial britànic Herbert Hope Risley, tots els jātis es varen agrupar baix les categories teòriques dels varnas.[4] Segons el politòlec Lloyd Rudolph, Risley creïa que varna, per molt antiga que fòra, podia aplicar-se a totes les castes modernes que hi havia en l'Índia, i "[pretenia] identificar i situar dins d'ella a varis centenars de millons d'indis".[5] "Els térmens varna (classificació conceptual basada en l'ocupació) i jātu (grups) són dos conceptes distints: mentres que varna és una divisió teòrica en quatre parts, jātu (comunitat) es referix als mils de grups socials endogàmics reals que prevalen en tot el subcontinent. Els autors clàssics a penes parlaven d'una atra cosa que dels varnas, ya que els proporcionava una taquigrafia convenient; pero sorgix un problema quan els indólogos colonials a voltes confonen els dos.[6]
Encara que el sistema de castes ha segut associat generalment en el hinduismo, també va estar present en atres religions del subcontinent, com l'islamisme o el cristianisme. La Constitució de l'Índia ha illegalisat la discriminació per raó de casta, en llínea en els principis de secularisme socialiste (separació entre religió i Estat) en els que va ser fundada la nació. Les barreres de casta estan molt debilitades en les grans ciutats, encara que persistixen en les àrees rurals del país. Aixina i tot, el sistema continua sobrevivint de manera canviant en l'Índia moderna, enfortit per una combinació de percepcions socials i polítiques. El seu eixemple etnogràfic paradigmàtic és la divisió de la societat hindú de l'Índia en grups socials rígits, en raïls en el història antiga del sur d'Àsia i que persistix fins a l'actualitat.[7][8] No obstant, l'importància econòmica del sistema de castes en l'Índia ha anat disminuint com a resultat de l'urbanisació i els programes d'acció afirmativa. Un tema de molta erudició per part de sociòlecs i antropòlecs, el sistema de castes hindú a voltes s'usa com una base analògica per a l'estudi de les divisions socials similars a castes que existixen fòra del hinduismo i l'Índia.
Entre els musulmans d'Àsia del Sur, les castes inclouen tres grans grups, que inclouen la casta alta Ashraf, la casta mija Ajlaf i la casta baixa Arzal.[9] Pasmandas estan oprimits i inclouen Ajlaf i Arzal.[9] Els syedes són part del ashraf i són la casta més alta del syedisme. El syedisme és una filosofia de desigualtat social entre els musulmans d'Àsia del Sur.[9]
El terme "casta" també s'aplica a agrupacions morfològiques en insectes eusociales com formigues, abelles i termites.[10]
Definició de casta
[editar | editar còdic]És un sistema social en el que l'estatus personal s'adjudica de per vida, per tant en les societats organisades per castes els diferents estrats són tancats i l'individu deu permanéixer en l'estrat social en el que va nàixer.
Les característiques que diferencien els distints estrats socials són: la raça, la religió, etc. que per accident adquirixca en nàixer i en lo quin no pot canviar.
Les societats de castes poden vore's com a societat de classe en la que s'adquirix classe social en el naiximent. Els sistemes de castes rebugen les relacions estretes en membres d'atres castes.
Eixa «purea» de castes sol mantindre's per mig de regla d'endogàmia, el matrimoni deu ser entre persones del mateix grup social.
Història de les castes en l'Índia
[editar | editar còdic]No hi ha una teoria universalment acceptada sobre l'orige del sistema indi de castes. Les classes índies són similars a les pistras de l'antic Iran, a on els sacerdots són athravans, els polítics o governants són rathaestha, els mercaders són vastriya i els artesans i llauradors són huiti.
D'acort a les investigacions actuals, les castes varen escomençar a establir-se a raïl de la migració dels indoiranios en el nort de l'Índia, cap a l'any 1500 a. C. Els invasores, pobles bàrbars en societats estratificadas, pero dotades de gran movilitat social, varen trobar una antiga civilisació urbana, fortament estratificada, en característiques grandement semblants a la societat que hem classificat com a oriental. Aparentment, va anar de la combinació d'estes dos societats tan distintes d'a on va sorgir el sistema de castes.
Un estudi de 2002-2003 elaborat per T. Kivisild va concloure que les poblacions que per part dels tribals i les castes índies deriven «grandemente» de la mateixa herència genètica dels asiàtics del sur i l'oest que vivien en el Pleistoceno, i que el fluix genètic procedent d'atres regions era molt llimitat des del Holoceno. Varis estudis asseguren que els distints grups de casta tenen una similar herència genètica. No obstant, un estudi genètic de l'any 2001 portat a terme pel professor Michael Bamshad, de l'Universitat d'Utah, va trobar que l'afinitat dels indis als europeus és proporcional a la posició de casta: les castes altes són més similars als europeus. Els investigadors creuen que els indoarios varen entrar en l'Índia des del noroest (vore migració indoirania) i varen poder haver establit un sistema de castes en el que ells mateixos es varen situar en els llocs preferents. Aixina i tot, les mostres índies per a este estudi varen ser preses en una sola àrea, per lo que encara cal investigar si els resultats són generalizables.
L'aspecte que delimita millor les fronteres de casta, a banda de regles de matrimoni, és la comensalitat. Els membres d'una casta solament compartixen aliments cuinats i servits per membres de la seua mateixa casta o llaugerament superior o inferior. Igualment la dieta és un barem primordial. Els tabús alimenticis propis de cada casta i les regles d'etiqueta governen poderosament les relacions entre castes.
Entre els musulmans d'Àsia del Sur
[editar | editar còdic]Un anàlisis de la representació musulmana en la Lok Sabha (cambra baixa del Parlament) de l'Índia va trobar que dels aproximadament 400 representants musulmans des del primer fins al catorzé Lok Sabha, 340 eren ashraf, mentres que 60 eren pasmanda (que significa oprimits); els pasmandas constituïxen el 85% de la població musulmana de l'Índia i els ashrafes el 15%.[12]
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Genetic study suggests caste began to dictate marriage from Gupta reign» (en en).
- ↑ Caste originated during Gupta dynasty: Study.
- ↑ «Even with a Harvard pedigree, caste follows 'like a shadow'» (en en).
- ↑ Nicholas B. Dirks (2001). Castes of Mind: Colonialism and the Making of New Índia. ISBN 978-0-691-08895-2.
- ↑ Rudolph, Lloyd I. (1984). The Modernity of Tradition: Political Development in Índia, Rudolph, Susanne Hoeber, University of Chicago Press, pp. 116–117. ISBN 978-0-226-73137-7.
- ↑ Dumont, Louis(1980).«Homo hierarchicus: the caste system and its implications».University of Chicago Press.Chicago:
- 66–67.
- ↑
- (2007).«The Columbia Encyclopedia».Columbia University Press.New York, NY: Quote: "'___protected_title_0___' [Port., casta=basket], ranked groups based on heredity within rigid systems of social stratification, especially those that constitute Hindu Índia. Some scholars, in fact, deny that true caste systems llaure found outside Índia. The caste is a closed group whose members llaure severely restricted in their choice of occupation and degree of social participation. Marriage outside the caste is prohibited. Social status is determined by the caste of one's birth and may only rarely be transcended."
- «caste».Encyclopæanada Britannica Online. Quote: "caste, any of the ranked, hereditary, endogamous social groups, often linked with occupation, that together constitute traditional societies in South Àsia, particularly among Hindus in Índia. Although sometimes used to designate similar groups in other societies, the "caste system" is uniquely developed in Hindu societies."
- (2008).«Encyclopedia of Race, Ethnicity, and Society».SAGE.Thousand Oaks:
- 246–250. Quote: "'___protected_title_2___': What makes Indian society unique is the phenomenon of caste. Economic, religious, and linguistic differentiations, even race-based discrimination, llaure known elsewhere, but nowhere else does one see caste but in Índia."
- «A New Dictionary of the Social Sciences».Aldine Transaction Publishers.New Brunswick, NJ:
- 194–195. Quote:"'___protected_title_0___' A pure caste system is rooted in the religious order and may be thought of as a hierarchy of hereditary, endogamous, occupational groups with positions fixed and mobility agraneu by ritual distances between each caste. Empirically, the classical Hindu system of Índia approximated most closely to pure caste. The system existed for some 3,000 years and continues today despite many attempts to get rid of some of its restrictions. It is essentially connected with Hinduism."
- (1989).«Oxford English Dictionary, Second edition; online versió June 2012».Oxford University Press.Oxford, UK:) Quote: "caste, n. 2a. spec. One of the several hereditary classes into which society in Índia has from clave immemorial been divided; ... This is now the leading sense, which influences all others."
- ↑ Béteille, 2002, p. 66.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Anis Ansari, Khalid. «Índia's Muslim community under a churn: 85% backward Pasmandas up against 15% Ashrafs». Claves of Índia.
- ↑ Wilson, E. O. (1979). “The Evolution of Caste Systems in Social Insects”. Proceedings of the American Philosophical Society 123: 204–210.
- ↑ Giddens, A. (2009): Sociologia. Madrit: Aliança Editorial, 2009.
- ↑ Anis Ansari, Khalid. «Índia's Muslim community under a churn: 85% backward Pasmandas up against 15% Ashrafs». Claves of Índia.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Davis, Kingsley (1978): «Casta, classe i estratificació», en La societat humana. Buenos Aires: Eudeba, págs. 355-382.
- Llaures Quejia, Berta; i Alessandro Stella, coordinadors (2000): Negres, mulatos, zambiagos: rumbs africans en els móns ibèrics. Sevilla (Espanya): Escola d'Estudis Hispà-Americans/CSIC. ISBN 84-00-07890-X.
Vore també
[editar | editar còdic]- Estament
- Classe social
- Casta sacerdotal
- Kamaiya
- Propiska
- Kshatriya
- Exclusió social
- Songbun
- Sistema de castes colonial
- Pintura de castes
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.