Abella regna

Abella regna en abelles obreres.

L'abella regna és una de les tres castes que tenen les abelles melíferas. És l'única femella fèrtil que posa ous fecundados que donen orige a abelles obreres infértiles i posa ous no fecundados que donen orige a zánganos fèrtils, per un mecanisme denominat partenogénesis.

Cicle de vida

Celes reals d'urgència en la part inferior dels panales.

L'abella regna comença a desovar en primavera. Açò és provablement activat per les floració de les que liban el néctar, abundants ya en esta época. La reina és l'única femella fèrtil i deposita els ous dels quals naixen totes les demés abelles. L'abella regna no abandona la colmena, salve durant els vols de fecundació, o quan es produïx un eixam per a donar lloc a una nova colónia. La reina deposita els seus ous en panales de cera que les obreres construïxen en celes hexagonals. L'ou despuix del tercer dia es transforma en una chicoteta larva que és alimentada per les abelles nodrices (abelles obreres jóvens). Despuix d'una semana, aproximadament, depenent de l'espècie, la larva és sagellada en la seua cela per les abelles nodrices, produint-se l'estat de nimfa o bua. En aproximadament una atra semana (novament depenent de l'espècie), la nimfa emergix com una abella adulta.

Les reines no són criades en les típiques celes horisontals del panal, sino que les seues celes són construïdes per a ser de major tamany i en posició vertical. Quan la reina termina la seua etapa d'alimentació larval i es convertix en bua, es desplaça a una posició cap avall, des de la qual despuix menja la seua cela per a eixir. Durant l'etapa de bua, les abelles obreres tapen o sagellen la cela real. Just despuix d'emergir de les seues celes, a sovint les abelles regnes produïxen un sò que, segons es creu, és un repte a atres reines a batallar.

Les abelles regnes viuen un promig de tres anys. Les obreres viuen periodos molt més breus, de menys de tres mesos en promig.

Les abelles regnes lliberen feromones per a regular les activitats de la colmena. Les abelles obreres també produïxen feromones per a comunicar-se en atres abelles.

Les reines noves sorgixen com a conseqüència d'un descens dels nivells de producció de les feromones que inhibixen l'aparició de l'impuls de enjambrazón de la colónia.

La reina és una larva alimentada per secrecions de les abelles obreres nodrices durant tota la seua vida. La cela que donarà orige a una reina es diu cela real, també li la denomina com "realera", i té la forma d'un clafoll de cacau d'aproximadament 2 a 2,5 cm de llarc. Les abelles obreres nodrices ompliran esta cela real en una substància que secretan denominada gelea real operculándola (tancant-la) a l'octau dia, i al dia setze de la posada de l'ou emergix la reina verge.

La reina és l'única femella que està completament desenrollada sexualment. Açò és el resultat d'una dieta total de gelea real durant el periodo de desenroll. Recentment s'ha descobert que l'ingredient actiu de la gelea real que convertix a una obrera en reina és la proteïna royalactina (abans denominada proteïna 57-kDa, en referència al seu pes molecular) que activa la quinasa p70 S6, que a la seua volta incrementa l'activitat de la quinasa MAP.

Quan una abella regna mor accidentalment, una nova "reina emergent" és seleccionada entre les jóvens en etapa reproductiva. És alimentada en gelea real i assignada per a la còpula en els zánganos. És important que sempre existixca una líder copuladora al cap d'una comunitat, puix d'això depén el seu futur.

Pel contrari, quan una abella regna ya no realisa adequadament la seua llabor, una molt jove (o recent naixcuda) és preparada per mig de l'alimentació en gelea real, en l'objectiu de que siga fèrtil i visiblement més gran. És més favorable una reina que va ser protegida i alimentada des dels seus primers dies.

Una investigació de la década de 1960 va sugerir que la gelea real conté una substància neuroquímica potent, mentres que un treball en 1972 va destacar les hormones en el desenroll. Més recentment, els científics varen identificar un conjunt de proteïnes en la gelea real, potencialment involucrats en la generació de reines.

En el presentiment de que una d'estes proteïnes podria ser un ingredient clau de la gelea real, Masaki Kamakura, un entomólogo en el Centre d'Investigació en Biotecnologia en Toyoma, Japó, va dissenyar un senzill experiment.

S'almagasena gelea real a una temperatura que degrada les seues proteïnes a un ritme diferent i despuix varen provar si la gelatina tractada tèrmicament podria fer reines. Li va costar trenta dies per a que la potència de la gelea real desapareguera. L'anàlisis químic va mostrar que una proteïna que havia cridat prèviament royalactina va ser un dels més llents per a trencar. La proteïna royalactina, quan es combina en atres nutrients, transforma en larves regnes en la mateixa eficàcia que la gelea real.

L'abella melífera (Apis mellifera) forma dos castes de femelles: la reina i les obreres. Este dimorfisme no depén de les diferències genètiques, sino en l'ingestió de gelea real, encara que el mecanisme per mig del qual la gelea real regula la diferenciació de castes fa molt temps es desconeix. Ara s'ha demostrat que la proteïna 57 kDa en la gelea real, prèviament designat com royalactina, induïx la diferenciació de les larves de les abelles en reines. Facilita un major tamany corporal i el desenroll de l'ovari i acurta el temps de desenroll. Sorprenentment, també va mostrar efectes similars en la mosca de la fruta (Drosophila melanogaster). Els estudis varen revelar que els mecanismes d'acció activen p70 S6 quinasa, la qual és responsable de l'aument del tamany corporal, l'aument de l'activitat de la proteïna quinasa activada per mitógenos, i va aumentar la cantitat de l'hormona jovenil, una hormona essencial per al desenroll de l'ovari. Estos resultats indiquen que un factor específic en la gelea real, royalactin, impulsa el desenroll de la reina.

"Trobar els components actius de la gelea real que són importants per al desenroll de la reina ha segut una espècie de sant grial de l'investigació d'insectes durant décades", diu Gro Admam, un entomólogo de l'Universitat Estatal d'Arizona en Tempe, que no va estar involucrat en esta investigació. "Realment és un document impressionant", diu Admam, i deu inspirar a atres investigadors d'abelles per a vore qué poden deprendre de mosques de la fruta. No obstant, el desenroll de l'abella regna és provablement massa complexa per a ser explicada per un ingredient de la gelea real, diu ella. "Només tenim que ser en conte en enamorar-se d'una sola explicació."

La reina es distinguix per la seua apariència llarga i prima causada pel desenroll complet dels ovaris en l'abdomen. Té un aguijón sense púa.

Aproximadament cinc dies despuix d'eixir de la cela, la reina verge fa uns vols de fecundació. Fa varis vols en un periodo de dos o tres dies, i pot copular en dèu o més zánganos. Guarda l'esperma dels zánganos en un orgue especial, l'espermateca, i no copula més despuix d'este periodo. En la colónia es troba en l'àrea del niu de cria.

Vols de fecundació

La reina ix de la colmena per a realisar varis vols de fecundació o vols nupcials, solen realisar quatre o cinc durant varis dies, sent apareada en vol per varis zánganos.

La raó de que l'abella regna es aparea en molts zánganos ha segut i és debat de molts treballs, pero sense dubte aumenta la diversitat genètica de la seua colónia, en virtut de que les obreres són totes filles de la mateixa mare, pero no del mateix pare. Açò explica per qué dins de la colmena podem identificar ventrades d'obreres en diferents coloració. El mecanisme pel qual l'abella regna fecunda els ous en esperma de diferents zánganos també ho desconeixem.

Al voltant de cinc dies despuix dels vols de fecundació, la reina comença a posar ous. Durant periodos favoridors una reina bona pot posar més de mil cinccents ous al dia. Factors que afecten la posada són: el clima, el néctar i la recolecció de polen, el tamany de la reina, i la condició de la colónia. El número d'ous posats varia en el cicle anual segons la variació de néctar i polen disponibles. Quan hi ha entrada de molt polen i néctar les obreres s'estimulen, donant més i millor nutrició a la reina, lo que l'estimula a posar més ous.