Anar al contingut

Neuroquímica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ensenyança de la neurològica en el Laboratori de Neuroquímica i Neurofarmacología de Copiapó-Chile

La neuroquímica és l'estudi específic de les substàncies químiques que inclouen els neurotransmissors i atres molècules com a drogues psicoactivas que influïxen en les neurones.

La funció del cervell per a portar a terme totes les seues activitats i controlar totes les funcions corporals es basa en la síntesis i lliberació d'un gran número de substàncies químiques, de les que la neuroquímica encara no té un coneiximent total. Entre elles es troben hormones, neurotransmissors, proteïnes, pèptids etc., que són els que permeten la fisiologia cerebral. Esta llínea d'investigació és la més recent del cos acadèmic.

En els últims anys es va estar estudiant les substàncies químiques en regions específiques del cervell, fonamentalment basant els nostres estudis en el cerebel, que és la regió encarregada del control dels moviments corporals. És dir, té una participació important en la neurologia de la conducta.[1]

Història

En 1950, la neuroquímica es va convertir en una disciplina d'investigació científica molt reconeguda. La fundació de la neuroquímica es remonta a una série de «Simpòsiums Internacionals Neuroquímicos», dels quals el primer volum del simpòsium publicat en 1954 es va titular Bioquímica del desenroll del sistema nerviós. Estes reunions varen conduir a la formació de la Societat Internacional de Neuroquímica i la Societat Americana de Neuroquímica. En les primeres reunions es va discutir la naturalea tentativa de possibles substàncies neurotransmisoras com l'acetilcolina, histamina i serotonina. Ya per a l'any 1972 les idees eren més concretes. D'esta manera, neuroquímicos tals com norepinefrina, dopamina i serotonina varen ser classificats com «neurotransmisores putativos en certes vies neuronals en el cervell». 45678

Vore també

Referències