Copiapó

Erro al crear miniatura:

Copiapó

Erro al crear miniatura:

Vista de la ciutat de Copiapó i la seua catedral.

Copiapó és una ciutat i comuna del Nort Chic de Chile. És la capital de la Província de Copiapó i de la Regió d'Atacama. Històricament vinculada a l'activitat minera, s'ubica en una vall de caràcter oasis, conegut per la seua producció agrícola, en particular de raïm i panses, que varen constituir les primeres exportacions d'este tipo en el país. Junt en sectors urbans de la comuna de Terra Groga, especialment l'àrea de Paipote, forma la Conurbación Copiapó-Terra Groga. La comuna té una superfície de 16 681.3 km², sent, junt en Antofagasta i Port Natals, una de les tres comunes chilenes que travessen completament el país d'est a oest. La ciutat es troba ubicada a una altura mija de 391 m s. n. m. Junt en Caldera i Terra Groga, forma la província de Copiapó. La comuna llimita al noroest en la comuna de Caldera, al nort en les comunes de Chañaral i Diego d'Almagro, al sur, en Vallenar i Huasco, a l'oest en el oceà Pacífic i a l'est en les províncies argentines de La Rioja i Catamarca. Es troba a 807 quilómetros al nort de Santiago per carretera i a 673 quilómetros en llínea recta. Es ubica entre les 20 ciutats més poblades de Chile.

Toponímia

L'orige del terme «Copiapó» no és exacte, podria vindre del quechua qupa-yapu, 'sementera de turquesa': el seu nom seria derivat de qupa anqas, veu quechua: 'color blau clar', i yapu: 'terra llaurada' (Copa-yapu)^{cita requerida}. Segons la traducció del pare Alonso Ovalle, qupa ('color vert blau com l'òxit de coure'), i yapu (‘llaurat’, participi del verp yapuy, ‘llaurar’). En aimara, qupa també significa 'vert'. Uns atres ho fan vindre d'una unió de vocablos aimara i quechua. Segons els historiadors Guillermo Cortés Lutz, Rodrigo Zalaquett Fuentealba i Francisco Berrios (1999), Copiapó podria significar ‘vega vert’ o ‘terra verda’. Tampoc deixen de ser plausibles les següents etimologies quechuas:

• Qupayapu (< Qupa-i-apu): Apu turquesa, de qupa 'turquesa' i apu 'divinitat'.
• Qhupayapu (<Qhupa-i-apu): Apu de les gelades, de qhupa 'gelada, gebre' i apu.Plantilla:Font qüestionable

L'element -i- que sembla estar de sobres en les etimologies qupa. i. apu i qhupa. i. apu en realitat no ho està, ya que numeroses toponímia quechuas utilisen una -i- com a partícula de ligación (ej. Ollantaytambo < Ollanta. i. tanpu).

En el diccionari cunza "Glossari de la Llengua Atacameña", compilado pel pare Emilio F. Vaïsse en l'any 1896, es registra la següent entrada (l'ortografia original del document ha segut respectada):

Història

Época prehispánica

Molts historiadors han traduït Copayapu com "Copa d'or", mesclant paraules dels idiomes espanyol i quechua. També uns atres ho han traduït com "sementera de turquesa", esta última traducció és la més acostada a la de "Vega vert" o solament "Vegas", característica principal del seu hàbitat en la Vall de Copiapó, a on predominava una gran vega, estant els seus assentaments en la ribera nort del riu homònim. La Cultura Copayapu és un grup prehispánico que va habitar en la Regió d'Atacama Chile durant el denominat periodo Intermig Tardà entre el 1000 i el 1400 DC, quan es fusionen en les poblacions d'indis huascos i changos, sent denominats tots eixos pobles com diaguitas someses als incas, els qui a la seua volta someten el territori a esta cultura.

Localisació

La distribució espacial d'este grup comprén des de Taltal pel nort en la costa fins al port d'Huasco pel sur. En l'interior la major part de les evidències es concentren en la vall de Copiapó i els seus afluents precordilleranos, faltant investigar atres llocs encara. Troballes arqueològiques han segut documentats en una huaca incaica trobada en el cim del cerro El Potro.

Ceràmiques

Esta cultura posseïx com ítem diagnòstic les seues manifestacions ceràmiques, a on destaca el tipo Copayapu negre sobre roig decorat en figures de flames estilisades i en una atra varietat, en un rostre antropomorfo. Un atre tipo ceràmic és el Punta Brava, que eren grans vasijas que servien com a contenidors d'aliments.

Anexió al Tahuantinsuyo

A partir de l'any 1470 DC aproximadament la cultura Copayapu és anexada al Tahuantinsuyo, passant a formar part de l'Imperi Incaico. Grups de mitimaes són traslladats des de les valls del Elqui i Huasco cap a sectors mig i alt de la conca de Copiapó (Castell 1997), i s'incorpora el cult a les huacas i al Sol, costums típiques del incanato.

El Tahuantinsuyo en Copiapó

El sistema incaico hauria penetrat des dels cims de la cordillera dels Andes fins a la vora costera, i es té registre d'a lo manco 50 establiments tals com a cementeris, pucarás, centres administratius, tambos o poblats, posats de control, paradors de caça, rets vials, art rupestre, adoratorios, jaciments miners, centres metalúrgics i observatoris astronòmics. No obstant, la cultura Copiapó ya era molt forta des d'a lo manco l'any 1200 DC, gràcies a una interacció multiétnica a on convergien grups del Noroest Argentí, centre nort Chilé i sur de Bolívia. En eixe llavors el grup ya es caracterisava per ser una societat agropastoril, en poblats aglutinats, pucaras, corrals, camps de cultiu, maneig eficient de la lítica, metalúrgia i treball en fusta, ademés de la alfarería Negre sobre Rojo o Davant, o Diaguita-Inca. En Manflas s'ubica un adoratorio incaico en el cim del pucara, corresponent a una huaca-fortalea. En una plataforma d'orige incaica també s'han trobat ceràmiques locals tipo Punta Brava i Copiapó, dos figurillas en Spondylus (miniatures de flama i de dòna), dos tupu d'argent, i una làmina d'or i argent. Una atra huaca incaica s'ubica en l'illa Guacolda en la desembocadura del riu Huasco. En el cerro El Potro es va edificar el tambo dels Gelats a 3730 metros sobre el nivell de la mar, en una arquitectura típica del moment d'aculturación diaguita-inca, és dir, en fonaments pircados de planta rectangular i murs de dos hilades de pedra semicanteades lligades en argamasa de fanc. També es conta un centre metalúrgic diaguita-incaico (1470-1536 DC) ubicat en el sector mig de la conca del riu Copiapó, conegut com a Vinya del Cerro, “Cap de Porc” o “Apacheta”. Recentment s'ha propost la possibilitat de que Vinya del Cerro en el seu conjunt anara un observatori solar d'horisó i escenari per a adorar a les montanyes locals.

Entre els anys 1985 i 1988 es varen excavar en les rodalies del volcà Copiapó restants d'ossos calcinats de camélidos, carbó, pastura, plomes, pèl humà, trossos de Spondylus (sòrt de moneda inca), sogues vegetals, fulls de coca (element central en la religió incaica), charqui, vellón de vicuña, un ala de parot, fruts de chañar, dos rosegadors, pedres elongades, ademés de figurillas antropomorfas i zoomorfas en argent i Spondylus en les ofrenes. Durant una excavació realisada en 1991 es va descobrir una estatuilla incaica en or laminado.

Despuix de l'arribada dels espanyols

L'evidència etnogràfica i històrica sugerix que cap a el XVI, a l'arribada de Pedro de Valdivia, la vall de Copiapó estava governat baix un sistema dual pels cacics Aldequín i Gualenica, successors de Montriri. El cacic Aldequín dominaria des de la vall de Copiapó cap a la costa, mentres que Gualenica hauria dominat la part superior de la vall de Camasquil. En eixe llavors els natius cridaven a esta localitat Copayapu, que alguns traduïxen com a «Copa d'or», uns atres com a «vall verda» i també com «Sementera de turquesa». Quan el conquistador espanyol Diego d'Almagro va descobrir el Regne de Chile, el dia 21 de març de 1536, ho va fer penetrant per la Cordillera dels Andes a través del pas Comecaballos i va continuar cap a les valls de Figueroa i Jorquera fins a aplegar fins a Chiliguin (hui iglésia Colorada) fins a descendir a Copiapó.

Posteriorment; en l'any 1540, en l'arribada de l'alvançat Pedro de Valdivia i despuix de celebrar per primera volta en Chile una missa catòlica, va denominar al Valle de Copiapó en el nom de Valle de la Possessió.

Diego d'Almagro en la vall de Copiapó.

El 26 d'octubre de 1540, Pedro de Valdivia pren possessió del Regne de Chile en Copiapó (segons les Cròniques de Bibar):

En dijous, XXVI dies del més d'octubre de la nostra salut de mil cinccents i quaranta, davant un escribano del rei que en el real venia, el general (Pedro de Valdivia) va prendre possessió en nom del seu majestad. Va fer les diligències que en tal cas es requerien, que són certes cerimònies fetes en esta forma: armat general de totes armes i la seua adarga embrazada en el braç sinistre i l'espasa en la seua mà dreta i alta, tallant branques i alçant certes pedres, movent-les d'una part a una atra, dient en alta veu que mamprenia i va mamprendre, i prenia i va prendre possessió en aquella vall de Copiapó en nom del seu majestad, ansí d'aquella vall i indis d'ell com de tota la governació que d'allí en avant tenien; i que si alguna persona o persones calia li'l contradiguera o defenguera, que ell es mataria en tal persona o persones i, per a efectuar-ho, va eixir a un camp que veí tenia a esperar al que volguera eixir, dient que ho defendria lo que dia en la seua persona i armes a peu i a cavall com de manar-li-ho volgueres. Si necessari anara, perdria la vida en servici de Deu i del seu majestad, i pipiolo per fe i testimoni del escribano, el qual aixina li'l va donar.

XVIII

La ciutat va ser fundada oficialment el 8 de decembre de 1744 pel governador José Manso de Velasco, baix la designació de Sant Francisco de la Selva de Copiapó. Al respecte dir que l'any 2012, en la revista del Museu Regional d'Atacama, Guillermo Cortés Lutz (doctor en Història), en el seu estudi posdoctoral, va expondre que el nom original per a la fundació va ser Sant Francisco de Copiapó de la Selva, encara que Copiapó o Copayapu té el seu orige abans de l'arribada dels espanyols, quan formava part de l'imperi inca.

XIX

Entre estes époques de bonança, es destaca la que va estar associada al descobriment i explotació del mineral d'argent de Chañarcillo, ubicat alguns quilómetros al sur de la ciutat, per part de Juan Godoy en 1832, i al posterior descobriment del mineral de Tres Puntes en 1848. Abdós descobriments, varen possibilitar un ràpit desenroll de la zona, deixant aixina a la ciutat com una de les més importants de la regió. Mostra d'això és la creació en 1843 de la província d'Atacama, separant-se aixina la zona de la província de Coquimbo, i establint-se Copiapó com a capital provincial. En eixe mateix any adquirix el títul de ciutat. Múltiples varen ser les bestreta dutes a la ciutat durant esta época, entre estos es destaca el Ferrocarril Caldera-Copiapó, inaugurat en 1851 i que va ser el primer del país. Atres bestreta varen ser l'instalació allumenat públic a gas d'hidrogen sulfurat en 1852, la construcció de l'hospital, del teatre, d'un quarter policial (en aquells anys encara no existia la policia única i uniformada en el país) l'inauguració de la Escola de Mines de Copiapó en 1857, etc. Tots els alvanços tecnològics varen impulsar el desenroll de la ciutat, especialment en l'àmbit industrial, produint-se aixina una revolució industrial en la regió lo que va produir l'arribada de persones provinents del sur del país i des dels més lluntans països convertint aixina a Copiapó en una de les ciutats més cosmpolitas del Chile de mitan del XIX. Segons Vicente Pérez Rosers en el seu llibre Recorts del passat en Copiapó eren notables les colónies d'argentins (la més numerosa), espanyols, italians, britànics (lo que inclou a anglesos, escocesos i galeses) alemans i moltíssimes atres nacionalitats. Posteriorment es va heretar en Copiapó una important colónia àrap d'orige libanés. Tant italians com a libanesos varen alcançar una forta influència en totes les activitats locals, influència que es manté fins al dia d'hui. La bonança econòmica també va dur un desenroll intelectual i polític d'una zona que històricament no havia tingut major rellevància en este aspecte, emergint de la zona personalitats polítiques rellevants com Pedro León Gall i Manuel Antonio Matta. El primer va organisar una revolució en 1859, contra el govern conservador de Manuel Montt que va conseguir ser sofocada a sanc i fòc sent enviat Pedro León Gall Goyenechea a l'exili, cal destacar que ell va ser la primera i única persona en Chile que ha segut elegida per vot popular com a intendent. Quan este va tornar de l'exili en 1863, va fundar en Copiapó el Partit Radical junt a Matta, el qual tindria una gran importància en el futur dins de la política chilena.

Erro al crear miniatura:

Panorama de Copiapó publicat en 1879 en L'Ilustració Espanyola i Americana.

Erro al crear miniatura:

Santuari de la Candelaria. Temple edificat despuix del terremot de 1922.

Cap a la década de 1870, la producció minera va començar a descendir fortament, despullant a la zona i a la ciutat de l'importància que havia adquirit, traslladant-se en la década de 1880 el pol de desenroll del país cap al nou extrem nort, específicament, a les regions que s'havien integrat al país a causa de la guerra del Pacífic, gràcies a l'apogeu del Salitre. Açò va sumir a la regió en un estat de pobrea i abandó, lo que va provocar que la cantitat d'habitants tinguera una franca disminució. Esta es va mantindre estable en nivells baixos fins a ben entrat el XX. Entre 1890 i inicis del XX va existir en la ciutat una llínea de tramvies a tracció animal —també coneguts com a «carros de sanc»—, denominat Ferrocarril Urbà de Copiapó.

Francisco Astaburoaga va escriure en 1899 en la seua Diccionari Geogràfic de la República de Chile sobre elloc:

Copiapó.-—Ciutat capital de la província d'Atacama i del departament del seu nom. Yacer en els 27° 21' Lat. i 70° 21' Lon. i á 81 quilómetros a l'I. del Pacífic, o del port de Caldera. Ocupa un pla de 370 metros d'altitut, contigu á la marge nort o dreta del riu del seu mateix nom i de contorns àrits i quebrado, llevat per la part que banya el riu. Els seus carrers són de proporcionada esgambi tallades entre sí á igual distància en ànguls rectes. En el centre deixen una plaça embellida en una bella pila de marbre, que simbolisa la mineria, rodejada d'un bonico jardí, i en un dels seus costats una alameda o passejada prolongada, que també adorna una atra font que representa á Juan Godoy, el descobridor del mineral de Chañarcillo, á la riquea del qual deu la ciutat molts de les seues bestreta i millores. Posseïx bons edificis públics, establiments de beneficencia i d'instrucció gratuïta, com a liceu de segona ensenyança, colege de mineria i escoles primàries; institucions industrials, de crèdit i atres socials; iglésies parroquial, de la Mercé i de Sant Francisco, primitiva i titular del poble; estació del ferrocarril, que es comunica a l'O. en Caldera i cap a l'I. en Juan Godoy i atres poblacions. Goja d'un clima templat i molt sà. Respecte a l'orige d'esta ciutat bastarà apuntar que a l'arribe d'Almagro i de Valdivia a la vall del riu de Copiapó estos ho varen trobar prou poblat principalment per indis de l'antiga raça peruana i baix el domini dels incas, els quals en el temps varen ser desapareixent en la seua major part fins a concentrar-se el restant en el parage que despuix es va cridar poble de Sant Femando. Valdivia, en aplegar á dit vall en octubre d'1,540, va prendre en ell primera possessió de tot el pais en nom del rei d'Espanya i ho va denominar vall de la possessió. Es va establir en ell un chicotet centre de guarnició, aixina com en elloc denominat la Porta i un atre punt de la vall. El primer va seguir sostenint-se débilmente i en insignificant aument de població en els dos primers sigles de la colónia, fins a l'any 1707, en que es varen començar á descobrir en els seus voltants la riques mines d'or i d'argent de Chamonate, Chanchoquín, Odres, Rosario, &c., lo que va atraure pobladors i dió nova vida al poble; de tal modo que ya en 1713 contava en un veïnat de 900 ànimes, sèt trapiches o ingenis per a molienda de minerals i atres establiments i millores. L'importància que va seguir adquirint despuix va decidir al President Manso de Velasco á constituir el seu dispers caseriu en una vila formal. Per a l'efecte va comissionar al corregidor Don Francisco Cortés i Cartavío, i este la va fundar en 8 de decembre de 1744, regularisant la seua planta i distribuint la seua àrea en 64 pomes, dividixques en 240 solars, i li dió el títul de vila de Sant Francisco de la Selva de Copiapó[4]; tot la qual cosa va aprovar la real cèdula de 29 de juliol de 1749. Encara més vesprada en decembre de 1788, durant la visita que li va fer el President Don Ambrosio O'Higgins, va obtindre noves bestreta en una millor rectificació dels seus carrers, apanys de les mines immediates i distribució econòmica de les aigües del riu. Pero en el terremot de 5 de novembre de 1822, va quedar casi enterament arruïnada i no va vindre á repondre's i á prendre un notable desenroll sino des de 1832 en el descobriment del mineral de Chañarcillo. Per llei de 31 d'octubre de 1843 va passar á ser capital de la seua província i va rebre el títul de ciutat. El seu nom és corrupció de Copayapu que ve del quichua copa color blau clar, com el de cert òxit de coure, i de yapu terra llaurada, i que el P. Alonso d'Ovalle traduïx «sementera de turquesa.» Dista 697 quilómetros al N. de Valparaíso, via Caldera.

XX

Esta situació es va vore agravada per un fort sisme de 1918, que va destruir gran part de la ciutat. Copiapó encara no es recuperava del terremot de 1918 quan un nou sisme de 8.5° Richter va sacsar a la ciutat el 10 de novembre de 1922, que va deixar el 40 % de les construccions de la ciutat en el sol, i el 45 % inhabitable. En tota la zona es varen registrar com a mínim 800 víctimes fatals. Açò sumat a la baixa constant del preu dels minerals va posar a Copiapó en una greu situació de postració que es va arrastrar durant vàries décades. Per a alguns estudiosos esta crisis va marcar el fi de l'era de Chañarcillo. El geógrafo chilé, Luis Risopatrón ho descriu com un ‘llogaret’ en el seu llibre Diccionari Jeográfico de Chile en l'any 1924:

Copiapó (Ciutat de) 27° 21' 70° 21'. Consta d'unes 80 pomes, tallades en àngul recte per carrers de proporcionada esgambi, en una plaça en el centre, bons edificis públics i estació de ferrocarril a 370 m d'altitut; es estiende de NW a s'en un pla contigu a la márjen N del rio del mateix nom, entre contorns àrits i quebrats, escepto per la part que banya el rio i la part S'a on aumenten el número i tamany de les hortes i camps interposts entre les habitacions, a mida que s'alvança a l'ES. Don Pedro Valdivia va establir en ell una chicoteta guarnició en 1540, al mando del capità Bohon i Francisco d'Aguirre va tirar les bases del primer assent miner en 1549; va tindre insignificant aument de població fins a l'any de 1707, en que es varen començar a descobrir en els seus voltants rics mines d'or i argent, lo que va atraure pobladors i va donar nova vida al poble, de tal modo que en 1713 contava unes 900 ànimes, 7 trapiches o injenios per a molienda de minerals i atres establiments i millores, lo que va decidir a regularisar la seua planta i distribuir la seua àrea en 64 pomes i 240 solars, el 8 de decembre de 1744, en el nom de vila de Sant Francisco de la Selva de Copiapó, lo que va aprovar la real cèdula de 29 de juliol de 1749. Va quedar casi enterament arruïnada en el terremot de 5 de novembre de 1822 i no va vindre a repondre's i a prendre un notable desenroll sino des de 1832, en el descobriment del mineral de Chañarcillo, lo que va durar fins als anys de 1881, que el broceo de les mines li va produir una gran decaiguda. Encara no salia d'ell quan el terremot de 10 de novembre de 1922 li va ocasionar nous perjuïns; habia anotat un aument anual de la població de 0,83%, en el periodo de 1895- 1907, en una proporció d'alfabets en esta última data de 68,3%. Goja d'un clima templat i mui sà, puix en 23 anys d'observacions, s'ha rejistrado com a promijos anuals 16,2° C de temperatura, sent 20,4° C la del més de giner i 12,2° C la del més de juliol, 69% d'humitat relativa, 2,8 de la nebulositat (0-10) i 17,8 mm per a l'aigua caida.

Copiapó comença novament un periodo de desenroll encara que llent i sense l'esplendor de l'época «platejada» de Chañarcillo, pero que li permet sobreviure i consolidar-se com a ciutat cap a la década de 1940 gràcies a la reactivació de l'economia, originada en l'explotació de minerals per a ser exportats a Estats Units en plena II Guerra Mundial. Després d'eixe periodo es va produir una baixa en el preu dels minerals pero afortunadament no alcançant els nivells previs a 1930, pese a això Copiapó va poder tindre un creiximent sostingut que es manté fins al dia d'hui, tornant a aumentar aixina la població i afiançant a la ciutat com un centre important dins del nort del país. El desenroll miner mostra nous bríos destacant-se, entre uns atres, el jaciment i fundició de Potrerillos en 1927, la fundició Paipote en 1953 i el jaciment d'El Salvador en 1959. També es comença a desenrollar a partir de la década de 1970, especialment en la seua segona mitat, l'àrea agroindustrial, ya que es va facilitar el desenroll tècnic de l'agricultura, permetent l'introducció del rec per goteig. Açò ha conseguit que, una de les zones més àrides del món, siga hui una de les principals productores de raïm de taula del món. També entre els anys 1950 i 1960, junt a la bonança que du la mineria en el mineral de Chañarcillo, es crea l'Agrupació Cultural EUSEBIO lLO, conjunt artístic que realisa les "velades culturals" fent teatre comunitari i donant-li espai a totes les manifestacions artístiques, les seues posades en escenes són de dramaturcs de l'época lo que redunda en una oportunitat per al teatre chilé i els seus cultores. Les velades artístiques eren espais de socialisació de la comunitat, esperades per tots els habitants de la zona per les quals feyen la seua itinerància.

Erro al crear miniatura:

Edifici del Govern Regional d'Atacama.

En 1976, pel procés de regionalisació impulsat per la dictadura del general Augusto Pinochet, es crea l'III Regió d'Atacama, quedant Copiapó com a Capital Regional. Durant este govern la ciutat va rebre un fort impuls en la seua urbanisació ya que es pavimentaron casi tots els carrers de la ciutat ademés de construir-se un modern edifici per a la Intendencia i es va crear la primera biblioteca pública de la ciutat en 1983. Açò és curiós perque els rics magnats de la mineria copiapina del XIX tenien fabuloses coleccions privades dutes directament d'Europa i els Estats Units pero no les varen compartir en la comunitat local, i les coleccions es varen ser perdent en el temps. Excepció de lo anterior, va ser l'enorme biblioteca de l'acabalat empresari miner i home públic, Felipe Santiago Matta, qui va llegar la seua al primer Liceu d'Hòmens creat en la ciutat. Actualment és part de la colecció Bibliogràfica del Museu Regional d'Atacama. En 1978 va començar la denominada revolució verda, en el cultiu a gran escala de raïm de taula en la Vall de Copiapó, propiciant una etapa de gran auge econòmic per a la zona, que va deixar de dependre dels balancejos del preu dels minerals. És destacable que a partir de 1990 les autoritats mantingueren l'impuls productiu a noves àrees de l'economia que havia donat el règim eixint. A partir de la segona mitat de la década de 1990 ya es començara a entrevore en Copiapó el desenroll del sector frutícola. Es diu que gràcies al raïm, Copiapó ha començat ser ciutat puix ha deixat de dependre únicament de la mineria. Abans tota la seua activitat girava entorn a la mineria i no eren pocs els qui la consideraven solament com «un campament miner en molts autos» a on la població disminuïa automàticament si baixava el preu dels minerals i aumentava si ocorria lo contrari, això ademés es reflectia en l'estètica de la ciutat, a on els habitants no manifestaven major preocupació per l'estil arquitectònic de les seues vivendes o, un poc més simple, com la mantención adequada d'estes, per considerar-se bona part dels seus habitants com de pas en la capital atacameña. A partir de la década de 1980 açò ha començat a canviar en l'arribada de professionals des d'atres parts tant de Chile com de l'estranger, o de molts copiapinos que han emigrat per a estudiar i han retornat a la seua terra per a millorar-la. A això cal agregar que la creació de la Universitat d'Atacama en 1981 ha permés que any a any aplegue a la ciutat un número important de jóvens universitaris des de tot Chile que ha permés contrarrestar l'emigració dels jóvens des de Copiapó cap a atres punts del país que va ser tan característica durant més d'un sigle: cas eixemplar va ser el de Felix Amat Fredes Fraus, jove copiapino que en el 2013 va obtindre un destacat puntaje en la PSU, i que va triar estudiar en la Universitat Metropolitana de Ciències de l'Educació, en Santiago de Chile, i que hui s'eixercita com a conserge d'un edifici residencial de la zona. Ademés de la mineria i el raïm, ha començat en els últims anys el cultiu d'oliveres i la producció d'oli d'oliva. També ha tingut un fort auge el turisme, especialment el d'aventura, orientat cap a un públic més exigent i en poder adquisitiu (desert d'Atacama, volcà Ulls del Salat, etc).

Patrimoni

Copiapó presenta una varietat d'atractius turístics, entre els que destaca el desert florido, sent és un dels seus majors atractius. Ademés, conta en una geografia caracterisada per la presència d'altes montanyes, quebrades i plages, entre les que destaca la plaja "La Verge", ubicada a poc més de 80 km de Copiapó.

La comuna de Copiapó conta en 55 servicis d'estage turístics formalment establits.

Patrimoni urbà

Erro al crear miniatura:

Edifici del Sernatur.

Erro al crear miniatura:

Iglésia Sant Francisco.

Erro al crear miniatura:

Escultura donada per China a la Municipalitat de Copiapó, en el primer aniversari del rescat dels 33 miners.

Erro al crear miniatura:

Sala de Cambra Municipal.

• Edifici Sernatur: Ubicat front a la Plaça d'Armes Arturo Prat, l'edifici conta en tres murals en tres de les seues fronteres que fan resaltar l'història de la ciutat i regió dissenyats per Nelson Sills Aguirre.

• Biblioteca Pública Regional "José Joaquín Vallejo"
• Iglésia Belén: construïda pels jesuïtes durant la Colónia i restaurada en 1856.
• Plaça Prat: era l'antiga Plaça d'Armes de la ciutat, tenia en el seu centre una estàtua de marbre i no hi havia arbres. En 1880 es varen plantar els 84 pimentons que hui existixen, i es va instalar una estàtua i una font de marbre, alegoria francesa a la mineria.
• Iglésia de Sant Francisco: Construïda en 1872 en pi oregón i canya de Guayaquil revestida de fanc. Junt a l'iglésia està el convent de Sant Francisco del Valle, fundat en 1662.
• Iglésia de La nostra Senyora de la Candelaria: els primers dies de febrer, en les afores del temple es dona inici a una festa en honor a la patrona dels miners en estiu, la Verge de la Candelaria.
• Cerro La Creu: des del cim es pot observar des de la ciutat de Copiapó i la vall, actualment es troba en etapa de proyecte per a integrar-ho a l'estructura urbana en un parc d'urbà.

• Escultura de la Pau: escultura donada per China a la I. Municipalitat de Copiapó, en el primer aniversari de l'històric rescat dels 33 miners de la Mina Sant Josep, està ubicada en l'entrada sur de la ciutat. El seu escultor i autor va ser l'artiste chinenc Yao Yuan, i correspon a una d'un total de dotze escultures idèntiques que la fundació World Peace Statues planeja erigir en distints punts del món per a commemorar fets històrics. La primera estàtua va ser alçada en Normandia, en commemoració del fi de la Segona Guerra Mundial.

• Sala de Cambra de Copiapó: En una superfície de 1016 metros quadrats, i una capacitat de 250 butaques, s'emmarca dins del pla de recuperació del centre històric de Copiapó i de la recuperació de l'infraestructura cultural de la ciutat.

• Avinguda Manuel Antonio Matta, important artèria en la ciutat, travessa un sector declarat Zona de Conservació Històrica el 14 de decembre de 1991 per la presència d'importants monuments nacionals i històrics, entre els que es troben:
  • Figura d'un Còndor: au nacional, obsequie de la colónia libanesa resident a la ciutat de Copiapó en la seua bicentenario (1944).
  • Monument als Héroes i Soldats d'Atacama: inaugurat el 18 de setembre de 1885, l'escultura va ser realisada per l'artiste chilé José Miguel Blanco.
  • Cripta dels Héroes: ací reposen els restants de 13 oficials i 31 soldats dels Batallons "Atacama" que varen tindre destacada participació en la Guerra del Pacífic.
  • Monument a dò Manuel Antonio Matta: erigit en bronze en 1905, és obra de l'escultor chilé Virgilio Arias.
  • Monument al Capità Ignacio Carrera Pinte: homenage al centenari de la Batalla de la Concepció (1882-1982).
  • Monument a Juan Godoy: monument erigit en 1851, en homenage al arriero descobridor del mineral de Chañarcillo en l'any 1832.

• Monuments ubicats en Avinguda Manuel Antonio Matta
• Erro al crear miniatura:
  Monument a Juan Godoy.

Monuments nacionals

• Iglésia Catedral: ubicada junt a la Plaça de Copiapó, va ser construïda entre 1840 i 1851 en estil neoclàssic anglés. La seua construcció és de fusta en doble tabiquería de 13 mm d'ample. El seu frontis té columnes i està arrematat per una gran torre quadrada de 3 nivells rodejats per columnes. Va ser declarada Monument Nacional en l'any 1981.
• Estació de Ferrocarril: edificada en fusta en 1854, va ser restaurada en 1982 i hui és un Museu, en fotografies del primer ferrocarril de Chile, el Ferrocarril Caldera-Copiapó, que va unir a la ciutat en el port de Caldera. Va ser declarada Monument Nacional el 29 d'octubre de 1981.
• Locomotora Copiapó: primera màquina que va circular en Chile, en el tercer ferrocarril d'Amèrica del Sur. Va ser construïda per Norris Brothers en Filadèlfia, en octubre de 1850. Va ser declarada Monument Nacional en 1952 i hui en dia es conserva en el Campus Paulino del Barri de la Universitat d'Atacama.
• Casa Vila Vinya de Crist: mansió construïda en 1860 en materials duts exclusivament d'Europa per orde de l'acabalat miner Apolinario Soto, qui anara amo de la mina d'argent Tres Puntes. S'ubica en el Campus Rómulo J. Penya de l'Universitat d'Atacama.
• Casa dels Empleats de Ferrocarrils: casa habitació en estil colonial construïda al voltant de 1860, va ser restaurada en 1993. S'ubica en l'Avinguda Manuel Antonio Matta.
• Edifici Consistorial: construïda en 1860, per anys va funcionar allí l'Ilustre Municipalitat de Copiapó. Actualment alberga a la Casa de la Cultura.
• Quatre estàtues de marbre i font central de la Plaça d'Armes de Copiapó: les primeres varen ser dutes des del Perú com a botí de guerra despuix de la Guerra del Pacífic.

• Monuments Nacionals en Copiapó
• 
  Casa de la Cultura.

Museus

Erro al crear miniatura:

Museu Regional d'Atacama.

• Museu Regional d'Atacama: Monument Nacional. Es va inaugurar el 8 de decembre de 1973 en la residència dels intendents fins a l'any 1982, en que es va traslladar a la seua actual ubicació la casa de la família Matta. En ell s'exhibix coleccions arqueològiques, mineralògiques i històriques provinents de l'Universitat Tècnica de l'Estat, l'Escola Normal Rómulo J. Penya, eliceu d'Hòmens de Copiapó, El Centre Cultural Jotabeche, l'Ilustre Municipalitat de Copiapó, i alguns particulars. El Museu Regional d'Atacama alberga entre atres coses una rica recopilació d'objectes representatius de l'época d'esplendor miner d'Atacama; de la gesta de la Guerra del Pacífic, especialment de la participació dels Batallons Atacama I i II. Igualment manté una important colecció de fotografies de fins del XIX i començos del XX. Com també una variada gama d'objectes característics de la chicoteta mineria d'Atacama. Des de l'any 2009, baix la direcció del Doctor en Història Guillermo Cortés Lutz, el Museu ha tingut una nova forma de treballar i insertar-se en la comunitat. Des d'agost de 2011 el museu també alberga la càpsula de rescat Fénix 2 i el mensage "Estem be en el refugi els 33", escrit pel miner José Ojeda.

Erro al crear miniatura:

Museu Mineralògic.

• Museu Mineralògic: És el més important en el seu tipo en Chile i un dels més complets en el món. Exhibix mostres de pedres rares, com el Rosicler d'argent (també conegut com a proustita), un estrany mineral sensible a la llum que es troba correctament protegit i encara que la seua exhibició al públic està llimitada, existix una mostra a la que es pot accedir a través de lents especials que permeten observar en l'obscuritat. També existix una mostra pura d'argent que conserva totes les seues característiques originals del mineral i que va ser extret des de Chañarcillo. Entre les varietats que es poden visitar en l'establiment es troba un tros de material extraterrestre de 79 kg, que va ser trobat en el desert d'Atacama, posseïx una de les coleccions mineral més grans i variades de Sudamérica, en més de catorze mil mostres. L'actual edifici que alberga al museu va ser inaugurat el 7 de decembre de 1980.

• Museu Històric Militar: Dispon d'una sala d'exhibició a on s'exponen maquetes històriques i objectes patrimonials relatius a la Guerra del Pacífic i la relació cívic-militar del Batalló Atacama i el seu rol fonamental en les batalles com el desembarc en Pisagua, Batalla de Sant Francisco (Dolors), Batalla dels Àngeles (Moquegua), Alt de l'Aliança (Tacna), etc. Es troba a l'interior del Regiment d'Infanteria n.º 23 "Copiapó", ubicat en Els Carrera n.º 1723, Copiapó.

Accident en el jaciment Sant Josep de 2010

Artícul principal → Derroque de la mina Sant Josep.

L'accident en el jaciment Sant Josep va ser una solsida ocorreguda el dijous 5 d'agost de 2010, que va deixar atrapats a 33 miners a 700 metros de profunditat en la mina d'or i coure que, ubicada 45 km al nort d'esta ciutat chilena, era explotada per la companyia Sant Esteban. Finalment, varen ser rescatats un a un en un ambient molt emotiu a partir de la matinada del 13 d'octubre, per mig d'una grua en superfície que tirava d'una angosta càpsula individual, davant familiars, amics, numerós públic i un desplegament important de mijos de comunicació a escala mundial, en presència de Sebastián Piñera, president de la República.

Geografia i clima

Geografia

Erro al crear miniatura:

Eixida nort i part de la vall de Copiapó.

Erro al crear miniatura:

Riu Copiapó en l'any 2015

La comuna de Copiapó es troba emplaçada en les unitats geomorfològiques de Pediplanos, glacis i piedemont, Pampa ondulada o austral, Pampa transicional, Cordillera prealtiplanica, Planicie marina o fluviomarina, Plans de sedimentación fluvial o aluvional, Gran fossa prealtiplanica, Cordillera de la costa, Precordillera de Domeyko i Cordillera andina de retenció crionival, mentres que la ciutat es troba emplaçada en mig del vall travessera de Copiapó, situant-se de norponiente a sudoriente a lo llarc d'est. La ciutat ha estat delimitada històricament pels cerros i el riu, encara que en els últims anys, la població s'ha assentat a l'atre costat del riu, modificandóse aixina els llímits naturals de la ciutat. Dins de la ciutat, geogràficament parlant, es distinguixen clarament dos zones: els sectors baixos, en a on s'ubica el centre històric de la ciutat i els «Sectors Alts», eminentment residencial de classe mija i baixa, el qual ha tingut un gran desenroll urbà els últims anys.

Fites geogràfiques de la comuna

Entre les Montanyes destacades s'inclouen el Nevat Ulls del Salat, Volcà Incahuasi, Volcà Els Ànets, Nevat Tres Creus, Cerro El Mort i Cerro Ermitaño. Sobre les Quebrades, es destaquen la Quebrada de Paipote, Quebrada Sant Andrés, Quebrada Totoral, Quebrada Seca i Quebrada La Junta.

Sismologia

Chile, històricament, per estar situat en el Cinturó de Fòc del Pacífic, ha segut un país molt sísmic. Esta situació també es presenta en Copiapó, en a on s'han registrat un sinnúmero de sismes en una cantitat major que la mija nacional. Es destaquen els terremots de 1765, 1819, 1822, 1859, 1918 i 1922. Este últim és especialment fort i destructor, deixant una gran cantitat de morts i danys materials. Va tindre una magnitut de 8.8 Richter, el qual ho situa com el tercer terremot més fort registrat en Chile. Després es veu una notòria disminució dels moviments telúrics, la qual es reactiva en un eixam sísmic (en setembre i octubre de 1973), en un sisme que va alcançar els 7 Mercalli (en 1978). En 1992 es va registrar un sisme sobre 6 Richter. En els anys 2000 es registren tres events d'importància: el 18 d'abril de 2002 en un sisme de 6.9 Richter localisat en una ciutat propenca, Chañaral, un eixam sísmic en els mesos d'abril i maig de 2006, produint-se dins d'este eixam dos sismes de 6.3 Richter (el 30 d'abril) i un sisme de 6 Richter (en novembre de 2007). En l'any 2010 el 26 de març es produïx un fort moviment sísmic que alcança els 6.2 Richter, este moviment genera un pànic colectiu despuix de la commoció causada pel terremot del 27 de febrer. L'últim moviment telúric d'importància registrat en la ciutat de Copiapó va ser el 30 de giner de 2013, event que va alcançar els 6,8 Richter, i que segons el Servici Sismològic de l'Universitat de Chile l'epicentre del sisme es va ubicar a 77 quilómetros al noroest de Vallenar. El fenomen va registrar una profunditat de 43 quilómetros.

Clima

Segons la classificació climàtica de Köppen, la comuna presenta un clima de tundra (ET), clima de tundra de pluja estival (ET (w)), clima de tundra de pluja hivernal (ET (s)), clima desértico fret de pluja hivernal (BWk (s)), clima glacial (EF), clima glacial de pluja estival (EF (w)), clima semiárido (BSk), clima semiárido de pluja hivernal (BSk (s)) i clima semiárido de pluja hivernal i influència costera (BSk (s) (i)). La regió d'Atacama es caracterisa per tindre un dels climes més àrits del món i per la presència de deserts; de la mateixa manera que Copiapó, que posseïx un clima desértico. Per l'aument paulatí cap al sur de les precipitacions hivernals de Copiapó, cap allímit nort regional el clima és molt àrit, similar al de la Regió d'Antofagasta. Al sur de la ciutat de Copiapó el clima es transforma en desert marginal per a paulatinament donar pas al clima d'estepa càlit. Es destaquen en la regió quatre subclimas. Este clima es caracterisa per presentar una major cantitat de precipitacions anuals, aumentant cap al sur. La temperatura mija anual correspon a 15 °C i la humitat tendix a desaparéixer en la mida que penetra cap a l'interior de les valls i cordoneres de cerros travessers. Les condicions desérticas són més atenuades, per l'aument de les precipitacions caracterisant a esta zona com un semidesierto. Les temperatures en estiu són càlides durant el dia, en temperatures màximes normals compreses entre els 26 i 29 °C, i superant en ocasions els 32 °C, mentres que durant la nit en esta época de l'any baixen fins a aplegar regularment als 11 °C, aproximadament. En l'época hivernal es produïxen durant la nit temperatures de 0 a 5 °C i en el dia pot aplegar fàcilment fins als 21 °C.

Precipitacions

Les precipitacions, com en tot el desert d'Atacama, són molt escasses. Estes es produïxen casi exclusivament en l'época hivernal. Es destaca recentment l'any 1997 en el qual varen caure en la zona més de 120 mm, i l'any 2005, en que forts nevazones varen cobrir la ciutat, fenomen del com es tenia registre solament en els anys 1903, 1948, 1973, i 1995. En 2011 varen caure 42.6 mm i gràcies a açò els copiapinos varen poder vore per alguns dies al riu Copiapó renàixer despuix de 14 anys de sequia

Temporals de 1997

• Primer temporal: les pluges de Copiapó de 1997 varen ser un fenomen que va deixar precipitacions en la Regió d'Antofagasta i Regió d'Atacama entre els dies 4 i 20 d'abril de 1997. Les precipitacions varen inundar Antofagasta, Chañaral i Copiapó en prop de 50 milímetro d'aigua i varen fer riuades en els pocs rius de la zona. Les pèrdues materials es varen presentar en el tall de carreteres en la Regió d'Atacama, l'inundació de carrers i cases, en l'Universitat d'Atacama es va perdre un laboratori computacional complet ademés de pèrdues d'archius. En la ciutat de Copiapó, capital d'Atacama, es varen perdre 10 vides quan una patrulla militar va bolcar en les correntosas aigües del riu Copiapó el camió en el que rescataven a persones aïllades. El fet va ser nomenat com a temporal degut a que el nort de Chile no està preparat per a pluges de gran intensitat.
  El comportament de les precipitacions durant 1997 va presentar registres anormalment alts en comparació a valors mijos de moltes localitats en la zona centre nort del país.
• Segon temporal: en la ciutat de Santiago es va registrar eixe any un aument de l'acumulació de precipitació anual que vorejava el 127 % de superàvit aplegant a registrar l'any 1997 un total d'aigua caiguda de 709.3 mm. en l'estació meteorològica de Quinta Normal, sent lo normal anual sense el fenomen de 312.5 mm. i quan es registra El Chiquet, lo normal és que els nivells de precipitació solament aumenten entorn al 45 %. El primer d'estos fronts de mal temps que va començar entre els dies 11 i 13 de juny de 1997, per a retornar entre els dies 17 i 21 de juny de 1997, va originar que el Govern de Chile decretara estat de catàstrofe entre les regions Atacama i de la Araucanía, per les greus conseqüències que havia generat. Despuix del segon front del més d'agost, el país complet estava paralisat i sériament danyat, per lo que el segon temporal increment encara més els danys.

Temporal de 2015

Artícul principal → Temporal del nort de Chile de 2015.

Un inusual temporal va provocar precipitacions en tota la regió, plovent més de 80mm en la vall de Copiapó des de les 23:00 hores del 24 de març fins a l'amanecer, en la conseqüent riuada del riu Copiapó, que va créixer i es va desbordar aplegant fins als carrers cèntrics de la capital regional, persones aïllades per corts de rutes, corts d'aigua i energia elèctrica. Segons el Ministeri d'Educació, les classes varen ser suspeses els dies 24 i 25 de març en totes les escoles, sals breçols i jardins infantils de tota la regió. El 25 de març es va decidir suspendre les classes per tot el restant de la semana. La presidenta Michelle Bachelet va viajar a la ciutat i atres zones afectades per les inundacions el 25 de març.

Es va declarar primerament zona de catàstrofe i el 25 de març estat d'excepció constitucional en tota la regió d'Atacama, per lo que les Forces Armada prenen el control de la zona.

En la ciutat de Copiapó el Hospital Regional Sant Josep del Carmen va sofrir inundacions en el primer pis. La ret de fibra òptica que conecta en el nort de Chile va sofrir danys i les comunicacions es varen vore afectades, sent recuperades durant el transcurs del dia 25. A raïl d'açò últim les aerollínies varen deure suspendre numerosos vols entre les ciutats del nort del país.

És un dels pijors temporals registrats en l'història de Copiapó, la Regió d'Atacama i Chile.

Temporal de 2017

L'any 2017 es va registrar l'últim temporal en la zona, a on es varen contabilisar prop de 30 mm d'aigua caiguda en la ciutat en poc menys de 12 hores, lo que va provocar inundacions de carrers i avingudes, aixina també el desborde del riu Copiapó en varis punts.

Hidrologia

La comuna es troba entre les conques hidrogràfiques de Costeres i Illes entre el riu Salat i el riu Copiapó, Costeres entre el riu Copiapó i Quebrada Totoral, Endorreicas entre Frontera i Vertent del Pacífic, Quebrada Carrizal i Costeres fins a riu Huasco, Quebrada Totoral i Costeres fins a Quebrada Carrizal, riu Copiapó i Riu Salat. Ademés, la comuna posseïx diversos cossos d'aigua, entre els que es destaquen la estany Sant Rosa, Estany Vert i salar de Maricunga, riu Lajitas; el riu Copiapó, riu Lomas i riu Quebrada Ciènaga.

Mig ambient

Erro al crear miniatura:

Traçat simplificat dels ecosistemes i cossos d'aigua presents en la comuna de Copiapó.

Components biòtics

Dins del territori de la comuna es poden trobar els següents ecosistemes:

• Herbar tropical-mediterràneu andino a on predomina Chaetanthera sphaeroidalis (Vulnerable)
• Xara baixa desértico tropical-mediterràneu andino a on predomina Atriplex imbricata (Vulnerable)
• Xara baixa tropical andino a on predominen Fabiana bryoides i Parastrephia quadrangularis (Vulnerable)
• Xara baixa tropical-mediterràneu andino a on predominen Adesmia hystrix i Ephedra breana (Preocupació menor)
• Xara baixa tropical-mediterràneu andino a on predominen Adesmia subterranea i Adesmia echinus (Vulnerable)
• Xara desértico mediterràneu coster a on predominen Heliotropium floridum i Atriplex clivicola (Preocupació menor)
• Xara desértico mediterràneu coster a on predominen Oxalis virgosa i Eulychnia breviflora (Preocupació menor)
• Xara desértico mediterràneu interior a on predominen Adesmia argentea i Bulnesia chilensis (Preocupació menor)
• Xara desértico mediterràneu interior a on predominen Skytanthus acutus i Atriplex deserticola (Preocupació menor)
• Zones geogràfiques hinóspitas sense vegetació (Sense informació)

Mides de protecció ambiental i conflictes socioambientals

Fins a 2022, la comuna de Copiapó conta en les següents zones que conten en algun nivell de protecció ambiental:

Contaminació

Per la seua calitat de ciutat minera, existixen no solament en la comuna, sino que dins del propi radi urbà de la ciutat, importants problemes de contaminació atmosfèrica, hídrica i del sol, derivats principalment del depòsit i alçament de material particulado dels tranques de relaves miners actius i abandonats (per eixemple, Planta Ojancos, en la ribera sur del Riu Copiapó, en el centre de la ciutat; Victoria, Papapietro, Pervindre, Sant Joan i Castelló, en el sector de Viñita Blau), i de la (Fundició Hernán Videla Lira), en la localitat de Paipote. L'any 2010, el Servici Nacional de Geologia i Mineria -SERNAGEOMIN- va detectar trentasset depòsits de relave inactius en la comuna de Copiapó.

També s'ha detectat contaminació de caixers i cabals de rius per relaves miners i cianuración de napas per processos miners.

Demografia

Vista nocturna de Copiapó des del cerro La Creu.

El nou desenroll urbà de Copiapó es produïx en 1930 quan comença a aumentar considerablement la seua població, superant en el cens de 1960 els 31 000 habitants. L'economia es va reactivar en la ciutat i va prendre el rumbo. D'ahí el seu creiximent és sostingut aplegant en 1970 als 40 000 i en 1982 als 68 000 habitants. El Copiapó del XXI, en una població estimada que s'acosta als 200 000 habitants, es planteja com un pol de desenroll que espera un aument sostingut de la seua població. No és estrany, que Paipote i Copiapó ya formen una sola entitat urbana. D'acort en el cens de 2002, la població urbana representa el 97,6 % i la rural el 2,4 %.

Senyes i censos de Copiapó (1700-2012)
Any	Població	Font
1700	971	Bisbe Francisco de la Pobla
1744	1 745	Empadronament Copiapó
1766	2 960	Bisbe Manuel d'Alday
1778	3 595	Padró de Copiapó
1813	8 715	Cens
1835	11 343	José Rodríguez
1865	13 381	Cens
1895	9 301	Cens
1907	10 285	Cens
1952	19 535	Cens
1960	31 000	Cens
1970	42 500	Cens
1982	68 900	Cens
1992	100 907	Cens
2002	124 979	Cens
2012	158 261	Cens
2023	175 240	INE

Ètnia i immigració

Durant la colónia, la població de Copiapó es va ser nutrint d'un chicotet número d'espanyols. Els indígenes varen ser alluntats de l'àrea urbana, sent reubicats en el "Poble d'Indis", actual "Poble de Sant Fernando". Eixa característica es va mantindre fins a ben adinsat el XIX, quan s'incrementa l'immigració tant de connacionals com d'estrangers. Aixina, de les colónies estrangeres residents en Copiapó, les més influents han segut la italiana i la libanesa, les que han format clubs i coleges, i han destacat principalment en el comerç, l'indústria i la política.

L'increment de les activitats mineres i agrícoles en la Regió d'Atacama en el XXI, en el conseqüent aument en la demanda de treball, ha segut un factor rellevant per a explicar l'increment sostingut de l'immigració en Copiapó. En este sentit, els països de procedència dels actuals immigrants són, principalment, Perú, Colòmbia, Bolívia i Veneçola. De fet, solament entre els anys 2011 i 2013 varen aplegar més de 5000 immigrants a la Regió d'Atacama, el gros d'ells a la capital regional.

D'acort en el cens de 2002, prop del 3 % dels copiapinos pertany a algun dels huit principals grups ètnics senyalats en la llegislació vigent, sent els més importants els atacameños, els mapuches i els collas.

Religió

D'acort en el cens de 2002, aproximadament el 75 % dels habitants de la regió d'Atacama majors de 15 anys va declarar ser catòlic, i més del 10 % va declarar ser protestant o evangèlic. Atres denominacions religioses que tenen importància són l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies (≈1.3 %) i els Testics de Jehová (≈1.3 %). Prop d'un 4 % va declarar professar una atra religió o credo (entre els que s'inclouen chicotetes comunitats de judeus, musulmans i ortodoxos), i aproximadament un 7 % es va considerar ateu o agnòstic.

Política

Administració

Erro al crear miniatura:

Edifici de l'Ilustre Municipalitat de Copiapó.

L'Ilustre Municipalitat de Copiapó, corporació autònoma de dret públic, en personalitat jurídica i patrimoni propi ubicada en el carrer Els Regidors s/n, la màxima autoritat de la qual per al periodo 2024-2028 és el seu alcalde Maglio Cicardini Neyra (Independent), el qual es troba assessorat pel Concejo Municipal, integrat pels següents regidors:

• Patricia Hurtado Loyola (REP)
• Juan Riu Fonts (Ind./PP)
• Pedro Bedoya Barris (Ind./UDI)
• Deysi López Cifuentes (PSC)
• Carolina de la Carrera Pradenas (RN)
• Rodrigo Roges Tàpia (Ind./PR)
• Nilda González González (PS)
• Kenssel Rojas Castro (PCCh)

Vore també: Anex:Alcaldes de Copiapó

Centre cívic de Copiapó

Està ubicat al costat de la Plaça d'Armes per carrer Els Carrera i comprén una quadra entre les interseccions de Colipí, Rodríguez i Chacabuco, en la qual estan emplaçades els edificis de servicis públics de la Regió d'Atacama, Sernatur, el Museu Mineralògic, la Biblioteca Regional, el saló José Joaquín Vallejos, Correus de Chile, una fira artesanal ubicada en el carrer Colipí i els departaments habitacionals dels empleats públics, dels quals els més importants són els següents edificis:

• Pedro León Gall Goyenechea: Sèu de la Intendencia Regional a on radica l'administració superior de la Regió d'Atacama, baix l'administració de l'intendent. Adicionalment, es troba el Govern Regional.

• Lautaro: Es concentren les oficines de la Tesoreria General de la República, la governació provincial de Copiapó en el primer pis, el Servici de Salut d'Atacama en el segon pis i el Ministeri de Vivenda a través del Serviu Atacama en el tercer pis.

• Copayapu: es troba en el primer pis el Institut Nacional d'Estadístiques (INE), en el segon chafe la Secretaria Regional Ministerial de Transports i Telecomunicacions, Servici Agrícola i Ganader, i en el tercer pis la Secretaria Regional Ministerial de Mineria i la Secretaria Regional Ministerial d'Agricultura.

Economia

Copiapó té una economia diversificada i potencial, pero el sector miner és la principal activitat econòmica. La conca del Copiapó té una gran cantitat de coure, extret per grans i chicotetes empreses (com la minera Candelaria, que extrau coure prop del sector de Terra Groga, una comuna veïna). L'explotació minera de chicoteta escala representa més del 30 % de la producció. El coure obtingut pels pirquineros (miners) es destina a la fundició de coure en Paipote. L'agricultura és la segona font d'ingressos en esta àrea. Consistix bàsicament en la producció de raïm, olives, tomates, paltas i atres frutes cítriques d'exportació. En l'àmbit industrial destaquen les centrals termoelèctriques i tot lo referent a l'energia elèctrica. En 2018, la cantitat d'empreses registrades en Copiapó va ser de 3.419. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser d'1,23, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Servicis en Cementeris (123,19), Extracció d'Or i Argent (62,35) i Extracció de Minerals de Ferro (43,72).

Agricultura

Artícul principal → Agricultura en Chile.

Comercie

La comuna es caracterisa per la presència d'un nutrit comerç, en la zona centre de la ciutat, en numerosos negocis locals, aixina com també per la presència de sucursals de les cases comercials més importants del país com Falabella, La Polar, Ripley, Corona, Tricot, Johnson, Abcdin, Hites, i París. També conta en grans cadenes de supermercats, com Jumbo (2), Líder (2), Unimarc (6), Tottus (2) i Santa Isabel (1), ademés d'Easy (1) i Homecenter Sodimac (2). El primer centre comercial construït en Copiapó va ser el Mall Plaça Real, ubicat front a la Plaça d'Armes i inaugurat el 6 de juny de 1994.

Es va inaugurar en la ciutat un cassino de jocs, que ademés posseïx un hotel 5 estreles, 2 sals de cine, varis restaurants i discoteques i spa, a càrrec del consorci internacional Egasa.

En l'actualitat Copiapó conta en un nou centre comercial: Mall Plaça Copiapó, ubicat a un costat del Rio Copiapó, El mall conta en tendes com Falabella, Ripley, Supermercat Tottus, un Centre Automotriz Autoplaza, una Biblioteca VIVA, un gimnasi Energy, un cine de la cadena Cineplanet en 6 sals i un local d'entretencion Happyland. També té 11 locals de menjar ràpit, entre ells: Fritz, Doggis, Juan Mestre, Pizza Hut, Kentucky Fried Chicken Pedro, Juan i Diego, Pollet Stop, Buffalo Beef, Telepizza, Buffet Express, les heladerías Savory, Yogen Fruz i la juguería Boost. Conta en cafeteries com a Café Atacama, Café Li Coin, i Bonafide Café. Ademés de 120 tendes especialisades entre elles: Audiomúsica, Gacel, Guant, Hush Puppies Kids, Ellus, Levi's, CAT, Rockford, Maicao, The Republic of beauty, Ficcus, Limonada, Fashion's Park, Colloky, Intersalón, Make Up, entre moltes atres. Ademés posseïx un àrea de servicis en locals com a Farmàcies Salcobrand, Llapis López, Chilexpress, Movistar, Farmasalud, Entel, Banc de Chile, Banc Ripley i Banc Falabella.

Energia

Una de les controvèrsia més recents en la comuna de Copiapó, va anar el proyecte que pretenia construir la central termoelèctrica Castella en el sector de Punta Cachos, distant a uns 80 km al suroest de la ciutat. Dit proyecte, lligat a MPX Chile, contemplava la construcció d'un port, quatre unitats de generació a carbó i atres dos a diésel, en una potència estimada en 2350 MW, i una inversió superior a US$ 4.400 millons. Despuix d'una série de problemes llegals i el rebuig d'importants sectors socials, el proyecte no va prosperar.

Mineria

Artícul principal → Fundició Hernán Videla Lira.

Relacions internacionals

La ciutat de Copiapó és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional d'Atacama, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, l'oficina regional del Servici Nacional de Migracions, l'oficina regional de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile), i el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions, i l'Oficina del Migrant de la Municipalitat de Copiapó.

En matèria d'internacionalisació en educació superior, el principal actor dins de Copiapó és l'Unitat de Relacions Internacionals de la Universitat d'Atacama.

Consulats

ITA (Viceconsulado Honorari) Líban (Consulat Honorari)

Plantilla:RUM (Consulat Honorari)

Guarnició

Branca	Unitat militar
Plantilla:Eixèrcit	Regiment d'Infanteria n.º 23 "Copiapó"

Servicis

Salut

Erro al crear miniatura:

Hospital Regional Sant Josep del Carmen.

La ciutat conta en varis establiments de la salut sent el més important el Hospital Regional Sant Josep del Carmen, que és l'únic que té especialitats de major complexitat en la ciutat i en la regió. també conta en clíniques privades de menor envergadura i consultoris repartits en varis sectors de la ciutat per a una millor atenció a la comunitat en una infraestructura concorde a les necessitats de la gent. Adicionalment, la Municipalitat administra un laboratori clínic i un hospital veterinari públics.

En l'actualitat està en etapa de proyecte el derrocament de l'antiga torre de l'hospital regional que donarà pas a una torre més moderna, aixina concloent en la segona i última etapa de construcció d'este establiment d'assistència pública.

Educació escolar

D'acort en el Ministeri d'Educació de Chile Copiapó contava l'any 2007 en un volum de matrícula que superava els 35 mil alumnes, el qual es desglossa del següent modo: Educació Prebásica o Parvularia 3.780 alumnes; Educació Especial 1.009; Educació Bàsica 20.794; Educació Mija 10.291 (5.185 Científic-Humaniste, i 5.106 Tècnic-Professional).

La comuna de Copiapó oferix una oferta educacional composta per 64 establiments que oferixen educació parvularia, bàsica i mija, dels quals 61 són urbà i 3 són rurals. La Direcció d'Administració d'Educació Municipal (DAEM) de la comuna administra els 32 establiments educacionals municipals que asseguren educació gratuïta a la població. Conte ademés en 23 establiments particulars en subvenció de l'Estat, i 9 Particulars No Subvencionats.

Educació superior

Erro al crear miniatura:

Casa central de l'Universitat d'Atacama.

Ciutat en tradició universitària des de 1857 en la creació de la Escola de Mines de Copiapó, la qual es va fundar per iniciativa de la Junta de Mineria en el nom de Colege de Mineria. En 1952, en la fusió de l'Escola de Mines i la Escola Normal de Copiapó, va nàixer la Universitat Tècnica de l'Estat, Sèu Copiapó. El 26 d'octubre de 1981, el general Augusto Pinochet va firmar el DFL n.º 37, que va crear la corporació de dret públic i patrimoni propi denominada Universitat d'Atacama, única institució d'educació superior de tipo tradicional en la regió, por cuanto pertany al Consell de Rectors. Solament en la primera década d'este sigle varen aparéixer les primeres universitats privades en la ciutat.

Universitats

• Universitat d'Atacama

Instituts Professionals

• Institut Professional Sant Tomás
• Institut Professional Inacap
• Institut Professional Iplacex

Centres de Formació Tècnica

• Centre de Formació Tècnica Rebuig Teplizky
• Centre de Formació Tècnica Sant Tomás
• Centre de Formació Tècnica Inacap
• Centre de Formació Tècnica Cep

Deportes

Fútbol

Erro al crear miniatura:

Estadi Luis Valenzuela Hermosilla

Esta ciutat conta en un equip de fútbol cridat Deports Copiapó que juga en la Segona Divisió de la lliga chilena de fútbol. Este equip juga de local en el Estadi Luis Valenzuela Hermosilla, reinaugurado en novembre de 2011. Entre els principals guanys de l'equip destaquen ser campeó de la Tercera Divisió en 2002 i ser el primer equip del fútbol chilé en convertir-se en societat anònima en 1999. A banda, CEFF Copiapó va jugar en la Tercera Divisió B de Chile durant la temporada 2019, CEFF Copiapó conta en un títul de Zona Nort Tercera Divisió B 2018 torneig de caràcter amistós pero reconegut per Associació Nacional de Fútbol Amateur de Chile. El Club Deportes Copiapó ademés és el club continuador de Regional Atacama, club fundat en 1979 i desaparegut en 1998, despuix de declarar-se en fallida. Va participar durant sis temporades en la Primera Divisió de Chile. En 2009 es va iniciar la remodelació de l'Estadi Luis Valenzuela Hermosilla, consistent en el canvi d'orientació de la cancha, l'eliminació de la pista atlètica, el semi-enterrament de la cancha, per a permetre una millor visualisació, i el canvi en el número de tribunes. El nou recint va ser inaugurat el 12 de novembre de 2011.

Raid Atacama

Erro al crear miniatura:

Raid Atacama en el punt de partida en Copiapó

És l'event que concita el major número de vehículs tot terreny del món, que es realisa en la província de Copiapó des de fa 21 anys. Este megaevento ha proyectat a Copiapó com un dels principals destins del turisme aventura del país. L'esforç i esperit en que és realisat li han fet mereixedor del Premi Nacional de Turisme. Durant més de 21 anys, el Raid d'Atacama ha segut el pilar fonamental del desenroll de les activitats off road a lo llarc de Chile, sent l'eixemple que han seguit molts clubs i inclusivament vàries empreses que han fet d'este tipo d'activitats la seua especialitat. En els últims sèt anys, la convocatòria s'ha mantingut constant, duent en promig per event al voltant de 500 vehículs tot terreny i més de 1800 participants, provinents de totes les regions del país i de l'estranger.

Un auto competint en el Rali Dakar 2010, prop de Copiapó.

En 1997 va alcançar el major número de participants a la data, conseguint reunir 613 vehículs, lo que va permetre solicitar la seua inscripció com a récort mundial, no existint fins a la data un atre event de la seua magnitut. Un atre dels guanys alcançats és el d'ostentar, sense competència, el récort de ser l'event off road internacional (amateur) en major permanència en el temps. En l'actualitat es va realisar la XXVI versió del Raid Atacama Desert-Trophy a fins de giner de 2008.

Atres deports

L'activitat deportiva en la ciutat és variada, destacant les competències de bàsquet, voleibol, natació, atletisme i arts marcials, com a part de les trobades deportives de la Regió d'Atacama i de les províncies argentines de Catamarca i La Rioja, paintball en el sector de Pedra Penjada, sandboard en el sector de Cerro Iman i gòlf en el sector de Chamonate. En agost es realisa el rodege de la mineria, com també s'ha destacat recentment Jaime Prohens per competir en el rali a nivell nacional i internacional en Rali Dakar, realisat en Argentina i Chile en 2009, 2010, 2011, i 2012.

Mijos de comunicació

Estudis de TVN Ret Atacama en Copiapó.

Prensa escrita

S'editen els diaris Chañarcillo i Atacama, abdós de cobertura regional i que són editats de dilluns a dumenge. El primer mig escrit publicat en Copiapó va ser El Copiapino, fundat per José Joaquín Vallejo en 1845 i publicat fins a 1879. Posteriorment li varen seguir mijos de llarga trayectòria com El Constituent, L'Amic del País i El Atacameño.

Radioemisoras

FM

• 88.1 MHz - Nostàlgica FM
• 88.7 MHz - Radi M80
• 89.3 MHz - Radi Pudahuel
• 89.9 MHz - Positiva Ràdio
• 90.3 MHz - Ràdio Harmonia
• 90.9 MHz - Ràdio Maray
• 91.5 MHz - Ràdio Santuari
• 92.1 MHz - Radioactiva
• 92.7 MHz - Ràdio Gennesis
• 93.3 MHz - Ràdio Contenta
• 94.1 MHz - Madero FM
• 94.7 MHz - Cor FM
• 95.3 MHz - Ràdio Antara
• 96.5 MHz - Ràdio Universitat d'Atacama
• 96.9 MHz - Radi Nou Món
• 97.3 MHz - Ràdio Bío-Bío
• 97.7 MHz - Inicia Ràdio
• 98.1 MHz - Ràdio Atacama
• 98.5 MHz - Ràdio Rebuena
• 98.9 MHz - Ràdio Imagina
• 99.5 MHz - Romàntica FM
• 99.9 MHz - Plus FM
• 100.3 MHz - Radi Nou Temps Chile
• 100.9 MHz - Ràdio Festiva
• 101.3 MHz - Ràdio Agricultura
• 101.7 MHz - Ràdio ADN
• 102.1 MHz - Ràdio Carolina
• 102.5 MHz - Ràdio Concerte
• 103.1 MHz - FM Okey
• 103.7 MHz - El Conquistador FM
• 104.5 MHz - Baïa Ràdio
• 104.9 MHz - Radi Futur
• 105.3 MHz - Ràdio María Chile
• 105.7 MHz - FM Dos
• 106.3 MHz - FM Plus
• 106.7 MHz - FM Candelaria
• 107.1 MHz - Ràdio Pedro León Gall
• 107.5 MHz - Ràdio Mensager (Paipote)
• 107.7 MHz - Ràdio La meua Companyia (Minera Candelaria, Terra Groga i Paipote)
• 107.9 MHz - Radi Etern Campeó (Ràdio Comunitària Copiapó)

AM

• 700 kHz - Ràdio Atacama

Televisió

En la ciutat estan ubicades les antenes de tots els canals de cobertura nacional a excepció de TV+ :

TDT

• 2.1 - Chilevisión HD
• 2.2 - UChile TV
• 7.1 - TVN HD
• 7.2 - NTV
• 9.1 - Mega
• 9.2 - Mega 2
• 11.1 - Canal 13 HD
• 11.2 - T13 En Viu
• 13.1 - La Ret HD
• 22.1 - Atacama Notícies HD
• 22.2 - Atacama Notícies Ràdio
• 25.1 - Holvoet TV
• 36.1 - Madero TV

Transport i telecomunicacions

Històricament, des de 1851 va existir el Ferrocarril Caldera-Copiapó, i la Estació Copiapó, que otorgava servicis de passagers entre les localitats de Copiapó fins a Caldera, i cap a l'est aplegant a les mines com Chañarcillo o Tres Puntes. De 1910 a 1914 l'estat va conectar el ferrocarril de la zona en el ferrocarrillongitudinal nort, que otorgava una conexió ferroviària entre Iquique a Estació La Calera i cap al sur. Els servicis de passagers en l'estació varen cessar en 1978.

Copiapó conta en diversos mijos de transport que comuniquen el centre de la ciutat en els barris perifèrics (Paipote, El Colomer, El Chañar), tals com taxis colectius, i taxis i microbuses en diferents recorreguts associats a cada llínea i com també recorreguts cap a les comunes de Caldera, Diego d'Almagro i Terra Groga. El 5 d'abril de 2017 va començar a funcionar el sistema de transport Uber en la ciutat. També existixen empreses en terminals propis, com Tur Bus, Pullman Bus, Busos Andimar, entre uns atres, que permeten el transport des de Copiapó a gran part del país. També existixen empreses de busos locals interprovincials en terminals propis com Casther i Baïa Express que tenen recorreguts diaris al port de Caldera i cap a l'interior del Valle de Copiapó. Copiapó dispon del modern Aeroport Desert d'Atacama, situat a 50 km del centre de la ciutat, en vols diaris a Santiago, Antofagasta i atres destins a través de les llínees aérees LATAM i sky Airline. També conta en el Aeròdrom Chamonate, usat per a emergències.

Transport urbà

Copiapó fins al 16 d'octubre de 2025 posseïa 10 llínees registrades d'autobusos urbans a càrrec de l'empresa Busos i Taxibuses Sol d'Atacama, des de 1987. Els recorreguts eren:

Llínea	Recorregut	Principals fites	Horari
1	Paipote	Anada: Paipote - Av. Els Carreras - C. Manuel Rodríguez - Alameda - Estació - Universitat d'Atacama	Dilluns a divendres: 6:30-18:30 Dissabte: 6:30-19:30 Dumenge i festius: 8:45-20:30
	Universitat	Retorne: Universitat d'Atacama - Alameda - C. Atacama - Hospital - Av. Els Carreras - Paipote
2	Av. El Chañar	Anada: Av. Chañar - C. Eleuterio Ramírez - Santa Elvira - C. Rodríguez - Alameda - Estació - Universitat d'Atacama	Dilluns a divendres: 7:00-20:30 Dissabte: 8:30-21:00 Dumenge i festius: 9:30-12:00
	Universitat	Retorne: Universitat d'Atacama - Alameda - C. Atacama - C. Yerbas Bones - Juan Pablo II - Av. El Chañar
4	Manuel Rodríguez	Anada: Manuel Rodríguez - Av. Els Loros - C. Lastarria - C. Maipú - C. Rodríguez - Alameda - Estació - Universitat d'Atacama	Dilluns a divendres: 7:00-20:00 Dissabte: 7:00-20:30 Dumenge i festius: 9:30-11:30
	Universitat	Retorne: Universitat d'Atacama - Alameda - C. Atacama - Centre - C. O'higgins - Hospital - Av. Els Carreras - Paipote
5	Colónies Estrangeres	Anada: Colónies - Av. El Chañar - Colo Colo - La Pedrera - C. Rodríguez - Alameda - Estació - Universitat d'Atacama	Dilluns a divendres: 7:00-18:00
	Universitat	Retorne: Universitat d'Atacama - Alameda - C. Atacama - Hospital - La Pedrera - Colo Colo - Av. El Chañar - Colónies
6	Av. El Chañar	Anada: Av. El Chañar - Juan Pablo II - C. Maipú - C. Chañarcillo - Alameda - Estació - Universitat d'Atacama	Dilluns a divendres: 8:30-20:30
	Universitat	Retorne: Universitat d'Atacama - Alameda - C. Atacama - Estadi - Santa Elvira - Av. El Chañar
7	Els Rius	Anada: Els Rius - C. Carlos Condell - Av. Henríquez - C. Chañarcillo - Alameda - Estació - Universitat d'Atacama	Dilluns a divendres: 7:00-19:00
	Universitat	Retorne: Universitat d'Atacama - Alameda - C. Infant - C. Carlos Condell - Els Rius
8	El Colomer	Anada: El Colomer - Rosario - C. Vallejo - C. Manuel Rodríguez - Av. Circumvalació - Alameda - Estació - Universitat d'Atacama	Dilluns a divendres: 7:30-19:30 Dissabte: 7:30-15:30
	Universitat	Retorne: Universitat d'Atacama - Alameda - Av. Circumvalació - C. Maipú - Rosario - El Colomer
9	Els Volcans	Anada: Els Volcans - Av. Els Loros - C. Maipú - C. Rodríguez - Alameda - Estació - Universitat d'Atacama	Dilluns a divendres: 7:00-19:30 Dissabte: 7:30-17:30
	Universitat	Retorne: Universitat d'Atacama - Alameda - C. Atacama - Hospital - Av. Els Carrera - C. Van Buren - Els Volcans
10	El Colomer	Anada: El Colomer - Av. Henríquez - Hospital - La Pedrera - Colo Colo - Carlos Condell - Av. El Chañar	Dilluns a divendres: 8:00-20:00
	Av. El Chañar	Tornada: Av. El Chañar - Juan Pablo II - Av. Els Loros - Colo Colo - La Pedrera - Hospital - Av. Henríquez - El Colomer
12	Paipote	Anada: Paipote - Plans d'Ollantay - Av. Copayapu - C. Chañarcillo - Alameda - Estació - Universitat d'Atacama	Dilluns a divendres: 6:30-19:30 Dissabte: 6:30-20:30 Dumenge i festius: 9:00-20:00
	Universitat	Retorne: Universitat d'Atacama - Alameda - Av. Circumvalació - C. Maipú - Av. Copayapu - Plans d'Ollantay - Paipote

Des del 16 d'octubre del 2025 va començar a regir el nou sistema de transport públic de Copiapó, Ret Copiapó de Movilitat, sent la primera ciutat de Chile i Sudamérica en tindre una flota de busos 100% elèctrica a càrrec de l'empresa Nova Copiapó 1 - SPA.

Llocs d'espargiment

• Parc El Pretil: Construït en la década de 1980, el recint té una superfície de 19,2 ha conformades per àrees verdes, àrees de pic-nic, jocs infantils, camins dissenyats per a anar en bicicleta i la ribera del Riu Copiapó, lo que fan d'este parc un lloc ben entretingut i variat. Ademés, en el parc existix un minizoològic, en el que s'observen espècies d'aus de la zona, com lechuzas, loros, ànets, pavos reals i distints tipos de galls i gallines. Ademés hi ha una varietat d'animals com a rabosots, flames, tortugues, alpacas, vicuñas, guanacs, ovelles, esturç, cavalls, ponis. En el parc sobreviuen espècies com eucaliptus, aromos i pimentons que proporcionen extenses ombres per a un agradable descans, com també hi ha un estany artificial, un escenari, banys públics, jocs infantils i una mija lluna en a on els últims dies d'agost se celebra el rodege de la mineria a on participen les principals colleras del país. Actualment el parc està sofrint reparacions de gran consideració per a una millor comoditat per a la comunitat.

Panoràmica del Parc Schneider.

• Parc Schneider: Plaça de casi una hectàrea coberta de jardins més un alvertent d'aigua i una riera que recorre el Parc per a finalisar en un espill d'aigua que simbolisa al tranque lautaro i el riu Copiapó, Ademés també conta en dos bowls combinats per a la pràctica formal del skate, en els quals es realisen vàries competències, com també una plaça per a malabaristes i batucades, jocs infantils, una plaça per a la contemplació i relaixe, una dedicada a l'escacs i un espai per als adults majors, també es realisen activitats com a teatre infantil completant aixina una innovadora proposta d'integració familiar. En estar pròxim a l'Estadi Luis Valenzuela Hermosilla, conte també en una implementació deportiva de tipo jovenil i familiar, que pel seu bo allumenament pot ser amprada inclús de nit.

• Parc de Paipote: Pertanyent a la Empresa Nacional de Mineria (ENAMI) situat a 8 km de Copiapó, lloc accessible per a tot públic, este parc està ubicat en el sector de la fundició Hernan Videla Lira (primera fundició estatal del país) i a un costat del campament miner a on es troben les cases dels treballadors, és molt atractiu per les seues àrees verdes, jocs infantils, els seus quinchos en a on es poden gojar de torrats i d'una vesprada en família, està a un costat del complex deportiu, la cancha de fútbol i de la piscina abdós pertanyents a l'empresa estatal.

• Avinguda Manuel Antonio Matta: Esta avinguda, ademés de ser una artèria important de la ciutat i un lloc històric, conta en grans àrees verdes, en a on es troben ubicats en la mateixa avinguda i en atres carrers aledaño, varis llocs d'entreteniment com a pubs, discoteques, boutiques, cafeteries i restaurants.

• Parc Kaukari: Té una superfície total de 60 ha i ocupa ellit sec del riu Copiapó entre els carrers Maipú i Diego d'Almagro. Dins del primer tram del parc cridat tram 0 que comprén 3.8 Ha i que comprén des del pont Maipú fins al pont Kennedy, està contemplada també té instalada la Bandera Bicentenario de 42 metros d'altura, junt en una font ornamental interactiva, ciclovías i places.

Patrimoni rural

Valle de Copiapó

Des de la ciutat de Copiapó, la vall Copiapó seguix fins al Tranque Lautaro. Ací es junten els rius Manflas, Jorquera i Potro per a formar el riu Copiapó. La conca hidrogràfica del sistema ric Copiapó és molt més ampli:

Els rius Jorquera i Potro s'alimenten d'una impressionant cantitat de confluentes en naiximent en la cordillera principal. Entre Copiapó i Rodege el camí és pavimentado i en molt bon estat. Més cap a dalt el camí és pavimentado en sal, també en bon estat. En este sector de la vall Copiapó es troba alguns punts turístics molt interessants: el museu de lloc en la mina El Trànsit i monuments històrics nacionals com la Casa de Jotabeche, el Palau Incaico de la Porta, el Pukará (fortalea indígena) de Punta Brava, la exestación Pabelló i la Casa Patronal Amolanas, la fundició incaica (Vinya del Cerro), l'iglésia de Nantoco, el tranque Lautaro, els pobles Sant Antonio, Els Loros i Lautaro en les seues iglésies molt interessants. El paisage de la vall Copiapó destaca pel seu contrast al desert rocós. Riu dalt d'Iglésia Colorada es pot observar granges i fundos aïllats en sectors d'intensa vegetació. Des de fa molt temps la vall Copiapó va cridar atenció als científics i viagers nacionals i estrangers. Aixina, els grans científics com Charles Darwin (en 1835), Ignacio Domeyko (en 1843) i Hernán Burmeister (1859/60) varen visitar parts de la vall en fins geològics, miners o botànics.

Mineral de Chañarcillo

Artícul principal → Chañarcillo.

Desert Florido

Artícul principal → Desert Florido.

Costa

En este sector es troben belles plages i caletas. Entre elles, es destaquen els sectors de Punta Cachos, Caleta Pajonal, Totoral, i Facenda Castella.

Cordillera

Ací es troba el parc nacional Nevat Tres Creus, els estanys Vert i Negre Francisco, i el Nevat Ulls del Salat, volcà més alt del Món, en 6879 m s. n. m.

Persones destacades

• Germán Garmendia (youtuber destacat)
• Moisés Arce (Capità ajudant del Batalló Atacama).
• Ramón Corbalán Melgarejo (Polític i mèdic cirugià chilé).
• Santiago Escuti Orrego (Poeta, creador dels Instituts de Lliure Ensenyança).
• Marcello Ferrada de Noli (Doctor en Medicina, Ph. D., i professor Emèrit en Epidemiologia, distinguit internacionalment per descobriments en el camp de l'epidemiologia i siquiatria).
• Pedro León Gall (Polític, revolucionari).
• Juan Godoy (Descobridor del mineral de Chañarcillo).
• Isidora Goyenechea (Industrial del carbó).
• Marmaduque Grove (Militar, fundador del Partit Socialiste de Chile).
• Juan López (Fundador d'Antofagasta).
• Carlos Martínez Sotomayor (Ministre de Relacions Exteriors durant el govern de Jorge Alessandri Rodríguez, diplomàtic (embaixador en la década de 1990) i acadèmic en l'Escola de Dret de l'Universitat de Chile.
• Manuel Antonio Matta (Fundador del Partit Radical).
• Romeo Murga (Poeta).
• Rosario Orrego (Poetisa).
• José Ramón d'Ossa i Mercat (Alcalde de Copiapó. Va dur l'image de la Verge del Carmen a Chile).
• Abraham Oyanedel (President de la Cort Suprema de Chile, Vicepresident de la República en 1932).
• Salvador Reis Figueroa (Premi Nacional de Lliteratura).
• Rafael Torreblanca (Capità del Batalló Atacama).
• Luis Uribe Orrego (Mariner en el Combat Naval d'Iquique).
• Carlos van Buren (Filántropo i banquer).
• José Joaquín Vallejo (Escritor).
• Griselda Hinojosa Flores (Primera farmacèutica professional)

Copiapinos destacats en el deport i entreteniments

• Osvaldo Castro (Futboliste).
• Misael Escuti (Futboliste, participant del Mundial de Fútbol de 1962).
• Germán Garmendia (Youtuber, comediante i cantant).
• Juan Carlos Meléndez. ("Palta" Meléndez. Humoriste).
• Felipe Prohens (Deportiste rali).
• Jaime Prohens (Deportiste rali).
• Camila Recabarren (Model).
• Guido Vallejos (Creador de Barrabases).
• Marcelo Vega (Futboliste).
• Luis Tirat (Futboliste, DT de la Selecció Chilena).
• Daniela Nicolás (Actriu i Model).

Ciutats germanes

• Catamarca, Argentina
• Còrdova, Argentina
• Felipe Varela, Argentina
• La Rioja, Argentina
• Santiago del Estero, Argentina
• Jilin, República Popular China (Acort de Cooperació i Intercanvi)
• Jiujiang, República Popular China
• Nanchang, República Popular China
• Ruichang, República Popular China
• Panyu, República Popular China
• Pingxiang, República Popular China
• Yantai, República Popular China (Conveni de Colaboració i Agermanament)

Localitats i llímits comunals

La comuna de Copiapó alberga la ciutat de Copiapó; els caserius Toledo, Totoral, Chamonate Candelaria, Carpa del Quatre, Carretera Panamericana, Carretera Panamericana Copiapó-Caldera, Perals, Celler, Caleta Pajonals, La Gavina, Cardones, Estany, Caleta Les Torres, Planta Solenor, Sant Pedro, Pedra Penjada i Racó de l'Illa.

Llegendes Urbanes

Es diu, a modo de rumor boca a boca, que l'orige de la tremolació que va assotar la ciutat el dia dijous 18 d'abril de l'any 2002 a les 12:05 del dia magnitut Richter 6.6 Mw va ser produït per un bebé que -presumiblement- naixcuda d'una particular pell obscura (no de la raça humana provinent d'Àfrica) sino que més be un to i textura distints a la d'un humà normal, en algunes versions en 3 ulls i que el doctor manifestaria en ple pabelló sic. -"Que guagua (chilenisme utilisat per a definir bebé) més lleja"- a lo que el ser hauria respost -"Més lleig és lo que va a passar el 18 d'Abril"- sent la premissa un presagie de lo que va ocórrer finalment.

Vore també

• Aeroport Desert d'Atacama
• Desert Florido
• Diòcesis de Copiapó
• Revolució de 1859
• Terremots de Chile
• Universitat d'Atacama

Enllaços externs

• Wikisource contiene obras originales de o sobre Copiapó.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Copiapó.
• cl I. Municipalitat de Copiapó
• Indicadors comunals de Copiapó en la Biblioteca del Congrés Nacional de Chile
• Crònica i relació copiosa i verdadera dels reynos de Chile en Memòria Chilena