Anar al contingut

Desert florido

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Desert florido
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:

El desert florido és un fenomen que es produïx en el desert d'Atacama (Chile), el més àrit del planeta,[1][2][3][4][5][n 1] i consistix en l'aparició d'una gran diversitat de flors en aquells anys en que les precipitacions són inusuals i superen el ranc normal per al desert. És similar al fenomen de Lomas costeres, el qual es dona a lo llarc de la costa desértica de Chile i Perú.

Climáticamente, l'event es relaciona en el fenomen del Chiquet, que implica un sobrecalfament de les corrents marines del llitoral del país, lo que genera un aument en les precipitacions. Les flors comprenen més de 200 espècies, la gran majoria de caràcter endèmic. Predominen espècies diferents si es tracta d'una zona costera o interior, i florixen de manera no simultànea durant el periodo en que es produïx el fenomen.[6]

Les espècies bulbosas són les que inicien la floració —entre elles, les añañucas grogues i roges (Rhodophiala phycelloides) i el huille de flors blanques (leucocoryne spp.)—; els seguixen les espècies «de llavor» —conegudes com a pata de guanac (Cistanthe grandiflora), que cobrix amplis sectors del desert; sospirs liles i celests (Nolana paradoxa), don Diego de la nit (Oenothera coquimbensis), malvillas (Cristaria ovata), coronillas del flare (Encelia canescens), cartuchos grocs (Argylia radiata), lliris grocs (Alstroemeria kingii) i orelles de rabosot (Aristolochia bridgesii)—.[7]

Història

Portada de l'obra Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, et icones ...

Tant en els periodos prehispánico com colonial, el desert florido permetia utilisar el camí entre Copiapó i Vallenar a través del desert, cridat també «camí de la travessia», molt propenc a l'actual traçat de la Ruta 5.[8]

Les primeres colectes d'espècies varen ser realisades en els sigles XVII i XVIII per botànics connotados, com els espanyols Hipólito Ruiz López i José Antonio Pavón i Jiménez durant l'Expedició Botànica al Virreinato del Perú (1777),[9] que va recórrer els actuals territoris chilé i peruà.

En 1831 el naturiste francés Claudio Gai va intentar conéixer el desert florido, pero llavors imperava una sequia i va tindre que conformar-se en estudiar alguns cactus.[8][10][11] En 1835 el científic britànic Charles Darwin va fer menció de l'efecte de les pluges sobre les llavors i de l'efecte de les escasses pluges que produïen una enorme abundància de vegetació en Copiapó i Huasco. Estant en la vall de Copiapó en juny d'eixe any, es va enterar de les abundants pluges caigudes despuix de dos o tres anys de sequia.[12] En setembre de 1836, Claudio Gai va realisar novament un viage al nort de Chile encomanat pel govern; va visitar La Serena, Mina Arqueros i Yerba Bona, a on va tindre l'oportunitat d'apreciar el fenomen.[11] Posteriorment, entre decembre de 1841 i giner de 1842, va realisar una visita a la Regió d'Atacama.[8] En novembre de 1853, i encarregat pel govern chilé, Rodulfo Amant Philippi va realisar l'expedició científica «Viage al Desert d'Atacama», a on va descriure en el seu trayecte en tren entre Caldera i Copiapó els efectes de les pluges.[13]

Un gran número de plantes baixes creixien en esta arena aridísima i alegraven la vista en les seues flors dorades, blaves i colorades; una infinitat de coleòpters negres del gènero Gyriosomus corrien al costat del camí, i s'alimentaven principalment de les flors de Malves. La vegetació no sempre és tan rica, em varen assegurar que era conseqüència de l'abundància de pluges, que s'havien experimentat enguany en Copiapó; puix que havien tingut tres aiguada, un molt gran i dos menors.
Rodulfo Amant Philippi. Viage al Desert d'Atacama

Entre setembre i octubre de 1887, durant l'exploració anomenada «Viage a la Costa d'Atacama» de Federico Philippi, comissionada pel govern per a estudiar la flora de la província d'Atacama, es va realisar un alçament en ple fenomen del desert florido.[13]

Nosatres trobem el desert transformat a conseqüència de les abundants pluges d'hivern en un verdader camp de flors, els arbustos mencionats florien casi tots.
Federico Philippi. Viage a la Costa d'Atacama

Durant el viage de Federico Philippi, es va descriure en la vall de Carrizal la famosa garra de lleó (Leontochir Ovallei). En esta expedició científica es varen recolectar prop de 500 eixemplars de 258 espècies, de les quals 74 varen resultar ser espècies noves per a la ciència.[13]

Posteriorment, el botànic alemà Karl Friedrich Reiche va realisar una série de publicacions sobre eixemplars de plantes d'Atacama que es va reflectir en el seu treball Estudis crítics de la Flora de Chile.[9] Despuix de varis anys seguint el fenomen de floració, el botànic chilé Carlos Muñoz Pizarro va publicar El desert florido (1965).[14]

La floració del desert en Atacama s'ha produït en 1983, 1987, 1991, 1995, 1997, 2000 i 2002.[8] En 2015 es va donar un fenomen excepcional, ya que es varen presentar dos floració: la primera va tindre lloc entre abril i maig; i la segona floració, entre setembre i octubre (esta última es va presentar principalment en el sector coster entre Caldera i Huasco).[15]

Protecció del fenomen

Erro al crear miniatura:
Mapa en l'extensió del desert florido entre les regions d'Antofagasta i Coquimbo

Resolucions i ordenances

La primera mida d'este tipo de protecció del desert florido va tindre lloc quan el Govern Regional de la Regió d'Atacama va establir, per mig d'un acte administratiu, la «Comissió del Desert Florido» per mig de la resolució exenta 634 del 29 d'agost de 1997, que va establir mides de protecció per a este fenomen per mig de la nominació de «zona de protecció» i «zona d'interés turístic». Ademés, va incorporar paràmetros generals per a que els municipis de la regió dictaren ordenances municipals destinades al control de la curta o a la destrucció del desert florido.[16] Este fet va ocórrer en mig d'una de les floració més importants de les que s'ha tingut antecedent sobre extensió.[17] Lo anterior en la finalitat de donar protecció a les espècies del desert florido en aquells sectors que es trobaven fòra de les àrees selvades protegides.

A lo anterior es varen sumar Vallenar per mig del decret alcaldicio 2311 del 27 d'agost de 1997 i la Municipalitat de La Serena per mig del decret 567 del 12 de setembre de 1997. Abdós decrets buscaven la prohibició de l'extracció, curta, transport i comercialisació d'espècies de flora del desert florido com huillis, añañucas i garra de lleó;[18] i posteriorment, la municipalitat de Freirina en el decret 1210 del 20 de juliol de 2000.[19]

Estos decrets han segut actualisats en forma posterior. En el cas de la Serena en 2003, quan es va incorporar la prohibició d'extracció de cactàcees i va prohibir la caça de dèu espècies d'aus natives,[20] sumant-se la Municipalitat de La Higuera en 2004, que integra el desert florido en un capítul de l'ordenança un registre exhaustiu de més de 120 espècies vegetals associades a este fenomen.[21]

En 2012 es va sumar la municipalitat de Caldera, en la Regió d'Atacama, que va prohibir la circulació de vehículs motorisats en zones del desert florido.[22] Novament el municipi de Vallenar en 2014, en el seu ordenança sobre protecció i conservació del mig ambient, va incorporar un capítul per a la protecció de la biodiversitat,[23] i la municipalitat de Freirina en 2015 que va crear una ordenança per a la protecció i conservació de la flora selvada de la comuna a on va integrar un llistat de 25 espècies de flora i 14 espècies de fauna.[24]

En setembre de 2015, el Govern Regional d'Atacama va actualisar la resolució sobre protecció del desert florido. En esta nova versió es reestructura la composició de la Comissió del Desert Florido de la Regió d'Atacama i s'establix un «Àrea de major expressió del desert florido» i un «Àrea de menor expressió del desert florido».[25]

Parc Nacional Desert Florido

El Parc Nacional Desert Florido és una reserva natural situada en el nort de Chile, destinada a protegir més de 200 espècies de flors i plantes. Va ser anunciat en octubre de 2022 pel president Gabriel Boric i oficialment creat en juliol de 2023.[26] Este parc, que comprén un àrea de 57.107 hectàrees, sorgix com la resposta a la necessitat de conservar l'àrea territorial a on ocorre el fenomen del desert florido.[26]

El parc busca resguardar la flora, aixina com també la fauna de l'àrea, inclosos insectes, aus, reptils i mamífers, que es fan més visibles i actius durant el periodo de floració del desert.[26]

La formalisació de la seua creació va ser publicada en el Diari Oficial el 12 de juny de 2023.[27][28]

L'administració del Parc Nacional Desert Florido està a càrrec de la Corporació Nacional Forestal, que té l'objectiu de mitigar les amenaces al parc i garantisar la seua protecció i conservació. Les estratègies i accions específiques per a conseguir estos objectius seran definides en un pla de maneig que deurà ser desenrollat dins dels pròxims 37 mesos.[26]

Vore també

Notes

  1. ↑ Solament existixen tres llocs en el planeta a on els clàssics deserts florixen: Chile, Austràlia i Estats Units.[6]

Referències

  1. ↑ Bolívar Manaut, Lluna (27 de novembre de 2006). «A sobra de sol, bona és l'aigua» (HTML). www. dw-world. de. Consultat el 22 de juliol de 2011.
  2. ↑ Vesilind, Priit J.(agost de 2003).«The Driest Plau on Earth».National Geographic Magazine.Consultat el 2 de giner de 2014.(en en)
  3. ↑ «Driest Plau: Atacama Desert, Chile - Even the Driest Plau on Earth Has Water» (en en) (HTM). www. extremescience. com (2013). Consultat el 2 de giner de 2014.
  4. ↑ Mckay, Christopher P.(maig-juny de 2002).«Two dry for life: the Atacama Desert and Mars».AdAstra.: 30-33.Consultat el 2 de giner de 2014.(en en)
  5. ↑ Amos, Jonathan (17 de decembre de 3475). «Chile desert's super-dry history» (en en) (STM). news. bbc. co. uk. Consultat el 2 de giner de 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 Bastias, Valentina (6 d'octubre de 2015). «Un fenomen únic: el desert florido d'Atacama» (HTML). www. clarin. com. Consultat el 4 de setembre de 2017.
  7. ↑ Desert Florido - Despertar d'un bell durmiente Explore Atacama.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 El Noticiero del Huasco (1 de setembre de 2010). «Desert Florido: en la Vall del Huasco». elnoticierodelhuasco. cl. Consultat el 19 de maig de 2017.
  9. ↑ 9,0 9,1 Museu Nacional d'Història Natural (24 de juliol de 2007). «Quan el desert florix». www. mnhn. cl. Consultat el 19 de maig de 2017.
  10. ↑ Fundació Terram (22 de setembre de 2015). «"Al desert florido cal visitar-ho, cuidar-ho i no destruir-ho"». www. terram. cl. Consultat el 19 de maig de 2017.
  11. ↑ 11,0 11,1 Safredo, 2012.
  12. ↑ Darwin, 1995.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Squeo, 2008.
  14. ↑ Etcheverry, 1991.
  15. ↑ Merlez G., Florencia (20 d'octubre de 2015). «Desert "més florido" de l'últim temps s'estendria fins a novembre despuix de pluges en el Nort» (HTML). www. emol. com. Consultat el 23 de maig de 2017.
  16. ↑ (2015) Govern Regional d'Atacama (ed.). Informe ambiental Evaluació Ambiental Estratègica, Macrozonificación dels usos de la vora costera d'Atacama, p. 96. Consultat el 12 de juny de 2017.
  17. ↑ Cereceda, 2000.
  18. ↑ «Ordenança Municipal sobre Protecció i Conservació de la Flora Selvada comuna de la Serena». www. laserena. cl/ (1997). Consultat el 12 de juny de 2017.
  19. ↑ Oficina d'Informació Turística Copiapo (ed.). Manual d'Informació Turística comuna de Copiapó, p. 2011. Consultat el 12 de juny de 2017.
  20. ↑ «Modifica Ordenança sobre protecció i conservació de la flora selvada». www. laserena. cl/ (2003). Consultat el 12 de juny de 2017.
  21. ↑ «Ordenança Local de Mig ambient de la Comuna de la Higuera». www. munilahiguera. cl/sitio/ (2004). Archivat des de l'original, el 4 de setembre de 2017. Consultat el 12 de juny de 2017.
  22. ↑ «Ordenança de gestió ambiental comunal Ilustre municipalitat de Caldera». www. caldera. cl/2017/ (2012). Archivat des de l'original, el 4 de setembre de 2017. Consultat el 12 de juny de 2017.
  23. ↑ «Aprova ordenança municipal que establix normativa sobre protecció i conservació del mig ambient». www. vallenar. cl/ (2014). Consultat el 12 de juny de 2017.
  24. ↑ «Aprova Ordenança Municipal Sobre Protecció i Conservació de la Flora Selvada de la Comuna de Freirina». imfreirina. cl/ (2015). Consultat el 12 de juny de 2017.
  25. ↑ «Resolució Exenta n° 483 de setembre 2015, Actualisa Resolució sobre Protecció del Desert Florido». www. goreatacama. cl/ (2015). Consultat el 12 de juny de 2017.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Carrere, Michelle. «Chile: el Parc Nacional Desert Florido naix per a protegir més de 200 espècies de flors i plantes», Mongabay, 2023-07-03. Consultat el 2023-08-15 (en es).
  27. ↑ Diari Oficial (12-06-2023). «CREA EL “PARC NAcional DESERT FLORIDO”, EN LA COMUNA I PROVÍNCIA DE COPIAPÓ, REGIÓ d'ATACAMA». Consultat el 15-08-2023.
  28. ↑ Monsalves, Ricardo. «La nova àrea protegida en Chile: Parc Nacional Desert Florido», Roc and Pop, 2023-06-12. Consultat el 2023-08-15 (en es).

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Desert_florido&oldid=1597464»