Regió de Coquimbo
La regió de Coquimbo[1][2][3] és una de les setze regions que conformen Chile. La seua capital és La Serena. Ubicada en el nort del país —Nort Chic—, llimita al nort en la regió d'Atacama, a l'est en la província de Sant Joan en Argentina, al sur en la regió de Valparaíso i a l'oest en l'oceà Pacífic. Conta en una superfície de 40 580 km² i una població segons el cens de 2017 pel INE, de 757 586 habs.[4] La regió està composta per les províncies d'Elqui, Limarí i Choapa. Els seus principals centres urbans són la conurbación La Serena-Coquimbo en 506 391 habitants, seguida d'Ovalle en 121 269 habitants segons el cens chilé de 2017. És la regió més castigada per la crisis hídrica pel canvi climàtic. El govern de Chile considera com a zona de catàstrofe per la gran megasequía.
Història
A partir del III, la zona va ser poblada pels indígenes Molle, Ánimas i Diaguita, que varen establir diversos assentaments en les valls, de la cordillera a mar, i que eren fonamentalment agricultors. A lo llarc de la costa, es va establir un poble nómade, que posteriorment va ser denominat chango o camanchaco, dedicat a la peixca. La regió té la seua génesis en el huamani o sichi de Coquimbo.[5] Cap a finals del XV la zona va ser incorporada al Imperi incaico, que va sometre i va deixar baix la seua dominació als diaguitas. El governador incaico en la zona es va establir en el vall de Coquimbo, des d'a on administrava les activitats de la regió. Els llímits d'este territori polític comprenien des del vall de Copiapó fins al del Limarí, tenint com a províncies contigües al huamani de Collao pel nort i el de Chile pel sur. Des d'eixa época la vall i la regió es varen començar a cridar «Coquimbo», provablement del quechua qulqi, 'argent', i tanpu, 'tambo'[6][7] (vejau Anien).[8][9]
La regió va ser explorada pels espanyols al mando de Diego d'Almagro, en 1536 (Descobriment de Chile), pero els seus pobladors s'haurien manifestat hostils a la seua presència. Almagro en entrar a la vall de Coquimbo ajusticia a 30 caps natius de pobles propencs, entre ells al governador inca local, en represàlia per la mort de tres dels seus hòmens. D'esta manera, i junt a la destrucció de l'imperi inca a mans dels europeus, es diluïx l'importància política incaica en la vall. Com a part de l'expedició d'Almagro, Els Vilos va ser utilisada com improvisat port de desembarc de recaptes per un chicotet navío, cridat Sant Pedro, al mando d'Alonso de Quintero. En 1540, Pedro de Valdivia, en la seua expedició de conquista de Chile, va travessar la regió en direcció al Valle del Mapocho a on fundaria la ciutat de Santiago de la Nova Extremadura. Producte de la distància i perills del viage entre Santiago i Llima, Pedro de Valdivia va ordenar a Juan Bohón fundar La Serena en 1543 o 1544, ubicada a aproximadament 475 km al nort de Santiago. En 1549, la ciutat de la Serena, va ser incendiada i destruïda per indígenes; no obstant, va ser refundada el mateix any per Francisco d'Aguirre. Després de la consolidació de la ciutat, este territori va ser organisat pels espanyols com el corregimiento de Coquimbo, mudant-se aixina la seua capçalera política, des de la vall de Coquimbo a la ciutat de la Serena —també cridada durant l'época colonial i part del XIX com a ciutat de Coquimbo—,[10][11][12][13][14][15] Els llímits del corregimiento varen ser similars als de l'época de domini incaico:[5] Atacama pel nort, anexant esta volta el Choapa pel sur. A fins del XVI, per la disminució de la població nativa, varen ser traslladats centenars de mapuche al "vall de Coquimbo" i La Serena.[16] Esta acció tenia com a finalitat exiliar i dissoldre als grups que es resistien a ser conquistats en la Guerra d'Arauco i suplir l'escassea de mà d'obra en les facendes i mines en el Corregimiento de la Serena. En 1786, com a conseqüències de les reformes borbòniques aplicades en Chile, el corregimiento de Coquimbo es va convertir en el partit de Coquimbo, territori depenent de l'Intendencia de Santiago. Com a divisió polític-administrativa republicana, la Regió de Coquimbo té el seu orige en l'Intendencia de Coquimbo, creada el 23 de setembre de 1811, pel Primer Congrés Nacional, que es va sumar a les ya existents en l'época colonial: les províncies o intendencias de Santiago i de Concepció, convertint-se en una de les tres regions que varen conformar en un inici el Chile en procés d'independència. El 30 d'agost de 1826,[17] per mig de les lleis federals es crea la província de Coquimbo a partir de l'antiga Intendencia de Coquimbo, junt en atres 7 províncies (Aconcagua, Santiago, Colchagua, Maule, Concepció, Valdivia i Chiloé). En la Constitució de 1828, es va mantindre la divisió de Chile en huit províncies. En 1843,[17] es va crear la província d'Atacama, a partir de la segregació de la partix nort de la província de Coquimbo. En els anys posteriors, es varen crear nous departaments. En el Decret de Creació de Municipalitat de 1891, es dividixen els departaments en noves municipalitat. En 1927, per mig del decret en força de llei (DFL) 8582 del 30 de decembre de dit any, es reestructura la província i en el DFL 8583 es creen les comunas-subdelegacions. En 1974, la província de Coquimbo, en capital La Serena, i composta pels departaments de La Serena, Elqui, Coquimbo, Ovalle, Combarbalá i Illapel i de les comunas de La Serena, La Higuera, Vicuña, Paihuano, Coquimbo, Andacollo, Ovalle, Monte Pàtria, Punitaqui, Samo Alt, Combarbalá, Illapel, Mincha, Salamanca i Els Vilos, producte del procés de regionalisació del país, és transformada en la IV Regió de Coquimbo, integrada per tres província (Elqui, Limarí i Choapa).
Govern i administració
Divisió polític-administrativa
La regió de Coquimbo, que té per capital a la ciutat de La Serena, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en tres províncies.
- Província d'Elqui, capital Coquimbo.
- Província de Limarí, capital Ovalle.
- Província de Choapa, capital Illapel. Mentres que estes tres províncies es subdividen en 15 comunas ―Canella, Illapel, Els Vilos, Salamanca, Andacollo, Coquimbo, La Higuera, La Serena, Paihuano, Vicuña, Combarbalá, Monte Pàtria, Ovalle, Punitaqui i Riu Hurtado―.
Autoritats
L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional de Coquimbo, constituït pel governador de Coquimbo i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del delegat presidencial regional de Coquimbo i a tant el delegat presidencial provincial de Limarí com el delegat presidencial provincial de Choapa, representants del govern central del país. Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en 15 comunas ―Canella, Illapel, Els Vilos, Salamanca, Andacollo, Coquimbo, La Higuera, La Serena, Paihuano, Vicuña, Combarbalá, Monte Pàtria, Ovalle, Punitaqui i Riu Hurtado― en total regides per la seua respectiva municipalitat. El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 5.º circumscripció senatorial del Senat de Chile constituït per tres senadors i el 5.º districte electoral de la Cámara compost per sèt diputats, els quals representen als ciutadans de la regió.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Geografia i clima
La Regió de Coquimbo és cridada «zona de les valls travesseres». Presenta tres traces de relleu: La cordillera dels Andes, el complex montanyós andino coster i les planicies llitorals. Té la zona més estreta de tot el territori chilé: el seu ample mínim és de 90 km en la latitut 31°37′ S, prop de la ciutat d'Illapel.
Cordillera dels Andes
Es presenta en alts cims, sobre els 6000 m s. n. m., encara que continua descendint de nort a sur. De la mateixa manera que la Regió d'Atacama, no presenta volcanisme actiu.
Depressió Intermija
Es troba travessada per una série de cordoneres montanyoses, situats en sentit este-oest, que naixen en la cordillera dels Andes i desapareixen en la cordillera de la Costa; este tipo de relleu s'ha denominat «complex montanyós andinocostero». Esta zona, per dit peculiar relleu, va ser cridada per Rebuig Subercaseaux «el país de la senda interrompuda». Els valls (Elqui, Limarí i Choapa) que han creat tals cordoneres, coneguts com a «valls travesseres», creuen una série de rius, molt importants per a l'economia agrícola de la zona. Tals valls es troben definits per tres Foyes o conques hidrogràfiques, que corresponen als rius Elqui (format pels rius Térbol, Clar i Cochiguaz), Limarí (format pels rius Hurtado, Gran, Els Molles i Cogotí) i Choapa (format pels rius Cuncumén, Illapel i Chalinga), que desemboquen en el mar. L'aigua transportada per estos rius provenen del derretimiento de les neus depositades en la Cordillera dels Andes i de les pluges experimentades durant l'any, per lo que els seus cabals són en general irregulars i, en alguns anys, prou escàs, producte de les sequies cíclicas que experimenta la regió. Això ha fet necessària la construcció d'embassaments per a la seua arreplega, com el Puclaro (en el riu Elqui), Cogotí (en el riu Cogotí), Recoleta (en el riu Hurtado) i La Coloma (en el riu Gran).
Cordillera de la Costa
És àmplia i deixa una zona de planicies llitorals, en contacte directe en l'oceà Pacífic. Estes són especialment amples en la desembocadura del riu Limarí.
Clima
El clima de la Regió de Coquimbo és de tipo estepárico, en una vegetació arbustiva i en predomini d'espinos. Les precipitacions es concentren preferentment durant l'hivern.
- En el llitoral s'origina una estepa en nuvolats abundants. Les temperatures a lo llarc de l'any són moderades, producte de l'influència de l'oceà. En la cordillera de la Costa es presenta freqüentment una boira terrera costera (cridada camanchaca) que ha permés, en alguns sectors, el desenroll d'espècies vegetals pròpies del bosc valdiviano: Fra Jorge i Talinay.
- En l'interior impera un clima de estepa càlida, caracterisat per la sequetat atmosfèrica, que propicia uns "cels nets" (accentuada transparència de l'aire), en més de 330 nits rebujades. L'astronomia els ha elogiat com un dels més adequats de l'Hemisferi Sur, lo que ha permés l'instalació d'importants observatoris astronòmics, com La Cadira i El Tolo.
- En la zona cordillerana (cordillera dels Andes) existix un clima estepario fredor de montanya, que es destaca per la seua extrema sequetat atmosfèrica. No obstant, durant les nits es presenta el fenomen denominat «rocío» (condensació del vapor d'aigua continguda en l'aire, que després es deposita en la forma de chicotetes gotes).
Demografia
Les activitats mineres i agrícoles expliquen l'ubicació de les diverses localitats de la regió, entorn a les valls travesseres i jaciments miners. Originalment es va estructurar esta organisació seguint l'ubicació dels poblats indígenes diaguitas. Destaca la conurbación La Serena-Coquimbo (412 586 hab.), la quarta conurbación més gran del país, que concentra la mitat de la població regional. Sobre població, les ciutats més importants són: La Serena (249 656 hab.); Coquimbo (256 735 hab.); Ovalle (121 269 hab.); Illapel (32 801 hab.); Vicuña (29 741 hab.); Salamanca (29 110 hab.); Els Vilos (23 374 hab.); Monte Pàtria (32 527 hab.)Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut.
Cronologia de la fundació de les seues ciutats i viles (llímits actuals de la regió)
- Sant Bartolomé de la Serena (1544) (refundada en 1549)
- Vila Sant Rafael de Roces (Illapel) (1752)
- Punitaqui (1785)
- Vila Sant Francisco de Borja de Combarbalá (1789)
- Sant Isidro de Vicuña (1821)
- Ovalle (1831)
- Salamanca (1844)
- Tongoy (1839- port habilitat); (1859 - títul de vila.)
- Ciutat - port de Coquimbo (1879 - títul de ciutat)
A nivell de ciutats, les més poblades cens (2024) són:
|
Indicadors bàsics (série històrica)
A continuació es presenta la série històrica d'indicadors bàsics de la Regió de Coquimbo:[18]
| Any | Naiximent | Defunció | Taxa bruta de natalitat | Taxa bruta de mortalitat | Taxa global de fecunditat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1997 | 10 217 | 2769 | 17,5 | 4,7 | 2,13 |
| 1998 | 9875 | 2948 | 16,5 | 5 | 2,08 |
| 1999 | 9939 | 2956 | 16,4 | 4,9 | 2,09 |
| 2000 | 10 221 | 2952 | 16,6 | 4,8 | 2,10 |
| 2001 | 10 199 | 3008 | 16,3 | 4,8 | 2,01 |
| 2002 | 9608 | 2953 | 15,1 | 4,6 | 1,91 |
| 2003 | 9459 | 3012 | 14,6 | 4,6 | 1,85 |
| 2004 | 9207 | 3257 | 14 | 5 | 1,83 |
| 2005 | 9493 | 3256 | 14,2 | 4,9 | 1,82 |
| 2006 | 9372 | 3142 | 13,8 | 4,6 | 1,82 |
| 2007 | 9794 | 3541 | 14,2 | 5,1 | 1,84 |
Economia
.jpg)
.jpeg)
En 2018, la cantitat d'empreses registrades en la regió de Coquimbo va ser de 16.054. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de 0,22, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Extracció de Zinc i Plom (62,09), Elaboració de Piscos i Indústries Pisqueras (61,65) i Cultiu de Raïm destinat a Producció de Pisco i Aguardiente (50,77).[19]
Existixen en la regió jaciments de manganeso, or, argent, coure, ferro i plom. Entre els minerals no metàlics, es troben depòsits d'apatita, algeps, carbonat de calcio, cuarzo, combarbalita, ónix i lapislázuli. La mina de coure Els Pelambres, prop de Salamanca, en la Província de Choapa, és una de les més grans del món, en una reserva estimada de 2 100 millons de tonellades. L'agricultura es desenrolla gràcies a l'us intensiu de les valls d'Elqui, Limarí i Choapa, en cultius hortícoles i frutícola, favorits per les condicions climàtiques. Entre els principals productes destaquen les olivas, papayas, paltas, damascos, duraznos, anous i, especialment, les raïms d'exportació i pisqueras, que permeten la producció de pisco, ademés de pansas (raïms deshidratades) i arrope (mel de raïms). En la ganaderia destaca l'activitat caprino.cita requerida
Les activitats peixqueres es veuen favorides pels casi 400 km de llitoral que posseïx la regió. S'extrauen peixos, especialment sardina i jurel en fins industrials, mariscs i crustacis, i es recolecten algues marines.cita requerida
En la regió existixen fàbricas de frutas disecades, empacadoras de frutes d'exportació, productores de farina i oli de peix, conserveras de peixs, moluscs i crustacis i indústries del pisco.cita requerida
En les últimes décades, el turisme s'ha convertit en unes de les activitats econòmiques més importants, en variats centres. Entre ells es troben tradicionals balnearis com Guanaqueros, Tongoy i les Termes de Socos, en uns atres de recent creació com Les Tacas. El Valle d'Elqui és molt famós per ser un encantador lloc de turisme astronòmic, cultural i de descans.cita requerida
Relacions internacionals
La regió de Coquimbo és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de Coquimbo en La Serena, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, la Comissió de Relacions Internacionals i Jurídica del Consell Regional de Coquimbo, l'oficina regional de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile) en La Serena, l'Oficina de Relacions Internacionals i Migrants de la Municipalitat de Coquimbo, i l'Oficina de Relacions Internacionals i Institucionals de la Municipalitat de Vicuña,
Gestió migratòria
En matèria de relacions internacionals i gestió migratòria, els principals actors en la regió de Coquimbo són l'oficina regional del Servici Nacional de Migracions en La Serena, el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en La Serena, Vallenar, Ovalle i Illapel, i les següents Oficines Migrant en els municipis de la regió:[20][21]
- Oficina Migrant de la Municipalitat de la Serena.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Coquimbo.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Vicuña.
- Oficina Migrant de la Municipalitat d'Ovalle.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Mont Pàtria.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Punitaqui.
- Oficina Migrant de la Municipalitat dels Vilos.
Internacionalisació en educació superior
En matèria de relacions internacionals i educació superior, els principals actors dins de la Regió de Coquimbo són l'Oficina de Relacions Internacionals de l'Universitat de la Serena,[22] i el Programa de Corea de l'Universitat Central de Chile sede regió de Coquimbo.[23]
Cooperació internacional
El Govern Regional de Coquimbo participa del Comité d'Integració Aigua Negra en el govern provincial argentí de Sant Joan.[24] Ademés, ha subscrit els següents convenis de cooperació internacional:[25]
).
).
- Conveni d'agermanament en el Govern Popular Provincial d'Henan (
).
Passos fronteriços
.png|20px]] (Iglésia): Pas d'Aigua Negra.
CHL (Monte Pàtria) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Calingasta): Pas de Guana.
Consulats en La Serena
|
.jpg){kind=link}
.jpeg){kind=link}
Consulats en Coquimbo
(Consulat Honorari)
Cultura
La regió ha segut breçol de numerosos escritors reconeguts a nivell nacional i internacional. La célebre poetisa Gabriela Mistral, premi Nobel de Lliteratura, va nàixer en Vicuña. La seua infància va transcórrer en el Valle d'Elqui i va ser professora ajudant de l'Escola de La Companyia Baixa (La Serena), La Pedrera (Coquimbo) i en Cerrillos. El cridat poeta nacional Víctor Dumenge Silva va nàixer en la localitat de Tongoy. De la mateixa manera, han naixcut en la zona Braulio Arenes (premi nacional de Lliteratura en 1984), Manuel Magallanes, Fernando Binvignat i Juan Godoy Rivera. Destaca també en història, Jorge Pinte Rodríguez, premi nacional d'Història en 2012. Aixina mateix, Jorge Penya Hen va ser el major representant de la música docta de la regió, en ser el fundador del Conservatori Regional i les Orquestes Jovenils de Chile. Un atre punt cultural important de destacar en la Regió de Coquimbo, és el seu cult religiós manifestat en les seues festes religioses, principalment les d'Andacollo i Sotaquí per la gran cantitat de persones que assistixen. Estes festes es caracterisen per manifestar a través de la dansa la devoció per la verge, en el cas d'Andacollo, i el Chiquet Deu, en el cas de Sotaquí. Estos balls es caracterisen per ser una mescla entre l'antiga cultura diaguita i el cult cristià catòlic introduït en Chile pels espanyols en l'época de la colónia.
Vore també
Referències
- ↑ «Otorga denominació a la Regió Metropolitana i a les regions del país, en la forma que indica». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Determina els llímits específics de les regions del país». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «corecoquimbo. cl/sesiones/acue/REGLAMENTO%20NORMAS%20GRAFICAS.pdf Reglamente de Normes Gràfiques del Govern Regional de Coquimbo». Consultat el 25 de giner de 2014.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacense17 - ↑ 5,0 5,1 Zapater Equioíz, Horacio(2011).uc. cl/wp-content/uploads/2011/10/zapater-horacio-16.pdf «Els incas i la conquista de Chile».Revista Història.Pontifícia Universitat Catòlica de Chile.(16)
- 251-252.Consultat el 26 d'abril de 2014.
- ↑ Schmidtmeyer, Peter (1821). memoriachilena. cl/archivos2/pdfs/MC0051707.pdf Travels into Chile over the Andes in the years 1820 and 1821: with some sketches of the productions and agriculture (PDFPDF) (en anglés), pp. 263.
- ↑ Plantilla:Cita DGRCh
- ↑ «wordpress. com/2014/02/04/coquimbo-2/ Anàlisis del topònim "Coquimbo"». toponímia. wordpress. com. Consultat el 26 d'abril de 2014.
- ↑ «archive. org/web/20171007014040/http://www. katari. org/diccionario/diccionario. php Diccionari quechua-espanyol: Qulqi (argent); tanpu (tambo)» (PHP). www. katari. org. Archivat des d'el katari. org/diccionario/diccionario. php original, el 7 d'octubre de 2017.
- ↑ Darwin, Charles. «org. uk/converted/pdf/1839_Beagle_F11.pdf Journal of researches into the geology and natural history of the various countries visited by H. M. S. Beagle.(mapa pag 18 del pdf), pág 421, 422».
- ↑ Colton, G. W.. «wikimedia. org/wiki/File:1855_Colton_Map_of_Argentina,_Chile,_Paraguay_and_Uruguay_-_Geographicus_-_ArgentinaChile-colton-1855.jpg Colton's Atles of the World Illustrating Physical and Political Geography, Vol 1, New York, (First Edition)».
- ↑ Molina, Juan Ignacio. «memoriachilena. cl/602/w3-artícul-8029. html Compendio de l'història geogràfica, natural i civil del Reyno de Chile / escrit en italià per don Juan Ignacio Molina ; traduïda en espanyol per Dumenge Joseph d'Arquellada Mendoza. pag 43».
- ↑ Campino, F. «memoriachilena. cl/602/w3-artícul-98348. html Declarasion de les parts principals de la ciutat de Coquimbo, 1753».
- ↑ Frezier, Amadée François. «memoriachilena. cl/archivos2/pdfs/MC0001285.pdf Relació del viage per la mar del sur a les costes de Chile i el Perú . pag. 121».
- ↑ González de Nájera, Alonso. «google. com/books/reader? id=OiJJAAAAMAAJ&printsec=frontcover&output=reader&authuser=0&hl=es_419&pg=GBS. PA35 Desenganye i reparació de la guerra del Regne de Chile : a on es manifesten les principals ventages que en ella tenen els indis als nostres espanyols ... dividit en cinc parts en que es mostren bàrbars dits, fets, casos i usanzas notables. pag 35».
- ↑ Rómulo Cúneo Vidal. «anals. uchile. cl/index. php/ANUC/artícul/download/25175/26513 Tradicions del vell corregimiento de Sant Marcs d'Arica, Memòries Científiques i Lliteràries, pag 371».
- ↑ 17,0 17,1 Pérez Rosers, Vicente (1857). Essai sur li Chili (en francés). Hamburc: F. H. Nestler & Melle. 455 p.
- ↑ archive. org/web/20111106022019/http://palma. ine. cl/demografia/menu/genera/indice. aspx I. N. I. (Chile)
- ↑ «cl/geo/4 React App». adalytics. cl. Consultat el 4 de setembre de 2020.
- ↑ «ide. subdere. gov. cl/R00/map/502? zoom=4.546135420056858¢er=-5999233.776175784,-4241234.315908879 Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo. ide. subdere. gov. cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «munilosvilos. cl/? page_id=45383 Municipalitat dels Vilos».
- ↑ «userena. cl/relaciones-internacionals Relaciones internacionals».
- ↑ «ucentral. cl/noticias/fac-economia-gobierno-y-comunicaciones/universidad-central-abre-el-programa-de-corea-region-de-coquimbo Universitat Central obri el Programa de Coreja Regió de Coquimbo» (en és-cl). Universitat Central de Chile. Consultat el 2025-10-10.
- ↑ «difrol. cl/download/folleto-comites-de-frontera/ Fullet de Comités d'Integració i Fronteres» (en és-és). DIFROL. Consultat el 2026-08-18.
- ↑ «gorecoquimbo. cl/relaciones-internacionals/instrumentos-de-cooperacion/convenios-de-cooperacion Convenis de Cooperació» (en és). www. gorecoquimbo. cl. Consultat el 2026-08-10.
Bibliografia
- «archive. org/web/20071021045402/http://cumbre. gorecoquimbo. cl/documentos/07-Sintesis_Evolucion.pdf Síntesis de l'evolució històrica de l'IV Regió». Archivat des d'el gorecoquimbo. cl/documentos/07-Sintesis_Evolucion.pdf original, el 21 d'octubre de 2007. Consultat el 2007.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió de Coquimbo.- archive. org/web/20150726020728/http://www. gorecoquimbo. cl/ Govern Regional de Coquimbo
- archive. org/web/20051203213311/http://www. subdere. gov. cl/1510/propertyvalue-24683. html Govern Regional de Coquimbo (lloc de la SUBDERE)
- corecoquimbo. cl/ Consell Regional de Coquimbo
- cuartaregion. cl/ Portal Regional
- archive. org/web/20070930210111/http://web. ujf-grenoble. fr/JAL/chili/carte/vegetChile03.jpg Mapa de vegetació de la Regió de Coquimbo
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región de Coquimbo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.