Anar al contingut

Professor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Mestre.
Anne Sullivan ensenyant a Helen Keller, 1898.
Professor de química impartint una classe universitària.
Un enseñante mostrant l'us de recursos digitals a alumnes nortamericans de quart grau.
La classe de geografia, d'Emil Brack, ca. 1905. Un preceptor impartint una classe particular a dos alumnes d'una rica família.
En l'escola del poble (XIX). Una mare llauradora paga al mestre en els seus productes.
El vell mestre d'escola, de Jean-Jacques Monanteuil, 1850. El personage mostra inquietut intelectual per alguns elements vàlits per a l'aprenentage, com els llibres i les espècies naturals. Un rosari penjat de la cadira indica la seua dimensió religiosa. Els seus toscas vestidures i la barba descuidada no indiquen tant pobrea com a desinterés per l'aspecte exterior. També és significatiu que use ulleres per a llegir.

Els térmens professor, docent i enseñante fan referència a qui es dedica professionalment a l'ensenyança, ya siga en caràcter general o especialisat en una determinada àrea de coneiximent, assignatura, disciplina acadèmica, ciència o art. Ademés de la transmissió de valors, tècnicas i coneiximents generals o específics de la matèria que ensenya, part de la funció pedagògica del professor consistix en facilitar l'aprenentage per a que l'alumne (estudiant o discente) ho alcance de la millor manera possible. baix un model educatiu basat en la teoria conductista, l'alumne és un ent passiu, mentres que en un model educatiu basat en atres teories com el cognitivisme i la teoria social, tant el professor com l'alumne són agents actius del procés d'ensenyança-aprenentage. Paralament a les funcions docents, els professors solen realisar funcions d'investigació (especialment en l'àmbit universitari), de formació permanent (formació del professorat) i tasques organisatives o directives en els centres docents.[1] Una d'eixes funcions és la denominada funció tutorial, que eixercix el professorat en la seua funció formativa i orientadora. En el cas de l'ensenyança primària i secundària se centra en els alumnes i les seues famílies (quan és realisada per professors especialisats en este àmbit es denomina i en el cas de l'ensenyança superior consistix en la direcció de les activitats d'investigació a càrrec dels estudiants, com les tesis doctorals (en alguns casos es dona la figura del mentor).

Etimologia

[editar | editar còdic]

"Professor" procedix del llatí professor (el que "professa" com a expert en algun art o ciència, el mestre de major ranc), que a la seua volta procedix del verp llatí profiteri ("declarar pública i voluntàriament", de forma similar al que "professa" en una orde religiosa, proclamant les seues vots i convertint-se en "professe" —professus—).[2]

"Docent" procedix dellatí docentem, participi present de docere ("ensenyar"); compartint orige en la paraula "doctor".[3] La paraula Docent es referix a un especialiste en dos sabers, d'ahí "Docent = Dos Coneiximents". Un coneiximent areal específic i un coneiximent pedagògic. D'esta manera, un Docent és algú preparat tant en un àrea de coneiximent específic com aixina també en Pedagogia, de manera que siga capaç de promoure el procés d'ensenyança i aprenentage. Eixemple: Docent en Informàtica. Est coneix tant de Ciències de la Computació com aixina també de Pedagogia de manera que li permet ensenyar a uns atres.

"Enseñante" procedix del verp "ensenyar", que a la seua volta procedix dellatí insignare ("senyalar"). Les accepcions de "ensenyar", segons el DRAE són: "Instruir, doctrinar, amaestrar en regles o preceptes. / Donar advertència, eixemple o escarment que servixca d'experiència i guia per a obrar en lo sucesivo. / Indicar, donar senyes d'alguna cosa. / Mostrar o expondre alguna cosa, per a que siga vist i apreciat. / Deixar aparéixer, deixar vore alguna cosa involuntàriament.[4]

Si dico quid sciens nescienti, quod ei quod ignoravit trado, hinc doceo declinatum vel quod cum docemus dicimus vel quod qui docentur inducuntur in aneu quod docentur. Ab eo quod scit ducere qui est dux aut ductor; hinc doctor qui ita inducit, ut doceat. Ab ducendo docere disciplina discere litteris commutatis paucis. Ab eodem principi documenta, quae exempla docendi causa dicuntur.

Si comunique a una persona alguna cosa que no sap, del fet de comunicar-li lo que ignora prové el verp doceo (ensenye); o potser de que, quan ensenyem (docemus), parlem (dicimus); o tal volta de que els qui són ensenyats (docentur) són al mateix temps introduïts (inducuntur) en lo que se'ls ensenya. Per saber conduir (ducere) un és dux (guia) o ductor (conductor); d'ací doctor (mestre), aquell que conduïx (inducit) de tal manera que ensenya (doceat). De ducere (conduir) deriven docere (ensenyar), disciplina (instrucció) i discere (deprendre), en la simple alteració d'algunes lletres. D'igual principi deriven els documenta (testimonis) que s'aduïxen (dicuntur) com a eixemples per a ensenyar (docendi).

Diferències terminològiques

[editar | editar còdic]

En idioma espanyol rep el nom de professors, els enseñantes de tots els nivells de l'ensenyança: l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària i l'educació superior. Depenent de les distintes llegislacions educatives (que establixen distintes categories i cossos docents) i l'us local, reben atres denominacions, com la de mestre, o diferents rancs administratius i acadèmics[6] (catedràtic d'universitat, catedràtic de Bachillerat, catedràtic d'Ensenyança Secundària, professor titular, professor agregat, professor ajudant, professor visitant, professor associat, professor numerari, professor no numerari -PNN-, professor interí, professor emèrit). En els sistemes universitaris anglosaxons i nor-europeus (Estats Units, Regne Unit, Alemània) es denomina "professor" exclusivament als acadèmics en posicions permanents que ensenyen i investiguen a nivell universitari (generalment en títuls de doctorat); utilisant-se les expressions angleses Assistant Professor, Associate Professor, Full Professor, Research Professor, Professor, Chair, Regius Professor,[7] Lecturer,[8] Fellow Professor,[9] les alemanes Professor, Juniorprofessor,[10] Juniordozent,[11] les franceses Maître de conférence,[12] Professeur Titulaire, Professeur dones universités,[13] Professeur émérite, agrégé, i Professeur dones écoles,[14] . Per a posicions d'ensenyança de menor ranc, s'usen maître assistant,[15] equivalent a Teaching Assistant.

Tasques o funcions principals

[editar | editar còdic]

La tasca primordial d'un professor és ensenyar. Actualment, una de les tasques i funcions principals del docent radica en recolzar als estudiants a “deprendre a deprendre” de manera autònoma, promovent el seu desenroll cognitiu i personal per mig d'estratègies aplicades a l'aprofitament dels recursos i l'informació disponible. Per este motiu, el docent deu preparar-se en una perspectiva multidisciplinario, considerant aspectes propis de la seua disciplina, com també aspectes filosòfics, pedagògics, didàctics, epistemològics, tecnològics, sicològics, històrics i llingüístics entre uns atres. El docent d'este sigle deu estar compromés en el seu entorn social format pels valors, l'anàlisis, la reflexió i la construcció de coneiximents i sabers. Rescatant el seu alt prestigi, el docent deu considerar un còdic d'ètica que li permeta ser el responsable de construir en els individus les concepcions de més alt valor social, sustentant valors com: la responsabilitat, la democràcia, la justícia social, la tolerància, l'equitat, la solidaritat, la colaboració i la llibertat. El docent deu ser conscient de la responsabilitat i compromís que té de forma individual i a nivell social, reconeixent el seu paper com a eix de transformació de generacions i societats, una volta compresa la responsabilitat podran vore's de forma clara les funcions per a conseguir la construcció d'individus reflexius, crítics, humanistes i responsables. Per lo anterior, a continuació es presenten algunes funcions del professor o docent d'el XXI.

1. Una funció ètica i social, que li permeta tindre valors, actituts i atres pautes de conducta que ho recolzen en la vinculació de construcció d'un marc de referència normatiu per als estudiants, prenent en conte les necessitats d'autorrealización de cada u dels individus en formació i de les seues demandes de benestar.[16]

2. Una funció de gestor, que li permeta gestionar l'aprenentage dels seus  estudiants, és dir, que els estudiants passen d'una concepció  tradicional  d'aprenentage i per tant memorística a una atra més dinàmica i significativa en la que ells mateixos eixerciten un paper actiu i participatiu.

3. Una funció tècnica, que li permeta incorporar de forma adequada  l'us i maneig  de les ferramentes tecnològiques.

4. Una funció didàctica, que li permeta un bon saber fer pedagògic relacionat en l'us de les TIC, és dir, conéixer a fondo les estratègies cognitives que el tractament eficaç de l'informació requerix, ajudant als seus estudiants a reflexionar sobre cóm millorar el seu propi treball no solament en el coneiximent mateix, sino en les tecnologies disponibles en cada moment per a adquirir-ho i consolidar-ho. 

5. Una funció interdisciplinària, que li permeta treballar en colaboració en atres profesionistas en nexes educatius. 

El docent no solament podrà ser responsable des de l'aula complint en els objectius plantejats de l'assignatura, del programa i del mateix curriculum amagat, sino que també podrà crear un ambient de confiança, respecte i tolerància entre els estudiants i ell mateixa, com en els mateixos estudiants que a la seua volta es traslladaran a la comunitat. És menester, vore la pràctica docent com una gran oportunitat que nos permet generar canvis, innovant en els ambients d'ensenyança i aprenentage, en la creació de materials didàctics, i en les metodologia per a l'eixercite d'una bona pràctica.

Facultats i qualitats requerides

[editar | editar còdic]

L'ensenyança és una activitat molt complexa,[17] en part perque l'ensenyança és una pràctica social que es desenrolla en un context específic (temps, lloc, cultura, situació soci-polític-econòmica, etc.) i, per tant, està determinada pels valors d'eixe context específic.[18] Entre els factors que influïxen en lo que s'espera (o s'exigix) dels professors figuren l'història i la tradició, les opinions socials sobre el propòsit de l'educació, les teories acceptades sobre l'aprenentage, etc.[19]

Aptituts

[editar | editar còdic]

Les facultats requerides per un professor es veuen afectades per les diferents formes en que s'entén esta funció en tot lo món. A grans traces, sembla haver quatre models

  • el professor com a gestor de l'instrucció
  • el professor com a persona atenta
  • el professor com a expert en l'aprenentage; i
  • el professor com a persona cultural i cívica.[20]

l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE) ha afirmat que és necessari desenrollar una definició comuna de les aptituts i els coneiximents que necessiten els professors per a orientar la seua formació i el seu desenroll professional.[21] Per eixemple, l'Unió Europea ha identificat tres grans àrees de competències que requerixen els professors:

  • Treballar en uns atres
  • Treballar en el coneiximent, la tecnologia i l'informació, i
  • Treballar en i en la societat.[22]

Els estudiosos coincidixen que lo que s'exigix als professors pot agrupar-se en tres categories:

  • coneiximents (com: la pròpia matèria i coneiximents sobre cóm ensenyar-la, coneiximents curriculares, coneiximents sobre ciències de l'educació, psicologia, evaluació, etc.)
  • habilitats artesanals (com la planificació de classes, l'us de tecnologies didàctiques, la gestió d'alumnes i grups, el seguiment i l'evaluació de l'aprenentage, etc.) i
  • disposicions (com a valors i actituts essencials, creències i compromís).[23]

Qualitats

[editar | editar còdic]

Entusiasme

[editar | editar còdic]
Un professor interactua en alumnes majors en una escola de Nova Zelanda.

S'ha comprovat que els professors que mostren entusiasme cap als materials del curs i els alumnes poden crear una experiència d'aprenentage positiva.[24]

Capacitat d'interacció en els alumnes

[editar | editar còdic]

Les investigacions demostren que la motivació dels alumnes i la seua actitut cap a l'escola estan estretament lligades a les relacions entre alumnes i professors. Els professors entusiastes són especialment bons creant relacions beneficioses en els seus alumnes. La seua capacitat per a crear entorns d'aprenentage eficaços que fomenten el rendiment dels alumnes depén del tipo de relació que establixquen en ells.[25][26][27][28]

Celebracions

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Dia del mestre.


A sugerència de l'Unesco, el Dia Mundial dels Docents se celebra el 5 d'octubre. En Amèrica l'11 de setembre es commemora el Dia Panamericano del Mestre, recordant el decés de Dumenge Faustino Sarmiento, en l'any 1888.

La lliçó d'anatomia del doctor Tulp, de Rembrandt, 1632.
Quintiliano representat en un manuscrit de 1477 del seu Institutio oratòria.

"Gran educador de l'inquieta joventut", com li va cridar Marcial, va anar possiblement el professor millor pagat de l'Antiguetat. Va ensenyar retòrica entre l'any 68 i el 88 en Roma, a on Vespasiano li va dispondre un sòu fix de cent mil sextercios anuals que eixien de l'erari, a lo que afegia una cantitat molt superior que obtenia dels seus alumnes. Entre estos varen estar els nebots de Domiciano, fills de la seua germana Flavia Domitila, i els de les famílies més riques, d'entre els que varen destacar Plinio el Jove, Adriano i potser Juvenal, Suetonio i Tácito.[29] Dos sigles més vesprada, en l'Edicte de Preus Màxims de Diocleciano (any 301) s'establix el sòu dels mestres de chiquets en 50 denarios al més per alumne (o siga, doscents sestercis) i el dels professors de retòrica en 250 al més per alumne (o siga, mil sestercis), encara que les alteracions monetàries no permeten la comparació directa en les cantitats anteriors.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Núñez Prieto, I. (1999) La Formació Permanent de Professors en el Centre de Treball. Revista Enfocaments Educaionals. Vol. 2 nº 1. Departament d'Educació, Facultat de Ciències Socials, Universitat de Chile.
  2. ↑ [1]
  3. ↑ [2]
  4. ↑ Diccionario de la lengua española
  5. ↑ VII, 62. Traducció de Manuel-Antonio Marcos Casquero, Anthropos, 1990 pg. 185
  6. ↑ Vejau List of academic ranks i els seus artículs principals en la Wikipedia en anglés.
  7. ↑ Regius Professor
  8. ↑ en:lecturer
  9. ↑ Teaching assistant
  10. ↑ de:Juniorprofessur
  11. ↑ de:Juniordozent
  12. ↑ fr:maître de conférences
  13. ↑ fr:Professeur dones universités
  14. ↑ en:Professeur dones écoles
  15. ↑ fr:Maître-assistant en France
  16. ↑ informatesalta. «Formador de Formadors». Consultat el 11 de decembre de 2019.
  17. ↑ «Homepage | European Education Area» (en anglés).
  18. ↑ Cochran-Smith, M. (2006): 'Policy, Practice, and Politics in Teacher Education', Thousand Oaks, CA: Corwin Press
  19. ↑ Cummings, W. K. (2003) 'The Institutions of Education. A Comparative Study of Educational Development in the Six Core Nations', Providence, MA:Symposium Books.
  20. ↑ F Caena (2011) 'Literature review: Teachers' core competences: requirements and development' accessed January 2017 at «Homepage | European Education Area» (en anglés). citing Altet et al., 1996; Conway et al., 2010; Hansen, 2008; Seifert, 1999; Sockett, 2008
  21. ↑ 'Teachers Matter: Attracting, Developing and Retaining Effective Teachers', 2005, Paris: OECD publications [3] [4] archivat en Wayback Machine.
  22. ↑ F Caena (2011) 'Literature review: Teachers' core competences: requirements and development' consultat en giner de 2017 en «Homepage | European Education Area» (en anglés).
  23. ↑ Williamson McDiarmid, G. & Clevenger-Bright M. (2008) 'Rethinking Teacher Capacity', in Cochran-Smith, M., Feiman-Nemser, S. & Mc Intyre, D. (Eds.). 'Handbook of Research on Teacher Education. Enduring questions in changing contexts'. New York/Abingdon: Routledge/Taylor & Francis cited in F Caena (2011)
  24. ↑ Teaching Patterns: a Pattern Language for Improving the Quality of Instruction in Higher Education Settings by Daren Olson. Page 96
  25. ↑ Baker, J. A., Terry, T., Bridger, R., & Winsor, A. (1997). Schools as caring communities: A relational approach to school reform. School Psychology Review, 26, 576-588.
  26. ↑ Bryant, Jennings . 1980. Relationship between college teachers' use of humor in the classroom and students' evaluations of their teachers. Journal of educational psychology. 72, 4.
  27. ↑ Fraser, B. J., & Fisher, D. L. (1982). Predicting students' outcomes from their perceptions of classroom psychosocial environment. American Educational Research Journal, 19, 498- 518.
  28. ↑ Hartmut, J. (1978). Supportive dimensions of teacher behavior in relationship to pupil emotional cognitive processes. Psychologie in Erziehung und Unterricht, 25, 69-74.
  29. ↑ Bernabé Bartolomé Martínez, L'educació en la Hispania antiga i medieval, pg. 106.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Chehaybar i Kuri, Edith (Coord.). Cap al futur de la formació docent en l'educació superior.  Colecció Educació Superior Contemporànea Série Major. Editorial UNAM. Mèxic, 1999.
  • Sevillano, Ma. Luisa (Coord.) Noves tecnologies, mijos de comunicació i educació. Formació inicial i permanent del professorat. Editorial CCS.  Madrit, 2002.  
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Professor&oldid=1368753»