Anar al contingut

Educació superior

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Educació superior

Els térmens educació superior,[1] ensenyança superior, estudis superiors, educació professional i educació terciaria aludixen a l'última etapa del procés d'aprenentage acadèmic, és dir, a totes les trayectòries formatives postsecundarias que cada país contempla en el seu sistema. Es caracterisa per referir a un aprenentage fundat en el pensament crític, en la capacitat de qüestionar el status quo, d'ahì l'idea de "superior" respecte dels atres nivells educatius. S'impartix en les universitats, en les acadèmies superiors o en les institucions de formació professional superior, entre uns atres.[2]

És un pas posterior a l'educació secundària, i és comuna, encara que no imprescindible, que existixca una selecció d'accés a les institucions d'ensenyança superior basada en el rendiment escolar durant l'etapa secundària o en un examen d'accés a l'universitat. Segons el país, este examen pot ser d'àmbit estatal, local o propi de cada universitat.

Preparació que brinda

La preparació que brinda l'educació superior és de tipo professional o acadèmica. Es distinguix entre estudis de pregrado (tecnicatura), grau (llicenciatura) i postgrau (especialisació, mestrage o doctorat), segons el sistema de titulació professional i graus acadèmics. Els establiments d'educació superior han segut tradicionalment les universitats, pero ademés es consideren atres centres educacionals com instituts, escoles professionals o escoles tècniques, escoles normals i atres centres de formació del professorat, escoles o instituts politècnics, entre uns atres, adscrits a una universitat local.

Atres funcions

Aparte de l'ensenyança, una funció important que es té en conte en l'educació superior és l'activitat d'investigació en els distints nivells del saber.[3] En este sentit, la formació en investigació és un factor imprescindible en la calitat de l'Educació Superior, resultant la mediació tecnològica essencial per a conseguir els objectius d'aprenentage centrats en l'alumnat en ambients ubics i virtuals, és dir, en qualsevol moment i lloc[4] Una atra important funció és la que correspon a les activitats d'extensió, a on es procura la participació de la població

En l'actualitat en la globalisació, per eixemple, un atre dels rols de l'educació, en la majoria dels països del món, consistix en vore la mateixa, com l'inici d'un procés, a on el ser humà s'ocupa en aumentar el seu valor en l'àmbit que s'especialise, este es va transformant en una figura d'interés cap al món laboral. D'esta manera el portafolio acadèmic, a on es troben certificacions, graus obtinguts en els seus estudis seria la seua presentació i la credencial que determinaria el seu valor, açò se li coneix com a Capital Humà.[5] baix este rol el profesionista va adoptant un llenguage de la competència, comencen a utilisar un vocabulari distint, per l'expansió en àmbits que no eren econòmics com lo era l'Educació.

Amèrica

Amèrica del Nort

Canadà

Artícul principal → .


Estats Units

Artícul principal → Sistema educatiu d'Estats Units.


Mèxic

Artícul principal → Sistema educatiu de Mèxic.


América Central

Costa Rica

Artícul principal → Educació en Costa Rica.


Cuba

Artícul principal → Sistema educatiu de Cuba.


El Salvador

Artícul principal → Anexe:Institucions d'educació superior en El Salvador.


Guatemala

Artícul principal → Sistema educatiu de Guatemala.


Hondures

Artícul principal → Sistema educatiu d'Hondures.


Panamà

Artícul principal → Sistema educatiu de Panamà.


República Dominicana

Artícul principal → Sistema educatiu de República Dominicana.


Amèrica del Sur

Argentina

Erro al crear miniatura:
Universitat de Buenos Aires, Facultat d'Ingenieria (sèu Passege Colón).
Artícul principal → Sistema educatiu d'Argentina.


En el sistema educatiu argentí l'educació superior segons la Llei d'Educació Nacional (LEN) N.º 26.206,[6] comprén: a) Universitats i Instituts Universitaris, estatals o privats autorisats; b) Instituts d'Educació Superior de jurisdicció nacional, provincial o de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, de gestió estatal o privada. En abdós casos en concordancia en la denominació establida en la Llei d'Educació Superior N.º 24.521[7] i la Llei N.º 26.058[8] per als Instituts d'Educació Tècnic Professional. Solament les institucions ubicades en alguna d'estes tres categories estan llegalment autorisades pel Ministeri d'Educació de la Nació per a otorgar títuls oficials. La diferència entre Universitats i Instituts Universitaris consistix que estos últims oferixen carreres d'un sol camp de coneiximent (per eixemple, carreres empresarials) mentres que les universitats comprenen distints departaments -generalment cridats facultats- cobrint distintes branques de la formació superior. Igualment abdós otorguen títuls de grau (llicenciatures, ingenieries, etcétera) i postgrado (especialisació, mestrages i doctorats), i en alguns casos també pregrado, com a títuls intermijos per a els qui estan cursant carreres de grau, o be directament com a carreres curtes enfocades en la pràctica laboral en algunes disciplines (funcionant en eixe cas també com a institució terciaria). Estes entitats deuen sometre els seus plans d'estudi a la CONEAU[9] (Comissió Nacional d'Evaluació i Acreditació Universitària) com a requisit per a que els títuls que expedixen tinguen validea oficial. Per la seua banda, els instituts no universitaris oferixen carreres nomenades tecnicaturas o diplomatures, que duren entre 2 i 4 anys. Generalment, són carreres de pregrado que brinden formació acadèmica i professional en alguna disciplina determinada o branca del saber. Molts estudiants que completen el seu tecnicatura o diplomatura continuen els seus estudis en l'universitat, per mig de lo que es coneix com a articulació, per a obtindre el títul universitari de grau corresponent a la seua professió o afí. Per mig d'este esquema, les matèries aprovades en la tecnicatura o diplomatura deuen ser reconegudes per l'universitat per a evitar tindre repetir l'estudi dels mateixos temes. En Argentina totes les persones que varen aprovar l'educació secundària poden ingressar a l'ensenyança de grau en el nivell d'educació superior i les persones majors de 25 anys que no varen aprovar l'educació secundària poden ingressar si demostren que tenen preparació, experiència laboral, aptituts i coneiximents suficients per a cursar els estudis als que volen ingressar. L'ingrés és lliure i irrestricto,[10] poden existir processos de nivellació i orientació pero eixos processos en cap cas deuen tindre un caràcter selectiu excloent o discriminador.[1]

Brasil

Artícul principal → .


Bolívia

Artícul principal → Sistema educatiu de Bolívia.

L'Educació superior en Bolívia, està conformada, segons el art. 91, parágrafo III de la Constitució Política de l'Estat per:" les universitats, les escoles superiors de formació docent, i els instituts tècnics, tecnològics i artístics."

Ademés de que l'Estat Plurinacional de Bolívia, segons el art. 92, parágrafo I, reconeix l'autonomia universitària. En el parágrafo II, del mateix artícul, reconeix que constituiran l'Universitat Boliviana, que coordinarà i programarà els seus fins i funcions, per mig d'un organisme central, d'acort en un pla de desenroll universitari.

Sistema Universitari en Bolívia

El Sistema Universitari en Bolívia consta d'onze universitats, que funcionen en les nou capitals de Departament, inclou a la ciutat de l'Alt, ademés una en la localitat minera de XX. Les úniques universitats privades reconegudes són l'Universitat Catòlica Boliviana i l'Escola Militar d'Ingenieria.

Nòmina d'Universitats que componen Sistema Universitari Bolivià

1. Universitat Major de Sant Francisco Xavier

2. Universitat Major de Sant Andrés

3. Universitat Major de Sant Simón

4. Universitat Autònoma Tomás Fredes

5. Universitat Tècnica d'Oruro

6. Universitat Autònoma Gabriel René Moreno

7. Universitat Autònoma Juan Misael Saracho

8. Universitat Tècnica del Beni

9. Universitat de Pando

10. Universitat Nacional de XX

11. Universitat Pública de l'Alt

12. Universitat Catòlica Boliviana

13. Escola Militar d'Ingenieria. En Bolívia, calificat pel QS Ratings per a universitats, l'Universitat Privada Boliviana és nomenada la millor universitat privada del país gràcies al seu sistema educatiu de calitat.

Chile

Artícul principal → Sistema educatiu de Chile.

L'educació superior en Chile es rig d'acort a la reforma a l'educació de 1981, que va crear tres entitats de formació per a estudis alvançats en diverses matèries del quefer humà, despuix de l'egreso de l'estudiant de l'Educació secundària (també cridada Ensenyança Mija en Chile):

  • Centres de formació tècnica (CFT), que impartixen carreres en duració no superior a 3 anys i mig i entrega el títul de "tècnic de nivell superior".
  • Instituts professionals (IP), que impartixen carreres tècniques i carreres professionals que no requerixen el grau de llicenciat (sense llicenciatura).
  • Universitats, que impartixen carreres i plans d'estudi per a carreres professionals, magíster i doctorats (www. educacionsuperior. cl).

Colòmbia

Artícul principal → Anexe:Universitats i institucions d'educació superior en Colòmbia.


  • Mija acadèmica o tècnica: preparació per a l'ingrés a l'educació superior i al treball.
  • Cicle complementari normal superior: formació per a docents no professionals (normalistas).
  • Tècnica professional: forma a l'estudiant en ocupacions de caràcter operatiu i instrumental.
  • Tecnològica: forma a l'estudiant en ocupacions, programes de formació acadèmica i d'especialisació.
  • Postgraus: formació en especialisació, mestrage, doctorat i posdoctorado. Després dels estudis universitaris els estudiants deuen presentar obligatòriament les proves Exàmens de Calitat d'Educació Superior, calificades pel Institut Colombià per al Foment de l'Educació Superior.
  • Professional: forma en investigació científica o tecnològica; formació en disciplines i la producció, desenroll i transmissió del coneiximent.

Equador

Artícul principal → Sistema educatiu d'Equador.


Perú

Artícul principal → Sistema educatiu del Perú.

L'educació superior en Perú és impartida en les universitats, instituts i escoles d'Educació Superior que es rigen per la seua respectiva llei i reglament.[11] Des del 5 de giner del 2015, la Superintendencia Nacional d'Educació Superior Universitària (sigles: SUNEDU) es va convertir en la responsable d'aprovar o denegar la solicituts de licenciamiento d'universitats públiques i privades, de verificar el compliment de la Condicions Bàsiques de Calitat i de fiscalizar si els recursos públics, la reinversión d'excedents i els beneficis otorgats pel marc llegal a les universitats han segut destinats a fins educatius universitaris.[12]

Uruguai

Artícul principal → .


Veneçola

Artícul principal → Sistema educatiu de Veneçola.


Europa

Artícul principal → Espai Europeu d'Educació Superior.


Alemània

Artícul principal → Sistema educatiu d'Alemània.


Àustria

Artícul principal → Sistema educatiu d'Àustria.


Bòsnia i Hercegovina

Artícul principal → Anexe:Universitats de Bòsnia i Hercegovina.


Espanya

Plantilla:Sistema educatiu espanyol

Frontera barroca (1715) de l'edifici de l'Universitat de Valladolit, hui Facultat de Dret.

AP En el sistema educatiu espanyol'educació superior està formada per les següents ensenyances:[13]

Ensenyances universitàries

Artícul principal → Ensenyança universitària en Espanya.

Fins al Procés de Bolonya, les ensenyances universitàries eren les següents:

  • Estudis de primer cicle: Estudis terminals a la finalisació dels quals s'obtenien els títuls de Diplomar, Mestre, Arquitecte Tècnic o Ingenier Tècnic. Permetien l'accés a estudis de segon cicle. Són títuls equivalents a l'actual títul de Grau.[14]
  • Estudis de primer i segon cicle: La seua superació donava dret a l'obtenció dels títuls de Llicenciat, Arquitecte o Ingenier. La superació del primer cicle de qualsevol d'estos estudis no comporta l'obtenció de cap titulació oficial, pero pot ser vàlida per a l'incorporació a atres estudis de segon cicle. Estos títuls són equivalents a l'actual títul de màster.
  • Estudis de segon cicle: Accés per la via d'un primer cicle universitari, o ben estant en possessió del títul de diplomat, arquitecte tècnic, ingenier tècnic o mestre, sempre que estos estudis s'ajustaren a la normativa d'accés per a cada u dels segons cicles. La seua superació donava igualment dret a l'obtenció dels títuls de llicenciat, arquitecte o ingenier, títuls equivalents a l'actual títul de màster.
  • Estudis de 3r cicle: Eren els denominats programes de doctorat. L'accés venia regulat per la mateixa universitat, per la via de la Comissió de Doctorat. Feya falta estar en possessió del títul de llicenciat, arquitecte o ingenier.
  • Títuls propis: Eren estudis no reglats conducentes a una titulació no oficial, reconeguda solament per l'universitat que els impartia. Estos estudis tenien la mateixa estructura que els estudis reglats: per lo tant, hi havia títuls propis de primer cicle, de primer i segon cicle i de segon cicle. Les universitats regulaven l'accés als títuls propis i fixaven els preus acadèmics. També podien oferir títuls de postgrado no oficials. Despuix de dit procés de reforma, les actuals ensenyances universitàries en Espanya són les següents:
  • Títul de grau: d'entre 3 i 4 anys de duració.
  • Títul de màster universitari: d'entre 1 i 2 anys de duració. És necessari dispondre prèviament d'un títul de grau o equivalent (diplomat o ingenier tècnic).
  • Títul de doctorat. És necessari dispondre prèviament d'un títul de màster oficial o equivalent (llicenciat, ingenier o arquitecte).
  • Títuls propis, no homologats, que conduïxen a títuls de màster, expert o especialiste universitari.

Ensenyances artístiques superiors

Comprenen les àrees següents:

  • música i dansa
  • art dramàtic
  • conservació i restauració de bens culturals
  • arts plàstiques
  • dissenye
  • ceràmica
  • vidre

La duració dels estudis és variable i, quan es finalisen, donen accés al títul de grau en l'àrea corresponent.

Formació professional (FP) de Grau Superior

Artícul principal → Formació professional en Espanya.

En Espanya són igualment estudis superiors[15] els que s'obtenen en les següents àrees:[16]

  • Cicles formatius de FP de Grau Superior: que conduïxen al títul de Tècnic Superior en l'especialitat corresponent.[17]
  • Grau Superior d'arts plàstiques i disseny: que conduïx a la titulació de Tècnic Superior en Arts Plàstiques i Disseny en l'especialitat corresponent.[18]
  • Tècnic deportiu de Grau Superior: que conduïx a la titulació del mateix nom.[19]

Escoles Oficials d'Idiomes (EOI)

També es consideren estudis superiors la superació de l'última etapa de les ensenyances d'idiomes (nivell alvançat).

Finlàndia

Artícul principal → Sistema educatiu de Finlàndia.


França

Edifici de l'Universitat Sorbona Nova - París 3 des del carrer Saint-Jacques
Artícul principal → Sistema educatiu de França.


Grècia

Universitat d'Atenes.
Artícul principal → Anexe:Universitats de Grècia.


Hongria

Artícul principal → Anexe:Universitats d'Hongria.


Islàndia

Artícul principal → Sistema educatiu d'Islàndia.


Letònia

Artícul principal → Anexe:Universitats de Letònia.


Lituània

Artícul principal → Anexe:Universitats de Lituània.


Polònia

Artícul principal → Anexe:Universitats de Polònia.


Portugal

Artícul principal → Sistema educatiu de Portugal.


Regne Unit

Trinity College, Cambridge.
l'Universitat de Cambridge, en el Regne Unit, és una de les institucions d'ensenyança superior més antigues d'Europa.
Artícul principal → Anexe:Universitats de Gals.


Romania

Artícul principal → Anexe:Universitats de Romania.


Rússia

Artícul principal → .


Sèrbia

Artícul principal → Anexe:Universitats de Sèrbia.


Suècia

Artícul principal → Anexe:Universitats de Suècia.


Suïssa

Artícul principal → Sistema educatiu de Suïssa.


Àfrica

Artícul principal → .


Egipte

Artícul principal → .


Guinea Equatorial

Artícul principal → Sistema educatiu de Guinea Equatorial.


Kènia

Artícul principal → .


Llibèria

Artícul principal → .


Madagascar

Artícul principal → .


Níger

Artícul principal → Sistema educatiu de Níger.


Àsia

Artícul principal → .


Índia

Artícul principal → Sistema educatiu d'Índia.


Japó

Artícul principal → Sistema educatiu de Japó.


Kazakhstan

Artícul principal → Anexe:Universitats de Kazakhstan.


Kirguizistan

Artícul principal → Anexe:Universitats de Kirguizistan.


Acadèmia Yuelu, en China, una de les universitats més antigues del món.
Artícul principal → .


Uzbekistan

Artícul principal → Anexe:Universitats d'Uzbekistan.


Oceania

Artícul principal → .


Austràlia

Artícul principal → Educació en Austràlia.


Nova Zelanda

Artícul principal → .


Vore també

Referències

  1. ↑ «Observatori d'Educació Superior». Observatori d'Educació Superior. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 19 de maig de 2016.
  2. ↑ (2021).«Higher education at the crossroads of disruption: the university of the 21st century».Emerald Publishing.
  3. ↑ Pucciarelli F., Andreas Kaplan (2016). Competition and strategy in higher education: managing complexity and uncertainty. Business Horizons, vol. 59.
  4. ↑ Comunicar: Revista Científica de Comunicació i Educació.25(51)
    09–18.ISSN 1134-3478.doi:10.3916/C51-2017-01.Consultat el 2021-10-13.
  5. ↑ Brown, W. (2016). El poble sense atributs: La secreta revolució del neoliberalisme, Barcelona: Malpaso
  6. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. servicis. infoleg. gob. ar. Consultat el 6 de setembre de 2020.
  7. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. servicis. infoleg. gob. ar. Consultat el 6 de setembre de 2020.
  8. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  9. ↑ «Criteris i procediments per a l'evaluació de carreres de grau».
  10. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. «Vore Art. 7»
  11. ↑ LLEI GENERAL D'EDUCACIÓ.Consultat el 14/11/2021.
  12. ↑ LLEI UNIVERSITÀRIA.Consultat el 14/11/2021.
  13. ↑ «"Ministeri d'Espanya"». Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2011. Consultat el 12 de decembre de 2013.
  14. ↑ Correspondència entre títuls Pre-Bolonya i Post-Bolonya
  15. ↑ «Portal Tot FP ¿Quina titulació obtindria en finalisar els estudis?». www. todofp. es. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2017. Consultat el 18 de novembre de 2016.
  16. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2014. Consultat el 15 de juny de 2014.
  17. ↑ «Portal Tot FP La Formació Professional actual en el sistema educatiu». www. todofp. es. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2017. Consultat el 18 de novembre de 2016.
  18. ↑ «Educació Superior en Espanya» (en és). Campus Training. Consultat el 2021-08-24.
  19. ↑ «Docenzia educació Superior en Espanya» (en és). Docenzia Cursos. Consultat el 2021-08-24.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Educació_superior&oldid=1496223»