Anar al contingut

Universitat de Buenos Aires

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Universitat de Buenos Aires
«UBA» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore UBA (desambiguació).

La Universitat de Buenos Aires (UBA) és una universitat pública argentina en sèu en la ciutat de Buenos Aires. Va ser fundada el 12 d'agost de 1821 pel governador de la província de Buenos Aires, Martín Rodríguez, i el seu ministre de govern, Bernardino Rivadavia. La UBA és la major universitat d'Argentina i està considerada un dels centres d'estudis més prestigiosos d'Amèrica.[1] En el rànquing 2024, ocupa elloc 71 en la Classificació mundial d'universitats QS, que l'ubica com una de les millors universitats d'Iberoamèrica.[2][3][4][5]

Com les atres universitats nacionals argentines, és no arancelada (depén financerament del Estat nacional), pero és autònoma, lliure i llaica. Té el seu propi sistema de govern, format des de la Reforma Universitària de 1918 per un consell format per representants de professors, estudiants i graduats. Promou que hi haja més d'una càtedra per a cada matèria i els docents assumixen a través d'un mecanisme de concurs i evaluació per jurats. Segons les bases del seu estatut universitari, «és una entitat de dret públic que té com a fins: la promoció, la difusió i la preservació de la cultura [...] estant en contacte directe i permanent en el pensament universal i prestant particular atenció als problemes argentins».[6]

Està conformada per tretze facultats, sis establiments d'educació secundària,[7] huit centres universitaris regionals, el Centre Cultural Ricardo Rojas, l'Editorial Universitària de Buenos Aires, el Cine Cosmos, 22 museus i cinc unitats assistencials. Oferix un total de 110 carreres de grau i 116 títuls derivats d'aquelles (que constituïxen un tercer nivell en l'ensenyança), ademés de 550 carreres de postgrau que són de quart nivell (especialisació i mestrages), de quint nivell (doctorats) i de sext nivell (posdoctorados). L'ingrés a l'universitat és irrestricto, encara que des de 1985 el primer any de totes les carreres ho constituïx el Cicle Bàsic Comú (CBC), que deu ser aprovat abans de poder ingressar a la carrera corresponent. Conta en més de 17.000 investigadores i investigadors en els seus 72 instituts d'investigació.[8] Cinc guanyadors argentins del Premi Nobel han segut estudiants i/o professors d'esta universitat (Carlos Saavedra Llepes, Bernardo Houssay, Luis Federico loir, Adolfo Pérez Esquivel i César Milstein) i setze presidents egresaron de la UBA, dels que Alberto Fernández va ser l'últim.[9]

Composició

Erro al crear miniatura:
Facultat d'Agronomia
Erro al crear miniatura:
Facultat d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme
Facultat de Ciències Econòmiques
Erro al crear miniatura:
Facultat de Ciències Exactes i Naturals
Erro al crear miniatura:
Facultat de Ciències Socials
Erro al crear miniatura:
Facultat de Ciències Veterinàries
Erro al crear miniatura:
Facultat de Dret
Facultat de Farmàcia i Bioquímica
Faculteu de Filosofia i Lletres
Erro al crear miniatura:
Faculteu d'Ingenieria (sèu Passege Colón)
Erro al crear miniatura:
Faculteu d'Ingenieria (sèu Av. Les Heras)
Erro al crear miniatura:
Faculteu de Ciències Mèdiques
Erro al crear miniatura:
Facultat d'Odontologia
Erro al crear miniatura:
Facultat de Psicologia

Facultats

Carreras

En l'Universitat de Buenos Aires es dicten ochenta y siete carreres de grau:[10]

Escoles preuniversitarias

Campus

L'Universitat de Buenos Aires va nàixer en la Poma de les Llums, un conjunt d'edificis que pertanyien al convent dels jesuïtes construït a partir de 1712 i expropiat després de 1767, quan els reis d'Espanya varen expulsar a l'orde d'Amèrica. Les construccions colonials havien passat aixina del virreinato a mans del Govern de les Províncies Unides, que les va entregar a la nova universitat per a que començara les classes en 1821. En eixe núcleu fundacional, ubicat en el carrer Perú 222 i edificis veïns, es varen establir els primers departaments i futures facultats, que varen ser mudant-se a edificis propis a mida que la cantitat d'estudiants i la necessitat d'espais per a les classes va ser fent inevitable la construcció d'edificis adequats. la Facultat de Dret es va mudar a Moreno 350 en 1878, la Facultat de Medicina va estrenar la seua sèu pròpia en Avinguda Còrdova 2180 en 1895 i el rectorat i Facultat de Filosofia i Lletres es varen mudar a una antiga residència familiar en el carrer Viamonte 430. la Facultat d'Agronomia i la de Veterinària varen contar, des de la seua fundació en 1909, en un extens camp en el barri d'Agronomia, mentres la Facultat de Dret construïa el seu nou edifici d'estil neogótico en 1912, un proyecte ambiciós que arremataria en una torre de 120 metros d'altura i mai va poder ser terminat per problemes presupostaris i estructurals. Poques décades despuix, es va mudar definitivament a la seua actual sèu en Avinguda Figueroa Alcorta 2263, un edifici neoclàssic inaugurat en 1949. La Facultat de Medicina es va traslladar en 1944 a un rascacels art decó front a l'actual Plaça Houssay, prop de la Facultat de Ciències Econòmiques, la de Farmàcia i la d'Odontologia. A fins de la década de 1930, va començar a discutir-se un proyecte per a la construcció d'una Ciutat Universitària. Entre atres propostes, es va considerar un extens terreny guanyat al riu que ocuparia el Parc de la Raça en Costanera Nort, pero no va ser aprofitat i va terminar usant-se per a instalar l'Aeroparque Jorge Newbery pocs anys despuix. A finals de la década de 1950, el president Arturo Frondizi i el seu germà rector de la UBA Risieri Frondizi varen donar un impuls sério al proyecte d'una Ciutat Universitària per a concentrar a les disperses facultats, moltes de les quals ocupaven de manera precària edificis chicotets i inadequats.[11] A partir de 1961, la Facultat de Ciències Exactes i Naturals va començar el trasllat al futur campus, la construcció del qual va quedar paralisada a mitan de la década següent, quan solament s'havia concretat també la mudança d'Arquitectura. Per aquells anys, l'Universitat contava ademés en terrenys propencs a la Facultat de Dret, que pensaven utilisar-se per a instalar atres facultats en l'Avinguda Figueroa Alcorta, pero en 1972 el Rectorat va fer un bescanvi molt poc favorable en la Municipalitat de Buenos Aires, en el que va intercanviar estos lots estratègics pel títul de propietat de l'edifici de Moreno 350, hui Museu Etnogràfic.[12]

La Poma de les Llums va seguir sent sèu de les facultats de Ciències Exactes i Naturals fins que en 1971 Exactes va ser l'última en traslladar-se. Des d'eixe moment, els edificis jesuïtes varen ser recuperats i transformats en un museu i centre cultural. Per una atra part, la UBA va abandonar des d'eixa época qualsevol pla integral d'obres edilicias, llimitant-se a adquirir, remodelar o llogar edificis de manera provisoria a mida que la cantitat d'estudiants exigien més espai per a les distintes facultats, i l'estat de crisis edilicia va créixer en les últimes décades del sigle xx. Entre les últimes obres de gran escala realisades per l'Universitat es troben l'ampliació de la Facultat de Ciències Econòmiques (inaugurada en 2011), l'edifici únic per a la Facultat de Ciències Socials, en habilitació per etapes des de 2007.[13] i el nou edifici per a ampliar la Facultat de Ciències Exactes i Naturals cridat 0 més infinit. A pesar de no contar en un campus per es que aglutine a totes les seues facultats, conta en dos terrenys que agrupen a vàries de les seues entitats acadèmiques.

  • Ciutat Universitària: ubicada en el barri porteño de Núñez, està dividida en quatre edificis (pabellons) a on es cursa la totalitat de les carreres corresponents a les facultats d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme i de Ciències Exactes i Naturals. Es desenrollen també activitats de la Facultat d'Ingenieria i és una de les quinze sèus del CBC. També s'assenten allí diversos edificis d'instituts d'investigació científica i tecnològica.
  • Centre Universitari Regional Paternal: en el predio, ubicat en ellímit entre els barris de La Paternal i Agronomia, es troben les facultats d'Agronomia i de Ciències Veterinàries. També és sèu del CBC.

Sèus

Conta en vinticinc sèus (la majoria d'elles corresponen a centres regionals), l'objectiu dels quals és acostar l'universitat als estudiants i incrementar la seua presència en la ciutat, i s'emmarquen en la política de descentralisació i regionalisació de la UBA. En elles es cursa el CBC i les primeres matèries d'algunes carreres de grau:[14]

  • Sèu 7: Professor Alberto Fernández "Ramos Mejía" (ex "Bulnes", "Tucumán" i "Uriburu"), Caballito
  • Subsede 8: "Puan", Facultat de Filosofia i Lletres, Caballito
  • Sèu 10: Centre Universitari Regional Paternal "Norberto Rodríguez Bustamante", Paternal
  • Sèu 13: Centre Universitari Regional Saladillo, Saladillo (Saladillo, província de Buenos Aires)
  • Sèu 14: Centre Universitari Regional Escobar, Belén d'Escobar (Escobar, província de Buenos Aires)
  • Sèu 21: Centre Universitari Regional Mercedes "Saturnino Unzué", Mercedes (Mercedes, província de Buenos Aires)
  • Sèu 27: Centre Universitari Regional Baradero, Baradero (Baradero, província de Buenos Aires)
  • Sèu 28: Centre Universitari Regional Moreno, Moreno (Moreno, província de Buenos Aires)
  • Sèu 29: Centre Universitari Regional Sant Miguel, Sant Miguel (San Miguel, província de Buenos Aires)
  • Sèu 41: Centre Universitari Regional Vicente López (Munro, província de Buenos Aires)

Ret hospitalària

L'Universitat de Buenos Aires presta servicis assistencials a través de la seua ret hospitalària, conformada per les següents institucions depenents de la Facultat de Ciències Mèdiques:[15]

  • Institut d'Investigacions Mèdiques "Alfredo Lanari"
  • Institut d'Oncología "Ángel Roffo"
  • Institut de Tisioneumología "Raúl F. Vacarezza"
  • Hospital de Clíniques José de Sant Martín
  • Institut d'Investigacions Cardiològiques Prof. Dr. Alberto C. Taquini (ININCA)

A estos centres d'atenció se sumen:

  • Hospital Odontològic Universitari, (depenent de la Facultat d'Odontologia).[16]
  • Hospital Escola de la Facultat de Ciències Veterinàries, (depenent de la Facultat de Ciències Veterinàries).[17]

Museus

La ret de museus de la UBA està integrada per una série d'institucions, diverses sobre la seua temàtica, l'objectiu comú de la qual és la divulgació i l'articulació interdisciplinària.[18]

  • Museu de Matemàtica – MateUBA, Facultat de Ciències Exactes i Naturals
  • Museu de Mineralogia "Dra. Edelmira Mórtola", Facultat de Ciències Exactes i Naturals
  • Aula Museu del Departament de Ciències Geològiques “Ing. Enrique Hermitte”, Facultat de Ciències Exactes i Naturals
  • Museu de Maquetes de la FADU UBA, Facultat FADU UBA
  • Museu Central de Ciències Mèdiques, Faculteu Ciències Mèdiques
  • Museu d'Anatomia “Juan José Naón”, Faculteu Ciències Mèdiques
  • Museu de Patologia i Archiu Històric "Prof. Dr. Telémaco Susini", Facultat de Ciències Mèdiques
  • Museu Hospital de Clíniques, Hospital de Clíniques
  • Museu de la Càtedra d'Anatomia de la Facultat d'Odontologia “Dr. Francisco Rophille", Facultat d'Odontologia
  • Passege del Museu, Facultat d'Odontologia
  • Museu del Deute Extern Argentina, Facultat de Ciències Econòmiques
  • Museu de Farmàcia Dra. Rosa D'alessio de Carnevale, Facultat de Farmàcia i Bioquímica
  • Museu de Farmacobotánica “Juan A. Domínguez”, Facultat de Farmàcia i Bioquímica
  • Museu Didàctic de Geografia Prof. Noemí Suárez de Devot, Colege Nacional de Buenos Aires
  • Museu Històric de l'Ensenyança de la Química, Colege Nacional de Buenos Aires
  • Museu de la Psicologia Experimental Argentina "Dr. Horacio Piñero",Facultat de Psicologia
  • Museu Etnogràfic Juan B. Ambrosetti, Facultat de Filosofia i Lletres
  • Museu Arqueològic “Dr. Eduardo Casanova”, Facultat de Filosofia i Lletres
  • Museu Universitari de Maquinària Agrícola "Ing. Agr. Mario César Tourn", Facultat d'Agronomia
  • Museu d'Anatomia Veterinària “Professor Dr. Luis Van de Pas”, Faculteu Ciències Veterinàries
  • Museu de Ciència i Tècnica "Ing. Juan José Sallaber", Facultat d'Ingenieria
  • Museu i archiu Històric de la Facultat de Dret, Facultat de Dret
  • Archiu Històric de l'Universitat de Buenos Aires “Presbítero Antonio Sáenz”, Té per funció la custòdia, conservació, organisació i difusió dels documents històrics del Rectorat en més de 30 anys d'antiguetat que han segut valorats i seleccionats per a la seua conservació permanent. A càrrec de la Secretaria Acadèmica del Rectorat, Uriburu 950 - subsol
  • Museu Virtual de l'Universitat de Buenos Aires. MUBA. Micrositio que expon documents i fotografia de l'Història de l'Universitat de Buenos Aires. Secretaries de Rectorat a càrrec del Proyecte: Secretaria Acadèmica - Secretaria d'Extensió - Secretaria de Benestar Estudiantil

Sistema de Biblioteques i d'Informació (SISBI)

El Sistema de Biblioteques i d'Informació (SISBI) és una unitat depenent de la Secretaria de Ciència i Tècnica del Rectorat, i està conformada per díhuit unitats d'informació principals, que inclou les tretze biblioteques centrals de les facultats, Colege Nacional de Buenos Aires, Escola Superior de Comerç Carlos Pellegrini, Hospital de Clíniques i una pròpia. També l'integren atres xixanta biblioteques d'instituts, centres, laboratoris i departaments de l'universitat.[19]

Va ser creat el 23 de decembre de 1985, per mig de la resolució N.º 1913, en la missió de coordinar, promoure i liderar la cooperació entre les diferents unitats d'informació que componen el sistema.[19]

Estudiantado

Si cap a 1974 l'Universitat de Buenos Aires tenia al voltant de 120 000 estudiants cursant,[20] per a 1988 el número d'estudiants de grau havia ascendit a 180 805, i el de postgrau aplegava a 5687.[21] Per a 1992, la sifra havia caigut a 168.808 (grau) i 4592 (postgrau),[22] encara que es va donar un rebot en els números per a 1996, quan es va aplegar a 183 347 (grau).[23]

Per al cens de l'any 2000, es va separar el estudiantado del CBC (76 788 persones) del de la cursada de grau (176 472 persones), lo que va tirar un total de 253 260 estudiants.[24] En 2004 el número va ascendir a 297 639 (78 684 del CBC).[25]

L'últim cens de la UBA, realisat en 2011, va tirar la senya de 262 932 estudiants de grau dels quals 67 445 estan en el CBC. La facultat en major número d'alumnes va ser la de Ciències Econòmiques (36 377 estudiants de grau), seguida per les d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme (25 748) i Medicina (24 198). El 96 % d'estos estudiants eren argentins de nacionalitat i el 52,3 % tenia menys de 25 anys. El 60,9 % dels estudiants són dònes.[26]

Estudiants de grau segons unitat acadèmica
Unitat acadèmica 1992 1996 2000 2004 2011 2021
Agronomia 1854 1587 2891 3861 4488
Arquitectura, Disseny i Urbanisme 12 311 15 768 18 026 23 825 25 748
Ciències Econòmiques 22 485 25 476 41 073 44 645 36 377
Ciències Exactes i Naturals 5524 4675 4774 6041 7120
Ciències Socials 6646 9840 16 692 25 346 22 016
Ciències Veterinàries 2437 2753 3562 4678 4283
Dret 22 453 22 913 28 048 31 428 23 790
Farmàcia i Bioquímica 5154 4920 4980 5068 4970
Filosofia i Lletres 6852 7143 10 659 14 330 15 289
Ingenieria 7801 6542 7181 8923 8698
Medicina 19 141 18 528 21 849 25 862 24 198 >41 000
Odontologia 2646 2224 2460 1963 2046
Psicologia 7159 9498 14 277 18 662 16 162
Cicle Bàsic Comú 46 345 51 480 76 788 78 681 67 445
Rectorat s/d s/d s/d 45 302
Total 168 808 183 347 253 260 293 358 262 932

Sistema de govern

L'actual sistema de govern tripartit de l'Universitat de Buenos Aires, inspirat en la Reforma Universitària de 1918, està constituït pel Consell Superior i el rector, qui ho presidix. El Consell Superior es compon dels decans de cada una de les facultats i dels representants dels claustres de professors, graduats i alumnes. Els únics docents que poden elegir representants són els professors titulars, per lo que dels aproximadament 40 000 que té l'universitat, solament uns 2000 tenen representació, el 5 %. Cap auxiliar docent (Ajudant de Segona, Ajudant de Primera o Cap de Treballs Pràctics) té representació. Els representants estudiantils són elegits per tots els aproximadament 300 000 alumnes. Per la seua banda, cada facultat té un govern compost pel Decà i el Consell Directiu, que està integrat per huit representants dels professors, quatre dels graduats i quatre dels estudiants, tots elegits per votació directa i obligatòria dels seus respectius parells.

Història

Entre totes les cases d'alts estudis d'Argentina, la UBA va propugnar un programa modernizador, derivat de la seua cantitat d'alumnes i de la seua llarga història, el moviment estudiantil de la UBA va ser clau en l'història política de l'universitat i del país.[27]

Antecedents

A pesar de lo prolífic de l'activitat universitària en vàries ciutats de l'Amèrica colonial, Buenos Aires no va contar en una universitat pròpia durant la seua pertinença al Imperi espanyol. Açò es devia, entre atres coses, a que durant els sigles xvi i xvii, la Governació del Riu de la Plata era marginal sobre el circuit d'activitat econòmica, centrat en l'eix andino. L'activitat cultural era eixercitada sobretot per membres de la Companyia de Jesús (en forta presència des de la província de Paracuaria), que mantenia el Colege Sant Ignacio. L'oferta universitària era, dins del territori virreinal, la de Còrdova i Chuquisaca i, en la Capitania General de Chile, l'Universitat de Sant Felipe (hui Universitat de Chile). En constituir-se el Virreinato del Riu de la Plata, es varen propagar nous ànims de creació d'una universitat, que el mateix virrey Vértiz va recolzar, proponent l'aprofitament dellegat del Colege Sant Ignacio,[28] abandonat despuix de l'expulsió dels jesuïtes. Estos ànims varen ser corresposts per la Corona pero, per les rivalitats entre els possibles depositario de la docència, les diverses órdens monásticas i els diversos departaments de funcionaris, l'universitat no va aplegar a fundar-se.

XIX

Creació

Bernardino Rivadavia va impulsar la creació de l'Universitat de Buenos Aires en 1821.

Produïda la Revolució de Maig de 1810 i la Declaració de l'Independència en 1816, varen deure passar varis anys per a la seua creació. L'Universitat de Buenos Aires va ser oficialment inaugurada el 12 d'agost de 1821 per un decret del governador de la província de Buenos Aires, el brigadier general Martín Rodríguez, datat tres dies abans i impulsat pel seu ministre de govern, Bernardino Rivadavia.[29][30] En l'acte d'inauguració, que va tindre lloc en l'Iglésia de Sant Ignacio, varen estar presents, entre uns atres, el propi Rivadavia i el sacerdot Antonio Sáenz, qui va ser nomenat primer rector.[29] Sáenz havia fet atres intents per dotar a Buenos Aires d'una casa d'alts estudis que la posara a l'altura de Còrdova i Chuquisaca. L'educació impartida seguia aferrada a l'ensenyança de tipo religiós, combinada en les ciències naturals i exactes. El conflicte entre ellaïcisme entés com la modernisació i elloc de la religió es va sostindre durant els primers anys de la nova universitat.[31]

Erro al crear miniatura:
Antonio Sáenz, primer rector

En la creació de l'universitat es va buscar fer ciència de manera organisada, incorporant institucions docents que ya existien: els cursos de Matemàtiques, Dibuix, Nàutica i d'Història Natural dependents del Consulat de Buenos Aires,[32] els de l'Institut Mèdic Militar i els d'el Colege de l'Unió del Sud. També va assumir la part teòrica de l'Acadèmia de Jurisprudència i es va fer càrrec de l'ensenyança primària. En inaugurar-se, els seus treballs estaven ya tan alvançats que al sendemà va poder conferir cinc graus de medicina i un de dret. En 1822, estava composta pels següents departaments, antecessors de les actuals facultats:

  • Primeres Lletres: en ell s'incorporaven les setze escoles primàries de la ciutat i afores. S'establia com a obligatori el sistema de Lancaster. En 1828 este Departament es va separar de l'Universitat.
  • Estudis Preparatoris: en ell s'ensenyava llatí, llengües modernes, filosofia, economia política ―traslladada en 1823 al Departament de Jurisprudència― i ciències físic-matemàtiques.
  • Ciències Exactes: en càtedra de dibuix, química general, geometria descriptiva, càlcul i mecànica, física experimental i astronomia. No obstant, tot es va reduir finalment a dibuix i geometria.
  • Medicina: en càtedra d'institucions mèdiques, quirúrgiques, i de clínica mèdica i quirúrgica.
  • Jurisprudència: en càtedra de dret civil, natural i de gents i, a partir de 1823, d'economia política.
  • Ciències Sagrades: el seu funcionament va començar en 1824 sobre la base dels cursos del Colege d'Estudis Eclesiàstics. Les classes de matemàtica es dictaven tant en el Departament de Ciències Exactes com en el d'Estudis Preparatoris. D'esta última càtedra varen estar al seu càrrec Avelino Díaz, discípul de Lanz, i Felipe Senillosa, que es va destacar com a professor i estudiós, els texts del qual d'ensenyança varen ser utilisats durant molt temps en l'Universitat. Les classes de física en el Departament d'estudis preparatoris varen ser en els seus inicis dictades per Díaz. En 1823 es va adquirir un laboratori i una sala per als cursos de física experimental. En 1826, va ser nomenat rector el presbítero Valentí Gómez. Eixe mateix any, el mege italià Pedro Carta molí, que va aplegar expatriat des del seu país i havia segut contractat en Anglaterra per Rivadavia, va assumir la càtedra de matèria mèdica i farmàcia i la de física experimental. Va deixar el càrrec despuix de la renúncia de Rivadavia i va ser succeït per l'astrònom Fabricio Mossotti, també italià i que havia abandonat el seu país per motius polítics. Va ser, junt en Aimé Bonpland, el més important formador de científics de l'Argentina de la primera mitat del sigle xix. La càtedra de química va ser iniciada en 1823 per Manuel Moreno, qui va renunciar en 1828. En el Departament de Medicina els cursos varen estar a càrrec dels doctors Francisco de Paula Rivero i Francisco Cosme Argerich. En 1822 es va crear l'Acadèmia Nacional de Medicina, que va reunir a destacats facultatius nacionals i estrangers i que, en la publicació del primer volum dels seus Anals en 1823, va donar inici a la prensa periòdica científica. Els primers professors d'estudis jurídics varen ser Sáenz, en dret natural i de gents, i Pedro Antonio Somellera en dret civil. En 1823 es va incorporar al Departament de Jurisprudència l'economia política. Esta matèria va ser dictada en 1824 per Pedro José Agrelo i a partir de 1826 per Dalmacio Vélez Sársfield. Este curs seguia la teoria de James Mill publicada en Elements d'economia, traduït en 1823 en Buenos Aires, i en la part pràctica ensenyava l'aplicació dels principis a l'economia domèstica, a la comercial i social, i a l'estadística i administració de la facenda pública. També es va incorporar al Departament de Jurisprudència en 1826 la càtedra de dret públic eclesiàstic, el primer professor del qual va ser el presbítero José Eusebio Agüero.

Carpiment

Durant l'época de Juan Manuel de Roses, es va suprimir en Buenos Aires l'ensenyança gratuïta i els sòus dels professors universitaris. No obstant, l'Universitat no va tancar les seues portes, encara que el número d'alumnes va disminuir considerablement. Les càtedra de Medicina i Jurisprudència casi no contaven en professors i el Departament de Ciències Exactes pràcticament va desaparéixer. En este periodo Francisco Javier Muñiz, de formació mèdica, va iniciar els primers treballs en paleontologia argentina i va aplegar a ser decà de la Facultat de Medicina de Buenos Aires.

Resorgiment

En 1852, despuix de la caiguda de Roses despuix de la Batalla de Casers, l'universitat es va reorganisar. l'Estat de Buenos Aires va donar immediat impuls a l'universitat, promovent l'educació superior. En 1858 es va instaurar el règim de concursos docents i es varen crear noves carreres. La càtedra de física va estar a càrrec d'un dels educadors de més prestigi de l'época, Amadeo Jacques. El Departament de Ciències Exactes es va reorganisar recent en 1863, per obra de Juan María Gutiérrez, qui va anar rector de la UBA des de 1861 fins a 1874. Va passar llavors a comprendre l'ensenyança de matemàtiques pures, aplicades i d'història natural. Gràcies a la gestió de Gutiérrez es contracten professors de prestigi vinguts d'Europa, com Bernardino Speluzzi (matemàtic de l'Universitat de Pavía), Emilio Rosetti (de Torí) i Pellegrino Strobel (especialisat en història natural, de Parma). Del Departament d'Exactes egresaron en 1869 els primers dotze ingeniers argentins, a els qui es va denominar els dotze apòstols. Entre ells estava Valentí Balbín, que va ser president de la Societat Científica Argentina. En 1891 el Departament va adoptar el nom de Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, que va instaurar el doctorat en química en 1896. La Facultat incloïa les carreres d'Ingenieria i Arquitectura. En 1909, es varen crear les facultats d'Agronomia i Veterinària, de l'Institut d'Alts Estudis Comercials i de Ciències Econòmiques. En 1863, es va crear el Colege Nacional de Buenos Aires i, en 1890, l'Escola Superior de Comerç (hui Carlos Pellegrini). En 1881, en convertir-se la ciutat de Buenos Aires en Capital Federal, l'Universitat va passar a dependre de l'Estat nacional. En 1883 la UBA es va fer càrrec de la direcció tècnica del Hospital de Clíniques, que es va convertir aixina en hospital escola. Durant la Generació del Huitanta l'Universitat va conseguir progressos i gran prestigi, impulsada per les polítiques conservadores i el cientificisme sorgit a partir de fins del sigle xix.

XX

Reforma Universitària

El creiximent d'Argentina i de Buenos Aires en particular i la prosperitat econòmica que brindava l'expansió del mercat intern varen permetre als fills dels immigrants ―que varen passar a conformar el gran sector mig social― aplegar a l'universitat. En juny de 1918, es va iniciar un moviment polític-cultural promogut pels estudiants de l'Universitat Nacional de Còrdova i que es va estendre per tota Amèrica Llatina i en menor mida Espanya i atres països que es va denominar Reforma Universitària. En un sentit genèric la Reforma Universitària va ser el nom que va correspondre al conjunt de canvis de les estructures, continguts i fins de l'universitat. Entre els seus principis es varen donar l'autonomia universitària, el cogobierno, l'extensió universitària, la periodicitat de les càtedra i els concursos d'oposició. En la pràctica, la democratisació formal de l'universitat.

Intervenció de 1930

Despuix del colp d'Estat del 6 de setembre de 1930 que va convertir en president de facto a José Félix Uriburu, la UBA va ser intervinguda. L'intolerància va ser una de les seues característiques més sobreixents i es va posar de manifest a través de la persecució a estudiants i professors, a els qui es va expulsar per diversos motius. No obstant, la UBA va continuar formant professionals segons les especialitats i duya alvance, gràcies a l'esforç individual d'alguns dels seus integrants, uns pocs programes d'investigació.

Peronisme

En el advenimiento del peronisme al govern després de les eleccions del 24 de febrer de 1946, es varen suprimir per llei l'autonomia universitària i el govern tripartit. El 22 de novembre de 1949, Juan Domingo Perón va establir la gratuïtat de l'ensenyança universitària a través del decret 29.337. S'assegurava aixina l'accés irrestricto a la cultura, a l'educació superior i a la formació professional universitària, eliminant l'imposició dels aranzel vigents i establint que «com a mida de bon govern, l'Estat deu prestar tot el seu respal als jóvens estudiants que aspiren a contribuir al benestar i prosperitat de la Nació, suprimint tot obstàcul que els impedixca o trave el compliment de tan notable com a llegítima vocació». El govern va donar la possibilitat que els fills dels treballadors accediren a l'universitat. Entre 1935 i 1955, la matrícula de la UBA va passar de 12 000 a 74 000 alumnes.

Décades de 1950 i 1960

Erro al crear miniatura:
la Facultat de Filosofia i Lletres en 1957

Despuix del colp d'Estat de 1955, es va instalar en el poder la dictadura de la cridada Revolució Libertadora que en forma immediata reestableció el govern tripartit i l'autonomia universitària, pero al mateix temps va coordinar la repressió contra el peronisme i corrents d'esquerra en l'àmbit educatiu, lo que va dur a deixar cesantes a centenars de professors universitaris, es varen elaborar llistes negres de professors que no podien continuar eixercint la docència, sent l'Universitat de Buenos Aires una de les més afectades.[33]

En 1955, es va crear el Departament Editorial de l'Universitat de Buenos Aires, que va prendre al seu càrrec la publicació de la Revista de l'Universitat de Buenos Aires, creada en 1904, i va iniciar la publicació d'una série de llibres sobre Agronomia i Veterinària, Ciències Econòmiques, Dret i Ciències Socials, Filosofia, Lletres i Història. El Departament va ser substituït en 1958 per l'Editorial Universitària de Buenos Aires (EUDEBA), que a partir de l'any següent va iniciar una extensa llabor editorial publicant fins a fins de 1961 més de 150 títuls. EUDEBA edita des de llavors obres de cultura general, texts i manuals de nivell universitari i una colecció popular iniciada en 1960 en obres de lliteratura i històries argentines, que va alcançar als pocs mesos una tirada d'un milló d'eixemplars.

Nit dels Bastons Llarcs

A partir de la cridada Nit dels Bastons Llarcs durant la dictadura de Juan Carlos Onganía, el govern militar va intervindre les universitats i va aplicar una estricta censura en els continguts d'ensenyança. Es va desmantellar aixina un proyecte reformiste d'universitat científica d'excelència, sobre la base de l'estreta vinculació entre investigació i docència. L'anomenada Nit dels Bastons Llarcs va consistir en el desestage violent per part de la policia, el 29 de juliol de 1966, de cinc facultats, ocupades per les autoritats llegítimes (estudiants, professors i graduats). El motiu de l'ocupació era l'oposició a la decisió del govern militar d'intervindre les universitats i anular el règim de cogobierno despuix d'haver depost un més abans, el 28 de juny, al govern constitucional d'Arturo Illia. La repressió va ser particularment violenta en les facultats de Ciències Exactes i Naturals i de Filosofia i Lletres. En total varen ser detingudes quatrecentes persones i destruïts laboratoris i biblioteques. En els mesos següents centenars de professors varen ser despedits, varen renunciar a les seues càtedra o varen abandonar el país. Varen emigrar 301 professors universitaris, dels quals 215 es dedicaven a l'investigació científica. En alguns casos es varen desmantellar equips complets. És lo que va succeir en l'Institut de Càlcul (UBA) de la Facultat de Ciències Exactes, a on operava des de 1961 la primera computadora d'Amèrica Llatina, cridada Clementina, duta per Manuel Sadosky des del Regne Unit. Els seus setanta membres varen renunciar i varen emigrar. Lo mateix va succeir en els instituts de Psicologia Evolutiva i de Radiació Còsmica.

Regrés a la democràcia i tercera presidència de Perón

En març de 1973, en l'arribada de la democràcia, el peronisme va retornar en poder. A principis de 1974, durant la presidència Perón, es va sancionar la Llei 20.645 d'universitats nacionals, a través de la que es reconeixia l'autonomia acadèmica i docent i l'autarquia administrativa i econòmica.[34]

Erro al crear miniatura:
Alberto Ottalagano, rector en 1974, mai va ocultar la seua simpatia pel fascisme.

En el segon semestre de 1974, durant el govern d'Isabel Perón, va ser nomenat interventor de la UBA Alberto Eduardo Ottalagano, en el respal de l'agrupació Coordinadora d'Estudiants Universitaris Peronista, integrada pel Moviment Universitari Nacional, la Concentració Nacional Universitària (CNU), la Legió Universitària Peronista, l'Aliança Universitària Nacionalista, el Centre Universitari Peronista del Comando Evita i el Comando Nacional 8 d'Octubre. El règim militar designa interventor a Ernesto Bavio qui va deixar cesante a més de 120 caps de càtedra professors titulars, adjunts, i ajudants de càtedra. Durant esta etapa al voltant d'un terç del planter docent seria separat per raons polítiques de l'universitat. El règim d'Aramburu va posar en marcha el pla per a llimitar i anular l'autonomia universitària, profundisant la centralisació administrativa, desmontar l'anterior sistema de govern en la participació dels tres claustres, i una política de despolitisació i desperonisació, tant a nivell profesoral com a estudiantil, puix tota activitat que poguera supondre militància política era pasible de suspensió, exoneración o expulsió.[35]

Periodo de la Dictadura de 1976-1983

Durant la dictadura de 1976-1983, autodenominada Procés de Reorganisació Nacional, varen ser desapareguts professors i estudiants sense importar la seua filiació política i encara aquells que davant la menor sospita de les autoritats de l'intervenció eren tildats de subversivos. Ademés es va portar a terme una sistemàtica llabor de censura, en la qual es varen cremar centenars de mils de llibres, entre ells 90 000 eixemplars d'Eudeba.[38]

  • Avasallando els postulats de la Reforma Universitària de 1918, es varen establir exàmens d'ingrés, reducció de cupos per carreres, arancelamiento, supressió de carreres i reorientació de la matrícula. En el hall d'accés dels establiments universitaris es varen instalar posats de vigilància de la Policia Federal. També es varen portar a terme numerosos concursos de professors en l'any 1982, regularisant una planta docent que llevat excepcions, no va ser impugnada en la tornada a la democràcia.[39]

Recuperació de la democràcia

Recuperada la democràcia en el advenimiento de Raúl Alfonsín a la presidència en 1983, l'universitat va reprendre la seua forma natural de govern conforme l'Estatut Universitari de 1958 i segons els principis de la Reforma Universitària de 1918. En 1985, es va crear el Sistema de Biblioteques i Informació (SISBI), que coordina els servicis bibliotecaris de l'universitat i està constituït per díhuit unitats de biblioteques. També en enguany es va crear el Cicle Bàsic Comú (CBC), que constituïx el primer cicle obligatori en la formació de l'estudiant, i un any despuix li'l va reforçar en el programa d'educació a distància UBA XXI. En 1987, es va posar en marcha el Programa de Ciència i Tècnica (UBACYT). En 1993, es va llançar el programa de beques per a docents "René Hugo Thalmann" en l'objectiu de permetre als professors realisar pasantías en centres universitaris, i als docents estudis en l'exterior. Un important increment de beques d'ajuda econòmica es va conseguir en 2002 en la creació de les beques Sarmiento. En l'aspecte tècnic, en 1991 es va procedir a la creació una empresa dedicada a transferència de tecnologia, consultoria i prestació de servicis, UBATEC S. A., de la qual és accionaria l'Universitat de Buenos Aires junt en el Govern de la Ciutat de Buenos Aires, l'Unió Industrial Argentina i la Confederació General de l'Indústria. En 1996 es va llançar la productora UBA TV, en sis programes d'aire. La creació d'UBANET S. A. en 1997, conformada per la UBA i Trainet, del grup Telecom Itàlia, va permetre oferir sistemes de formació i capacitació professional a partir de recursos tecnològics alvançats.

XXI

Crisis institucional de 2006

A mitan d'abril de 2006, cap al fi del mandat de Guillermo Jaim Etcheverry, devia cridar-se a l'elecció d'un nou rector. El Consell Superior de la UBA va convocar en cinc oportunitats a l'Assamblea Universitària, pero cap d'eixes trobades va poder portar-se a terme per la pren de coleges i facultats per part de la Federació Universitària de Buenos Aires (FUBA).[40] Un dels motius invocats per la FUBA ―respalada per organismes de Drets Humans com les Mares de Plaça de Maig i per partits d'esquerra― va ser l'oposició a la candidatura d'Atilio Alterini, respalada per Franja Morada, acusat de colaborar en la dictadura. La FUBA demanava com a condició la reforma prèvia de l'Estatut Universitari per considerar-ho antidemocràtic. L'acusació es basava, entre atres arguments, en la poca participació dels estudiants en els òrguens de govern, l'alta cantitat de docents que no poden votar en el seu claustre per no trobar-se regularisats i l'exclusió de participació dels treballadors no docents. Durant l'intent de sessió, que devia portar-se a terme el 2 de maig en la Facultat de Medicina, membres de la FUBA i estudiants varen prendre dita facultat, i es varen generar forcejades quan els activistes estudiantils es varen enfrontar en militants del gremi dels treballadors no docents.[41]

Finalisat el mandat de Jaim Etcheverry el 7 de maig, va assumir el vicerrector Berardo Dujovne, pero el seu mandat va terminar una semana més vesprada.[42] En virtut de l'artícul 101 de l'Estatut Universitari va assumir temporalment el rectorat el decà de major edat, Alfredo Buzzi.[43] El 29 de maig, i despuix de la renúncia de Buzzi, va ser succeït en el càrrec per Alberto Boveris.[44] El 31 de maig, el Consell Superior va nomenar vicerrector al exdecano de la Facultat de Veterinària Aníbal Franco, qui aixina va passar a eixercitar temporalment les funcions de rector. Cap a novembre de 2006, es va anunciar una fòrmula de consens entre els distints sectors. En respals de les tretze facultats es va anunciar que el decà de la Facultat de Ciències Veterinàries, Rubén I. Hallú, seria rector i que Jaime Sorín, decà de la Facultat d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme, vicerrector. Successives manifestacions de la FUBA varen impedir el normal funcionament del Consell Superior, orgue encarregat de cridar a l'Assamblea Universitària, per lo que en una sessió "d'emergència"[45] es va realisar la convocatòria per al 18 de decembre en el Congrés Nacional. Seguidament, i despuix d'anunciar la convocatòria de l'Assamblea Universitària, el 12 de decembre el vicerrector Aníbal Franco va solicitar llicència del seu càrrec.[46]

Finalment, el 18 de decembre l'Assamblea va poder sesionar en el Saló Blau del Congrés ―lo que va generar controvèrsia sobre la seua validea, ya que segons l'Estatut de la UBA devia realisar-se dins de les instalacions de l'Universitat― i Rubén Hallú va ser elegit nou rector.[47]

2006-2023

En 2008 l'empresa Cavcon S. A. va començar la construcció del nou anex per a l'edifici de la Facultat de Ciències Econòmiques, inaugurat el 9 de març de 2011 per la presidenta Cristina Fernández de Kirchner. Este anex s'integra als edificis antics per mig d'un pati central, al voltant del que s'articulen dos tires d'aules distribuïdes en L, una sobre l'Avinguda Còrdova i una atra sobre el carrer Uriburu. En total, l'anex té planta baixa i sis pisos, i inclouen un saló d'usos múltiples en el primer nivell, que sumen 8200 m² de superfície coberta i quarantassís aules.[48]

En 2011, va ser inaugurat l'edifici únic de la Facultat de Ciències Socials en el barri porteño de Constitució, en capacitat per a 15 000 alumnes, 13 400 000 metros quadrats, xixanta aules més un auditori per a setcents espectadors i un subsol en tretze aules-estudie pensades per a l'ensenyança i la producció audiovisual. Des de 2011 es varen ser mudant i incorporant les distintes carreres impartides per la Facultat a la nova sèu fins que finalment el primer quatrimestre de 2015 troba a les cinc carreres funcionant en un mateix lloc.[49] L'edifici va requerir una inversió de noranta millons de pesos.[50]

En 2014, la UBA va quedar primera en un rànquing universitari que evalua la calitat de l'educació, per distincions obtingudes pels estudiants, calitat dels docents, en la categoria de països hispanohablante.[51] Segons els resultats del rànquing Shanghái 2014, la UBA es va posicionar primera en la llista de les universitats hispanohablante del continent[52]

Per mig de la Resolució de Consell Superior n.° 16/14 es va aprovar la creació del Programa L'Universitat per al XXI.[53]

En 2018 va rebre un Premi Konex - Diplomar al Mèrit otorgat per la Fundació Konex com una de les Institucions Educatives més importants de l'última década en l'Argentina.[54]

Govern de Javier Milei

En abril de 2024, l'universitat es va declarar en "emergència presupostària".[55][56][57][58] Les autoritats varen advertir que només seria possible continuar l'activitat acadèmica fins a mitat de l'any en curs,[59] pero la situació es va agravar i en maig no funcionaven l'electricitat ni el gas.[60] Açò es va fer notar en la Facultat de Medicina, de la que depenen varis hospitals.[61]

El 15 de maig, en un acort entre el Governe de Javier Milei i l'Universitat, es va dispondre alçar l'estat d'emergència presupostària, en la transferència des del Ministeri de Capital Humà de dos partides de reforç (una d'ARS 26 mil millons i la segona de 35 mil millons).[62][63] El vicerrector de l'Universitat, Emiliano Yacobitti, va reconéixer la postura del Govern i va brindar el seu respal al Proyecte de Llei de Bases i Punts de Partida per a la Llibertat dels Argentins aportant tres vots positius.[64] El seu bloc, l'Unió Cívica Radical va teixir una aliança en el Govern libertario a través del ministre de l'Interior, Guillermo Francs, per al finançament educatiu en la Llei de Bases a tractar-se en el Senat.[65]

En octubre es reintensificó el conflicte, pel retart salarial. Les facultats de Ciències Exactes, Dret, Medicina, Arquitectura, Ingenieria, Ciències Socials, Psicologia i Filosofia i Lletres varen ser preses pels estudiants.

Rectors

Rectors de l'Universitat de Buenos Aires (actualisat a abril de 2023)[30]
N.º Titular Periodo Observacions
1 Antonio Sáenz 13 de juny de 1821-25 de juliol de 1825
2 José Eugenio d'Elías 25 d'octubre de 1825-10 d'abril de 1826 Vicerrector
3 Valentí Gómez 10 d'abril de 1826-23 d'agost de 1830
4 Santiago Figueredo 23 d'agost de 1830-22 de febrer de 1832
5 Paulino Gari 13 de decembre de 1832-novembre de 1849
6 Miguel García novembre de 1849-26 de juny de 1852
7 José Fancs Pazos 1 de juliol de 1852-5 de maig de 1857
8 Antonio Cruz Obligat 9 de maig de 1857-març de 1861
9 Juan María Gutiérrez 1 d'abril de 1861-3 d'octubre de 1873
10 Vicente Fidelópez 15 de febrer de 1874-12 de juny de 1877
11 Manuel Quintana 12 de juny de 1877-26 de giner de 1881
Nicolás Avellaneda febrer de 1881-25 de novembre de 1885
12 Leopoldo Basavilbaso decembre de 1885-1 de març de 1906
13 Eufemio Uballes 1 de març de 1906-1 de març de 1922
14 José Arce 1 de març de 1922-1 de març de 1926
15 Ricardo Rojas 2 de març de 1926-1 de març de 1930
16 Enrique Butty 1 de març de 1930-11 de decembre de 1930
16 Benito Nazar Anchorena 16 de decembre de 1930-1 de juny de 1931 Interventor
17 Mariano Castex 1 de juny de 1931-9 de març de 1932
18 Ángel Gallardo 11 de maig de 1932-9 d'abril de 1934
19 Vicente Gall 11 de maig de 1934-11 de maig de 1941
20 Coroliano Alberini 12 de maig de 1941-16 d'octubre de 1941
21 Carlos Saavedra Llepes 17 d'octubre de 1941-30 de juliol de 1943
22 Alfredo Labougle 31 de juliol de 1942-1 de novembre de 1943 Vicerrector
23 Emilio Ravignani 2 de novembre de 1943-4 de novembre de 1943 Interventor
24 Tomás Casares 4 de novembre de 1943 - 9 de març de 1944 Interventor
25 David Arias 10 de març de 1944-18 de maig de 1944 Interventor
26 Carlos Obligat 19 de maig de 1944-31 d'agost de 1944 Interventor
27 Nicolás Matienzo 1 de setembre de 1944-30 d'octubre de 1944 Secretari general a

càrrec |-

28 Carlos Waldorp 30 d'octubre de 1944-16 de febrer de 1945 Interventor
29 Antonio J. Benítez 17 de febrer de 1945-14 de març de 1945 Comissionat
30 Salvador Oría 15 de març de 1945-26 d'abril de 1945 Vicerrector
31 Horacio Rivarola 27 d'abril de 1945-2 de maig de 1946
32 Nicolás Matienzo 2 de maig de 1946-2 de maig de 1946 Secretari general a

càrrec |-

33 Oscar Ivanissevich 4 de maig de 1946-5 de juny de 1949 Interventor
34 Fernando Busts 6 d'agost de 1946-2 de setembre de 1946 Vicerrector Interventor
35 Agustín Nores Martínez 3 de setembre de 1946-20 de setembre de 1946 Per delegació de l'interventor
36 Fernando Busts 21 de setembre de 1946-24 de giner de 1947 Vicerrector Interventor
37 Carlos Emery 3 de febrer de 1947-19 d'agost de 1947 Vicerrector Interventor
38 Juliol Otaola 20 d'agost de 1947-5 de juny de 1949 Vicerrector Interventor
39 Juliol Otaola 6 de juny de 1949-12 de juny de 1952
40 Carlos Bancalari 13 de juny de 1952-16 d'octubre de 1953
41 José Fernández Moreno 17 d'octubre de 1953-3 de novembre de 1953 Vicerrector
42 Jorge Alberto Taiana 4 de novembre de 1953-3 de juny de 1955
43 Ernesto Crámer 4 de juny de 1955-31 de juliol de 1955
44 Ernesto Cholvis 1 d'agost de 1955-26 de setembre de 1955
45 Junta Provisoria de Govern 27 de setembre de 1955-30 de setembre de 1955
46 José Luis Romero 1 d'octubre de 1955-31 de decembre de 1955
47 José Babini 1 de giner de 1956-19 de febrer de 1956
48 Alejandro Ceballos 5 de maig de 1956-27 de decembre de 1957
49 Risieri Frondizi 27 de decembre de 1957-28 de decembre de 1962
50 Juliol H. G. Olivera 28 de decembre de 1962-18 de març de 1965
51 Hilario Fernández Long 26 de març de 1965-29 de juliol de 1966
52 Luis Botet 11 d'agost de 1966-7 de febrer de 1968
53 Raúl Devot 7 de febrer de 1968-24 de juliol de 1969
54 Andrés Santes 25 de juliol de 1969-21 de juliol de 1971
55 Bernabé Quartino 22 de juliol de 1971-29 de giner de 1973
56 Carlos Alberto Durrieu 29 de giner de 1973-30 de maig de 1973
57 Rodolfo Puiggrós 29 de maig de 1973-2 d'octubre de 1973 Interventor
58 Enrique Martínez 7 de setembre de 1973-2 d'octubre de 1973 Interventor
59 Ernesto Villanueva 4 d'octubre de 1973-28 de març de 1974
60 Vicente Solano Lima 28 de març de 1974-25 de juliol de 1974 Normalizador[66]
61 Raúlaguzzi 25 de juliol de 1974-17 de setembre de 1974
62 Alberto Ottalagano 17 de setembre de 1974-26 de decembre de 1974 Interventor[66]
63 Eduardo Mangiante 27 d'agost de 1975-12 de febrer de 1976 Normalizador[66]
64 José Alocén 12 de febrer de 1976-24 de març de 1976
65 Capità de navío Edmundo I. Said 29 de març de 1976-6 d'agost de 1976
66 Alberto Costantini 6 d'agost de 1976-14 de setembre de 1976
67 Sol Rabasa 14 de setembre de 1976-25 de febrer de 1977
68 Luis Carlos Cabral 25 de febrer de 1977-31 d'agost de 1978
69 Alberto V. Donnes 31 d'agost de 1978-23 de novembre de 1978
70 Lucas Lennon 24 de novembre de 1978-20 de novembre de 1981
71 Alberto V. Donnes 20 de novembre de 1981-28 de decembre de 1981
72 Alberto Rodríguez Varela 28 de decembre de 1981-23 de decembre de 1982
73 Carlos Segòvia Fernández 23 de decembre de 1982-27 de decembre de 1983
74 Francisco Delich 26 de decembre de 1983-19 de març de 1985 Normalizador
75 Oscar Juliol Shuberoff 19 de març de 1985-6 de maig de 2002
76 Guillermo Jaim Etcheverry 7 de maig de 2002-7 de maig de 2006
77 Berardo Dujovne 8 de maig de 2006-15 de maig de 2006 Vicerrector
78 Alfredo Buzzi 16 de maig de 2006-29 de maig de 2006 Interí
79 Alberto Boveris 29 de maig de 2006-31 de maig de 2006 Interí
80 Aníbal Franco 31 de maig de 2006-18 de decembre de 2006 Vicerrector
81 Rubén I. Hallú 18 de decembre de 2006-4 de decembre de 2013
81 Alberto Edgardo Barbieri 5 de decembre de 2013-1 d'agost de 2022
82 Ricardo Gelpi 1 d'agost de 2022- Actualment en el càrrec

Alumnes destacats

Artícul principal → .


Ràdio UBA

la Ràdio Universitat de Buenos Aires es troba en la freqüència de fm 87.9 MHz. El seu lema «El saber, està en l'aire» es destaca per la gran cantitat de continguts acadèmics i d'interés social que tracta. El 20 de decembre de 2005 es va posar en l'aire. Per resolució 1053 del AFSCA (publicada el 15 de setembre de 2011 en el Bolletí Oficial), va ser autorisat el canvi de freqüència a l'actual 87.9 MHz, junt en un aument de potència (va passar de tindre Categoria G a Categoria I)[67]
L'emissora va ser concebuda com a mig públic. Presenta una programació complementària de les freqüències comercials i els seus continguts introduïxen a temàtiques de rellevància social i interés colectiu. Es propon vincular els sabers dels graduats, docents i estudiants que integren la comunitat acadèmica de les tretze facultats de l'Universitat de Buenos Aires. Emet producció pròpia tots els dies les 24 hores. També coproduce en distintes unitats acadèmiques de l'Universitat programes de divulgació científica i d'expressió cultural.[68] A la seua volta, els estudiants poden accedir a espais per mig de concursos. El primer concurs d'este tipo es va realisar en juliol de 2009.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Dos universitats d'Argentina figuren en el top 10 d'Amèrica llatina». Clarín.
  2. ↑ «QS World University Rànquings® 2016-2017». Top Universities. Consultat el 9 de juny de 2017.
  3. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2017. Consultat el 9 de juny de 2017.
  4. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. La Nació. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2018. Consultat el 9 de juny de 2017.
  5. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Àmbit Financer. Consultat el 9 de juny de 2017.
  6. ↑ «Estatut Universitari de la UBA en PDF». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2019. Consultat el 16 de juny de 2016.
  7. ↑ «Universitat de Buenos Aires». www. uba. ar. Consultat el 2021-08-12.
  8. ↑ «Web oficial de la de la Secretaria de Ciència i Tècnica de l'Universitat de Buenos Aires – Secretaria de Ciència i Tècnica de la UBA» (en és-ar). Consultat el 2025-10-30.
  9. ↑ «Presidents argentins egresados de la UBA». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2019. Consultat el 2 de febrer de 2020.
  10. ↑ «Oferix de grau». www. uba. ar.
  11. ↑ Rolando García; google. com. ar/books? id=PuWvtPgXDU8C&pg=PA43La construcció de lo possible: l'Universitat de Buenos Aires de 1955 a 1966 Llibres del Zorzal, 2003.
  12. ↑ “Summa” n° 83. Novembre de 1974, Buenos Aires.
  13. ↑ «a-ciencias-socials Demorarà un any l'edifici únic per a Ciències Socials». La Nació.
  14. ↑ «Sedes i Centres Universitaris Regionals del Cicle Bàsic Comú».
  15. ↑ «Àrea de Salut». Facultat de Medicina - UBA. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2017. Consultat el 23 de decembre de 2016.
  16. ↑ «Hospital Odontològic Universitari». UBA Salut. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2016. Consultat el 23 de decembre de 2016.
  17. ↑ «Hospital Escola». Facultat de Ciències Veterinàries - UBA.
  18. ↑ «Ret de museus de la UBA». Consultat el 12 de giner de 2025.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Sobre el SISBI | Sistema de Biblioteques i d'Informació». www. sisbi. uba. ar. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2019. Consultat el 8 de juny de 2018.
  20. ↑ “Summa” n° 83. Agost de 1974.
  21. ↑ «Cense d'estudiants 1988». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2017. Consultat el 3 de juny de 2013.
  22. ↑ «Cense d'estudiants 1992». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2017. Consultat el 3 de juny de 2013.
  23. ↑ «Cense d'estudiants 1996». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2017. Consultat el 3 de juny de 2013.
  24. ↑ «Cense d'estudiants 2000». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2017. Consultat el 3 de juny de 2013.
  25. ↑ «Cense d'estudiants 2004». Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2022. Consultat el 3 de juny de 2013.
  26. ↑ archive. org/web/20130305234219/http://www. uba. ar/institucional/censos/Estudiantes2011/estudiantes%202011.pdf Cens d'estudiants 2011 uba. ar
  27. ↑ universia. net/index. php/ries/artícul/view/262/pdf_30 Història de l'orige de l'Universitat de Buenos Aires [1] archivat en Wayback Machine. Martín Unzué, RIES, Vol. 3, Núm. 8 (2012)
    • (2003) [2]. ISBN 9871081138.
    • (2005) Democràcia i representació en l'universitat El cas de l'Universitat de Buenos Aires des de la visió dels seus protagonistes, Biblos. ISBN 9789507864674.
    • mov-estudiantil. com. ar/terceras/20065. docElmovimentestudiantilenlaUBAentre1955i1976 [3] archivat en Wayback Machine. Juan Sebastián Califa, Facultat de Ciències Socials, UBA
    • ses. unam. mx/docencia/2012II/Mariategui_LaReformaUniversitaria. pdfLa Reforma Universitària José Carlos Mariátegui
    • Duarte. [4], Societat Argentina d'Estudis Comparats en Educació..
  28. ↑ Oscar F. Urquiza Almandoz, La cultura de Buenos Aires a través de la seua prensa periòdica, des de 1810 fins a 1820, Buenos Aires. Eudeba, 1972
  29. ↑ 29,0 29,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. uba. ar. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2019. Consultat el 22 de febrer de 2017.
  30. ↑ 30,0 30,1 «Breu Història de l'Universitat de Buenos Aires». www. uba. ar. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2019. Consultat el 30 de giner de 2017.
  31. ↑ «Història de l'orige de l'universitat de Buenos Aires (A propòsit del seu 190° aniversari)».Revista iberoamericana d'educació superior.3(8)
  32. ↑ Rossi Belgrano (2021). «Manuel Belgrano i l'Universitat de Buenos Aires en la seua Bicentenario», Revista Belgranianos, Any 2, No. 13 edició, p. 8 a 15.
  33. ↑ L'Universitat i l'Estat Terroriste, Inés Izaguirre, Conflicte Social, Any 4, número 5, pág 17, juny 2011, ISSN 1852-2262
  34. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Comissió Nacional d'Evaluació i Acreditació Universitària - Llegislació Universitària. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2018. Consultat el 26 de decembre de 2016.
  35. ↑ Ferrero, Roberto (2005) Història crítica del moviment estudiantil (1943-1955), Alción. P 171 ISBN: 950-9402-343-1
  36. ↑ Beltrán (2013). [5], Aguilar. ISBN 9789870429418.
  37. ↑ Izaguirre, Inés (2009). Universitat i terrorisme d'Estat La UBA: La Missió Ivanissevich.
  38. ↑ «Eudeba i la contracara cultural del procés repressiu de la dictadura». Pàgina/12. Consultat el 7 de maig de 2014}.
    • socials. uba. ar/conflictosocial/revista/05/14_izaguirre.pdf L'Universitat i l'Estat terroriste: La Missió Ivanissevich [6] archivat en Wayback Machine. Inés Izaguirre, Conflicte Social, Any 4, número 5, juny 2011, ISSN 1852-2262
    • «Eudeba reedita llibres cremats durant l'última dictadura militar». Télam - Agència Nacional de Notícies. Archivat des d'el original, el 2014-05-11.
  39. ↑ «Professors, científics i intelectuals. La UBA de 1955 a la seua Bicentenario». llibre. IIGG UBA/CLACSO. Consultat el 9-12-2020.
  40. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. La Nació. Archivat des d'el original, el 27 de decembre de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2016.
  41. ↑ «Violent fracàs de l'elecció en la UBA». La Nació.
  42. ↑ «Alvança en la UBA un acort que permetria elegir rector».
  43. ↑ fcen. uba. ar/prensa//noticias/documentos/estatutouba. html Estatut Universitari de l'Universitat de Buenos Aires, sancionat en l'any 1958.
  44. ↑ «Crisis en la UBA: el decà de Farmàcia i Bioquímica va quedar com a rector provisorio fins al dimecres».
  45. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Clarín. Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2016. Consultat el 30 de giner de 2017.
  46. ↑ «Sense vice en la UBA». Pàgina/12.
  47. ↑ «Una elecció entre protestes i corregudes». Pàgina/12.
  48. ↑ «Es va inaugurar la nova sèu de la Facultat de Ciències Econòmiques». El Mensager Diari. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2014.
  49. ↑ «Relaciones del Treball es muda a sèu Santiago del Estero». UBA Socials.
  50. ↑ Adrián Pérez. «Més prop de que l'edifici siga únic». Pàgina/12.
    • Silvina Premat. «Una ex fàbrica de galletitas, nova sèu de Ciències Socials». La Nació.
  51. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. La Nació. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2016. Consultat el 9 de setembre de 2014.
  52. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Parabuenosaires.
  53. ↑ «UBA Sigle XXI». Secretaria d'Assunts Acadèmics. Universitat de Buenos Aires. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2017. Consultat el 23 de decembre de 2016.
  54. ↑ «Premie Konex 2018: Institucions Educacionals i de Formació Docent».
  55. ↑ «Qué passa adins de la UBA: les auditories internes que revelen irregularitats de caixa i problemes per als estudiants». La Nació. Consultat el 2024-10-03.
  56. ↑ Marin, Lucila. «Banderazos i classes públiques: la UBA es va declarar en emergència presupostària i es va sumar a una marcha universitària per al 23». La Nació.
  57. ↑ Julieta Roffo. «a-algunos-y-calderas-apagades/ Emergència presupostària de la UBA: passadiços a obscures, ascensors només per a alguns i calderes apagades».
  58. ↑ https://www. infobae. com/educacion/2025/03/16/conflicto-universitario-tras-un-ano-complejo-empiezan-les-clases-con-els-reclamos-pendientes
  59. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Burdman, Guido. .
  60. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Patagónico. Consultat el 2024-04-17.
  61. ↑ «En la penombra i l'incertitut, les universitats argentines tremolen en la 'era Milei'». Swiss info. Consultat el 2024-04-22.
  62. ↑ «[7]». «Ahir, el Govern nacional va ratificar que enviarà fondos de reforç a la UBA. Seran dos partides per $ 26.016.488.265 i $ 35.436.785.336, respectivament, destinades a despeses de funcionament i per a sostindre els nivells d'atenció de la salut, respectivament. La mida va ser resolta pel secretari d'educació este dimarts i comunicada este dimecres per la UBA a través d'un comunicat. En est, varen contar que en els últims dies es va concretar una série de reunions en les autoritats en el que varen aplegar a un acort i varen anunciar el fi de l'emergència presupostària activada a principis d'abril.»
  63. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  64. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  65. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 Seia,Guadalupe A.. «Rectors de l'Universitat de Buenos Aires entre 1974 i 1983». Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2021. Consultat el 19 de giner de 2017.
  67. ↑ «Va ser oficialisat el canvi de freqüència i potència de la ràdio de la UBA». RadiodifusiónData.
  68. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Ràdio UBA. Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2021. Consultat el 23 de decembre de 2016.

Enllaços externs

Commons

Esta pàgina descriu una política oficial de L'Enciclopèdia en valencià.
Ha segut elaborada i aprovada per la comunitat i el seu compliment es obligatori per a tots els editors. Pots editar-la per a millorar la seua redacció i format, pero si desiges canviar alguna qüestió de fondo, busca el consens comunitari primer.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Universitat_de_Buenos_Aires&oldid=1551061»