Universitat Nacional de Còrdova
La Universitat Nacional de Còrdova (UNC) és una universitat pública d'Argentina. Té sèu en Còrdova Capital, en la província de Còrdova. Es va fundar el 19 de juny de 1613, és la més antiga del país i una de les primeres universitats d'Amèrica Llatina. La seua ensenyança és lliure, gratuïta i llaica. El renom La Docta que té Còrdova es deu a que durant més de dos sigles va ser l'única universitat del país. És considerada una de les tres institucions més reconegudes del país, en un reconeiximent també a nivell internacional.[1]
Financerament depén de l'Estat nacional, pero com tota Universitat Nacional, és autònoma. Esta autonomia implica que té potestat per a administrar la seua presupost, elegir les seues autoritats i dictar les seues pròpies normes en concordancia en l'orde nacional [3]. La seua admissió, de la mateixa manera que la de totes les universitats estatals argentines, és gratuïta i irrestricta, en l'únic requisit d'aprovar un curs de nivellació.
El seu orige es remonta a 1610, quan la Companyia de Jesús va crear el Collegium Maximum (Colege Màxim), que va servir de base per a que en 1613 s'iniciaren els estudis superiors. En 1820, el general Juan Batiste Busts, governador de la província de Còrdova, va colocar a l'Universitat en l'òrbita provincial i finalment va ser nacionalisada per un decret del Poder Eixecutiu Nacional del 29 de maig de 1854, ratificat per la llei nº 88 del 9 de setembre de 1856.[4]
En 1918, va ser escenari de la Reforma Universitària, moviment que s'estendria després a tot el continent.
La UNC, des de la seua creació, va tindre profunts canvis en tots els aspectes. Dels 250 000 graus otorgats fins a 2010, 2278 els va entregar entre 1613 i 1810, creixent llentament fins a mediats de el XX quan es va incrementar exponencialment alcançant a titular al voltant de 7000 alumnes per any.
Durant els seus dos primers sigles de vida, va oferir tres alts estudis: Filosofia, Teologia i posteriorment Dret. Després de les guerres civils argentines, i organisada institucionalment Argentina, es varen ser agregant Medicina i vàries Ciències dures. Fins a 1884 no es varen registrar egresos de dònes. A partir d'eixe any la seua participació va ser guanyant pes fins a ser hui la mitat de tots els docents i àmplia majoria entre l'alumnat.
L'Universitat Nacional de Còrdova té una població estudiantil de més de 178.000 estudiants, en les seues 15 facultats, 346 carreres de grau, postgrau i doctorat. Conta en 145 instituts d'investigació, 25 biblioteques i 17 museus, entre atres dependències.
Història
[editar | editar còdic]Resenya històrica
[editar | editar còdic]
Des de la seua arribada, els jesuïtes varen erigir a Còrdova com el centre de la Província Jesuítica del Paraguay, en el Virreinato del Perú. Per a això necessitaven un lloc a on assentar-se i aixina iniciar l'ensenyança superior. Va ser aixina que en 1599, i després de manifestar-li dita necessitat al cabildo, se'ls varen entregar les terres que hui es coneixen com la Poma Jesuítica.[5]
En 1608, varen construir la primera iglésia de la Companyia de Jesús, pero degut a que va resultar insuficient va ser tirada avall, construint entre 1645 i 1654 la que es conserva fins als nostres dies.[5] Les obres varen continuar en 1610 en la creació del Collegium Maximum (Colege Màxim), a on s'impartien classes de Filosofia i Teologia. El seu alumnat era principalment els religiosos d'aquella orde. Ya en 1613 en respal del bisbe Hernando de Trejo i Sanabria, es varen iniciar els estudis superiors, encara que sense autorisació per a concedir títuls de grau. Eixe any també es crea la Llibreria Gran (hui Biblioteca Major), que segons registres va aplegar a contar en més de cinc mil volums.[6][nota 1] S'havia creat la Universitat de Còrdova, la més antiga del país i la quarta fundada en Amèrica.
El 8 d'agost de 1621, el papa Gregorio XV li otorga eixa autorisació a través d'un Breu Apostólico, després confirmat pel rei Felipe IV en una Real Cèdula en data 2 de febrer de 1622. Dita autorisació va aplegar a Còrdova en abril de 1622. Des d'eixe moment, en l'acort dels catedràtics i el Provincial de la Companyia, Pedro de Oñate, es declara inaugurada l'Universitat. A partir d'ahí, s'inicia l'història de l'educació superior en Argentina.[7][8]
En 1687 es crea, entre uns atres, el Colege La nostra Senyora de Monserrat, fundat pel presbítero doctor Ignacio Duarte i Quirós. Encara hui este colege és depenent de l'Universitat. El 2 d'abril de 1767 el rei Carlos III a través del seu Pragmàtica Sanció de 1767, va expulsar als Jesuïtes de tots els territoris de la Corona Espanyola. A causa d'açò l'Universitat va passar a l'orde dels Franciscanos. En 1791 per disposició del virrey Nicolás Antonio de Arredondo s'incorporen estudis de Dret a l'Universitat, naixent aixina la Facultat de Dret i Ciències Socials. Segons registres de l'Universitat, abans del fi de dita década ya havien completat els seus estudis varis alumnes.[7][8]
En 1800, a través d'una Real Cèdula, l'Universitat va canviar el seu nom a Real Universitat de Sant Carlos i de La nostra Senyora de Monserrat. Açò es va produir per un conflicte entre els Franciscanos i el Clero Secular per la direcció de l'institució. En la mateixa Cèdula se li varen otorgar els mateixos privilegis i prerrogatives que les Universitats Majors del restant del continent i Espanya, alcançant aixina el doble títul de Real i Pontifícia. Esta Cèdula va entrar en vigència en 1808 en el nomenament com a Rector del Deán Dr. Gregorio Funes. A partir de l'assunció de Funes, el Clero Secular va iniciar la conducció de l'Universitat. Es varen introduir matèries de la branca de la matemàtica com l'àlgebra, aritmètica i geometria, entre unes atres.[7]
El 25 de maig de 1810, es va produir la Revolució de Maig. L'Universitat va quedar baix l'òrbita de les noves autoritats, continuant Funes com a Rector. En 1820, pel desorde institucional en el que es trobava Còrdova (causat per les Guerres civils argentines), es posa a l'Universitat en jurisdicció provincial. Ya en 1853 se sanciona la Constitució Nacional, en la que es varen assentar les bases de l'organisació política d'Argentina. En 1854 finalment La Casa de Trejo, per llei, pansa a jurisdicció nacional, prenent el seu actual nom. A partir de 1860 es varen iniciar vàries reformes acadèmiques, una d'ells va ser l'eliminació, en 1864, dels estudis teològics.[9]
En l'arribada de Dumenge Faustino Sarmiento a la presidència es produïx l'incorporació de professors estrangers especialisats en ciències exactes i naturals. En 1873 obri les seues portes la Facultat de Ciències Físic-Matemàtiques, després renombrada com Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i en 1877 la Facultat de Medicina. També en eixa época naixia l'Acadèmia Nacional de Ciències i l'Observatori Astronòmic.[9]
El 25 de juny de 1885, se sanciona la Llei 1.597, que fixava bases per a la creació dels estatuts de les Universitats nacionals. En 1886 es modifica el de la UNC per a adaptar-ho a la nova llei.[9]
Des de començos de el XX, el número de carreres i facultats ha anat en aument, experimentat un notable increment en les seues activitats d'investigació, que la convertixen en un dels principals pols generadors de desenroll i activitat científica del país.
En 1918 es va iniciar en l'Universitat Nacional de Còrdova un moviment conegut com Reforma universitària. Va ser liderat per Deodoro Roca i atres líders estudiantils. Es va estendre després a les demés Universitats del país i el continent. Entre els seus principis es troben l'autonomia universitària, el cogobierno, l'extensió universitària, la periodicitat de les càtedra, concursos públics d'oposició i antecedents, concurrència no obligatòria a classe, tongada de la classe magistral per llabor en seminaris i lliure debat d'idees.[10]
Durant l'etapa 1955 1959 l'Universitat de la mateixa manera que el restant de les universitats nacionals seria intervinguda i totes les seues autoritats deixades cesantes. El règim militar designa interventor a Ernesto Bavio qui va deixar cesante a més de 120 caps de càtedra professors titulars, adjunts, i ajudants de càtedra. Durant esta etapa al voltant d'un terç del planter docent seria separat per raons polítiques de l'universitat. El règim de Aramburu va posar en marcha el pla per a llimitar i anular l'autonomia universitària, profundisant la centralisació administrativa, desmontar l'anterior sistema de govern en la participació dels tres claustres, i una política de despolitización i desperonización, tant a nivell profesoral com a estudiantil, puix tota activitat que poguera supondre militància política era pasible de suspensió, exoneración o expulsió. [11]
Durant l'últim govern militar es va eixercir un estricte control ideològic del cos docent, dels estudiants i l'ensenyança. També es va restringir l'ingrés per lo que la matrícula es va estancar en aquells anys. Els centres d'estudiants estaven prohibits. En la tornada a la democràcia en 1983 l'Universitat va recobrar la seua autonomia.[12]
El creiximent de la població estudiantil ha fet que casi totes les facultats tinguen la seua sèu en la Ciutat Universitària. En els últims anys, s'han construït més de 22 129 m² de superfície coberta i 44 816 m² en treballs de remodelació. Actualment la UNC té una població estudiantil de més de 110 000 alumnes distribuïts en 13 facultats que oferixen més de 250 carreres de grau, postgrau i doctorat. L'oferta acadèmica també inclou 100 centres d'investigació i servicis, 25 biblioteques i 16 museus.[12]
Evolució acadèmica
[editar | editar còdic]
La UNC, des de la seua creació, va tindre profunts canvis en tots els aspectes. Segons l'informe elaborat en 2010 en motiu del Bicentenario d'Argentina, l'Universitat va otorgar entre 1613 i 1810 un total de 2278 títuls de grau i 327 Doctorats. Tots ells corresponien a les tres primeres carreres: Teologia, Filosofia i Dret. També durant eixos 197 anys es varen revalidar numerosos títuls estrangers.[13]
Entre 1810 i 2010, es varen otorgar 245 100 graus acadèmics i 17 200 postgraus i doctorats. Sent el major creiximent a partir de el XX. Evidentment este aument exponencial tant de la matrícula com de les titulacions es deu a factors que varen evolucionar en conjunt. La població argentina va tindre a partir del tercer quarto de el XIX un important creiximent per les immigracions. Ademés la bestreta científica i tècnic va créixer més veloçment a partir de la Revolució industrial en la qual cosa el saber humà es diversificó.[13]
En 1879, el president Nicolás Avellaneda va reglamentar que en les Universitats devien funcionar quatre facultats: Ciències Físiques i Matemàtiques, Ciències Mèdiques, Dret i Ciències Socials i Filosofia i Humanitats. Va ser aixina que en 1910 la cantitat de carreres havia aumentat considerablement. Segons el registre de 1950, eixe any es varen graduar 740 alumnes. 14 varen ser Farmacèutics, 12 Geógrafos i 5 Ingeniers Civils.[13]
Si be a partir de 1930, l'oferta acadèmica ha creixcut ininterrompudament, l'índex de Shannon-Wiener mostra que la diversificació de les carreres elegides no ha segut tal. Açò s'explica que Abogacía i Medicina seguixen sent hegemòniques. En canvi, en l'àrea de postgrau, la diversificació ha anat en aument sostingut, sobretot cap a les branques d'Astronomia, Física, Matemàtica, Química, Arquitectura i Ingenieria. Fins a l'any 1960 per cada 100 000 habitants de la província la UNC havia otorgat 49 graus. A partir de dita década es produïx un quebre i la relació alcança 197.[13][nota 2]
Per més de 150 anys els egresados de la UNC varen ser exclusivament varons. En 1884 egresa la primera dòna, mentres que en 1922 es doctora la primera. A partir d'allí la seua participació va aumentar fins a ser hui majoria, al voltant d'un 60 %. Estes proporcions es mantenen en el número de graus i postgraus otorgats a nivell de tota l'Universitat, variant considerablement entre branques del coneiximent.[13]
La UNC realisa anualment l'enquesta SIU-Kolla destinada als egresados d'eixe any. En 2008 la mateixa va revelar que de 5212 enquestats, el 95 % tornaria a estudiar en l'Universitat Pública i el 78 % evalua positivament els distints aspectes de la UNC.[13]
Festejos pels 400 anys
[editar | editar còdic]
Les activitats en commemoració pels quatre sigles d'història de la Casa de Trejo, varen començar el dumenge 13 de maig de 2012, és dir, 400 dies abans del cuatricentenario. Estes activitats són anomenades «400 dies d'activitats, trobades i reflexions per a celebrar els 400 anys de la UNC».[14] La primera obra relacionada en els festejos va ser la renovació de la Sala de les Américas, ubicada en el Pabelló Argentina.[15]
Durant la jornada inaugural d'activitats culturals, es varen donar cita entre 45 000 i 60 000 persones en Ciutat Universitària a on es varen presentar més de 200 artistes en tres escenaris, en un espectàcul de llums, sò i acrobàcia que varen recórrer les fites més importants de l'història de la UNC.[16]
L'escenari principal va consistir en una biblioteca de 18 metros d'altura que contenia més de 120 llibres de 4 metros d'altura. L'espectàcul va començar en un show de llums i percussió, seguit de 16 artistes que varen formar, a 20 metros d'altura, el logotip que commemora el cuatricentenario de la UNC.[16]
El show va continuar en un llibre jagant que es va desplaçar sobre el públic fins a aplegar a un dels escenaris a on artistes circenses es tiraven des de tres metros d'altura fins a un llit elàstic. Posteriorment en el tercer escenari va haver un show de llums i acrobàcia que va concloure en l'aparició des de la terra d'una mà jaganta.[16] El show va continuar en presentacions musicals de Vivi Pozzebón, León Gieco i Charly García.
En 2013 es va desenrollar «Cuatrociencia», una mostra de l'art, la ciència i la tecnologia produïts per l'Universitat. Es varen realisar laboratoris i instalacions interactives, ensajos, jocs i conferències.[17][18]
També es varen desenrollar activitats culturals, moltes en la via pública. Es va realisar una representació de la Reforma del 18, cors en distintes facultats i proyeccions interactives en la zona de la Poma Jesuítica.[19] També es va realisar una kermés gallipontera en Passage de la Reforma Universitària, barri Clíniques de la ciutat. Aixina mateix en l'Observatori Astronòmic es varen realisar activitats de pintura per a chiquets.[19]
Els festejos varen tindre actes formals, com el document suscripto per rectors i llegit en la Sala de les Américas del Pabelló Argentina. El tancament dels festejos es va portar a terme en l'esplanada del Pabelló Argentina en paraules del exrector Francisco Tamarit i de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner i actuacions d'El choc urbà i Fito Páez.[19]
Centenari de la reforma universitària
[editar | editar còdic]
En 2018, en el marc de la commemoració del centenari de la reforma universitària, es varen inaugurar obres que formen el “Portal del Centenari”. Les noves edificacions inclouen el Campus Virtual, la Casa de l'Estudiant i el monument del Centenari de la Reforma.[20]
Retallades presupostàries i protesta
[editar | editar còdic]Una primera retallada presupostària es va donar en l'any 2018, baixe la presidència de Maurici Macri. Per a setembre, l'inflació acumulada dels últims 9 mesos era de 19,6%, en una devaluación del pes argentí de 50%.[21] El periodo va estar caracterisat per marches, reclams, assamblees i una desocupació que es va estendre per més d'un més. Cinc facultats varen ser preses per estudiants durant este temps a modo de protesta.[22] Un grup de 1500 estudiants va decidir prendre el Pabelló Argentina, mida que es va estendre per 30 dies.[23][24] En 2021, la causa va ser elevada a juí, en 27 estudiants universitaris processats pel fet.[25][26] En juny de 2024, 17 estudiants varen ser absolts i els demés 10 varen acceptar una conciliació prèvia que incloïa hores de treball comunitari.[27]
La segona retallada presupostària es va iniciar en l'assunció de Javier Milei en decembre de 2023.[28] El presupost per a l'any entrante prevea prorrogar el presupost de l'any anterior, despuix d'un 211% d'inflació acumulada.[29] El govern nacional va anunciar en abril un aument en l'inversió destinada a despeses de funcionament, per a garantisar el sosteniment de servicis essencials. Açò solament va comprendre el 3% del presupost total, per lo que els salaris varen tindre una pèrdua de poder adquisitiu per baix de l'inflació.[30] El 23 d'abril es va convocar a una marcha federal en tot el país, en una convocatòria en Còrdova de 70 mil persones en els carrers.[31]
Per als mesos d'agost i setembre, es varen anunciar auments del 3% i 2%.[32] Ademés, el govern va retallar en un 30% les transferències a universitats nacionals entre decembre i agost. El 70% dels treballadors de l'educació superior es trobava, segons les medicions de salaris per a eixe llavors, baixe la llínea de pobrea.[33] Els salaris docents i no docents registraven una pèrdua del 33% del poder adquisitiu des de l'assunció del president; i davant l'amenaça presidencial de vetar la Llei de Financiamiento Universitari, aprovada dies arrere, es va convocar una nova marcha.[34] La convocatòria va ser encara major que en abril, en més de 110 mil persones reunides en la ciutat cordovesa.[35]
El Congrés Nacional finalment va ratificar el vet presidencial, lo que va implicar el sosteniment de la retallada salarial docent i no docent, i es varen realisar noves desocupacions durant la semana, aixina com també es varen prendre sis facultats: Arts, Ciències Socials, Ciències de la Comunicació, Filosofia i Humanitats, Psicologia i, per primera volta en l'història, Dret.[36][37][38]
Organisació
[editar | editar còdic]L'Universitat Nacional de Còrdova és una universitat autònoma, açò implica que té potestat per a dictar les seues pròpies normes en concordancia en l'orde nacional, elegir les seues autoritats i administrar el seu presupost.
Governe
[editar | editar còdic]El Govern de l'Universitat és eixercit per l'Assamblea Universitària, el Consell Superior i Rector. Els estatuts declaren que són òrguens especials els Consells Directius i els Decans de les Facultats.[39]
Assamblea Universitària
[editar | editar còdic]
L'Assamblea Universitària és un plenari en el que participen els Consells Directius de les quinze facultats. A la seua volta cada Consell Directiu està compost per nou docents, sis estudiants, dos egresados i un no docent.[39]
Algunes competències que té l'Assamblea són modificar els Estatuts, elegir al Rector i Vicerrector aixina com resoldre la seua renúncia o destitució. També es troba al seu càrrec la creació de Facultats i excepcionalment pot assumir el govern de l'Universitat en cas de conflicte greu.[39]
Consell Superior
[editar | editar còdic]Ho presidix el Rector i està conformat pels decans de les quinze facultats, un docent per cada una de les quinze facultats, un representant del Colege Nacional de Monserrat, un representant de l'Escola Superior de Comerç Manuel Belgrano dèu representants estudiantils, tres egresados i dos no docents, totalisant 47 consiliarios; tots en els seus respectius suplents. L'artícul 15 de l'Estatut establix les competències del Consell Superior.[39]
En lo acadèmic té competència per a aprovar o observar els plans d'estudi; crea instituts d'investigació, laboratoris, seminaris i centres d'estudis especials; organisa departaments d'ensenyança i propon a l'Assamblea Universitària la creació de noves Facultats; aprova o no les propostes que formulen les Facultats per al recapte de les seues càtedra, també designa i remou professors titulars i contractats; aprova o observa les reglamentacions que dicten les Facultats per al nomenament de professors titulars i adjunts; és seua també la competència per a otorgar el títul de doctor honoris causa.[39]
Des del punt de vista econòmic aprova, modifica i reajusta el presupost anual de l'Universitat; dicta el pla general de contabilitat; fixa aranzelés, drets o taxes a percebre's com a retribució dels servicis que preste l'Universitat; accepta herències, donacions i llegats i en general administra i dispon del patrimoni de l'Universitat.[39]
Des de lo disciplinari eixercix la jurisdicció superior universitària; dicta ordenanças comunes atinentes a l'orde i la disciplina, concordes en els fins de l'Universitat; interpreta els Estatuts quan sorgiren dubtes sobre la seua aplicació i també propon a l'Assamblea Universitària la seua modificació.[39]
Ademés deu velar per la salut física i moral dels estudiants proveint assistència mèdica, establint residències, menjadors i camps de deports. Organisa un règim d'assistència social per a professors, estudiants, graduats i empleats, ademés deu facilitar als estudiants carents de recursos els mijos per a realisar els seus estudis.[39]
Rector
[editar | editar còdic]
Per a ser elegit Rector o Vicerrector es requerix ser argentí natiu o naturalizado argentí, tindre per lo manco trenta anys d'edat i ser o haver segut Professor regular, Honorari, Emèrit o Consulte de l'Universitat o de qualsevol atra que siga estatal. Abdós duren tres anys en les seues funcions. En cap cas una persona podrà eixercir el càrrec de Rector o Vicerrector (indistintament) en més de tres oportunitats.[39]
Entre els seus obligacions es troba tindre la representació, gestió, administració i superintendencia de l'Universitat, sense perjuí de les atribucions conferides al Consell Superior; convoca a sessions ordinàries i extraordinàries al Consell Superior i a l'Assamblea Universitària i presidix les reunions d'abdós cossos; eixercix la jurisdicció policial i disciplinària, podent aplicar sancions de suspensió fins a de tres mesos; realisa l'obertura dels cursos, i expedix conjuntament en els Decans de les Facultats els diplomar professionals, científics i els de doctor honoris causa, també visa els certificats de promocions i exàmens que expedixquen les Facultats; deu vigilar la contabilitat aixina com propondre al Consell Superior els nomenaments dels funcionaris i empleats subjectes a acort i eixercir totes les atribucions de gestió i superintendencia que no pertanyguen al Consell Superior.[39]
Consells Directius i Decans
[editar | editar còdic]El govern de cada Facultat està a càrrec del seu Consell Directiu i Decà. Cada Consell Directiu està compost per nou docents, sis estudiants, dos egresados i un no docent. Algunes de les seues competències són dictar i modificar el seu reglament intern; elegir, suspendre i remoure al Decà i Vicedecà. En lo acadèmic té competència per a crear noves escoles i propondre l'organisació de departaments d'ensenyança; decidir tota qüestió contenciosa que es referixca al pla d'estudi, a la concessió de matrícula o d'exàmens i al compliment dels seus deures pels professors i alumnes i eixercir la jurisdicció policial i disciplinària dins dels seus locals; fixar les condicions d'admissió i de promoció dels alumnes. En lo econòmic presenta al Consell Superior el proyecte de presupost i solicita modificacions o reajustaments de les partides previstes.[39]
El Decà representa a la Facultat en les seues relacions en les autoritats universitàries i en les entitats científiques. Forma part del Consell Directiu i només vota en dit Cos en cas d'empat. Dura tres anys en les seues funcions. Algunes de les seues atribucions són Presidir el Consell i tindre la representació i gestió de la Facultat, sense perjuí de les atribucions conferides al Consell Directiu; expedix conjuntament en el Rector els diplomar professionals, científics i honoraris acordats per la seua Facultat; ordena l'expedició de matrícules, permissos, certificats d'exàmens i de promoció d'alumnes, de conformitat en les ordenances respectives; eixercix dins dels locals de la Facultat i en els casos d'urgència la jurisdicció policial; té atribució sobre les demés atribucions que determine el Consell Directiu, dins de les que a est competixen.[39]
Atres organismes
[editar | editar còdic]- Consell social consultiu
Creat a fins de 2002 pel Consell Superior, té com a funció principal articular l'Universitat en organisacions socials dels sectors científic, comercial, cultural i productiu. Este organisme s'encarrega de detectar necessitats específiques de la comunitat en els àmbits acadèmics, productius, d'investigació, extensió universitària, transferència tecnològica i científica. També realisa convenis a on els estudiants poden realisar pràctiques professionals en institucions públiques i privades.[40]
- Defensoría de la comunitat universitària
Creada pel Consell Superior en 1997, es tracta d'un organisme mediador (únic en el país) que agilita els mecanismes administratius que defenen els principis i drets universitaris. Supervisa l'aplicació de lleis, ordenances i resolucions i velar per l'eficàcia i pertinència en la prestació dels servicis administratius. Les denúncies són receptades i recomana una solució quan esta no ha pogut conseguir-se per les vies normals. Intervé d'ofici o a demanat, quan un acte siga perjudicial per a l'institució o atente contra els drets dels seus membres. Açò ho realisa solicitant es modifiquen actes administratius o instant a les autoritats a que eixerciten les seues potestats d'inspecció i sanció.
No pot intervindre en assunts relatius a la justícia, en causes de defensa de drets laborals, discutir resolucions disciplinàries o intervindre en evaluacions acadèmiques de professors, comissions dictaminadoras o consells.[41]
- Secretaries i prosecretarías
Varen ser creades pel Consell Superior en 2007. Els seus noms i competències són:[42]
- Secretaria i prosecretaría general: Assistix al Rector en assunts relatius al despaig general i servicis del Rectorat.
- Secretaria d'Assunts Acadèmics: És un orgue de consulta per a la presa de decisions acadèmiques. Realisa l'evaluació de la calitat acadèmica, monitoreo estadístic, estructuració de carreres de postgrau. Està compost per la Subsecretaria de Grau i Subsecretaria de Postgrau.
- Secretaria d'extensió universitària: És un orgue d'articulació en la societat. Genera accés a diverses manifestacions culturals. Valoriza els sabers científic-humanístic i popular-social. És l'encarregada de realisar exposicions i debats culturals en els que participen la comunitat en general. Es dividix en Subsecretaria de Vinculació en la Comunitat i la Subsecretaria de Cultura.
- Secretaria de ciència i tecnologia: Proporciona ferramentes i mecanismes per al financiamiento de l'investigació científica i tecnològica en l'Universitat. Fomenta l'investigació científica i carreres de postgrau. Es dividix en Subsecretaria de Promoció i Desenroll de l'Investigació Científica i Tecnològica i Subsecretaria d'Innovació, Transferència i Vinculació Tecnològica.
- Secretaria d'assunts estudiantils: Aborda la problemàtica estudiantil en les àrees de salut, menjador universitari, servici Social i beques, turisme i transport, orientació vocacional i deports.
- Secretaria de planificació i gestió institucional: recolza els processos de previsió, programació, coordinació, eixecució i control de les activitats docents, d'investigació, extensió i prestació de servicis. Té al seu càrrec les dependències: Direcció general de Contabilitat i Finances, Direcció general de Contractacions, Direcció general de Programació Presupostària, Direcció general de Personal i Direcció general de Tecnologies Informàtiques. A la seua volta està dividida en la Subsecretaria de planejament físic que elabora i implementa polítiques referides al desenroll, mejoramiento i conservació de la planta física. Les seues dependències són: Direcció de Programació i Desenroll, Direcció d'Estudis i Proyectes, Direcció de Control d'Obres per Contracte, Direcció de Manteniment i Direcció d'Administració.
- Prosecretaría de relacions internacionals: Promou i vincula relacions en institucions de l'exterior, no solament des de lo acadèmic sino que ademés assessora a estudiants, docents i graduats sobre oportunitats de formació en atres Universitats del món.
- Prosecretaría d'informàtica: Depén directament del Rectorat. Manté en funcionament el Centre d'Operacions de Rets (NOC) de la ret metropolitana de senyes, correu electrònic, accés a internet, sistema SIU-Guaraní i gestió de les Biblioteques.
- Prosecretaría de comunicació institucional: És el nexe de comunicació entre l'Universitat i la societat.
Àrees acadèmiques
[editar | editar còdic]L'Universitat conta en 15 facultats:[43]
- Facultat d'Arquitectura, Urbanisme i Disseny
- Facultat d'Arts
- Facultat de Ciències Agropecuarias
- Facultat de Ciències de la Comunicació
- Facultat de Ciències Econòmiques
- Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
- Facultat de Ciències Mèdiques
- Facultat de Ciències Químiques
- Facultat de Ciències Socials
- Facultat de Dret
- Facultat de Filosofia i Humanitats
- Facultat de Llengües
- Facultat de Matemàtica, Astronomia, Física i Computació
- Facultat d'Odontologia
- Facultat de Psicologia
Conta aixina mateix en dos escoles preuniversitarias:
Atres institucions depenents
[editar | editar còdic]Vàries institucions depenen orgànica i presupuestariamente de la UNC. Algunes d'elles són: Observatori Astronòmic, Multimedio SRT, Centre d'Estudis Alvançats, Clínica Odontológica, Departament Universitari d'Informàtica, Hospital Nacional de Clíniques, Institut Superior d'Aliments, Institut Superior de Recursos Hídrics, Laboratori de Hemoderivados,[44] Hospital Universitari de Maternitat i Neonatología.[45]
Admissió
[editar | editar còdic]L'admissió en totes les carreres de la UNC és gratuïta i irrestricta. El procés comença en un cicle nivelatorio, en el qual l'alumne adquirix els coneiximents bàsics per a iniciar els seus estudis de grau. Conclós el cicle de nivellació es rendixen els exàmens dels continguts corresponents al cicle de nivellació. Els aspirants que hagen aprovat este examen (cada facultat establix els seus propis criteris d'aprovació) estaran en condicions de matricular-se en la carrera de grau elegida. Si l'aspirant obté una calificació inferior a l'exigida, podrà rendir novament dit examen en qualsevol de les tandes ordinàries (generalment juliol i decembre).
La UNC oferix una série de beques que poden solicitar-se a partir de l'últim any dels estudis secundaris (per a ingresantes). Durant el cursat de carrera de grau, l'alumne regular pot solicitar ajuda econòmica (fondo únic); subsidi a estudiants en fills i per a guarderia; beca per a terminació de carrera; beca per al menjador universitari; beques d'Assistència (excepcional) i de Promoció.[46]
Campus
[editar | editar còdic]Ciutat Universitària de Còrdova
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Campus Nort
[editar | editar còdic]L'edifici central del Campus Nort es va inaugurar en 2022, ubicat en Estació Juárez Celman. Es tracta d'una iniciativa conjunta entre la UNC, el govern de la província de Còrdova, el govern municipal de Juárez Celman i l'Universitat Tecnològica Nacional (UTN).[47]
Àrees experimentals i d'investigació
[editar | editar còdic]Fòra de la ciutat es troben també: el camp experimental de la Facultat de Ciències Agropecuarias; l'Estació Astrofísica de Bosc Alegre; la Reserva natural Vaquerías de 380 hectàreas, propenca a la localitat cordovesa d'Entanque Bell.
Àrea de deports
En Ciutat Universitària l'àrea de deports té destinades 12 hectàrees a on es practiquen 25 activitats deportives. La seua infraestructura està conformada per dèu canches de fútbol, dos de rugby, una d'hockey, una pista reglamentària de 400 metros d'atletisme, un sector de arquería i polideportiu en tres canches de voleibol, dos de básquet, una de hándbol, i dos sales per a gimnàsia i usos múltiples. El seu cost anual és accessible.[48]
En l'àrea de deports es pot practicar escacs, arquería, atletisme, básquet, boxeig, bucege, canotaje, esgrima, fútbol 11, fútbol de saló, gimnàsia (femenina, aero, local i step), hándbol, hockey, karate, montanyisme, musculación, natació, navegació a vela en el Llac Sant Roque, rugby, taekwondo, tenis, tir deportiu.[49]
Investigació
[editar | editar còdic]
Instituts d'investigació
La UNC conta en 103 centres d'investigació en diferents àrees de la ciència distribuïts entre les facultats, la majoria d'ells són codirigidos en el Conicet. La majoria dels seus investigadors també són docents en les carreres de grau de l'universitat, donant aixina, a les carreres de grau alt nivell en la vanguarda de les noves tecnologies i descobriments científics. [50]
Beques
[editar | editar còdic]Es poden gestionar beques per a realisar estudis de Postgrau, doctorat i investigació. Hi ha de dos nivells: el primer destinat a els qui inicien el postgrau i el segon nivell, per a aquells que necessiten fondos per a concloure els seus estudis. Es renoven anualment i s'otorguen durant dos anys per a estudis de mestrage i de cinc anys per a doctorat.[51]
Les beques posdoctorales estan orientades a la consolidació de l'investigador després d'obtingut el doctorat. Per a obtindre-la es requerix fer dedicació exclusiva (45 hores semanals) a l'Universitat.[52]
Els docents de l'Universitat poden, ademés, solicitar beques especials com la d'Innovació tecnològica o social en la qual participen ademés empreses del sector local en proyecció innovadora. Una atra beca que poden solicitar, és de Postgrau per àrea de vacancia, en la qual es financen estudis especialisats en atres Universitats nacionals o estrangeres.[53][54]
Subsidis
[editar | editar còdic]Les llínees de financiamiento a l'investigació disponibles són:
- Proyectes i Programes d'Investigació SeCyT: Els Subsidis i Avals a Proyectes i Programes d'Investigació, Desenroll Tecnològic i Artístic de la SECyT-UNC, promouen la formació i el sosteniment de grups d'investigació i producció.
- Subsidis per a Innovació i Transferència de Tecnologia: promouen la transferència de coneiximents cap al sector productor de bens i servicis. Els proyectes tenen una duració de dos anys.
- Modernisació Tecnològica: destinats a la compra, reparació o actualisació d'equipament (Científic, Tecnològic o Artístic).
- Programa Institucional i Multidisciplinar en temes prioritaris: promou treballs d'investigació, desenroll o producció artística en un enfocament multidisciplinario en temes definits per la UNC com a prioritaris.
- Jóvens en ciència: proyectes d'investigació liderats i conformats per integrants de fins a 35 anys, en tutoria.
- Programa d'Adquisició de Grans Equips: finança l'adquisició o actualisació d'equips de gran porte para i realisar activitats d'I+D+i i l'integració en el sector productiu.
- Fondo para Aporte de Contrapartida als Sistemes Nacionals: contribuïx total o parcialment als montos de contrapartida requerits en les solicituts de fondos nacionals.[55]
Publicacions
[editar | editar còdic]L'Universitat Nacional de Còrdova conta en una editorial pròpia creada per resolució del Consell Superior en 2007. Les seues publicacions estan organisades en nou coleccions que cobrixen distintes àrees del coneiximent: Societat, Divulgació, Formes, Ciències, Ensajos, Institucional, Reforma. Estat i Política.[56] L'evaluació dels treballs postulats per a la seua publicació és efectuada per docents i científics de la UNC i d'atres universitats. Esta institució va ser concebuda per a la promoció i difusió de les obres científiques, artístiques i lliteràries fetes per professors i investigadors de l'Universitat. Les publicacions es poden trobar en tot el país.[57][58]
Vàries facultats tenen ademés, en el seu àmbit intern, publicacions que són base per al desenroll programàtic de les matèries.[59]
Repositoris Digitals
[editar | editar còdic]| Repositori Digital | Filiació Institucional | Direcció web | Cantitat de títuls (2026) |
|---|---|---|---|
| Repositori Digital de la UNC (RDU) | Universitat Nacional de Còrdova | https://rdu.unc.edu.ar/ | 34434[60] |
| Suquía | Repositori del Programa d'Arqueologia Digital de el IDACOR-Conicet del Museu d'Antropologia, Faculteu Filosofia i Humanitats | https://suquia.ffyh.unc.edu.ar/ | 18809[61] |
| Ansenuza | Facultat de Filosofia i Humanitats | https://ansenuza.unc.edu.ar/ | 830[62] |
Supercomputador Cristina
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Cultura i patrimoni
[editar | editar còdic]Museus
[editar | editar còdic]L'universitat conta en els següents museus:[63]
La proposta de la “Nit dels Museus” naix en l'any 2011en la ciutat de Còrdova, en l'objectiu de contribuir a la difusió i divulgació del patrimoni dels museus de Còrdova en el públic en general.[64]
Biblioteques
[editar | editar còdic]L'universitat conta en una ret de biblioteques:[65]
Departament Cultural de la Facultat de llengües
Per a els qui volen estudiar una llengua estrangera a nivell no professional, com un instrument de comunicació, la Facultat de Llengües conta en este departament, creat en 1943. Per aquella época la seua finalitat era que els alumnes de la llavors Escola Superior de Llengües pogueren realisar la pràctica de l'ensenyança per als seus estudis universitaris.[66]
A partir de 1996, es varen estendre els seus objectius per a brindar un ampli servici a la comunitat, la qual ha respost en gran interés. Actualment el "cultu" com és cridat coloquialmente brinda classes de diversos idiomes, anuals, intensives, cuatrimestral i en diversos nivells enfocant-se en activitats culturals i comunicatives de la llengua depresa.
El departament té a disposició al rededor de 19 idiomes en diferents nivells i modalitats tant presencial com a virtual a distància. Si be la majoria dels cursos són arancelados, els preus són econòmics i existixen distints convenis i descontes.
Cineclub i teatre
[editar | editar còdic]El Cineclub proyecta películes per iniciativa pròpia i també en conjunt en càtedra, programes, secretaries, centres d'estudiants i organisacions no universitàries. Les proyeccions són obres de valor artístic que aborden temàtiques d'interés acadèmic, científic o comunitari.[67]
Ademés la UNC conta en dos elencs teatrals: Teatre i Teatre de títaros. Els mateixos es renoven bianualmente i la seua convocatòria és oberta al públic en general. Abdós es presenten en sales universitàries, festivals nacionals i internacionals.[68]
Centres culturals
[editar | editar còdic]L'universitat dispon d'espais culturals com el Pabelló Argentina, el més important de la UNC, a on es troben varis espais destinats a activitats culturals. El Hall Central té 875 m² destinats a la realisació de mostres, conferències i cursos. La Galeria d'Art, que es renova mensualment, expon pinturas, dibuixs, fotografias i gravats. Finalment es troben el Café Cultural i el Pati de les Palmeres, destinats a la trobada de professors i alumnes i a la realisació d'activitats extracurriculares. En este pabelló també es troben La Sala de les Américas (la més important) i el Saló d'Actes.[69] La UNC també realisa, en l'àmbit de la Ciutat Universitària, festivals gratuïts de distinta índole.[70]
Orquesta Simfònica
[editar | editar còdic]Té una Orquesta Simfònica professional composta per al voltant de 60 músics encara no reconeguts com a treballadors. Interpreten autors clàssics i moderns i desenrollen una llabor d'extensió brindant un servici cultural en conjunt en la Facultat d'Arts. Posseïx els següents instruments: Primer i segon violí, viola, violonchelo, contrabajo, flauta, oboe, clarinet, fagot, contrafagot, trompeta, corno, trombón, tuba, piano, timbal i percussió. Es troben baix la direcció de Hadrián Àvila Arzuza.[71]
Programes d'extensió
[editar | editar còdic]Alguns programes portats a terme per la Secretaria d'Extensió Universitària (SEU) són: Observatori de Drets Humans; Adults Majors; Chiquea i Joventut; Compromís Social Estudiantil; Formació en Oficis; Respal a la Gestió Local; Punts d'Extensió; Universitats Populars; Deport, Salut i Societat; Educació en Ciència i Tecnologia; Salut Integral; Promovent Educació, Salut i Drets.[72]
Hospitals i Laboratoris
[editar | editar còdic]Hospital Nacional de Clíniques
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Hospital Universitari de Maternitat i Neonatología
[editar | editar còdic]L'Hospital Universitari de Maternitat i Neonatología, conegut popularment com a Maternitat Nacional, és un centre de salut especialisat en atenció obstétrica, ginecológica i neonatal, dependent de la Facultat de Ciències Mèdiques. Està ubicat en el barri Alberdi de la ciutat de Còrdova, en un predio delimitat pels carrers Rodríguez Penya i Santa Rosa, en una superfície total de 15000 m² distribuïda en quatre nivells.[73]
La construcció del llavors denominat Institut de Maternitat es va iniciar en 1923 baixe la direcció de l'ingenier F. Weiss, Cap de Zona de la Direcció d'Arquitectura de la Nació. L'edifici va ser inaugurat oficialment el 27 de febrer de 1932.[73]
En 1942, un decret del Poder Eixecutiu Nacional va establir la creació de l'Escola de Puericultura, que posteriorment es va transformar en l'Institut de Puericultura, funcionant com a dependència anexa a la Càtedra de Clínica Obstétrica.[73]
En decembre de 1970, per mig d'una resolució rectoral, es va dispondre la fusió de l'Institut de Maternitat i l'Institut de Puericultura, donant orige a l'actual Hospital Universitari de Maternitat i Neonatología. Esta institució va quedar integrada per la Càtedra de Clínica Obstétrica, el Servici de Neonatología i diversos servicis de respal per a diagnòstic i tractament. A partir de 1971, es va incorporar la II Càtedra de Clínica Ginecológica, lo que va implicar la creació d'un nou servici dins de l'hospital.[73]
Actualment, l'hospital conta en una capacitat de 60 llits, distribuïdes entre les àrees de tocoginecología i neonatología. Atén anualment al voltant de 25 000 consultes externes, incloent 11 000 d'urgència les 24 hores, i aproximadament 4 000 internaciones. Ademés, s'assistixen prop de 1500 parts per any.[74]
Els servicis de ginecologia i obstetrícia són respalats per sectors complementaris de diagnòstic i tractament, tals com a clínica meja, diagnòstic per imàgens (radiologia i ecografia), embaràs d'alt risc, endocrinologia, genètica humana i laboratori d'anàlisis clínics.[74]
Laboratori de Hemoderivados
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Alumnes Célebres
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Gestions Rectorales
[editar | editar còdic]| Rector/a !Vicerector/a !Periodo
|
Observacions | ||
|---|---|---|---|
| Mario Piantoni | 1983-1986 | Rector Normalizador | |
| Luis Rébora | 1986-1989 | ||
| Francisco Delich | 1989-1995 | ||
| Eduardo Staricco | 1995-1998 | ||
| Hugo Juri | 1998-2000 | ||
| Tomás Pardina | 2000-2001 | ||
| Horacio González - | Daniel Vaig donar Giusto | 2001-2007 | |
| Carolina Scotto | Gerardo Fidelio | 2007-2010 | |
| Carolina Scotto | Hebe Goldenhersch | 2010-2013 | |
| Francisco Tamarit | Silvia Barei | 2013-2016 | |
| Hugo Juri | Pedro Yanzi Ferreria | 2016-2022 | |
| Jhon Boretto | Mariela Marchisio | 2022-2025 |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Esta Llibreria Gran (o Major) va ser cridada aixina per a diferenciar-la de les menudes que ya existien. Quan es produïx l'expulsió dels Jesuïtes en 1767, la colecció va passar a mans de la Junta de Temporalitat i després al Convent de Predicadores. En 1812 la Junta de maig va ordenar que una part, principalment llibres científics, s'enviara a Buenos Aires per a la fundació de l'actual Biblioteca Nacional. En 2000 dits volums varen ser tornats a la Biblioteca Major. Entre les obres que es conserven estan les de Sant Ignacio de Loyola, Sant Tomás, Sant Agustín, Aristóteles, Descartes, els cinc toms de matemàtica de Wolf i la Opúscula Patològica d'Albrecht von Haller.
- ↑ Este valor s'obté fent que és distint de trobar la cantitat d'habitants per egresado que s'obté fent .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La UNC en sifres — Universitat Nacional de Còrdova» (en és-és). www.unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 2015-07-17. Consultat el 2026-02-04.
- ↑ Constitució de la Nació Argentina. Artícul 75, Incís 19
- ↑ Per l'Artícul 75, Incís 19 de la Constitució, l'Universitat goja dels principis de la gratuïtat i l'equitat de l'educació pública estatal, i l'autonomia i autarquia de les universitats nacionals d'Argentina.[2] La seua admissió, de la mateixa manera que la de totes les universitats estatals argentines, és gratuïta i irrestricta, en l'únic requisit d'aprovar un curs de nivellació.
- ↑ «InfoLEG - Ministeri d'Economia i Finances Públiques - Argentina». www.infoleg.gob.ar. Archivat des d'el original, el 2025-01-23. Consultat el 2025-08-16.
- ↑ 5,0 5,1 «Universitat Nacional de Còrdova: Poma de les Llums.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2010. Consultat el 20 de decembre de 2010.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Colecció Jesuítica.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2011. Consultat el 20 de decembre de 2010.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Universitat Nacional de Còrdova: Orígens de l'Universitat Nacional de Còrdova.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2011. Consultat el 20 de decembre de 2010.
- ↑ 8,0 8,1 «Orígens» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 2022-12-03.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Nacionalisació i Llei Avellaneda» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 11 de març de 2020.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: La Reforma Universitària de 1918.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2011. Consultat el 20 de decembre de 2010.
- ↑ Ferrero, Roberto (2005) Història crítica del moviment estudiantil de Còrdova (1943-1955), Còrdova, Alción. P 171 ISBN: 950-9402-343-1
- ↑ 12,0 12,1 «Universitat Nacional de Còrdova: L'Universitat contemporànea.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2011. Consultat el 20 de decembre de 2010.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Goldenhersch, Hebe i atres (2010). Universitat Nacional de Còrdova (ed.). Dos sigles de graduacions en la UNC. Registres històrics i experiències del present, Còrdova (Argentina).
- ↑ «a-celebrar-els-400-anos-de-la-unc Universitat Nacional de Còrdova: 400 dies d'activitats, trobades i reflexions per a celebrar els 400 anys de la UNC.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el a-celebrar-els-400-anos-de-la-unc original, el 12 de maig de 2012. Consultat el 12 de març de 2012.
- ↑ «a-les seues-400-anos-la-unc-revalorisa-la-sala-de-les-americas Universitat Nacional de Còrdova: Preparant-se para els seus 400 anys, la UNC revalorisa la Sala de les Américas» (web). unc.edu.ar. Consultat el 12 de març de 2012.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «fer-seus-els-400-anos-de-la-unc Universitat Nacional de Còrdova: 60 mil persones varen fer seus els 400 anys de la UNC» (web). 400.unc.edu.ar. Archivat des d'el fer-seus-els-400-anos-de-la-unc original, el 19 de maig de 2012. Consultat el 14 de maig de 2012.
- ↑ «Qué és Cuatrociencia?» (web). unc.edu.ar. Consultat el 18 de juny de 2013.
- ↑ «Va concloure Cuatrociencia, una fita universitària en la democratisació del coneiximent» (web). unc.edu.ar. Consultat el 18 de juny de 2013.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 «Programació dels festejos pel cuatricentenario de la UNC» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2013. Consultat el 18 de juny de 2013.
- ↑ 20,0 20,1 «inaugurar-els-edificis-i-el-monument-que-conformen-el-portal-del-centenari/ Es varen inaugurar els edificis i el monument que conformen el “Portal del Centenari” – Centenari de la Reforma Universitària» (en és-es). Consultat el 2022-12-02.
- ↑ «L'ajust en les universitats públiques» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «a-recolzar-a-la-societat/ El rector de la UNC va demanar «tornar a les aules per a recolzar a la societat»» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «prendre-pabellon-argentina/ El conflicte universitari es va tensar en Còrdova: varen prendre el Pabelló Argentina» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «Varen alçar la pren del Pabelló Argentina» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «Confirmen l'elevació a juí per la pren, en 2018, del Pabelló Argentina en la UNC» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «ser/ La pren del Pabelló Argentina: el juí que no va ser» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ ««Lluitar no és delicte»: varen sobreseer a 17 estudiants per la pren del Pabelló Argentina de la UNC» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «Dos semanes de Milei: devaluación, disparada de preus i sanejament del Banc Central» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «Estes són els contes que jaquean a l'Universitat Nacional de Còrdova» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «En el context actual, ¿qué passa en la FCEFyN?» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «Històrica movilisació en Còrdova: una multitut va marchar per l'educació pública i en contra de l'ajust presupostari de Milei» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «de-una-pauperrima-oferta-salarial-del-govern-les-universitats-seguixen-de-parell Despuix d'una exigua oferta salarial del 3% i 2% , les universitats seguixen de desocupació» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «Marcha universitària: els números de l'ajust real de Milei i la retallada en 2025» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «Marcha federal universitària: 5 claus del conflicte pel presupost educatiu» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «Es va realisar la Marcha Federal Universitària en Còrdova» (en és-es). Consultat el 2024-10-02.
- ↑ «convocar-a-una-nova-desocupació-nacional-per a-el-17-de-octubre/ En una nova desocupació nacional i més facultats preses en Còrdova, continua el conflicte universitari» (en és-es). Consultat el 2024-10-11.
- ↑ «prendre-el-edifici-contra-el-vet-al-financiamiento/ Estudiants de la Facultat de Dret varen prendre l'edifici contra el vet al financiamiento» (en és-es). Consultat el 2024-10-11.
- ↑ «Pare Universitari i Facultat presa per l'Assamblea Estudiantil de Socials» (en és-es). Consultat el 2024-10-11.
- ↑ 39,00 39,01 39,02 39,03 39,04 39,05 39,06 39,07 39,08 39,09 39,10 39,11 «Estatuts de l'Universitat Nacional de Còrdova.» (pdf). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 17 de decembre de 2010.
- ↑ «Institucional de la UNC: Consell Social Consultiu.» (web). Universitat Nacional de Còrdova. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2009. Consultat el 20 d'octubre de 2010.
- ↑ «Institucional de la UNC: Defensoría de la Comunitat Universitària.» (web). Universitat Nacional de Còrdova. Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2010. Consultat el 20 d'octubre de 2010.
- ↑ «Institucional de la UNC: Secretaries i Prosecretarías.» (web). Universitat Nacional de Còrdova]. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2009. Consultat el 20 d'octubre de 2010.
- ↑ «Facultats de la UNC» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 2022-12-03.
- ↑ «Laboratori de Hemoderivados - UNC» (en és). unc-hemoderivados.com.ar. Consultat el 2022-12-04.
- ↑ «Hospital Universitari de Maternitat i Neonatología – Facultat de Ciències Mèdiques» (en és). Consultat el 2022-12-04.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Beques i ajudes.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2010. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ «a-c%C3%B3rdoba La UNC va inaugurar el Campus Nort, un nou pol d'innovació educativa per a Còrdova» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 2022-12-04.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Deports.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2011. Consultat el 11 de giner de 2011.
- ↑ «Pàgina de l'àrea de deports.» (web). deports.unc.edu.ar. Consultat el 11 de giner de 2011.
- ↑ «Centres i Instituts d'Investigació de la UNC» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 2024-12-17.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Beques de mestrage i doctorat.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2010. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Beques posdoctorales.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2010. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Beques d'innovació tecnològica o social.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2010. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Beques de postgrau per a àrees de vacancia.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2010. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ «Subsidis SECyT» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 2022-12-04.
- ↑ «EDITORIAL – Editorial de la UNC» (en és). Consultat el 2022-11-30.
- ↑ «CATÁLOGO – Editorial de la UNC» (en és). Consultat el 2022-11-30.
- ↑ «DISTRIBUCIÓN – Editorial de la UNC» (en és). Consultat el 2022-11-30.
- ↑ «Publicacions de la Facultat de Ciències Econòmiques.» (web). eco.unc.edu.ar. Consultat el 20 de decembre de 2010.
- ↑ «Buscar». rdu.unc.edu.ar. Consultat el 2022-12-04.
- ↑ «Buscar». suquia.ffyh.unc.edu.ar. Consultat el 2022-12-04.
- ↑ «Buscar». ansenuza.ffyh.unc.edu.ar. Consultat el 2022-12-04.
- ↑ «Programa de Museus - Promu» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 2022-11-30.
- ↑ «Nit dels Museus 2022. Còrdova – Museus i espais culturals òbrin les seues portes per a mostrar la seua acervo patrimonial» (en és). Consultat el 2022-11-30.
- ↑ «Biblioteques de l'Universitat Nacional de Còrdova» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 2022-12-04.
- ↑ «Faculteu de Llengües - Cursos d'idiomes». www.lenguas.unc.edu.ar. Consultat el 2024-12-18.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Cineclub.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2010. Consultat el 11 de giner de 2011.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Elencs.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2010. Consultat el 11 de giner de 2011.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Pabelló Argentina.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2010. Consultat el 11 de giner de 2011.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Festivals gratuïts.» (web). unc.edu.ar. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2010. Consultat el 11 de giner de 2011.
- ↑ «Universitat Nacional de Còrdova: Orquesta Simfònica.» (web). unc.edu.ar. Consultat el 2 d'agost de 2022.
- ↑ «Secretaria d'Extensió Universitària» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 2022-12-04.
- ↑ 73,0 73,1 73,2 73,3 Hospital Universitari de Maternitat i Neonatología. Resenya Històrica
- ↑ 74,0 74,1 5 de març: «Aniversari de l'Hospital Universitari de Maternitat i Neonatología»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- García, D., Inchauspe, L., Reyna Berrotarán, D., Almada, J., & Tejeda, M. V. (2023-02). Una breu història de la UNC (1918-2018). Universitat Nacional de Còrdova, Facultat de Filosofia i Humanitats, Escola d'Història.
- [enllaç trencat]
- (2002) L'Universitat de Còrdova. Socialisació i reproducció de la elite en el periodo colonial i principis de l'independent, Còrdova (Argentina): Ferreyra.
- (2009) «Els començos de la casa d'alts estudis», Introducció als estudis universitaris i a l'economia, Còrdova, Argentina: Imprenta de l'Associació Cooperadora de la Facultat de Ciències Econòmiques, pp. 5 a 15.
- (2008) el+independent&hl=és&ei=I_ItTd7ZK4GC8gb0-9X0CQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vore=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=La%20Universitat%20de%20C%C3%B3rdoba.%20Socializaci%C3%B3n%20i%20reproducci%C3%B3n%20de%20la%20elite%20en%20el%20per%C3%ADodo%20colonial%20i%20principis%20de el%20independent&f=false Universitat de Còrdova (Argentina), dels orígens a la nacionalisació. Fonts documentals i llínees historiográficas, Còrdova, Argentina: Universitat Nacional de Còrdova.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Universitat Nacional de Còrdova en Wikimedia Commons.
- 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Universitat Nacional de Còrdova.
- Repositori digital de la UNC.
- Laboratori de Hemoderivados UNC.
- Centre d'Estudis Alvançats.
- Observatori Astronòmic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Universidad Nacional de Córdoba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.