Colege Nacional de Monserrat

Archiu:Colegio Nacional de Monserrat I.JPG

Colege Nacional de Monserrat

El Colege Nacional de Monserrat és un establiment educatiu ubicat en la ciutat de Còrdova, Argentina. Va ser fundat en 1687 per Ignacio Duarte i Quirós en el nom de "Real Colege Convictorio de La nostra Senyora de Monserrat" i actualment és un colege secundari preuniversitario pertanyent a l'Universitat Nacional de Còrdova. El seu edifici, com partix integrant de la Poma Jesuítica de Còrdova, va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'Unesco en 2000.

El colege és el més antic del país en funcionament ininterromput des de la seua fundació, sempre vinculat a la UNC, que també resulta ser l'Universitat més antiga de l'Argentina. Ademés, és una de les institucions més influents en l'història cultural de Còrdova. En ell va funcionar la primera imprenta instalada en l'actual territori argentí.

Actualment mixt, durant molts anys es va considerar un colege de varons. En 2007 la promoció 1957 va complir les bodes d'or en la presència d'una dòna egresada. Si ben mai va haver una prohibició llegal per a l'ingrés de dònes, la condició de mixt va ser resistida per gran part de les autoritats aixina com diversos sectors conservadors de la societat cordovesa i argentina. A fins de la década dels anys 90, després de reclams i cobertura mediàtica, va començar a normalisar-se l'ingrés de dònes.

Història

Archiu:Edificiocolonialcordoba.jpg

Pòrtic d'entrada

El Real Colege Convictorio de La nostra Senyora de Monserrat va ser fundat en la ciutat de Còrdova l'1 d'agost de 1687. Va dotar la fundació el presbítero Ignacio Duarte i Quirós, sacerdot d'orige cordovés, qui va oferir i donó tots els seus bens a eixe efecte als religiosos jesuïtes (per un total de bens taxats en $ 38 354, entre els que es trobava l'Estància de Caroya). Estos religiosos varen obtindre del rei Carlos II d'Espanya, la Cèdula que autorisava la fundació, el compliment de la qual va ser encomanat al governador de Còrdova, capità de Cavalls Corazas Tomás Félix de Argandoña. La fundació va ser aprovada definitivament pel rei Felipe V, en Cèdula de 2 de decembre de 1716, encara que el Colege ya havia començat a funcionar el 10 d'abril de 1695, despuix de varis anys d'intents i tratativas, ocupant l'antiga casa dels Duarte. Esta constava d'un pati i sèt habitacions, i va ser engrandida a partir de noves donacions, alvançant sobre la poma tancada per les actuals calles Bisbe Trejo, Duarte Quirós, Casers i Av. Vélez Sársfield.

Des del seu orige i per casi dos sigles el Colege va ser, com el seu nom ho indicava, un "Convictorio", del llatí, cum vivere, viure en comú. Es referix a un internat a on vivien i estudiaven els colegials que escoltaven les lliçons que s'impartien en l'Universitat.

L'història del Colege pot dividir-se en sis periodos: 1) Jesuïta; 2) Franciscano; 3) Del clero secular; 4) Provincial; 5) Nacional; 6) Universitari.

Periodo jesuïta

Durant el primer periodo (1687-1767), que el colege va estar regit pels sacerdots jesuïtes, este institut va alcançar gran prestigi. En expulsar-se a la Companyia de Jesús, l'universitat i el colege varen ser entregats als religiosos franciscanos.

Fundació del colege, perfil dels estudiants

Des de la seua fundació en 1687 a mans d'Ignacio Duarte i Quirós i fins a 1767, el Real Colege Convictorio de La nostra Senyora de Monserrat va estar administrat per l'Orde de la Companyia de Jesús. Durant este periodo, l'educació en Hispanoamèrica es trobava principalment a càrrec de les órdens religioses. Els jesuïtes, després d'establir el Colege Màxim en Còrdova del Tucumán, varen prendre el mando del Convictorio i varen proveir a l'instrucció del seu alumnat. Assistien a l'institució els fills varons de les èlits suramericanes, provinents la majoria d'ells de la regió que hui ocupa Argentina, i entre els quals predominaven els oriunts de Còrdova. En menor cantitat concorrien des dels actuals països de Bolívia, Chile, Perú, Uruguay i Paraguay, aixina com d'Europa (Espanya, França, Anglaterra i Suècia). Solament aquells que gojaren d'una posició econòmica privilegiada, podien enviar als seus fills a estudiar llunt de les seues llars, pels enormes costs del viage i l'estància durant els anys d'estudi. Per a ingressar a el "Convictorio" s'exigia “neteja de sanc” i mijos materials que sustentaren la estadía del colegial. No obstant, varen existir en el lapsus d'estos huitanta anys, beques que varen permetre a un 16 % d'alumnes de baixos recursos realisar els seus estudis en el Monserrat. La majoria d'estes corresponia a la “dotació del Fundador”, una atra porció eren les beques del Paraguay i en adició les conferides per particulars.

Constitucions fundacionals

El modo en que devien procedir els estudiants del Convictorio era determinat per les Constitucions fundacionals del Colege, que varen ser redactades pel pare fundador Ignacio Duarte i Quirós al moment de la creació del Monserrat. En estes, es trobaven minuciosament organisades les lleis primordials que especificaven els drets i llibertats d'els qui componien la comunitat. Es trobava explícita la rutina que devien seguir els convictores que constava de: alçar-se al alba, orar, desdejunar, estudiar, acodir a les lliçons matutinas i vespertines en el Colege Màxim, revisar-les, sentir missa; almorzar, aprofitar un breu temps de recreació; un descans abans de continuar l'estudi, la vora, l'oració del rosari, el sopar, les llectures espirituals, l'examen de consciència, el silenci i el descans final.

Les constitucions reconeixien com a màxima autoritat al pare rector de la Companyia de Jesús, seguit pel pare rector del Colege Convictorio, la funció del qual era vore pel bon nom de l'escola aixina com per la formació erudita i moral dels estudiants, ya que l'ensenyança en virtut i lletres primava sobre qualsevol atra activitat. Per esta raó, els monserratenses que no pertanygueren al Orde Sacre, eren eximits de realisar tasques de servici a l'iglésia que els privaren de valiós temps d'estudi. En les cerimònies religioses ocupaven assents d'honor prèviament assignats, ya que gojaven d'una consideració especial. La seua formació estava dirigida a destacar sobre les demés institucions, a alcançar una excelència acadèmica que va perdurar i té valor simbòlic en l'actualitat.

Les normes d'apariència personal i de comportament eren estrictament definides per les constitucions. La conducta i uniforme intachables devien vore's tant en l'interior dels claustres com fòra d'estos. Els convictores devien vore's nets, actuar en recato i vestir el seu uniforme complet: mant negre, beca colorada en escut del sant nom de Jesús i corona real, bonete, mànegues negres i coll de clerc, sabates blanques, miges de seda, jubones i calzones. Dins del colege devien dur: togues pardas, miges de llana o seda del mateix color, negres, morades o blaus.

Els residents devien mantindre la pulcritud de les habitacions, en les que estava prohibida la tinença d'armes, jugar a les cartes i realisar apostes. Els estudiants tenien drets tals com l'accés a una alimentació generosa, a l'assistència d'un mege en cas de malaltia i servicis d'lavandería.

També existien rutines religioses i castics: la confessió es realisava cada quinze dies; ademés, devien assistir a una missa diària i rebre la comunió. Es resava el rosari diàriament i li'ls incitava a assistir a pláticas espirituals. Estaven prohibits els jurament, el mal eixemple, les bregues i les mentires; de lo contrari, els castics eren assots, detenció i tancada en aïllament en una cela destinada a tal efecte. L'excomunió i expulsió constituïen recursos extraordinaris; el registre es troba en el llibre del colege (el despulle del mant, la beca i la roba parda era obligatori en abandonar el Convictorio i revestia tenyides ceremoniales). La renúncia voluntària o compulsiva de l'hàbit reunia caràcter simbòlic de degradació. El robo d'objectes pertanyents al Colege Convictorio tenia com a pena l'expulsió. En els interrogatoris s'imponia el deure delació, la selecció dels informantes i el secret de les operacions. Estava prohibit revelar senyes relatives a penitència i castics que eren aplicats als estudiants durant l'internat.

Graus concedits

El Monserrat otorgava graus de Bachiller i Llicenciat, que habilitaven als estudiants a continuar la seua carrera com a Mestres en Arts en un cursat de quatre anys, o doctors en Teologia per un cursat de nou anys.

Alguns colegials varen ser expulsats per "inobediencia” i "la no subjecció al castic mereixcut per les seues faltes", varen fugir (es varen fugar per no acceptar els severs plans d'estudi ni al règim disciplinari), varen ser duts a atres destins (malalties familiars), o no varen completar el pagament d'aranzel, s'emmalaltien greument i no milloraven (els de Còrdova podien reintegrar-se més fàcil si terminaven curant-se), mentres uns atres varen fallir durant el seu estadía en el colege i en Caroya.

Les funcions o càrrecs que varen ocupar els graduats d'este periodo varen ser part de la religió, govern civil, advocats, escritors, poetes, en l'ensenyança eixemplar i l'adoctrinament.

Estància de Caroya

La Companyia de Jesús va adquirir la facenda de Caroya en 1616. Es tractava d'un establiment rural ubicat en el nort de l'actual província de Còrdova, a on treballava mà d'obra esclava en tasques agrícola-ganaderes.

Archiu:Estancia Caroya 3. caps block 6

Estància de Caroya

En 1661, la Companyia va vendre estes terres a Ignacio Duarte i Quirós, qui a la seua volta la donó al Real Colege Convictorio de La nostra Senyora de Monserrat fundat per ell en 1687. En el temps, Caroya fie una residència per als estudiants monserratenses durant la recessió estival.

El planter d'esclaus que la Companyia de Jesús havia adquirit per a l'Estància es dedicava també a tasques de albañilería i artesania en general.

En 1767 quan l'orde va ser expulsada de tots els territoris del Imperi espanyol, el Colege Convictorio, junt als seus bens mobles (com el planter d'esclaus) i immobles, varen passar a estar baix la tutela administrativa de l'orde franciscana.

Els esclaus del Monserrat

El planter d'esclaus del Convictorio i de l'Estància de Caroya va començar a organisar-se des de la fundació del Monserrat en 1687. Durant eixe primer any, el planter tenia 168 esclaus; part d'este planter estava conformat per varis esclaus que varen ser obsequie a Duarte i Quirós per part dels seus pares, entre ells: Dumenge, el seu entenado Juan mulato, Catalina la seua dòna; Esperanza en dos filles anomenades Dominga i Pascuala; Ana en tres crío anomenades Inés, Francisca, Ignacia; María, Isabel, Jerónimo, Olalla. Per a eixa data, Ignacio Duarte ya havia duplicat el número d'esclaus per mig de compres i la descendència dels mateixos.

Baixe l'administració jesuítica, es va registrar un paulatí aument del planter d'esclaus del Convictorio realisat a través de contínues compres a particulars.

Despuix de l'expulsió de la Companyia de Jesús en 1769 l'estància contava en un planter de 161 esclaus; nou anys despuix va aumentar a 181, açò es deu al traspàs de l'administració als franciscanos i a la seua desvinculació en les demés estàncies de Còrdova.

Estos hòmens i dònes esclaus varen ser la força i el sustente del Real Colege Convictorio de La nostra Senyora de Monserrat durant més de un sigle, rebent possiblement un tracte ‘més humà’ a diferència d'atres regions d'Amèrica per part dels religiosos, a pesar de la cosificación que els otorgava el pes de la seua condició jurídica.

Els rectors del Monserrat

Llista dels rectors entre 1695 i 1767 dels quals es té registre:

• Agustín Gazolas SJ (1695-1698)
• José d'Aguirre (1700)
• Cristóbal Gómez SJ (1703)
• Blas de Silva SJ (1703)
• Ramón de Yegros SJ (1704-1708)
• José López (1710)
• Lorenzo Rillo SJ (1715)
• Miguel López (1715)
• Antonio Torquemada (1718)
• Antonio Alonso (1724)
• Juan José Ric (1729)
• Bruno Morales SJ (1732-1734)
• Ladislao Orosz (1734-1739)
• Eugenio López (1739-1744)
• Bruno Morales SJ (1744-1745)
• Juan de Escadón SJ (1745-1747)
• Luis dels Sants SJ (1747-1752)
• Ignacio Javier Leiva (1752-1757)
• Dumenge Muriel SJ (1757)
• Manuel Querini SJ (1757-1758)
• Luis dels Sants SJ (1757-1759)
• Ladislao Orosz (1759-1767)
• Gaspar Pfitzer SJ (1767)

Periodo franciscano

Archiu:Inside the Colegio Montserrat.jpg

Pati interior del Colege

En el periodo franciscano (1767-1807), el colege va ser traslladat de la casa de Duarte, que va ocupar fins a llavors (hui Colege d'Òrfenes), a l'edifici en el que actualment funciona, trasllat "que va donar tot el ser al colege", segons l'expressió d'un dels seus rectors, i que es va realisar el 9 de febrer de 1782.

Periodo del clero secular

El periodo del clero secular (1807-1820), comença en donar-se compliment a la Real Cèdula de 1800, per la que el rei Carlos IV creava la “Real Universitat de Sant Carlos i de La nostra Senyora de Monserrat” sobre la base dels antics instituts, disponent s'entregaren a la regència del clero secular d'esta ciutat. En esta época es produïxen les importants reformes als plans d'estudi proposts pel deán Funes, llavors rector de l'Universitat i Colege, pel governador de Còrdova Manuel Antonio de Castro.

Aplicació de la real cèdula

Durant 1778, la Corona va dispondre la separació de l'orde franciscana de les seues respectives llabors provisionals fins al moment. I en 1800 va ser expedida una Real Cèdula pel rei Carlos IV, concloent «(que es) erigixca i fon de nou en dita ciutat de Còrdova del Tucumán, i en edifici que va ser del Colege Màxim Jesuítico d'ella, una Universitat Major en els privilegis i prerrogatives que gogen els de esta classe en Espanya i Índies, en el títul de “Real Universitat de Sant Carlos i de La nostra Senyora del Monserrat». Després de acaloradas disputes entre els partidaris dels franciscanos i els de el clero secular, el 29 de novembre de 1807 el virrey Liniers va conseguir que s'eixecute d'una volta per totes la Cèdula Real per mig del respal dels dos germans Funes (Gregorio i Ambrosio)

El deán Gregorio Funes com a rector

Dámaso de Uriburu, en les seues Memòries, afirma que el rector deán Gregorio Funes seria un dels protagonistes claus d'este escenari en reformar usos i costums «a on dominava una severitat monacal pròpia del mig i d'aquells temps», fent que s'atenguera a la «netea i porte exterior dels colegials i suprimint els castics corporals per qualsevol falta de disciplina». Abolits els assots, solament serien aplicables en casos de faltes greus. Els jóvens, tractats en dignitat i respecte, correspondrien en “conducta arreglada i decent”. En hores d'espargiment podien gojar de la música i practicar esgrima (Dámaso de Uriburu, “Memòries”).

Reformes en el Pla d'Estudis

Les preocupacions prioritàries del rector Funes es referien a la reforma dels plans educatius vigents, de manera que foren adequats per a l'época corrent. Després d'un intercanvi d'informes en el virrey Liniers i el Bisbe de Orellana, el claustre universitari li encarrega el 27 de novembre de 1808, la reforma del método d'estudi. En els seus informes presentats al virrey, va priorisar l'ensenyança dels idiomes (gramàtica castellana i francesa, grec i llatí) i va resoldre crear una càtedra d'aritmètica, geometria i àlgebra, costejada per ell mateixa. Per últim, introduïx l'estudi de la llengua francesa, la geografia i l'història.

Pels contratemps que sofria deán Funes en la seua participació política tant en la Revolució de Maig, com a diputat cordovés en la Junta Gran i la seua posterior condició de pres polític, la presentació del nou pla es va retardar fins a 1813, per a posar-se en vigència en 1815.

Lo primer ya no era el llatí, de difícil ensenyança per l'escassea de métodos i gramàtiques completes, sino la gramàtica castellana; i de forma irregular s'ensenyaven el grec, àrap i hebreu. En ella, s'iniciava la carrera universitària, incloent les belles arts, la retòrica i la poesia. Aprovant Gramàtica, es passava a la Facultat d'Arts o Filosofia, integrada pel trívium (gramàtica, llògica i retòrica) i pel quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música). Aprovats els exàmens d'estes dos assignatures, es concedia el grau de bachiller o llicenciat. I aprovat el », es passava al doctorat en alguna de les seues branques: “teologia” o “jurisprudència”, o en “abdós drets” com es dia.

La "cacera" d'esclaus del deán Funes

Quan el deán Funes va assumir el rectorat del Colege Màxim i del Convictorio de Monserrat, es va trobar en el panorama desolador que ho rodejava. La pèssima administració de l'orde franciscana va deixar a abdós institucions en la ruïna mateixa. L'universitat ya no entregava graus acadèmics com abans, i la continuïtat del Convictorio pender d'un fil (es valia de la protecció real i s'havia perdut el seu històric edifici). Inclusivament l'estància de Caroya es vea afectada, ya que els seus productes no alcançaven per a sostindre l'alumnat. Les finances franciscanas varen convertir a l'anterior glòria jesuïta, en una ombra de sí mateixa.

Davant esta desalentadora situació, el rector porta a terme una idea estranya en l'objectiu d'obtindre recursos. En el cas del Monserrat, va confeccionar una llista composta per vintidós noms d'esclaus fugitius que pertanyien per dret al Convictorio, i en l'ajuda d'un tal “Rodríguez”, va escomençar la tan poc coneguda "cacera" d'esclaus. Va establir que els fugitius trobats podrien ser venuts o inclús intercanviats per bens ganaders, i per si fora poc, va traçar raons per les quals no volia que anaren tornats al Convictorio: arguyó que contaminarien al restant en les idees de llibertat i rebelia.

“El Senyor Doctor Don Gregorio Funes, Deán d'esta Santa Iglésia Catedral, Provisor i Vicari General, Rector d'este Real Colege de Sant Carlos de Monserrat, i Don Hipólito Rodríguez, veí del Riu Segon d'esta jurisdicció, a els qui certifique done fe conec i varen dir que tenien estipulat lo següent: Primerament que l'expressat Rodríguez s'obliga a buscar, solicitar, perseguir i capcionar en auxili dels juges reals als esclaus fugitius d'este Real Colege de Sant Carlos de Monserrat que es troben pròfucs per Buenos Aires i Montevideo (...) i el senyor Rector de l'expressat Colege aixina mateix s'obliga a satisfer al referit Rodríguez la cantitat de 50 pesos per cada u dels esclaus que deprenguera i assegurara (...) i perque és conegut el greu perjuí que resulta a dita casa en que els referits esclaus siguen conduïts a ella, puix a més de no haver cóm assegurar-los pervierten als demés i induïxen a uns atres a que es profuguen en ells mateixos, li dona facultat per a que (...) els venga en qualsevol part que trobara comprador rebent per un o un atre alguna part o el preu si fora necessari en algunes facendes de les que necessita l'Estància de Caroya, com són cavalls, potros, egües, mules i bous..."

La cacera es va estendre fins a Buenos Aires i Montevideo, sent solament capturats nou dels vintidós esclaus detallats. La llista hauria segut confeccionada per un procurador que el deán Funes va contractar per a localisar als fugitius. En la mateixa, es descriu als hòmens pel seu color de pell, estatura, pes, marques en la cara, ofici i estat civil; i s'aclarixen els llocs a on seria possible trobar-los i capturar-los posteriorment a mans de Rodríguez.

Periodo provincial

El periodo provincial (1820-1854) s'inicia despuix del començ de les autonomies provincials en el territori del Riu de l'Argent. Durant este temps el colege va passar per les époques més difícils de la seua història per les guerres de l'Independència, a les lluites civils entre unitaris i federals i a les dificultats econòmiques consegüents.

No obstant, a pesar d'estes adversitats, el colege va subsistir a merced de la virtut i la solsida de les seues autoritats. Durant este temps es varen reformar els plans d'estudi a iniciativa del governador Juan Batiste Busts, reformes que va realisar José Gregorio Baigorri. Algunes d'estes renovacions eren priorisar l'ensenyança del castellà per sobre la del llatí i l'incorporació de l'estudi del dret patrio i lleis de l'estat.

Entre estos anys es varen realisar diverses reformes i aplicacions a l'edifici institucional i al Colege Màxim.

El colege va passar a mans de la província després de que el governador Busts va decidir posar a la llavors Universitat de Còrdova baixe la jurisdicció provincial per a reacondicionarla i dotar-la en nous equipaments. Entre estos equipaments es troba una nova imprenta que va ajudar tant a l'universitat com al colege en la publicació de nous llibres, periòdics i mamotretos indispensables per a enfortir l'educació. Ademés d'estes millores materials, el governador va conseguir que es revocara el requisit colonial de neteja de sanc; va permetre, d'esta manera, que moltes més persones estigueren en condicions de matricular-se i que tingueren l'oportunitat de formar part de l'institució. Una atra cosa a destacar és que a partir de la llei de 1813 es varen prohibir els castics corporals en els coleges, per lo que a partir d'eixe llavors ya no es varen utilisar més els castics físics.

Entre estes époques, va haver diverses guerres, lo que va dur com a conseqüència que la expropiedad del colege, l'estància de Caroya, passara a ser una fàbrica d'armes blanques (1814- 1816) pel punt estratègic en a on se situava, a la vora del Camí Real. Esta fàbrica va ser la primera del país i proporcionava puntes de bayoneta per al Eixèrcit del Nort. Pero en 1816 va ser finalment tancada per orde del govern central, per lo tant es va escomençar a utilisar com a hostage per a albergar a persones que passaven pel camí real, entre elles, diversos personages célebres del país.

Periodo nacional

En organisar-se el govern federal, el colege i l'universitat varen ser nacionalisats, iniciant-se aixina el periodo nacional (1854-1907). En este temps el colege va ser transformat en un institut d'ensenyança secundària, perdent el caràcter de convictorio. Des de llavors és un "Colege Nacional" en les característiques actuals, per lo que els seus plans d'estudi varen sofrir les transformacions corresponents.

El periodo nacional del Colege (1854-1907) es va iniciar després de que el llarc govern de Roses aplegara al seu fi en la batalla de Casers el 3 de febrer de 1852 i Manuel López (governador de Còrdova) anara derrocat en la revolució del 27 d'abril del mateix any. El 8 d'abril de 1854, Allunte del Carmen Guzmán, governador de la província, va firmar un decret, solicitat pel vicepresident Salvador María del Carril, per mig del qual l'Universitat i el Colege es nacionalisaven i quedaven subjectes al govern de la Confederació. Abdós institucions es varen desvincular; no obstant, el Colege va mantindre el seu internat. El 19 de juny de 1855, Urquiza va aprovar el Reglament del mateix i va agregar que “el nom del Colege Nacional de La nostra Senyora de Monserrat" era oficial.

La nacionalisació va donar al Colege noves oportunitats; en l'increment de recursos, es va aumentar el número de càtedra i es varen reparar els edificis. També es varen modificar els plans d'estudi i els horaris. Durant la Confederació, va haver un notable esforç en que el patrimoni bibliogràfic creixquera i s'ampliara.

La batalla de Pavón, el 17 de setembre de 1861, va donar fi a la Confederació i el començ d'una etapa d'inestabilitat. Eusebio Bedoya va ser nomenat pel president Mitre Interventor de l'Universitat i el Colege per a poder informar-li sobre les necessitats i els mijos en els que contava per a portar a terme les millores que proponia. Bedoya va propondre separar els estudis preparatoris, en el Monserrat, dels universitaris, en l'Universitat. Dita separació, junt en els nous plans d'estudi, es va portar a terme després de l'aprovació per part del Claustre el 4 de giner de 1864.

En les reformes de 1863 i 1864 del rector Bedoya, que varen millorar l'ensenyança en aumentar les matèries i canviar-les per unes atres, quedava un sol tema per resoldre: la supressió de l'internat, solicitada pel mateix Bedoya junt en atres rectors, i resistida pels disconformes. En 1864, la Facultat de Teologia de l'Universitat va desaparéixer.

En l'arribada de Sarmiento a la presidència en 1868, i el respal de Nicolás Avellaneda, es va instaurar un periodo de modernisació de l'educació tant en les universitats com en els coleges nacionals. A estos fins, per mig de la Llei 322, el Poder Eixecutiu va autorisar a «...contractar dins i/o fòra del país fins a vint professors, que seran destinats a l'ensenyança de ciències especials en l'Universitat de Còrdova i en els coleges nacionals...». D'esta manera s'establix l'Acadèmia Nacional de Ciències, que va promoure i va facilitar el coneiximent de les ciències exactes i naturals. Sumat a açò, tots els coneiximents allí obtinguts varen ser la base de lo que s'anava a estudiar en els coleges nacionals. La modernisació en l'educació va dur en si numerosos canvis en els plans d'estudi de l'institució.

El colege posseïx en el seu museu una colecció d'elements de física, química i astronomia, comprades en la seua majoria durant el XIX a França i Alemània en el marc de l'arribada d'estos professors estrangers.

El 14 de setembre de 1878 el Govern de la Nació va suprimir l'internat des de l'any següent, en lo que va desaparéixer, aixina, l'última traça de l'antiga fisonomia de convictorio del colege.

En 1854 l'Estància Jesuítica de Colónia Caroya va passar junt a l'ara Colege Nacional de Monserrat també a estar a mans de l'Estat Nacional i en 1878 l'Estat, disponent de les seues processons, desvincula l'estància del colege i la convertix en residència del primer contingent d'immigrants friulanos, aplegat en eixe mateix any, els qui varen anar els fundadors de la localitat de Colónia Caroya.

Periodo universitari

Archiu:Colegio Nacional de Monserrat vista nocturna. caps block 26

Vista nocturna de l'edifici.

En 1907 el Colege va ser transferit de l'òrbita nacional a l'administració de l'Universitat Nacional de Còrdova, a la que pertany fins a hui.

Entre els principals successos d'este periodo es va destacar una rebelió d'estudiants succeïda en la segona década de el XX. El 14 de maig de 1912, els alumnes del Colege Nacional de Monserrat eleven una solicitut al Consell Universitari de l'Universitat Nacional de Còrdova demanant l'implementació de taules examinadores complementàries en juliol. Com el Colege havia segut ya anexat a l'Universitat de Còrdova, lo que els estudiants no podien dirigir-se al Consell sino por intermedio de el rector del Monserrat, qui a la seua volta no va donar explicacions de la seua negativa a elevar el demanat.

El 13 de juny d'eixe any varen tornar els estudiants a elevar una atra nota solicitant les taules examinadores, pero el clima en el Colege va escomençar a enrarir-se a la parell per la prolongació de quinze dies per a tancar el primer trimestre. Es varen produir desórdens i suspenen a alumnes per tirar bombes d'àcit valeriano, i es declara totalment en folga.

En el transcurs del temps es varen ser donant diferents fets, com pintades en els murs i sancions als jóvens de bones calificacions, tot la qual cosa va espentar al moviment estudiantil a la folga el 24 de juny de 1912.

Els estudiants que varen participar de la pren del Convictorio, després passarien a l'Universitat; molts estarien finalisant la seua carrera universitària i terminarien sent els protagonistes d'una fita reconeguda mundialment: la Reforma Universitària de 1918.

Com a figures destacades en la configuració dels ideals de la Reforma Universitària, varen estar l'escritor Juan Filloy, Arturo Orgaz (advocat) i Arturo Capdevila (juge, advocat i historiador); els dos últims varen ser mentors del Manifest liminar. Tots tenien en comú el Monserrat com el seu orige i la folga de 1912.

El primer antecedent de rebelió dels estudiants havia ocorregut huit anys en acabant de que els jesuïtes anaren expulsats, en una gresca que els estudiants varen organisar per a reclamar i protestar per totes les crueltat que vivien en el Colege, tals com fer-los passar fam i rebre castics que duyen al dany físic; varen prendre el Convictorio i s'auto varen proclamar "Els Cavallers del Rei", mentres que varen malnomenar “Nerón” al Rector.

Actualitat

Archiu:Copa del fundador y estandartes de las cofradías.jpg

Copa del fundador i estandarts de les confraries.

El Colege Nacional de Monserrat és una institució preuniversitaria, pública, llaica i de nivell secundari, en el qual es cursa per sèt anys matèries com a Llengua i Cultura Llatines i Gregues, Filosofia, Psicologia, Història de la Cultura, Economia Política, Història de l'Art, Música, etc. Posseïx una formació en Bachillerat en Ciències Socials i Humanitats.

Els estudiants conten en la biblioteca Professor Alfredo Ruibal, en material recreatiu i acadèmic, ademés de contar en un Aula Multimèdia, Amfiteatre, Gabinets de Física, Informàtica i Ciències Naturals i Laboratori de Química.

També dispon d'un nivell de pregrado en les carreres de Martillero i Corredor públic, Tecnicatura Superior en Bromatología i Comunicació Visual.

Des de 2020 existix en el colege un àrea de gènero, la principal funció del qual és la de garantisar l'efectiva aplicació de l'Educació sexual integral (ESI).

Tallers i deport

L'institució ademés de tindre una àmplia currícula, oferix diversos tallers extracurriculares i activitats opcionals i lliures per als alumnes del nivell secundari. Estos són dictats en la seua majoria per docents del colege, i a la seua volta els tallers brinden la possibilitat de participar en activitats organisades per diferents institucions com a olimpiades, competències estudiantils, models de nacions unides, etc.

Sobre deports, el colege conta en esquadres de fútbol, hockey, vóley, básquet, balonmà, tir i esgrima, sent esta última la que més antiguetat té.

Centre d'estudiants

El Monserrat conta en el seu propi Centre d'estudiants, sent est l'orgue natural de representació, participació, discussió i organisació dels estudiants dins del Colege per a la defensa i protecció dels seus drets.

La seua comissió directiva està composta per: Presidència, Vicepresidència, Secretaria General, Secretaria de Deports i Recreació Masculins, Secretaria de Deports i Recreació Femenins, Secretaria de Drets, Secretaria de Relacions Exteriors, Secretaria de Prensa i Difusió Tanda Demà, Secretaria de Prensa i Difusió Tanda Tart, Secretaria d'Acció Estudiantil i Secretaria de Cultura, Gènero i Gremial

Este centre és elegit i renovat tots els anys de manera democràtica a través del vot.

Antics gabinets de ciències

El colege conta en tres gabinets de ciències:

El Gabinet de Ciències Naturals, a on desenrollen activitats d'observació de material animal, vegetal i fúngico, dissecció i experiments com fototropismo, òsmosis i germinació. Servix de respal per a les classes de Ciències Naturals i Anatomia durant els sèt anys del secundari.

El Gabinet de Física, a on es realisen demostracions pràctiques en distints elements, corresponents a les classes de Física de sext i sèptim anys.

El Gabinet de Química, equipat en ferramentes vàries, a on es porten a terme les llabors pràctiques corresponents a l'àrea de Química i Ciències Naturals en el secundari, i en la carrera de pregrado de Tècnic Superior en Bromatología. En l'assessorament extern del centre de vinculació de Bio-Gestió, dependent de la Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de l'Universitat Nacional de Còrdova, el colege porta a terme el Programa de Capacitació i Formació en Bones Pràctiques de Laboratori (BPL).

Acervo artístic i coleccions

Sobre les coleccions artístiques, el Colege Nacional de Monserrat conta en la “Colecció Bogino”, en la que es troben:

Un mural situat en el saló d'actes de l'institució, realisat entre 1979 i 1980 per l'alumne, Claudio Bogino, de 16 anys, en eixe llavors acompanyat pels seus docents. En ell es representen els pobles originaris d'Amèrica Llatina: mayas, incas i asteques.

El primer pis de l'edifici està decorat per quatre peces ademés del mural. La primera és l'interpretació lliure de la Natividad de Caravaggio, realisada en oli sobre fusta en 1976 en la qual Bogino reposicionó varis elements del quadro original.

La segona és la còpia de la Lliçó d'Anatomia del Dr. Nicolaes Tulp de Rembrandt, realisada en oli sobre fusta. Va ser adquirida cap a fins de el XIX per a la formació artística dels alumnes monserratenses.

La tercera és la Còpia de la Crucifixión de Sant Pedro de Caravaggio, realisada en oli sobre fusta en 1976.

La quarta i última és una obra sense títul original realisada per un Bogino de 17 anys, en 1977. En ella es troben elements de la tècnica surrealista, de la pintura flamenca en tenyides gòtiques, manieristas i barrocs.

Ademés de la Colecció Bogino se situen en l'institució obres com el retrat d'Ignacio Duarte i Quirós que decora la sala de professors. El seu autor no és conegut pero se sap que la pintura pertany a l'Escola cuzqueña i va ser feta a finals de el XVIII. En ella es pot vore l'escut de la família de Duarte i Quirós, que després s'utilisaria com a escut del colege, i un alumne del convictorio. També es troben olis de Genaro Pérez i Octavio Pinte.

El Colege va instaurar un Laboratori de Conservació i Restauració, a on s'arreglen les obres artístiques danyades que formen part de la colecció d'obres d'art en les que conta. Actualment es troba supervisada per l'Archiu Històric del Colege, i està a càrrec de l'especialiste en restauració d'obres d'art, Jacinto Palaus.

Tradicions

Archiu:Bautismo Monserratense.jpg

Instants previs de la tirada a la font.

Batisme monserratense

Cada any, els estudiants de l'últim any del secundari festegen el seu egreso en el “Batisme Monserratense”. És una de les tradicions més significatives i importants per als alumnes que va començar com una travesura, una trasgresión al reglament, en els anys 50 de el XX. En finalisar l'any lectiu, es tirava a l'alumne més estudiós o disciplinado. En el pas dels anys, va ser variant, fins a aplegar a 1963 a on ya festejaven per tots i es tiraven d'un. Cap a 1978, tots els alumnes s'organisaven per a entonar l'himne del colege i botar dins de la font, forma que persistix fins al present.

Actualment, els estudiants de sèptim any entonen l'himne del colege i algunes cançons inventades per ells mateixos tots els divendres de l'any, al voltant de la font. Des de la primera semana de classe, a modo de preparació, fins a l'última abans de l'últim divendres, quan es porta a terme este event. Sketches, balls i vores són preparats pels jóvens per a celebrar el tan esperat moment, a on finalment boten a la font com ho varen fer les promocions anteriors.

Estudiantina i confraries

Des de 2006, els alumnes de sèptim any junt als de primer festegen la “Estudiantina Monserratense”, portada a terme en l'Estància de Colónia Caroya, a on els estudiants, en l'época en el que el Colege era un convictorio, passaven les seues vacacions.

Des de 2015 es va implementar una nova tradició: la creació de confraries, inspirades en les germandats de les universitats europees, fomenta l'enfortiment dels valors que representen els atributs de l'escut. Cada alumne, ya siga de primer o de sèptim, a través d'un bolillero, és sortejat per a descobrir a quin confraria pertany. D'esta manera, tots competixen per la “Copa del Fundador”. Jocs deportius, el “Secret dels Cicerones” (una série de acertijos en un equip guanyador) i un duel d'esgrima, són els necessaris per a guanyar punts.

Cada confraria conta en un patró, un atribut de l'escut del Colege, un animal autòcton de Còrdova i un color.

Confraria dels Gertrudianos

Patrona: Gertrudis Duarte, germana d'Ignacio Duarte i Quirós, qui donó els seus bens per a ajudar al seu germà i als Jesuïtes a fundar l'institució. Representa l'estament de la família.

Atribut de l'escut: el ciprer, símbol de la família monserratense.

Mascota: Corzuela, representa la tendrea i la força de l'amor fraterno.

Archiu:Patio interno estancia Jesuíta Caroya.jpg

Pati central de l'Estància de Colónia Caroya.

Color: Blau.

Confraria dels Jerónimos

Patró: Jerónimo de Ceballos, primer alumne inscrit, d'acort en els documents de l'Archiu Històric, en 1695. Representa l'estament dels estudiants.

Atribut de l'escut: l'estrela, guia dels seus germans.

Mascota; Rabosot colorat, representa la vivacitat i agilitat per a protegir a la seua manada.

Color: Rojo.

Confraria dels Boticarios

Patró: Thomas Falkner, discípul d'Isaac Newton, va crear la primera botica de Còrdova i d'esta regió de Sudamérica. També va ensenyar ciències naturals en el Colege Màxim. Representa l'estament dels professors.

Atribut de l'escut: Les roses i les flors de lis, les quals representen la purea dels estudiants.

Mascota: Lechuza del campanar, encarna la curiositat.

Color: Vert.

Confraria dels imprenteros

Patró: Ladislao Orosz, qui va conseguir dur la primera imprenta de Còrdova i de la regió suramericana, i va promoure la difusió del saber imprés. Representa l'estament de les autoritats del Colege.

Atribut de l'escut: Les claus del coneiximent imprés.

Mascota: Puma, caçador que lluita per la seua vida i pels principis que fan possible la seua existència.

Color: Groc.

Archiu històric

Archiu:Archivo Histórico del Colegio Nacional de Monse.jpg

Interior de l'archiu històric del colege.

Una de les característiques més importants del Colege Nacional de Monserrat és que conta en un Archiu Històric i Contemporàneu que preserva el acervo documental i brinda la seua ajuda per a consultar i investigar les coleccions.

El seu acervo documental és una de les coleccions més completes de Sudamérica. En ella es troben archius des de 1687 fins a l'actualitat com l'administració de l'institució en els seus diferents periodos, registre de tots els monserratenses, fondo de plans antics, un herbario de el XIX, etc.

Archiu:Maquina de Ramdsen Colegio Nacional de Monserrat.jpg

Màquina de Ramdsen Colege Nacional de Monserrat

Museu

Per la seua transcendència històrica i el valor de les seues coleccions el Colege Nacional de Monserrat conta en el seu propi Museu Històric. Va nàixer com una partix integrant del llegat jesuítico després de que l'Unesco va declarar a l'institució com Patrimoni de la Humanitat. 

És est un espai de visites i recorreguts que conta en una de les coleccions d'art més importants de la ciutat de Còrdova les construccions de la qual daten els sigles XVII, XVIII,XIX i començos de el XX. En la colecció d'art s'exhibix una destacada colecció de màquines de Física, Química i Astronomia, en la seua majoria de el XIX i provinents de França i Alemània, aixina com atres instruments didàctics de l'ensenyança en sigles passats.

Archiu:EstanciadeCaroya8.jpg

Escut del Colege Nacional de Monserrat, conservat en l'estància jesuítica de Caroya, a on vacacionaban els colegials.

Escut del Colege Nacional de Monserrat

En l'escut del Monserrat Duarte i Quirós va colocar símbols espirituals, com la Stella Matutina, que representa a la Verge María com a Mare Universal. En el camp es mostra un ciprer, les branques del qual representen totes les generacions de monserratenses. I separant l'estrela i el ciprer dos claus creuades en la finalitat d'obrir l'enteniment: el de les Lletres i el de la Virtut, perque en Virtut i Lletres es formaran els estudiants com a cavallers.

Les dònes en el Monserrat

La resistència a l'ingrés de les dònes en el Monserrat

Des de la seua fundació fins a 1998 el colege va ser solament per a alumnes hòmens, no obstant, en maig de 1997, per una Ordenança de l'Honorable Consell superior de l'Universitat Nacional de Còrdova, es va reglamentar l'inscripció de tots els aspirants sense tindre distinció alguna respecte al sexe dels mateixos. Aixina, en 1998, el Monserrat va passar a ser una institució mixta en l'ingrés de les primeres 44 alumnes oficials de l'institució.

En 1997, estudiants, pares i docents de l'establiment sentenciaven que, en la sanció de la Llei Federal d'Educació (Argentina), l'Universitat de Còrdova "havia perdut competència" per a regir els seus destins.

El 6 de maig de 1997 es va produir la primera pren de les instalacions, després de que el Consell Superior de l'Universitat va aprovar, per unanimitat, l'ordenança que permet formalment l'ingrés al colege de les dònes. Açò en resposta a una iniciativa plantejada per Franja Morada. El 7 de maig es porta a terme la segona ocupació. Eixe mateix dia a la matinada l'edifici va ser desestajat pels ocupants i els alumnes varen assistir al colege en les seues tandes corresponents.

Després de la jornada habitual, al voltant d'uns 200 estudiants —en la seua majoria de cursos superiors— varen tancar en cadenes i candar les portes de l'institució i permaneixen en l'interior. L'associació de Pares es va manifestar a favor dels estudiants.

Els representants dels estudiants varen informar que havien dispost el "estat d'assamblea permanent" per temps indeterminat. Mentrestant, les autoritats de l'Universitat es mantenen expectantes, afirmant que és incorrecta l'argumentació de que la Llei d'Educació els haja sostret jurisdicció sobre el Monserrat. Per la seua banda, els advocats que patrocinen a aquells que es resistixen a l'ingrés de les dònes al colege, varen acusar a l'Universitat de "desobediència judicial" i varen demanar la nulitat de la resolució. Finalment, després d'una dura disputa entre autoritats, docents, estudiants i pares (que va incloure manifestacions, prens de l'establiment, discussions i pleits judicials), en 1998 la Justícia va fallar a favor de la conversió del Monserrat en mixt. El 9 de març de 1998 va aplegar a les aules el primer grup de dònes alumnes del Monserrat.

La primera promoció de dònes

El 12 de novembre de 2004 va finalisar els seus estudis la primera ventrada d'estudiants dònes del Monserrat; varen rebre finalment els seus títuls de bachillers humanistes; una d'elles inclús ho va fer com a escolta de la Bandera per les seues altes calificacions. A pesar d'alguns contactes en aquells de les promocions de varons, les dònes varen poder adaptar-se fàcilment al colege i conseguir una bona convivència en els seus companyers. Pese als dits d'els qui es negaven al canvi, el nivell acadèmic del Monserrat, aixina com el seu caràcter humaniste, es mantenen a lo llarc dels anys.

Alumnes destacats

Artícul principal → .

Enllaços externs

• Plantilla:Pàgina web
• Pàgina oficial del Centre d'Estudiants de Monserrat
• El Museu Històric del Colege Monserrat [1] archivat en Wayback Machine.
• Pàgina oficial Turisme de Còrdova- Estància de Colónia Caroya
• Pàgina oficial de l'Acadèmia Nacional de Ciències