Llínea de pobrea

La llínea de pobrea o el llindar de pobrea és el nivell d'ingrés mínim i també màxim que pot dur eixe país segons les seues costums, tradicions i creències necessari per a adquirir un adequat nivell de vida en un país donat. En la pràctica, com en la definició de pobrea, la llínea oficial de pobrea i lo que s'entén per pobrea té nivells més alts en els països més desenrollats.

Mapa de la pobrea extrema per país, basat en l'Informe sobre Desenroll Humà de l'ONU de 2007/2008. Mostra el percentage de la població de cada país que viu en menys d'1 dólar nortamericà diari, encara que falten senyes de varis països.

Casi totes les societats tenen ciutadans que viuen en la pobrea. El llindar de pobrea és una ferramenta molt útil en la qual es pot medir a una població i considerar reformes socioeconòmiques necessàries per a reduir la pobrea.

Per a determinar la llínea de pobrea es calcula el cost total de tots els recursos essencials que un ser humà adult promig consumix en un any. Este método es diu basat en les necessitats perque s'evalua a través de la despesa mínima necessària per a mantindre una vida tolerable. En molts països, el recurs més costós és el preu de l'arrendament que es deu pagar per a habitar una vivenda. Els economistes li donen una importància particular al mercat immobiliari perque els alts preus dels immobles tenen una influència forta en el llindar de pobrea i en diferents països. El llindar de pobrea també s'ajusta periòdicament per a ajustar-ho a l'inflació.

Definició del llindar de pobrea

El llindar de pobrea en cada país es pot definir de vàries maneres:

• Basat en la seguritat social. Si el govern garantisa un cert ingrés mínim per a tots els individus amprats o desocupats llavors es presumix que eixe és el llindar de pobrea. Esta definició és problemàtica perque un govern pot reduir la garantia d'ingrés, reduint aixina l'incidència teòrica de pobrea quan en realitat la pobrea ha aumentat.
• Una llínea d'ingrés relativa a una fracció d'un ingrés típic. Esta mida exclou dels càlculs als individus més rics. Per eixemple, l'OECD i l'Unió Europea usen el 60 % de la mijana nacional dels ingressos per unitat de consum. Els ingressos per unitat de consum s'obtenen dividint els ingressos totals de la llar entre el número d'unitats de consum. Quan s'usa el 60 % de la mijana es diu "risc de pobrea", per a distinguir-la de l'habitual us del 50 %.

Una sifra relativa en el temps i ajustada a l'inflació, evitant aixina la possibilitat d'aument de la inequïtat o desigualtat, d'una atra manera la pobrea també aumentaria.

• El Banc Mundial usa la mida d'ingrés d'1,90 dólars nortamericans des de 2021, pero a partir de l'autumne boreal de 2022, la llínea mundial passarà a ser de USD 2,15.

Necessitats bàsiques

Algunes mides combinen aspectes de medició absoluts i relatius. Per eixemple, segons l'Institut Fresar,^{cita requerida} que calcula les mides de pobrea en Canadà: El método de necessitats bàsiques és parcialment absolut (la llista de necessitats es llimita a ítems requerits per al benestar físic a llarc determini) i parcialment relatiu, reflectint els estàndarts que s'apliquen en la societat de l'individu en el moment present.

Pobrea multidimensional

El concepte de pobrea multidimensional comprén dimensions, components i indicadors tals com a vulnerabilitat, falta d'accés al coneiximent, al treball (oportunitat per a que la persona utilise la seua capacitat productiva), escassea de recursos, desenroll infantil, entre uns atres.