Anar al contingut

Pobrea extrema

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pobrea extrema (també denominada pobrea absoluta, penúria, misèria,[1] indigència, pobrea aguda[2] és el nivell més sever de pobrea, quan les persones no poden satisfer vàries de les seues necessitats bàsiques —com aliment, aigua potable, sostre, sanitat, educació o accés a l'informació—. Este estat no depén exclusivament de l'ingrés, puix també es consideren la disponibilitat i l'accés a servicis essencials.[3]

El Banc Mundial utilisa com a referència internacional una llínea de pobrea de 2,78 USD per persona i dia (preus de 2021 a paritat de poder adquisitiu), vigent des de juny de 2025.[4] L'erradicació de la pobrea extrema i del fam va ser el primer dels Objectius de Desenroll del Mileni i continua com el primer dels Objectius de Desenroll Sostenible.

Definició i alcanç

Segons la declaració de les Nacions Unides adoptada despuix del Cim Mundial sobre el Desenroll Social (Copenhague, 1995), la pobrea absoluta és «una condició caracterisada per la privació severa de les necessitats bàsiques humanes, tals com a aliment, aigua potable, facilitats sanitàries, salut, refugi, educació i informació. Esta depén no solament de l'ingrés sino també de l'accés als servicis». En alguns contexts, pobrea absoluta s'usa com a sinònim de pobrea extrema, mentres que la pobrea relativa classifica a individus o llars en funció de la seua posició front al restant de la població d'un país.

Medició i llindars

Una mida de pobrea absoluta identifica a les persones per baix d'un llindar de pobrea uniforme entre països i periodos (ajustat per PPA), lo que permet comparacions internacionals. Per a que esta mida siga operativa, deuen considerar-se tots els bens consumits i utilisar-se paritat de poder adquisitiu i taxes de canvi. L'idea subjacent és que la supervivència requerix recursos mínims comparables en qualsevol lloc del món i que sometre la medició a estàndarts comuns facilita evaluar el progrés i les polítiques de desenroll. No obstant, l'us de llindars globals té llimitacions: poden ser en part arbitraris, puix les necessitats de subsistència varien en el clima, la tecnologia disponible i factors culturals (per eixemple, la calefacció en Alaska, Siberia o Escandinavia front a climes tropicals). Esta aproximació sol contrastar-se en la medició de pobrea relativa.

Evolució de la llínea internacional de pobrea

El Banc Mundial ha anat actualisant la llínea internacional de pobrea a mida que es publiquen noves rondes de PPA i preus internacionals:[5][6][7][4]

  • 1990 (PPA 1985): 1,00 USD/dia.
  • 2001 (PPA 1993): 1,08 USD/dia.
  • 2008 (PPA 2005): 1,25 USD/dia.
  • 2015 (PPA 2011): 1,90 USD/dia.
  • 2022 (PPA 2017): 2,15 USD/dia.
  • 2025 (PPA 2021): 3,00 USD/dia.

Ademés de la llínea internacional, el Banc Mundial publica llínees complementàries per a comparacions en països d'ingrés mig: 4,20 USD/dia (ingrés mig baix) i 8,30 USD/dia (ingrés mig alt) en PPA de 2021.[5]

El Banc Mundial va estimar que 1 400 millons de persones vivien baix la llínea internacional en 2008.[8] Per a 2025, s'estima que la sifra està entorn a 808 millons de persones —aproximadament el 9,9 % de la població mundial—, segons la Plataforma de Pobrea i Desigualtat (PIP) del Banc Mundial i les seues proyeccions.

Referències

  1. ↑ «[1]». Consultat el 7 d'agost de 2019.
  2. ↑ «L'índex multidimensional i trampes de pobrea en el Con Sur».Problemes del Desenroll.doi:10.1016/S0301-7036(14)70877-6.Consultat el 7 d'agost de 2019.
  3. ↑ «A/CONF.166/9 Report of the World Summit for Social Development» (en anglés). www.un.org. Nacions Unides (ONU). Consultat el 22 de giner de 2016.
  4. ↑ 4,0 4,1 «June 2025 Update to Global Poverty Lines» (en en). The World Bank. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Measuring Poverty: Overview» (en en). The World Bank. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  6. ↑ «An adjustment to global poverty lines» (en en). World Bank Blogs. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  7. ↑ «Fact sheet: An adjustment to global poverty lines» (en en). The World Bank. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  8. ↑ Ravallion, Martin; Shaohua Chen; Prem Sangraula. «Dollar a Day Revisited» (en en). Banc Mundial. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2016. Consultat el 22 de giner de 2016.