Clementina (computadora)
Clementina va ser la primera computadora per a fins científics duta a l'Argentina. Va funcionar entre 1961 i 1971 en l'Institut del Càlcul depenent de l'Universitat de Buenos Aires.
Història
Manuel Sadosky va liderar les gestions per a la seua adquisició en 1959. Es va fer una licitació pública internacional, a la qual es varen presentar quatre firmes: IBM, Remington i Philco d'Estats Units, i Ferranti de Gran Bretanya. La computadora guanyadora va ser una Ferranti Mercury de la qual només 19 unitats varen ser produïdes.[1] El seu cost va ser de 152.099 lliures esterlines (equivalents a aproximadament 2 700 000 lliures de 2011, o siga prop d'USD 4 500 000), lo que va constituir la major inversió realisada en ciència i tecnologia fins a eixe moment.
La computadora va aplegar el 24 de novembre de 1960, i mesos despuix va escomençar a ser utilisada en el Pabelló I de la nova Ciutat Universitària, en Núñez. Com va caldre entrenar a tècnics i reacondicionar la sala, la computadora va entrar en servici efectiu en giner de 1961.
El model Mercury de Ferranti, successor del model Mark I funcionava a vàlvules electròniques i diodos de cristal de germani.[2] En més de 5000 components actius i memòria de núcleus magnètics de 4 KWords (de 10 bits), era més de 50.000 voltes més gran que una PC actual. Estava constituïda per 14 gabinets de 60 cm que tenien les funcions de processador i memòria de treball i de 4 gabinets de cilindres magnètics en una capacitat total de 64 KWords (de 10 bits), ocupant tota una habitació sancera a lo que devia sumar-se una atra habitació a on es trobaven els 5 racks de fonts de poder.
Com era comú en les primeres computadores, caria de monitor i de teclat. Originalment l'entrada d'instruccions es feya en un llector fotoeléctrico de cinta de paper perforat, similar als usats pels teletipo, i els resultats s'emetien per una perforadora de cinta a 30 caràcters per segon, opcionalmente alimentant una teletipo a la velocitat estàndar de 7 caràcters per segon. Més alvance se li va poder adaptar un llector de targetes perforades de fabricació nacional, sent est un método d'ingrés de senyes més pràctic que l'original basat en la tira de paper perforada. El llenguage de programació utilisat era Mercury Autocode, especialment desenrollat per a este model.[3][4] Sobre Clementina es va crear el primer llenguage de computació argentí, cridat COMIC. Va ser creat per Wilfred Duren i les estudiants de la carrera de Computador Científic Liana Silvia Lew, Noemí Susana Silvia García, Ana Cristina Zoltan Torres i Clarisa Dolç Cortés els qui varen colaborar en la programació del seu compilador.[5] Este llenguage estava adaptat a problemes de simulació socioeconòmics.[6]
La computadora va prestar servicis per a vàries dependències de l'Estat, treballant en càlculs astronòmics (verificació dels càlculs manuals fets per l'astrònom ítalo-argentí Francisco J. Bobone sobre el passage del cometa Halley en 1904), models matemàtics de conques fluvials i econométricos, desenroll en computadora del método de camí crític (CPM), estudis de mecànica del sòlit, problemes llingüístics i problemes estadístics. La programació va estar a càrrec de Cecilia Berdichevsky[7] El cap de manteniment va ser l'ingenier Jonás Paiuk, membre de l'Institut de Càlcul.
El nom de Clementina va sorgir d'una cançó popular nortamericana Oh My Darling, Clementine que venia entre els programes de mostra proveïts per Ferranti. La computadora tenia la possibilitat d'accionar un parlante ubicat en la consola, lo que permetia generar tons molt rudimentaris per software. A pesar de que despuix es varen produir programes que tocaren tangos, li va quedar el nom d'esta primera cançó.[8]
Clementina va seguir funcionant fins a mediats de 1971, quan el seu manteniment per falta de peces es va fer impossible. El 6 de juny de 1971 es va publicar en la revista dominical del diari La Nació una nota titulada Una llàgrima per Clementina que donava detalls sobre el desmantellament de la computadora i la seua tongada per una atra a comprar-se en una nova licitació, cosa que no va ocórrer ya que el procés licitatorio va ser cancelat.
Posteriorment al seu desmantellament, els restants varen ser disposts per a la seua eliminació com a simples residus. Solament uns pocs mòduls varen ser rescatats per personal tècnic de la facultat ans que li'ls venguera com a ferralla, i encara els conserven com a peces de colecció.[7]
Vore també
- Cristina (supercomputador), supercomputadora argentina, UNC
Referències
- ↑
- ↑ Ferranti en Wikipedia en anglés.
- ↑ Pablo M. Jacovkis - Breu resum de l'història de la computació en Argentina [1] archivat en Wayback Machine., SADIO (Societat Argentina d'Informàtica).
- ↑ Brooker, R. A. (1958) The Autocode Programs developed for the Manchester University Computers. The Computer Journal, 1, 15-21.
- ↑ «COMIC. EL LLENGUAGE DE PROGRAMACIÓNY COMPILADOR DE L'INSTITUT DE CÀLCUL EN 1965».Edicions del domo.
- ↑ Sadosky per Sadosky : vida i pensament del pioner de la computació argentina / Manuel Sadosky ; compilado per Raul Carnota i Carlos Borches. - 1a ed. - Buenos Aires : Fundació Sadosky, 2011. ISBN 978-987-27416-0-0
- ↑ 7,0 7,1 «Les dònes de Clementina». Departament de Computació. Consultat el 2021-05-15.
- ↑ «Clementina, la primera computadora que va tindre la UBA». www. lanacion. com. ar. Consultat el 5 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clementina (computadora)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.