Anar al contingut

Universitat de Chile

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Universitat de Chile
Per a el club de fútbol vore Club Universitat de Chile.

La Universitat de Chile és una institució d'educació superior pública de Chile, creada per llei de 19 de novembre de 1842, i instalada el 17 de setembre de 1843.[1] És la més antiga del país i tant el seu Casa Central com la majoria de les seues dependències es troben ubicades en la Regió Metropolitana de Santiago. Fundada després de la reforma republicana a la colonial Real Universitat de Sant Felipe,[2] i establida com la seua successora llegal (lo que li afig 104 anys d'existència), és ama d'una rica història acadèmica, científica i d'extensió, portant a terme accions que busquen resoldre les problemàtiques nacionals i de la regió i contribuint de modo determinant en el desenroll de Chile des de la seua creació fins als nostres dies. Esta casa d'estudis ha segut reconeguda com una de les millors universitats del país pel seu liderage i innovació en l'àmbit de la ciència, la tecnologia, les humanitats i les arts a través de les funcions de creació, extensió i docència, emfatisant en el desenroll de l'investigació i postgrado. Coneguda com la Casa de Bell, en homenage al seu reformador, l'humaniste Andrés Bell, l'Universitat es definix com a garant d'una cultura clàssica, humanista i secular.[3] L'Universitat de Chile és una de les 18 universitats del Consorci d'Universitats de l'Estat de Chile (CUECH)[4] i una de les 27 que conformen el Consell de Rectors de les Universitats Chilenes (CRUCH).[5]

Conta en més de 4 millons de ORD de superfície entre els seus cinc campus universitaris, edificis d'investigació, centres d'atenció de salut, museus, teatres, observatoris i infraestructura deportiva.[6] A l'any 2019, té més de 40 mil estudiants de pregrado i postgrado en una oferta acadèmica de 71 programes de pregrado, 39 programes de doctorat i 115 de magíster.[7] De les seues aules han egresado o segut acadèmics numerosos líders chilens, entre ells, 21 presidents de la República,[n 1] 215 Premis Nacionals i 2 Premis Nobel.[9]

Atenent a la seua naturalea pública, l'Universitat de Chile realisa ademés una rica llabor d'extensió cultural a través del Teatre Nacional Chilé; els seus cossos artístics estables (Orquesta Simfònica de Chile, Ballet Nacional Chilé, Camerata Vocal i Cor Simfònic); el Museu d'Art Contemporàneu (MAC) i el Museu d'Art Popular Americà Tomás Llac, entre atres iniciatives.[10]

Plantilla:Rànquing d'universitat chilena

Història

El veneçolà Andrés Bell, rector fundador de l'Universitat de Chile.

El proyecte de crear una nova institució d'educació superior en Chile naix junt en l'independència política del país. En eixe fi es crea l'Institut Nacional, buscant desenrollar les àrees del coneiximent postergades per la rígida estructura acadèmica de la Real Universitat de Sant Felipe. Esta institució pert constantment les seues facultats en pro de l'Institut, terminant per aplegar a una immovilitat acadèmica a mitan de la década de 1830. Durant el govern del president Manuel Bulnes es pren la decisió de suprimir a la alicaída institució colonial i remplazarla per un organisme nou al servici de la nova república. El principal impulsor d'esta mida era el destacat humaniste Andrés Bell, qui seria elegit pel govern per a ser el primer rector de la nova Universitat de Chile. Finalment, seria el president José Joaquín Prieto qui ordenaria, per decret, el tancament de l'Universitat de Sant Felipe i l'establiment de l'Universitat de Chile.[11]

Historiadors nacionals de renom com Bernardino Brau Lira, Premie Nacional d'Història (2010), han senyalat que l'Universitat de Chile en realitat tindria 402 anys, iniciant les seues activitats en 1622 baix el nom d'Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino, després com Real Universitat de Sant Felipe en 1738, i finalment com Universitat de Chile en 1842 fins als nostres dies. Bernardino Brau Lira argumenta que l'universitat és un víncul i associació entre discípuls i mestres, elements que han estat presents de manera interrompuda en l'universitat des de l'any 1622 fins a l'actualitat, i que, en realitat, l'universitat només ha rebut canvis nomene d'acort als contexts en que va estar inserte el país a lo llarc dels sigles.[12]

Instalació

Esta institució va ser creada per llei el 19 de novembre de 1842, durant el govern del president Manuel Bulnes, heretant tots els bens de la suprimida Universitat de Sant Felipe, i transformant-se, per a tots els efectes, en el seu continuadora llegal. La seua instalació formal es va realisar el 17 de setembre de 1843, com una universitat professional i acadèmica nacional, encara que durant les primeres décades d'existència l'Universitat va funcionar més com una superintendencia d'educació, vigilant la formació otorgada per les institucions del país, ya que les classes pròpiament tals eren realisades en l'Institut Nacional. Les cinc facultats originals establides eren les d'Humanitats i Filosofia, Ciències Físicas i Matemàtiques, Lleis i Ciències Polítiques, Medicina i Teologia. De totes elles, la de Teologia va ser suprimida en 1927, en el procés de separació de l'Iglésia de l'Estat i la laicisació dels organismes de l'Estat. Més de 13 anys en el país duya Andrés Bell quan va pronunciar el célebre discurs d'instalació de l'Universitat de Chile[13] en la cerimònia realisada el 17 de setembre de 1843 a la que varen assistir el president de la República, ministres, autoritats llegislatives, judicials i militars, ademés dels estudiants de l'Institut Nacional i els professors de la nova Casa d'Estudis.[14]

En la seua intervenció es va referir a la missió i el sentit de l'Universitat emfatisant la forma en que les lletres i les ciències són les responsables d'enfortir les societats a lo llarc de l'història, i afirmant que les veritats no funcionen de manera antagónica, sino articulada: "He dit que totes les veritats es toquen, i encara no cree haver dit prou. Totes les facultats humanes formen un sistema, en que no pot haver regularitat i harmonia sense el concurs de cada una. No es pot paralisar una fibra (permeta-se'm dir-ho aixina), una sola fibra de l'ànima, sense que totes les atres emmaltixquen".[15] Junt a açò va donar conte del propòsit de que la nova Universitat funcione com a orgue expansiu i d'extensió del coneiximent que ahí es cultiva: "En esta propagació del saber, les acadèmies, les universitats, formen uns atres tants depòsits, a a on tendixen constantment a acumular-se totes les adquisicions científiques; i d'estos centres és d'a on es derramen més fàcilment per les diferents classes de la societat. L'Universitat de Chile ha segut establida en este objecte especial".[15]

El discurs d'Andrés Bell va entregar clares afirmacions de lo que seria des d'eixe moment en avant la proyecció de la Casa d'Estudis:"El programa de l'Universitat és enterament chilé. Si pren prestades a l'Europa les deduccions de la ciència és per a aplicar-les a Chile. Totes les sendes en que es propon dirigir les investigacions dels seus membres, l'estudi dels seus alumnes, convergixen a un centre: la pàtria".[16]

Primers anys

El polac-chilé Ignacio Domeyko, rector de l'universitat durant tres periodos.
Erro al crear miniatura:
Casa Central en 1890.

En 1843 es va iniciar la publicació dels Anals de l'Universitat de Chile, la revista periòdica més antiga d'Amèrica en llengua castellana, i que recopila plantejaments i reflexions entorn a les arts, ciència i humanitats. En el seu temps va ser una de les revistes científiques més importants del continent, tant aixina que el célebre Alexander von Humboldt, en la seua obra Cosmos, va recomanar la seua llectura. Mentres, l'Universitat anava poc a poc adquirint la seua funció docent. Un eixemple d'açò és la creació en 1848 de l'Escola Pràctica d'Arquitectura,[17] que es va gestar com a resposta a la necessitat d'obres públiques del país, i en 1849 de l'Acadèmia de Pintura baix la tutela d'Alejandro Ciccarelli, donant començ als estudis de les Belles arts en el país. En esta época es va donar inici ademés a una intensa llabor científica, cultural i acadèmica en distintes institucions. Aixina, en 1852 se subscriuen convenis d'investigació en l'Institut Smithsonian de Washington, i en 1856, la convalidació de títuls en l'Universitat Harvard. En 1863 va començar la construcció en la Alameda d'el “Palau de l'Universitat”, hui conegut com Casa Central, obra de l'arquitecte Lucien Ambroise Henault i del constructor Fermín Vivaceta. Va ser el rector Manuel Antonio Tocornal l'encarregat d'inaugurar-la en 1872.[18]

Ignacio Domeyko va assumir en 1867 el càrrec de rector,[19] que va ocupar durant tres periodos fins a 1883. Un de les fites més recordades del seu periodo és la promulgació, per part del Ministeri d'Educació, del Decret Amunátegui, el 2 de juny de 1877, per mig del qual es va permetre a les dònes estudiar en l'Universitat en iguals condicions que els hòmens. Nou anys més vesprada, en 1886, se li va conferir el grau de “Llicenciat en Medicina i Farmàcia” a Eloísa Díaz Insunza;[20] un any despuix, va rebre el seu títul, convertint-se aixina en la primera dòna en Chile i Amèrica del Sur en fer-ho. La segona va ser Ernestina Pérez Barahona. Una atra fita del rectorat de Domeyko va ser eliderage que li va correspondre en la primera gran reforma universitària: la nova llei d'ensenyança secundària i superior, que en 1879 va reafirmar el caràcter docent de l'Universitat de Chile i que ademés va consagrar la llibertat de càtedra.[21] D'esta forma, se li va donar émfasis a la formació de professionals, sense deixar de costat la llabor investigativa. En l'any 1889 es va fundar l'Institut Pedagògic que més alvance va passar a dependre de la Facultat de Filosofia i Humanitats. En esta institució es va formar durant un sigle als professors del país, adquirint notorietat i convertint-se en un centre de formació pioner en Llatinoamèrica. Durant esta época també les Facultats de l'Universitat comencen a destacar-se per les seues investigacions i bestreta: els acadèmics de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques Luis Zegers i Arturo Salazar varen obtindre en 1895 la segona radiografia feta en el continent i la sèptima en el món, es reconeix el treball de Diego Fancs Arana i José Toribio Medina en historiografia, de Luis Risopatrón en geografia per la confecció de la Carta General de Chile, i els aportes dels professors Miguel Cruchaga Montt i Zorobabel Rodríguez en economia.[21]

En tant, en 1890 s'inicia la relació en l'Hospital Sant Vicente de Paul, el que va començar a utilisar-se com a camp clínic de la Facultat de Medicina. En 1931 este centre es va traspassar a l'Universitat i és l'antecedent directe de l'actual Hospital José Joaquín Aguirre.[22]

Temps moderns

Erro al crear miniatura:
Durant la primera mitat del sigle XX, l'Universitat es va expandir a regions i es varen crear conjunts artístics, com el Ballet Nacional.

En 1906, en el respal dellavors rector Valentí Letelier, es va crear, en la finalitat de representar els interessos de l'alumnat davant l'administració, la Federació d'Estudiants de l'Universitat de Chile (FECh), que es va convertir en un important actor dels moviments socials de principis d'el XX.[23] Dos anys més vesprada, es va integrar al planter universitari el científic alemà Max Westenhofer, discípul de Rudolf Virchow, per a establir la càtedra d'anatomia patològica en l'escola de medicina. Westenhofer va publicar un crític reporte que du el seu nom sobre les pobres condicions d'higiene i salut en sectors marginals de la població santiaguina aixina com en llars d'assistència. Este document va generar polèmica en certs sectors polítics conservadors, nacionalistes i religiosos, lo que va culminar en la deportació del científic en 1911. La FECh va organisar en agost de 1911 una de les primeres marches en Santiago en apoyo d'el professor alemà, que retornaria a Chile establint-se definitivament en el país. Entre 1926 i 1933 es varen realisar grans canvis en l'Universitat en l'objecte d'abocar-la exclusivament a la formació acadèmica, l'investigació i desenroll intelectual i científic. baix eixos paràmetros, els deures de supervigilancia de l'educació secundària varen ser traspassats al recent creat Ministeri d'Educació Pública, devent dictar-se uns nous estatuts, que varen ser fixats el 20 de maig de 1931. En l'estabilitat otorgada per la nova institucionalidad, escomencen dos significatius rectorat: el de Juvenal Hernández (1933-1953) i el de Juan Gómez Milles (1953-1963). baix estos acadèmics, la casa d'estudis es va expandir a lo llarc del país creant coleges universitaris en un programa que va ser liderat per la professora Irma Sals Silva, la primera chilena en obtindre un doctorat en Educació, en l'Universitat de Columbia, Nova York. Aixina varen sorgir les sèus de Temuco (13.07.1960), La Serena (01.11.1960), Antofagasta, Talca i Osorno (13.12.1962). Després, durant el govern d'Eduardo Frei Montalva (1964-1970), es va permetre estendre l'universitat a nou regions del país, en lo que a les citades es varen sumar les sèus d'Arica, Iquique, Valparaíso i Ñuble.[24] Durant este periodo es varen fundar importants institucions com l'Orquesta Simfònica, el Cor Universitari, el Ballet Nacional Chilé, el Teatre Experimental, els museus d'Art Contemporàneu i d'Art Popular Americà.[25] Es va intensificar ademés el víncul de la casa d'estudis en distintes arestes del desenroll del país: eixemples d'açò són la participació universitària en l'Expedició Antàrtica i el foment als estudis pràctics en agricultura i mineria.[26]

Des dels anys 1950, l'Universitat va tindre especial preocupació per l'àmbit audiovisual: en 1955, es va crear el seu Cineclub i dos anys més tarde el Centre de Cine Experimental, baix la direcció de Sergio Bravo. En 1956 es va realisar la primera transmissió pública televisiva en Chile, gràcies al treball delaboratori d'Electrotècnia i Telecomunicacions de l'Institut d'Ensajos Elèctrics,[27] primer pas per al naiximent de la TV universitària, que va iniciar transmissions a les 19:00 del 4 de novembre de 1960 baix el nom de Canal 9 (hui Chilevisión).[28] Les paraules d'obertura varen ser llegides per Camilo Fernández, a lo que va seguir l'actuació del cor universitari, música araucana en Margot Loyola, un diàlec entre els escritors Manuel Rojas i Jorge Edwards i un drama en els actors del ITUCH. L'equip tècnic de les primeres transmissions de Canal 9 va estar liderat per Bartolomé Dezerega, Carlos Haramoto i Rodolfo Baffico, tots ells estudiants d'ingenieria civil electrònica. Estes tres iniciatives, sumades a la Cineteca (institucionalisada en 1961, pero fundada en anterioritat), varen ser reunides en el Departament Audiovisual en 1961.

Reforma universitària i abrupte terme en la dictadura militar

En 1968 es va iniciar el procés de reforma universitària en un intent per generar una participació clara dels estaments que componien l'institució, idea que estava en sintonia en la realitat social que vivia Chile en l'época.[25] Va haver canvis en l'estructura de l'universitat, que per primera volta varen permetre la participació dels estudiants durant l'elecció del rector en 1969, que va guanyar Edgardo Boeninger.[29]

el colp d'Estat de l'11 de setembre de 1973 va significar un quebre profunt de la situació de les universitats en Chile. Una de les primeres mides portades a terme per la dictadura del general Augusto Pinochet va consistir en intervindre totes les universitats per mig del Decrete Llei N.º 50 de 1973, pel qual es designaven militars actius i en retir com a rectors de les institucions (coneguts com els rectors delegats)i les cases d'estudi perdien la seua autonomia.[30] Dit decret, que constava de solament un artícul, senyalava: “La Junta de Govern designarà en representació Rectors-Delegats en cada una de les Universitats del país. Estos Rectors-Delegats compliran les funcions i eixerciran totes les atribucions que correspon als Rectors de les Universitats en conformidad con les normes llegals vigents i demés acorts o resolucions universitàries dictades en la seua virtut".[31]

En l'Universitat de Chile va ser designat el general de la Força Aérea César Ruiz que va portar a terme una profunda i meticulosa porga de tots els opositors del règim en totes les facultats, instituts i organismes depenents, tant en l'estament acadèmic com entre els propis estudiants i funcionaris de la casa d'estudis. Durant esta época l'universitat va sofrir profundes retallades presupostàries, reduint el seu tamany.

Erro al crear miniatura:
Esquema de desmembramiento de l'Universitat de Chile i l'UTE, i la creació de noves universitats regionals.

En la finalitat de trencar en la centralisació de l'educació, per mig del DFL N.º 1 del 3 de giner de 1981,[32] se'ls va otorgar l'independència a les sèus fusionant-les en alguns casos en les de l'Universitat Tècnica de l'Estat (UTE) i creant les nomenades universitats regionals. Les sèus varen viure la següent transformació:[33]

  • L'Institut Professional es va convertir en l'actual Universitat Tecnològica Metropolitana i el Pedagògic de Santiago en l'Acadèmia Superior de Ciències Pedagògiques, actual Universitat Metropolitana de Ciències de l'Educació. En l'autonomia de les sèus, la Chile es va vore obligada a assumir la totalitat dels deutes generats per dites institucions, lo que va provocar una greu crisis de finançament. En 1987 el govern va designar rector al civil José Luis Federici, nominació que va provocar rebuig en tota l'universitat, degut a que es va saber que dita designació tenia com a fi desarmar la sèu principal de l'institució, de la mateixa forma en que havia fet en l'Empresa dels Ferrocarrils de l'Estat quan va eixercir com ministre de Transports. Esta designació tenia com a fi privatizar o clausurar els organismes deficitaris de l'universitat. Recolzats pels professors i els funcionaris, es va realisar una llarga desocupació,[34] que va provocar una crisis que va obligar al govern a cessar a Federici del seu càrrec.[35]

Regrés a la democràcia

Erro al crear miniatura:
El campus Juan Gómez Milles està sent remodelat com a part d'un proyecte Bicentenario.

El 2 de juny de 1990 va assumir la primera autoritat elegida democràticament despuix de la dictadura: el Rector Jaime Llavats (1990-1998). el tornada de la democràcia va trobar a l'Universitat de Chile en una profunda crisis financera i acadèmica. El president Aylwin va promoure canvis en el rígit estatut de 1982, pero pese als intents de reforma, la crisis no és superada fins a ben entrada la década de 1990. En 1998 va assumir Luis Riveros (1998-2006), qui es va mantindre en el seu càrrec per dos periodos fins a l'any 2006. Mentres, el proyecte dels nous estatuts va tindre una llenta tramitació en el Congrés Nacional de Chile, per a tindre un negatiu pronunciament per part de la Contraloría General de la República. Despuix d'un acort, estos varen entrar en vigor casi dos décades despuix: el 10 de març de 2006.[36]

baix estos es dona inici a una forma d'organisació única en el país que va incloure la creació del Senat Universitari, orgue colegiat encarregat d'eixercir la funció normativa de l'Universitat. En la publicació dels nous estatuts es va realisar una nova elecció de rector: l'ingenier Víctor Pérez Vora (2006 – 2014), qui va assumir el 14 de juny de 2006. En l'any 2007 i en ocasió de l'aniversari 165 de l'Universitat, la presidenta Michelle Bachelet va anunciar el respal del govern al Proyecte de Revitalisació del Campus Juan Gómez Milles[37] que busca potenciar algunes de les àrees més afectades despuix de l'intervenció militar: les arts, les humanitats, les comunicacions i les ciències socials. L'iniciativa que està en eixecució, i que contempla un finançament de més de 40 mil millons de pesos, ya va inaugurar una primera etapa en novembre de 2013:[38] dos aularis en 28 sals i en capacitat per a rebre a 2610 alumnes. El 16 de juny de 2014 va assumir la rectoría el mèdic cirugià Ennio Vivaldi Véjar. Durant el seu mandat, es va establir la Vicerrectoría de Tecnologies de l'Informació i es varen crear les facultats de Govern i Comunicació i Image, reemplaçant de dos instituts, INAP i ICEI respectivament.

Símbols

Erro al crear miniatura:
Bandera de l'Universitat de Chile

Himne

En motiu de la celebració dels cent anys (1942) de l'Universitat, el rector Juvenal Hernández Sus va cridar a concurs públic per a triar la lletra i melodia d'un himne per a l'Universitat. Va ser elegida la creació de dos exalumnos de la Casa de Bell, Juliol Barrenechea (1910-1979) i René Amengual (1911-1954),[39] autors de la lletra i la música respectivament.[40]

Escut[41]

L'Escut distintiu de l'Universitat de Chile va ser fixat per Decret Universitari del 13 de decembre de 1991, en el que s'establix el seu us en tots els impresos, acompanyat pel nom de l'institució. La seua descripció heràldica és la següent:

"Quarter superior esquerre; la balança subjecta per una espasa en argent, fondo sinople (vert), representa a la Facultat de Lleis i Ciències Polítiques, actual Facultat de Dret; quarter superior dret: el bastó i la serp d'Esculapio del seu color, fondo d'or (groc), representa a la Facultat de Medicina, hui Facultat del mateix nom; quarter inferior esquerre: un hemisferi allumenat per una estrela radiant de cinc puntes en argent, davall compàs en or i esquadra en argent, fondo de gules (roig), representa a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Físiques, actual Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques; quarter inferior dret: dos llibres gitats sobre ells un d'obert i arrere la flama d'una antorcha, tot del seu color, fondo azur (blau), representa a la Facultat de Filosofia i Humanitats, hui Facultat del mateix nom; Escusón central: en círcul una serp que es mossega la coa, en el camp l'ull del Creador inserte en un triàngul, tot d'argent (blanc), representa a la Facultat de Teologia. Du com a timbre estrela radiant de cinc puntes en argent".[42]

Medalles i distincions

En ser una corporació pública d'antiga data, l'Universitat ha creat en el transcurs de la seua història distincions, medalles i premis per a les figures destacades del quefer universitari, nacional i internacional, de gran prestigi i fama. Entre les més destacades cal senyalar les següents:

Distintius

Símbols del ranc de les autoritats.

  • Medalla Universitat de Chile: Utilisada pel rector, prorrector, president de Chile i ministre d'Educació.
  • Medalla Andrés Bell: Correspon al contralor, decans, directors d'Instituts, vicerrectors i directors de Servicis.

Distincions universitàries

Expressions de reconeiximent a accions sobreixents cap a l'Universitat, societat o humanitat.

  • Doctorat honoris causa: És la més alta distinció otorgada per l'Universitat. L'han rebut personalitats com Claudio Arrau, Kofi Annan, Noam Chomsky, Lionel Jospin, Lech Wałęsa, Alain Touraine, Rafael Correja, Brian Schmidt, Marc Ferro i Abraham Horwitz.
  • Medalla Rectoral
  • Gran Medalla Andrés Bell
  • Medalla Rector Juvenal Hernández Sus
  • Condecoració al Mèrit Amanda Labarca
  • Medalla Doctoral Universitat de Chile
  • Medalla Rector Juan Gómez Milles
  • Medalla al Mèrit Acadèmic Rector Valentí Letelier
  • Medalla Patronat de l'Universitat de Chile
  • Diplomar d'Honor per Anys de Servici
  • Medalla al Mèrit Cultural Professor Pedro de l'Agrane
  • Distinció Dòna XXI

Distincions de Facultats, Instituts i Hospital Clínic

Reservada a personalitats que varen contribuir de manera sobreixent a distints organismes.

  • Medalla al Mèrit Acadèmic Rector Ruy Barbosa (Facultat de Ciències Agronómicas)
  • Medalla d'Honor Pedro Aguirre Cerda (Facultat d'Economia i Negocis)
  • Medalla Arquitecte Claude Francois Brunet de Baines (Facultat d'Arquitectura)
  • Distinció Universitària "Dr. José Joaquín Aguirre" (Hospital Clínic Universitat de Chile)
  • Distincions Universitàries "Lorenzo Sazié" i "Facultat de Medicina de l'Universitat de Chile" (Facultat de Medicina)

Calitats Acadèmiques

  • Professor Emèrit
  • Professor Honorari de Facultat o d'Institut interdisciplinari
  • Professor Visitant

Organisació

La Comunitat Universitària està composta per acadèmics, estudiants i personal de colaboració, els quals porten a terme els quefers que establixen la seua missió i funcions.

Òrguens superiors

Erro al crear miniatura:
Alejandra Mizala, rectora de l'Universitat de Chile pel periodo 2026-2030.[43]

L'artícul 16 de l'estatut de l'Universitat de Chile expressa que "els òrguens superiors de l'Universitat constituïxen les instàncies encarregades de dirigir i gestionar, impulsant el desenroll acadèmic institucional i dels seus membres; també s'encarregaran de normar i proyectar l'Universitat, establint les polítiques generals, en procura del compliment de la seua missió i del seu desenroll coherent, travesser i d'excelència. Residixen estes funcions en el Rector, en el Consell Universitari i en el Senat Universitari". Junt a açò precisa que “les funcions eixecutives seran eixercides pel Rector i pel Consell Universitari, de conformitat en les normes d'este Títul” i que els decans i decanes “són les autoritats màximes de les seues respectives facultats”.[44]

L'Universitat, per tant, és dirigida pel Rector, junt en la colaboració del Consell Universitari i el Senat Universitari. En tant l'artícul 9.º de dit estatut establix que “el President de la República és el Patró de l'Universitat de Chile”.[45]

  • Rectoría: el rector o la rectora és la màxima autoritat de l'Universitat i la seua representant llegal, presidix el Consell Universitari i el Senat Universitari. És ademés l'encarregat de dictar els reglaments, decrets i resolucions; conferir les distincions, calitats honorífiques, graus i títuls; fixar els aranzel i nomenar al personal acadèmic i administratiu, entre atres atribucions. Tant la Prorrectoría com les Vicerrectorías depenen del Rector. En l'elecció d'este càrrec participen els acadèmics que pertanyen a les més altes jerarquia i que tinguen a lo menys un any d'antiguetat. És nomenat pel president de la República per mig de decret suprem expedit pel Ministeri d'Educació i el seu càrrec té una duració de quatre anys, podent ser reelegit una volta.[44]
  • Prorrectoría: assessora al rector o rectora en aspectes acadèmics, econòmics, administratius, jurídics i estudiantils. Esta instància coordina les accions que porten a terme les cinc vicerrectorías.[46]
  • Consell Universitari: és l'organisme superior encarregat d'aprovar les decisions del més alt nivell i està integrat pel rector, el prorrector, els decans i dos representants del President de la República.[47]
  • Senat Universitari: en el marc dels nous estatuts de 2006 es crea el Senat Universitari, orgue colegiat, encarregat d'eixercir la funció normativa en l'Universitat. De la mateixa manera que els demés òrguens superiors és presidit pel Rector i té representació triestamental. Conta en 36 membres, 27 dels quals són acadèmics, 7 estudiants i 2 representants del personal de colaboració.[48]
  • Consell d'Evaluació: este organisme lidera i coordina els processos d'evaluació, calificació i acreditació a nivell institucional i individual, ademés de constituir comissions generals i locals.[49] La funció d'evaluació s'aplica tant a les estructures com als acadèmics que les integren, per mig de normes, processos i criteris degudament reglamentats, i resguardant la especificidad, característiques i diversitat de les activitats. El Consell d'Evaluació és integrat per cinc professors titulars que són nomenats pel Senat i proposts pel Rector.[50]

Vicerrectorías

L'Universitat de Chile s'organisa en sis vicerrectorías:[51]

  • Assunts Acadèmics
  • Assunts Econòmics i Gestió Institucional
  • Investigació i Desenrolle
  • Extensió i Comunicacions
  • Assunts Estudiantils i Comunitaris
  • Tecnologies de l'Informació

Facultats i Instituts

Erro al crear miniatura:
Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques.
Erro al crear miniatura:
Facultat d'Arts.

Les facultats i instituts de l'Universitat de Chile eixerciten llabors acadèmiques de pregrado, postgrado, investigació i extensió. Actualment existixen 16 facultats:[52]

Actualment també existixen 3 instituts interdisciplinaris:

  • Programa Acadèmic de Bachillerat, dependent de la Vicerrectoría d'Assunts Acadèmics.

Atres organismes

Educació secundària
Mijos de comunicació
Museus
Extensió artística

Organismes depenents

Entre els organismes depenents de l'Universitat es troben els següents:

Transparència en la gestió

En la reforma constitucional de 2005 i la promulgació de la Llei N.º 20.285 sobre Accés a l'Informació Pública (la "Llei de Transparència"), que establix com a principi de ranc constitucionala transparència i la publicitat dels actes dels Òrguens del Estat, l'Universitat de Chile, com universitat pública de l'Estat, i somesa als deures de transparència, ha vixcut una important etapa en el camí cap a la transparència en la seua gestió. Si be, en un començ esta Casa d'Estudis Superiors va dictar el seu propi reglament llimitant l'accés a l'informació pública, el Consell per a la Transparència, va resoldre un ampar per refús d'accés a la lnformación presentat per un estudiant de Dret de la mateixa universitat, en el que es va fer plenament aplicable la "Llei de Transparència", fent públics els sòus, les contractacions, les funcions, les nòmines del personal de planta, de contracta i d'honoraris, entre uns atres. Davant dita resolució, el Rector de l'Universitat Víctor Pérez Vora va presentar un recurs d'illegalitat davant la Cort d'Apelacions de Santiago en contra de la decisió del Consell per a la Transparència, rebent el patrocini del President del Colege d'Advocats de Chile, Enrique Fancs Bourie, el director del Departament de Dret Processal i ex vicedecà de la Facultat de Dret de l'Universitat Cristián Maturana Míquel i el administrativista Luis Corder Vega, el que ha rebut innumerables crítiques inclús abans de ser declarat admissible per este orgue jurisdiccional.cita requerida

Docència

Erro al crear miniatura:
Facultat de Ciències Socials.

L'Universitat de Chile conta en programes de pre i postgrado en totes les àrees del coneiximent, la calitat del qual ha segut reconeguda per la Comissió Nacional d'Acreditació otorgant el puntaje màxim en abdós àrees (2011 - 2018).

Pregrado

A 2016 conta en un total de 77 programes d'estudi, dels quals 70 són conducentes a títuls professionals i 7 a llicenciatures terminals.[54] Junt a açò impartix el Programa Acadèmic de Bachillerat, que depén directament de la Vicerrectoría d'Assunts Acadèmics. En 2015 l'Universitat va obrir tres noves carreres en l'àrea de les pedagogia: Educació parvularia; Educació bàsica i Educació mija en biologia i química.[55] D'esta forma es completa la formació de professors en tots els nivells del sistema educatiu chilé. Ademés es va reobrir la carrera de Treball Social,[56] despuix d'un tancament de més de quatre décades decretat en l'any 1973.[57]

L'admissió es realisa per via regular en el puntaje de la Prova de Selecció Universitària, ingressant de forma directa a les carreres[58] o a través de Bachillerat.

Vies d'admissió especial

L'Universitat de Chile conta en les següents vies d'ingrés especial:[59]

  • Sistema d'Ingrés Prioritari d'Equitat Educativa (SIPEE): Exclusiu per a estudiants egresados d'establiments municipals.[60] Les postulacions comencen a partir del més d'agost.[61]
  • Deportistes destacats: Per a jóvens que posseïxquen una destacada participació deportiva a nivell regional, nacional o en calitat de preseleccionado o seleccionat nacional els deports reconeguts pel Comité Olímpic de Chile.[62]
  • Persones en estudis mijos en l'estranger: Dirigit a postulantes que hagen cursat els seus estudis mijos (secundària, bachillerat o equivalent) en l'exterior. Les postulacions comencen a partir del més de juliol.[63]
  • Ingrés Prioritari d'Equitat de Gènero (PEG): Per a dònes postulantes a la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques .[64] Consistix en cupos especials en el Pla Comú d'Ingenieria i Ciències per a les primeres 40 jóvens que queden en llista d'espera.[65]
  • Convenis ètnics: Es tracta de cupos supernumeraris en algunes de les seues carreres per als postulantes pertanyents al poble Rapa Nui i Kawésqar.[66]
  • Estudiants cegos: Per a estudiants cegos que conten en la Credencial de Discapacitat.[67]
  • Soldats conscriptos: Dirigit a soldats conscriptos del Eixèrcit de Chile que pertanyguen als sèt primers deciles de més baixos ingressos. Consistix en 12 cupos supernumeraris en el Programa Acadèmic de Bachillerat per a soldats que estiguen realisant el servici militar.[68][69]
  • Programa "Escola de Desenroll de Talents": Programa de la Facultat d'Economia i Negocis en classes semanals, per dos anys consecutius previs a l'ingrés universitari, que contemplen un entrenament sistemàtic en diverses competències i habilitats.[70]
  • Titulats o graduats: Per a els qui estiguen en possessió d'un títul professional o d'un grau acadèmic otorgat o reconegut per l'Universitat de Chile, o otorgat per una atra entitat d'educació nacional o estrangera.[71]
  • Canvis interns de carrera dins de l'Universitat de Chile[72]
  • Alumnes en estudis cursats en atres universitats: Per a estudiants provinents d'universitats nacionals o estrangeres que soliciten canvi a la mateixa o a una atra carrera o programa de l'Universitat de Chile.[73]

Postgrado

L'Universitat de Chile conta en el sistema de postgrado més gran i complex del país conformat per 38 programes de doctorat, 137 programes de magíster,[74] 76 programes de postítulo i 14 cursos d'especialisació.[75]

Investigació

Artícul principal → .

L'Universitat de Chile destacada en ránquines internacionals i nacionals per la seua productivitat científica i impacte de les seues publicacions, lidera ademés el sistema nacional de fondos concursables. Esta Casa d'Estudis és la primera en adjudicacions de Conicyt -centres d'investigació d'excelència, FONDEF, FONDECYT, infraestructura- entre uns atres.[76] És un dels pocs planters d'educació superior chilens que realisa estudis en totes les àrees del coneiximent. Aixina mateix, conta en 12.037 publicacions indexades en l'Institute for Scientific Information, Web of Science (ISI-WOS) entre 2010 i 2016.[77]

Centres i programes

Centres Científics i Tecnològics d'Excelència (PIA)

Erro al crear miniatura:
L'Universitat lidera gran cantitat de centres d'investigació.

El Programa de Financiamiento Basal per a Centres Científics i Tecnològics d'Excelència potencia investigació bàsica i aplicada que es vincule a desafius del país i que ademés estiga conectada en el sector productiu.[78] L'Universitat de Chile lidera 5 d'estos centres:

  • Centre d'Investigació Alvançada en Educació: Es va inaugurar el 3 de decembre de 2008 i és una iniciativa conjunta entre l'O. de Chile, l'Universitat de Concepció i la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso. Realisa investigació científica en educació sobre polítiques educacionals, professió docent, calitat d'ensenyança, neurociencia, cognició i tecnologies de l'informació i cervell, entre atres temes.[81][82]
  • Centre Alvançat de Tecnologia per a la Mineria (AMTC): Es va crear en 2009 i és el principal centre d'investigació en la matèria en Chile. Ademés de transferir noves tecnologies, busca formar capital humà.[83] El Centre conta en el respal de Codelco i de BHP Billiton Metals Base.[84]
  • Centre de Biotecnología i Bioingeniería: Es va crear l'any 2014 i la seua llínea d'investigació són les malties infeccioses i el desenroll de nous antibiòtics i drogues anticancerígenas. Ademés de l'O. de Chile, té participació de científics d'Universitat d'Antofagasta, Universitat de Santiago, Universitat de la Frontera i Universitat dels Lagos.[85] Investiga temes claus de la biotecnología i la bioingeniería modernes, incloent aplicacions en l'indústria.[86]

Centres d'investigació Fondap

El Fondo de Financiamiento de Centres d'Investigació en Àrees Prioritàries (Fondap), aúna l'activitat de grups d'investigadors en àrees del coneiximent d'importància per al país. Finança centres per un periodo de 5 anys, extensible en atres 5 adicionals.[87]

  • Centre de Regulació del Genoma: Investiga les rets gèniques involucrades en el creiximent i desenroll, aixina com la resposta a estrés abiótico en sistemes models bacterians, vegetals i animals. Junt a científics de l'Universitat de Chile, participen professionals de la Pontifícia Universitat Catòlica i de l'Universitat Andrés Bell.[88]
  • Centre d'Excelència en Geotermia dels Andes (CEGA): A través de l'investigació i el seu estudi, promou el desenroll de l'energia geotèrmica com un recurs sustentable. Està integrat per un equip d'investigadors d'esta Casa d'Estudis i de la Pontifica Universitat Catòlica, l'Universitat Catòlica del Nort, l'Universitat d'Atacama i l'Universitat de Concepció.[89]
  • Centre de Ciència del Clima i la Resiliencia (CR)2: Estudia de manera interdisciplinària la ciència climàtica en Chile per a millorar la comprensió del sistema i la busca de formes per a adquirir resiliencia. Participen professionals de l'Universitat de Chile en associació l'Universitat Austral i l'Universitat de Concepció.[90]
  • Centre d'Estudis Alvançats de Malties Cròniques: La seua investigació busca identificar els elements comuns per a les principals malties cròniques que permeten oferir estratègies de prevenció o control del dany.[91]
  • Centre d'Estudis per al Conflicte i la Cohesió Social: Se centra en quatre llínees d'investigació: Desenroll productiu i equitatiu; interaccions grupals i individuals; desenroll territorial per a la cohesió social i conflicte social i polític.[91]
  • Centre d'Investigació d'Energia Solar: Aprofitant la potencialitat del nort chic els científics d'este centre busquen entregar ferramentes i coneiximent per al desenroll de solucions tecnològiques que contribuïxquen a l'establiment d'una matriu energètica sustentable.[92]
  • Centre de Modelamiento Matemàtic: Es va fundar en 2000 i s'aboca a la creació de noves matemàtiques, la seua difusió internacional i el seu us en la comprensió i solució de problemes complexos.[93]

Instituts Mileni

Els Instituts Mileni realisen investigació científica a nivells similars que en països alvançats, tant en àrees de les ciències naturals i exactes, com també de les ciències socials. L'Universitat de Chile lidera quatre d'estos centres.

  • Institut Mileni per a l'Investigació en Imperfeccions de Mercat i Polítiques Públiques: El quefer d'este institut està concentrat en tres grans àrees: organisació industrial, finances i economia política.[94]
  • Institut de Neurociencia Biomèdica: Els científics que ho integren realisen estudis per a comprendre i conéixer en profunditat el sistema nerviós humà i el seu funcionament. En açò s'espera entendre les causes de les malties neurològiques i psiquiàtriques.[95]
  • Institut Sistemes Complexos d'Ingenieria: Entre atres llínees, realisa models aplicats i optimisació en gestió d'operacions. Ha desenrollat proyectes en la JUNAEB, significant un aforro del 20% del cost de distribució d'un milló i mig de racions alimentícies diàries; ademés de treballs en l'àmbit de la mineria i forestal.[96]
  • Institut Mileni d'Ecologia i Biodiversitat: Les seues àrees d'investigació són la paleoecología, paleoclimatología, biogeografía, macroecología, dinàmica d'ecosistemes, ecologia forestal, ecologia evolutiva, filogenético molecular, biologia reproductiva de plantes, biologia del comportament, microevolución, modelamiento ecològic, biologia de la conservació, ètica ambiental i conservació biocultural.[97]
  • Institut Mileni d'Astrofísica: Entre les seues llínees d'investigació està el descobriment i caracterisació de les supernovas i l'orige, estructura i evolució del Via Làctea i les galàxies del Grup Local.[98]
  • Institut Mileni en Inmunología i Inmunoterapia: Estudia de forma integrada el sistema immunològic, per a colaborar en l'elaboració de teràpies, estratègies profilácticas com a vacunes i métodos de diagnòstic. Entre les malties que investiga este centre estan el càncer, la autoinmunidad, l'hipertensió i les infeccions.[99]

Núcleus Mileni

L'Universitat de Chile té participació conta en els següents Núcleus Mileni:[100]

Ciències Naturals

  • Núcleu Mileni Discs Protoplanetarios en Ànima Early Science (MAD)
  • Núcleu Mileni Informació i Coordinació en Rets
  • Núcleu Mileni Centre Interdisciplinari de Líquits Iònics (CILIS)
  • Núcleu Mileni Paleo Clima de l'Hemisferi Sur
  • Núcleu Mileni Models Estocàstics de Sistemes Complexos i Desordenats
  • Núcleu Mileni Centre d'Investigació de la Web Semàntica
  • Núcleu Mileni Intervenció Sicològica i Canvi en Depressió
  • Núcleu Mileni Centre per a la Neurociencia de la Memòria (CENEM)

Producció científica i publicacions

Entre 2016 els investigadors d'esta Casa d'Estudis varen publicar 2.257 artículs científics en revistes indexades en el Institute for Scientific Information, Web of Science (ISI - WOS).[101]

Repositori Acadèmic de l'Universitat de Chile

Erro al crear miniatura:
Primer número de la revista Claritat. Font: Memòria Chilena.

El repositori inclou text complet d'artículs de revistes, llibres digitals, documents, ensajos, ponències, materials docents, presentacions, apunts de classes, informes tècnics, obres d'art, imàgens, entre uns atres, que són d'autoria dels acadèmics i investigadors de l'Universitat de Chile. Esta "memòria digital" de la productivitat de coneiximent de l'institució és administrada per la Direcció de Servicis d'Informació i Biblioteques (SISIB) sobre la base del software DSpace, desenrollat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) en aliança en Hewlett-Packard.[102]

Utilisa la tecnologia Open Archives Iniciative (OAI), protocol d'interoperabilidad estàndar que permet la conexió entre els diferents servidors i repositoris universitaris de tot lo món, junt en la normalisació de l'intercanvi de metadatos. Es tracta de la mateixa tecnologia utilisada en l'Universitat de Cambridge, Oxford, Berkeley, UCLA, MIT i Complutense de Madrit.

Llibres

El Portal de llibres electrònics www. libros. uchile. cl reunix llibres editats per distintes Facultats, Escoles i Instituts de l'Universitat, ademés d'obres de valor històric, que formen part de les coleccions de les Biblioteques de la Casa d'Estudis.[103]

Revistes

Elloc www. revistas. uchile. cl conta en l'edició electrònica de més de 100 publicacions seriades de diverses disciplines, tant impreses com a electròniques, editades per les distintes Facultats i Instituts d'esta Casa d'Estudis.[104]

Algunes de les revistes disponibles són Anals de l'Universitat de Chile, Acta Bioethica, Byzantion Nea Hellas, Bolletí de Filogia, Revista Chilena de Lliteratura, Revista de Filosofia, Revista Musical Chilena, Revista INVI, Alvanços en Cs. Veterinàries, Comunicació i Mijos, Dret i Humanitats, Revista d'Urbanisme, Revista Chilena de Salut Pública, Revista Chile de Teràpia Ocupacional i Revista Chilena d'Història de Dret. En este repositori també es troben disponibles, a pesar de no estar vigents, dos publicacions elegides pel seu valor històric i patrimonial: la colecció completa dels Anals de la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials (publicada entre 1935 i 1072) i la revista Claritat de la FECH (publicada entre els anys 1920 i 1932).

Víncul en la societat

Erro al crear miniatura:
Ballet Nacional Chilé (BANCH).

Arts i cultura

A través dels cossos estables del Centre d'Extensió Artístic i Cultural Dumenge Santa Creu (CEAC), els museus, sals d'exposicions i teatres l'Universitat realisa llabors de difusió i extensió. Un eixemple d'açò són les gires de música i dansa pel país, la participació en les Semanes Musicals de Frutillar, el Festival de Música Contemporànea i els Temporals Internacionals de Teatre en Port Montt, entre atres iniciatives. Els museus universitaris, ademés de complir en el calendari d'exposicions i atres events, porten a terme cursos d'extensió: el Museu d'Art Contemporàneu té programes dirigits a escolars durant l'época de vacacions a través d'EducaMac i el Museu d'Art Popular Americà realisa tallers de textils.

Cossos artístics estables

A través del Centre d'Extensió Artística i Cultural (CEAC), que dirigix Diego Matte, l'Universitat de Chile agrupa als conjunts artístics més antics del país.[105] La temporada anual de concerts es desenrolla en el Teatre de l'Universitat de Chile, ubicat en la plaça Baquedano.

  • Orquesta Simfònica Nacional de Chile

Es va fundar el 7 de giner de 1941, dia en que baix la direcció d'Armant Carvajal es va realisar el seu primer concert en el Teatre Municipal. És l'Orquesta Simfònica més antiga del país i actualment està integrada per 91 músics que es presenten en una extensa temporada de concerts en més de 90 programes musicals diferents.[106]

En 1990 l'agrupació va rebre el Premi APES, que otorga l'Agrupació de Periodistes de Cultura i Espectàculs i en 2001 va ser reconeguda per l'Acadèmia de Belles arts de Chile. En 2009 el Círcul de Crítics d'Art de Valparaíso li va entregar el Premi a la Música a Francisco Rettig i a la Simfònica per la seua versió de la Quinta Simfonia de Gustav Mahler. Eixe mateix any el conjunt va ser distinguit en el Premi del Círcul de Crítics d'Art de Santiago. En 2012 va rebre el Premi a la “Música Nacional” President de la República 2011[107] que otorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts. En 2014 va ser reconeguda pel Círcul de Crítics d'Art pel seu aporte al repertori en l'inclusió d'obres noves.[108]

Des de 2013 el seu director és el rus Leonid Grin.[109]

  • Ballet Nacional Chilé

És la primera companyia de dansa de contemporànea de Chile i a lo llarc de la seua història ha presentat més de 200 coreografies nacionals i estrangeres.[105] Va ser fundat el 7 d'octubre de 1945 en el ballarí alemà Ernst Uthoff en la triple llabor de director, coreógraf i professor.[110] Alguns dels montages més exitosos dels primers anys varen ser “Coppelia”[111] i “Carmina Burana”.[112] El BANCH va ser el formador de la primera generació de ballarins i coreógrafs naixcuts en Chile.[113] En els últims tres anys més de 120 mil persones han assistit a presentacions del BANCH. Des de 2013 el seu director és el francés Mathieu Guilhaumon.[114]

  • Cor Simfònic

Es va crear l'any 1945 i el seu primer Director va ser Mario Baeza Gajardo, quí en 1957 va fundar el Cor Lex de la Facultat de Dret. En 1949 el cor es va presentar per primera volta acompanyant a l'Orquesta Simfònica, per a interpretar “El Mesías” d'Haendel, en una versió en castellà.[115] Des d'eixa data es va incorporar de forma permanent a les temporades de concerts junt a esta agrupació i també presentant-se en solitari durant l'any. En 2005 va rebre el Premi a la Trayectòria otorgat pel Círcul de Crítics d'Art. Eixe mateix any va obtindre el Premi APES en reconeiximent a la seua destacada trayectòria en la difusió musical durant sis décades.[116] El seu director és el mestre Juan Pablo Villarroel[117]

  • Camerata Vocal

Es va fundar en l'any 2000 per integrants del Cor Simfònic i està conformat per 16 cantants professionals. El repertori de la Camerata comprén 500 anys de música, que va des de les composicions clàssiques a les contemporànees.[118]

Ballet Folórico Antumapu

Esta companyia artística universitària té el seu orige en l'antiga Facultat de Ciències Agràries i Forestals de l'Universitat, en l'any 1971. Va nàixer de l'iniciativa dels propis estudiants com una forma de difondre el folore nacional. A quatre décades de la seua fundació[119] ha creat més de 10 obres, ha realisat més de 2000 presentacions en Chile i més de 25 gires per Amèrica i Europa, en un promig de 60 actuacions per any.[120]

Conta en un Conjunt Folórico de chiquets conegut com "Antumapitos", un programa en la Ràdio Universitat de Chile (102.5 FM) cridat "Chile, la seua terra i la seua gent" i realisa les jornades acadèmiques “Folore i societat”, cursos i tallers de diverses expressions de música i dansa. El seu director artístic és Oscar Ramírez Arriagada.[121]

Llocs web culturals

L'Universitat ha desenrollat llocs web temàtics per a difondre el patrimoni cultural chilé en àrees com els pobles originaris, lliteratura, història, art i arquitectura. Actualment es poden consultar pàgines dedicades als premis Nobel Gabriela Mistral i Pablo Neruda, sobre gravats virtuals, la dramatúrgia chilena, els yaganes i kawéskar, entre uns atres. S'inclou material d'imàgens videos, obres, entrevistes i artículs de prensa.[122]

Ciències

Erro al crear miniatura:
Antic telescopi refractor instalat en l'Observatori Astronòmic Nacional.

L'Universitat realisa accions orientades a previndre i enfrontar events com a emergències sísmiques a través del Centre Sismològic Nacional i el seu programa de medició de risc sísmic, i també a perills associats a riscs geològics en el Departament de Geologia que ha realisat estudis de la Falla de Sant Ramón, el terremot d'Aysén i del Maule. També es porten a terme medicions de radiacions ultravioleta i còsmica i de la capa d'ozon; ademés d'anàlisis de fenomens naturals d'orde climatològic i atmosfèric i l'aplicació de tecnologies espacials. En l'Observatori Astronòmic Nacional, ubicat en el cim del cerro Calán en Les Comtes, es desenrollen activitats d'investigació i també docents per a la comunitat. Per un atre costat, el Centre d'Investigació, Desenroll i Innovació d'Estructures i Materials (IDIEM) presta llabors d'inspecció i evaluació d'infraestructura, ademés d'investigació i assessorament tecnològic a diverses obres. El coneiximent que es genera en l'Universitat també contribuïx al funcionament d'organismes estatals com l'Oficina Nacional d'Emergències (ONEMI), l'Institut Nacional d'Estadístiques (INE), la Corporació Nacional Forestal (CONAF), l'Institut de Foment Peixquer (IFOP), la Força Aérea de Chile (FACH), la Comissió Nacional del Mig ambient (CONAMA), la Corporació de Foment de la Producció (CORFO) i el Servici Hidrogràfic i Oceanogràfic de l'Armada (SHOA), entre uns atres.

Ciències jurídiques, socials i polítiques públiques

L'Universitat de Chile porta a terme gran cantitat d'activitats d'assessorament a la comunitat en temes com el dret i les ciències socials. la Facultat de Dret té un programa de Clíniques Jurídiques, en la que els futurs advocats adquirixen habilitats pràctiques a través del treball en casos reals i brinden atenció gratuïta a persones d'escassos recursos. Esta mateixa unitat acadèmica va ser l'encarregada de delinear les bases de la Reforma Processal Penal en la que va començar a treballar el Ministeri de Justícia a partir de 2004.[123]

En el Centre Interdisciplinari d'Estudis de Gènero, en la Facultat de Ciències Socials, realisa iniciatives destinades a la difusió i respal de la problemàtica de gènero tant en universitats regionals, com en ONGs i organismes públics, impartint cursos de capacitació i perfeccionament en els que es problematizan el tema del gènero. la Facultat de Govern està constantment realisant jornades de discussió sobre polítiques públiques, seguritat ciutadana i opinió pública. Durant 2013 va desenrollar una série de seminaris[124] en conjunt en l'Associació Nacional d'Empleats Fiscals que va incorporar a acadèmics, polítics i actors socials, sindicals i gremials. També du alvance estudis presidencials sobre la formació dels gabinets en els governs, els cossos d'assessors i anàlisis comparatius dels programes i els discursos presidencials.

Comunicacions i editorials

Erro al crear miniatura:
Programa "Lliure i Debades" de la Ràdio Universitat de Chile.

la Ràdio Universitat de Chile,[125] fundada en 1981, funciona a través de la freqüència 102.5 en Santiago i per internet per al restant del món. La seua barbacoa programàtica inclou programes d'algunes Facultats o atres organismes de l'Universitat com "A la teua Salut" de la Facultat d'Odontologia i "Vullc ser científic" de la Facultat de Ciències. També emet "Educació en l'aire", un programa del Senat Universitari i "Lliure i Debades", realisat per la FECh. Estos se sumen als espais més antics i tradicionals de l'emissora: Radioanálisis, Volen les Plomes, Semàfor i Radiópolis. La ràdio té ademés un diari electrònic i una editorial pròpia anomenada “Edicions Radi Universitat de Chile”. la Facultat de Comunicació i Image té des de 2004 la ràdio comunitària Juan Gómez Milles[126] que transmet a través d'internet. Ademés d'informació d'interés de la comunitat universitària, l'emissora transmet contingut dedicat als veïns del campus ubicat en ellímit de Ñuñoa en Macul. Un atre mig de difusió del coneiximent de la Casa d'Estudis és l'Editorial Universitària, fundada en 1942 i que publica obres de tots els àmbits del coneiximent, en émfasis en l'educació.[127] L'Editorial ven les seues publicacions per internet i també en la tenda ubicada a un costat de la Casa Central.

Educació

el Liceu Experimental Manuel de Sals, fundat en 1932, va passar a dependre directament de l'Universitat de Chile dèu anys despuix de la seua creació. Es tracta d'un establiment d'ensenyança preescolar, bàsica i mija, l'objectiu de la qual és l'aplicació i experimentació de noves organisacions, métodos i programes d'ensenyança acadèmica. En l'àmbit de l'educació, la Facultat d'Arts conta en un establiment depenent que otorga formació a jóvens en aptituts sobreixents en el camp de l'art, la música i la dansa: l'Institut d'Estudis Secundaris (ISUCH). Els estudiants tenen una jornada dividida entre els estudis formals en el matí i la formació en especialitats artístiques per la vesprada, en les respectives sèus de la Facultat. el Departament d'Evaluació, Medició i Registres Educacional (DEMRE) és un organisme tècnic que desenrolla i construïx instruments d'evaluació i medició de les capacitats. Es va crear en 1966 baix el nom d'Oficina de Selecció i Admissió d'Alumnes (OSAA) i es va encarregar d'administrar lo relacionat en la nova Prova d'Aptitut Acadèmica que es va rendir en giner de 1967.[128] Les demés universitats varen ser incorporant-se poc a poc a este mecanisme d'admissió. Actualment és el Consell de Rectors el que pren les decisions i entrega els llineaments sobre la prova, i el DEMRE s'encarrega d'eixecutar-els. Este organisme elabora, pilotea i pretestea les preguntes que contenen els test, arma les proves, s'encarrega del procés d'inscripció, postulació i selecció i coordina en els coleges l'informació sobre el NEM i el rànquing de notes. L'Universitat també entrega ferramentes per al perfeccionament i actualisació dels docents a través del seu Programa d'Educació Contínua per al Magisteri (PEC) que funciona des de 1999. A 2014 han participat en els seus cursos més de 18 000 persones.[129]

Per un atre costat existixen atres iniciatives orientada a estudiants d'ensenyança mija, com l'Escola d'Estiu (EdV) de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques, que es va fundar en 1988. Este programa oferix cursos durant les vacacions en temàtiques variades com a ciències físiques, ingenieria, matemàtiques, ciències socials, humanitats, arts visuals, biologia i ciències biomèdiques.[130] La EdV té ademés una versió virtual, la que és gratuïta.[131]

Ademés, l'Universitat conta en el Centre Tecnològic Ucampus creat per a donar resposta a les necessitats de gestió educacional de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de l'Universitat de Chile, per a després donar va passar a ser la solució tecnològica de l'universitat com també el d'Universitat d'Aysén, Universitat Metropolitana de Ciències de l'Educació, Universitat Oberta de Recoleta, Universitat d'O'Higgins, Institut Nacional del Fútbol i l'Escola de Gendarmería de Chile.[132]

Salut

Erro al crear miniatura:
Clínica de la Facultat d'Odontologia.

A través de centres d'atenció i investigació la Casa d'Estudis realisa aportes en l'àrea de salut, principalment per mig de l'Hospital Clínic de l'Universitat de Chile que té servicis clínics en més de 20 especialitats entre les que es troben cardiología, cirugia, dentomaxilofacial, genètica, nefrología, oftalmologia, oncología, otorrinolaringologia, pediatria, siquiatria i reumatología.[133] Açò es complementa en el treball en els distints camps clínics de la Facultat de Medicina en la regió i l'atenció que es presta en el Centre de Medicina Reproductiva i Desenroll Integral de l'Adolescència, en la Clínica d'Atenció Sicològica – CAPs de la Facultat de Ciències Socials i en la Clínica Odontològica de la Facultat d'Odontologia. En el camp de la medicina reproductiva, l'Institut d'Investigacions Matern Infantils (IDIMI),[134] oferix diagnòstic i tractament de diverses patologies, determinació d'hormones, estudi de material genètic, imagenología, estudi de gamets i alteracions del creiximent i desenroll en chiquets. El INTA dispon d'una série de laboratoris[135] destinats a desenrollar investigació i tecnologia aplicades en relació a les malties genètiques i metabòliques, l'epidemiologia nutricional i genètica i el somi i la neurobiología funcional, entre atres temes. També existix el Centre de Diagnòstic (CEDINTA),[136] centre de salut d'atenció ambulatoria, que entrega atenció clínica a pacients portadors de malties associades a la nutrició. la Facultat de Ciències Veterinàries i Pecuàries posseïx dos centres d'atenció per a animals:[137] el Consultori Veterinari El Roure, ubicat en la comuna de la Pintana, i l'Hospital Clínic Veterinari en Providència. En el Campus Sur també es realisa atenció a través d'una clínica d'equins, rumiants i animals chicotets.

Campus i infraestructura

En total conta en 4 113 706 m² de superfície urbana en 698 708 m² construïts i 103 963 943 m² de terreny agrícola.[138]

Casa Central

Artícul principal → Casa Central de l'Universitat de Chile.


En 1872 va ser inaugurat este edifici de frontera neoclàssica que s'estén per la Alameda Bernardo O’Higgins entre els carrers Arturo Prat i Sant Diego.[139] El disseny és obra de Lucien Ambroise Hénault i va ser la primera de moltes obres que l'estat chilé li va encomanar a este arquitecte francés.[140] La construcció va estar a càrrec de Fermín Vivaceta, i la construcció de l'edifici va demorar nou anys en ser edificada.[141]

L'eix de la Casa Central és el Saló d'Honor, a on es realisen les cerimònies universitàries de major importància. Ahí es troba l'Escut de l'Universitat, obra de l'escultor Nicanor Plaça - autor ademés de l'escultura d'Andrés Bell ubicada en un dels patis interiors i la que està en la Alameda- i el mural de Mario Toral que es va inaugurar en 2001. La Casa Central va ser declarada Monument Nacional el 7 de giner de 1974, en Decret del Ministeri d'Educació N°11 d'eixe any.[142]

Campus universitaris

L'Universitat de Chile té 5 campus, tots distribuïts dins de la Regió Metropolitana.

Erro al crear miniatura:
Campus Juan Gómez Milles en Ñuñoa.
  • Campus Andrés Bell: Està emplaçat en les comunas de Santiago i Providència. Alberga algunes de les construccions més antigues i reconegudes de l'Universitat: l'edifici de la Facultat de Dret i el de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme, conjunt al que se sumen la Facultat d'Economia i Negocis, la Facultat de Govern, la sèu de la FECh, la sèu del Centre d'Investigació Alvançada en Educació i la Torre 15 de Servicis Centrals.[143]
  • Campus Beauchef: La Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques funciona en estes dependències ubicades en el sector del Club Hípico des del 8 d'abril de 1922.[144] A l'infraestructura de sals, biblioteques i laboratoris ya existents, es va sumar en 2014 l'edifici Beauchef Ponent[145] que conta en 50 000 m² construïts, distribuïts en sèt pisos sobre superfície i sis subterràneus. Allí s'ubiquen oficines, auditoris, sectors per al deport i de recreació, i estacionaments, entre atres espais.
  • Campus Juan Gómez Milles: Es troba aproximadament en l'intersecció de l'Avinguda Grècia en José Pedro Alessandri, en la comuna de Ñuñoa i alberga les Facultats d'Arts, Ciències, Ciències Socials, Comunicació i Image i de Filosofia i Humanitats, ademés del Programa Acadèmic de Bachillerat. Actualment està en eixecució l'Iniciativa Bicentenario Juan Gómez Milles, pla mestre en el que es modernisarà l'infraestructura d'este Campus. En este marc ya es varen inaugurar en octubre de 2013[146] tres aularis en capacitat per a 2.610 estudiants en total.
  • Campus Dra. Eloísa Díaz: (Ex-Campus Nort): S'ubica en la comuna d'Independència i és la plataforma més important en investigació científica i de formació de recursos humans del país en les disciplines de la salut, la biomedicina i la salut pública, concentrades en les Facultats de Ciències Químiques i Farmacèutiques, de Medicina, d'Odontologia i en l'Hospital Clínic Universitat de Chile (HCUCH).[147] El 21 de març de l'any 2019, el Senat Universitari aprova, de manera unànim, el canvi de nom de "Campus Nort" a "Campus Dra. Eloísa Díaz" en honor a la primera mèdic-cirugiana del país.
  • Campus Antumapu:També cridat "Campus Sur", es va establir com a Campus en 1999 i comprén més de 3 millons de metros quadrats. Agrupa les Facultats de Ciències Veterinàries i Pecuàries, Ciències Agronómicas i Ciències Forestals i de la Conservació de la Naturalea, que es troben en La Pintana en el terreny conegut com Antumapu. També pertany a este Campus el INTA, ubicat en la comuna de Macul, espai a on es realisa docència de postgrado i investigació.[148]

Biblioteques

Erro al crear miniatura:
Coleccions digitalisades.

El catàlec de la Casa d'Estudis té més de 3 millons de llibres, revistes, tesis i atres recursos disponibles en les 48 biblioteques de l'Universitat. Estes sumen un total de 27.650 metros quadrats de superfície, a on existixen 5.298 llocs de llectura i 1050 computadors d'us públic.[138]

Biblioteca digital

Elloc web permet accedir a tots els materials que estan almagasenats tant en les biblioteques, com en unitats d'archius i museus de l'Universitat de Chile. Té almagasenats més de 700 mil documents entre tesis, revistes, archius sonors, imàgens, mapes, obres d'art i archius audiovisuals.[149]

Coleccions antigues i valioses

Coleccions patrimonials i archius d'alt valor històric estan disponibles en format digital per a consulta a través d'internet[150] com la colecció completa dels periòdics chilens Aurora de Chile, Semanari Republicà, El Monitor Republicà i El Furó.[151] Es troben digitalisades partitures representatives de mitan d'el XIX i la primera mitat d'el XX de José Zamudio Zamora, Dumenge Edwards Matte i Eugenio Pereira Sals i més de 5.500 partitures de música, instrumental, orquesta, vora i piano, manuscrits, partitures de bojaca.[152] També és possible revisar les tesis[153] d'egresados ilustres com Bejamín Vicuña Mackenna, Eloísa Díaz, Volodia Teitelboim, Elena Caffarena i Ricardo Lagos.

Ret de salut

Erro al crear miniatura:
Hospital Clínic de l'Universitat de Chile.
Erro al crear miniatura:
Sala del Museu d'Art Contemporàneu de l'Universitat de Chile.
  • Hospital Clínic: En 1952 el Govern de Chile va decidir demolir l'antic Hospital Sant Vicente de Paul i en el seu lloc erigir un nou centre a càrrec de l'Universitat de Chile, el que es va batejar en el nom d'un dels seus impulsors: el Dr. José Joaquín Aguirre, ex Decà de la Facultat de Medicina, ex Rector de la Casa d'Estudis i mèdic discípul de Lorenzo Sazié.[154] És el primer Hospital Universitari del país i el principal camp clínic de la Facultat de Medicina.
  • Clínica Odontològica: Dependent de la Facultat d'Odontologia, realisa atencions per problemes odontològics d'alta complexitat i resolució de patologies bucals. S'ubica en la comuna d'Independència.
  • SEMDA: L'Universitat també presta atenció de salut als estudiants a través del Servici Mèdic i Dental (SEMDA). Els Campus Juan Gómez Milles, Beauchef i Sur conten en atenció d'algunes especialitats en els seus recints, pero la majoria dels servicis es presta en la sèu d'Independència en la que els alumnes poden consultar a professionals de l'Odontologia, Oftalmologia, Obstetrícia, Siquiatria i Nutrició, entre unes atres.[155]
  • Clínica d'Atenció Sicològica - CAPs: La clínica depenent de la Facultat de Ciències Socials, té més de 30 anys de trayectòria i oferix tractaments psicoterapéuticos de tipo ambulatori per a chiquets, adolescents, adults, adults majors, parelles i famílies, ademés d'evaluacions psicodiagnósticas (de personalitat i psicométricas) i psicojurídicas.[156] S'ubica en el Campus Juan Gómez Milles, comuna de Ñuñoa.

Espais culturals

Museus

  • Museu d'Art Contemporàneu (MAC): Sedes Parc Forestal i Quinta Normal
  • Museu d'Art Popular Americà “Tomás Llac” (MAPA)
  • Museu Nacional de Medicina Enrique Laval
  • Museu d'Anatomia Normal, Comparada i Teratològic
  • Museu de l'Història de la Farmàcia Professor César Leyton
  • Museu Nacional d'Odontologia

Archius

  • Archiu Central Andrés Bell
  • Cineteca

Teatre

Sals

  • Sala Antonio Vares
  • Sala Agustín Siré
  • Sala Sergio Aguirre
  • Sala Isidora Zegers
  • Sala Juan Egenau
  • Sala Gabriela Mistral

Centres deportius

  • Piscina Universitària
  • Estadi Universitari Juan Gómez Milles
  • Complex Tenístico Quinta Normal

Edificis patrimonials

Erro al crear miniatura:
Frontera de la Facultat de Dret

Fins a principis d'el XX la Casa Central va albergar gran part de les Facultats i escoles universitàries.[157] Va ser en eixa época quan varen començar a construir-se nous edificis, reconeguts com a fites urbanes de la ciutat i alguns declarats Monument Nacional pel seu valor arquitectònic i històric.

  • Casa Central: El seu arquitecte va ser Lucien Ambroise Henault, i el seu constructor, Fermín Vivaceta. Es va inaugurar en 1872 i va rebre la calificació de Monument Nacional en 1974.
  • Edifici Faculteu de Dret: Obra de l'arquitecte Juan Martínez, es va inaugurar en 1938. Va ser declarada Monument Nacional en 2014.[158]
  • Edifici Faculteu de Medicina: Es va inaugurar en 1960 i és obra de l'arquitecte Juan Martínez.[159]
  • Edifici Faculteu d'Arquitectura i Urbanisme: Va ser construït en 1883 i abans de funcionar com a sèu universitària es va utilisar com a regiment de cavalleria. La FAU es va traslladar ahí en 1976.
  • Edifici Faculteu de Ciències Físiques i Matemàtiques: Es va terminar de construir en 1922 i té la categoria de "Immoble d'Interés Històric Artístic”.[160]
  • Piscina Escolar: Este edifici d'inspiració art decó va ser proyectat per l'arquitecte Luciano Kulcezwski i inaugurat en 1929. El MINVU ho va calificar com a Immoble de Conservació i en 2016 va ser declarat Monument Nacional.[161]
  • Palau Claudio Matte: Originalment era una casa residencial i va ser adquirida per l'Universitat en 1957. Va ser la sèu de l'Escola de Govern i Gestió Pública entre 1993 i 2010. Es va declarar Monument Històric l'any 1995.[162]
  • Institut d'Anatomia: Va ser inaugurat en 1922 baix el nom de "Amfiteatre d'Anatomia José Joaquín Aguirre". En 2015 es va declarar com a monument nacional en la categoria de monument històric, a el "Amfiteatre de l'Institut d'Anatomia" i a les "Coleccions del Museu d'Anatomia".[163][164]

Fites

Eloísa Díaz va ser la primera dòna en ingressar a l'universitat en Chile i Amèrica Llatina.
  • És l'universitat estatal més antiga dedicada als estudis superiors de Chile, va ser fundada en 1842.
  • La primera dòna en cursar estudis universitaris en Amèrica Llatina ho va fer en l'O. de Chile: Eloísa Díaz Insunza,[165] que en 1887 es va graduar com a mèdica.
  • També es va graduar la primera llicenciada en lleis del país, Matilde Throup en 1892, qui també és la primera advocada titulada en Chile; la primera química farmacèutica, Griselda Hinojosa en 1899; la primera ingeniera, Justícia Espasa en 1919; la primera ingeniera agrònoma, Victoria Tagle en 1922; la primera arquitecta, Dora Riedel, en 1930,[166] la primera química, María Margarita Préndez en 1966.[167]
  • En 1906 es va fundar la primera i més antiga organisació d'estudiants del país: la Federació d'Estudiants de l'Universitat de Chile.[168]
  • En esta Institució va realisar docència la primera acadèmica universitària: Amanda Labarca[169] que en 1922 va ser nomenada professora extraordinària de la Facultat de Filosofia i Humanitats. Tenia 36 anys.
  • Els dos premis Nobel nacionals estan lligats a esta Casa d'Estudis: a pesar de no haver estudiat formalment en este planter, en 1923 l'Universitat va decidir otorgar-li el títul de Professora de Castellà a Gabriela Mistral[170] i en 1954 va rebre el grau de doctor honoris causa.[171] Després de la seua mort, en giner de 1957, els seus restants varen ser velats durant tres dies en el Saló d'Honor de la Casa Central;[172][173] per la seua banda Pablo Neruda[174] va ingressar a estudiar en 1921 a l'Institut Pedagògic i en 1962 la Facultat de Filosofia i Educació li va otorgar la calitat de Membre acadèmic "en reconeiximent a la seua vasta llabor poètica de categoria universal". El poeta donó una biblioteca de prop de 3500 obres i la seua colecció de Caracolas, per a que quedaren baix l'ampara de l'Universitat de Chile.[175]
  • En l'Hospital Clínic es va portar a terme en 1966 la primera cirugia de transplant renal.
  • El grup de meteorologia de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques va obtindre la primera image satelital meteorològica de Chile l'any 1966.
  • Des de l'O. de Chile va eixir el primer correu electrònic en 1985. Investigadors del Departament de Ciències de la Computació varen enviar el text "Si este mail t'aplega, obrim una botella de champaña" als seus parells del Departament d'Ingenieria Informàtica de la USACH.[176]
  • En l'any 1987 l'Universitat va inscriure el primer domini en Chile (. cl). Va ser www. uchile. cl.
  • És la primera universitat en contar en un senat universitari, el que funciona des de 2006.
  • En 2007 estudiants de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques varen construir el primer auto solar chilé: Eolian.[177]
  • Un estudi sobre supernovas d'autoria d'acadèmics del Departament d'Astronomia va ser la base per a l'investigació que en 2011 li va permetre a Brian Schmidt ser distinguit en el Premi Nobel de Física.[178]
  • 179 dels 207 Premis Nacionals de Ciències, Lliteratura, Arts, Història, Humanitats, Periodisme, Teatre, Educació i Música, han segut egresados, mestres o estudiants de l'Universitat de Chile.
  • En 2017 va posar en òrbita el primer nano-satèlit construït en Chile: SUCHAI[179]
  • En 2022 va posar en óribita el primer eixam de nano-satèlits construïts en Chile: SUCHAI 2, SUCHAI 3 i PlantSat[180]

Egresados célebres

Artícul principal → .


Vore també

Notes

  1. ↑ Varen ser estudiants els advocats Federico Errázuriz Zañartu (també teòlec), Aníbal Pinte, Dumenge Santa María, Federico Errázuriz Echaurren, Germán Riesco, Pedro Montt, Ramón Fancs, Juan Sanfuentes, Arturo Alessandri, Emiliano Figueroa, Juan Montero, Pedro Aguirre (també professor), Juan Rius, Gabriel González, Patricio Aylwin, Ricardo Lagos i Gabriel Boric (no titulat); els ingeniers Jorge Alessandri i Eduardo Frei Ruiz-Tagle; aixina com els meges Salvador Dellà i Michelle Bachelet.[8]

Referències

  1. ↑ historia. uchile. cl/CDA/fh_article/0,1389,SCID%253D11760%2526ISID%253D489%2526PRT%253D11759%2526JNID%253D12,00. html Fonts documentals i bibliogràfiques per a l'estudi de l'història de Chile. Capítul III: "L'Universitat de Chile 1842 - 1879". 1. La llei orgànica de 1842 www. uchile. cl
  2. ↑ uchile. cl/?_nfpb=true&_pageLabel=conUrl&url=4730 Resenya històrica de l'Universitat de Chile, "Pilar Republicà". www. uchile. cl
  3. ↑ anuario. uchile. cl/docs/anuarios/6_2013_Anuario%20UCHILE%20070614.pdf Anuari 2013 Universitat de Chile. Capítul I: Antecedents generals "Presentació", pàgina 4. www. uchile. cl
  4. ↑ Consorci d'Universitats de l'Estat de Chile. «Principal». www. universidadesestatals. cl. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2017. Consultat el 30 d'octubre de 2011.
  5. ↑ Consell de Rectors de les Universitats Chilenes. «Inicie» (PHP). www. consejoderectores. cl. Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2011. Consultat el 30 d'octubre de 2011.
  6. ↑ cl/u54565 Fets i sifres de l'Universitat de Chile: "Infraestructura i tecnologia". www. uchile. cl
  7. ↑ cl/u54563 Fets i sifres de l'Universitat de Chile: "Pregrado i postgrado". www. uchile. cl
  8. ↑ «PRESIDENTS DE CHILE EX ESTUDIANTS DE L'O». Universitat de Chile. Consultat el 2024-03-05.
  9. ↑ cl/u54562 Fets i sifres de l'Universitat de Chile: "Grans figures i egresados". www. uchile. cl
  10. ↑ cl/u54567 Fets i sifres de l'Universitat de Chile: "Art i cultura". www. uchile. cl
  11. ↑ «Universitat de Chile».Boletin de les Lleis i de les Ordenes i Decrets del Govern.Imprenta de l'Independència.Santiago de Chile:Lliure 8(16)
    129-130.Consultat el 14 de setembre de 2015.
  12. ↑ Brau Lira, Bernardino (1992). , Pehuén ed. ISBN 978-956-16-0261-8.
  13. ↑ anals. uchile. cl/index. php/ANUC/artícul/viewFile/23217/24561 Anals de l'Universitat de Chile, No.1. Facsímil del Discurs d'instalació de l'Universitat de Chile d'Andrés Bell, 1843. www. anals. uchile. cl
  14. ↑ anals. uchile. cl/index. php/ANUC/artícul/viewArticle/3389/3296#2 Anals de l'Universitat de Chile, No.15. “Vers i revers del nostre primer rector. Discurs d'instalació i Poesia d'Andrés Bell”. Manuel Jofré, 2003. [1] archivat en Wayback Machine. www. anals. uchile. cl
  15. ↑ 15,0 15,1 cl/u4682 Discurs inaugural d'Andrés Bell, 1843. www. uchile. cl
  16. ↑ uchile. cl/?_nfpb=true&_pageLabel=conUrl&url=4682 Andrés Bell, El Araucano, 1843 "Discurs Inaugural Universitat de Chile"
  17. ↑ anals. uchile. cl/index. php/ANUC/artícul/viewFile/25432/28678 Anals de l'Universitat de Chile, No. 4 (2012): tom 2, série 7. Anex: Fites d'una història en 170 anys: L'Universitat de Chile, un proyecte per a una nació, 2012. www. anals. uchile. cl
  18. ↑ libros. uchile. cl/files/presses/1/monographs/3/submission/proof/index. html#/1/ Matèria i Memòria, 2011. Casa Central de l'Universitat de Chile, pág. 10.
  19. ↑ cl/u4687 Ignacio Domeyko Ancuta. Rectors de l'O. de Chile. www. uchile. cl
  20. ↑ cl/u8017 Història de l'Universitat de Chile. Grans figures: “Eloísa Díaz Insunza”. www. uchile. cl
  21. ↑ 21,0 21,1 cl/u4731 Resenya històrica de l'Universitat de Chile. “Ciència i docència”. www. uchile. cl
  22. ↑ redclinica. cl/hospital-clinico/historia. aspx Història de l'Hospital Clínic de l'Universitat de Chile. www. redclinica. cl
  23. ↑ memoriachilena. cl/602/w3-artícul-720. html Memòria chilena: L'Universitat de Chile (1842 – 1990). Presentació, portal Memòria Chilena
  24. ↑ uchile. cl/index. php/ANUC/artícul/viewFile/25264/28654 Francisco Javier Pinedo Castro. «El naiximent d'una Universitat en la vall central i l'amputació de les sèus regionals de l'O. de Chile: El cas de l'O. de Talca», revista Anals de l'Universitat de Chile, sèptima serie n.°4, novembre 2012, pp. 62-63
  25. ↑ 25,0 25,1 cl/u4765 Resenya històrica de l'Universitat de Chile. “Temps moderns”, portal de l'Universitat de Chile
  26. ↑ cl/u4713 Rectors de l'Universitat de Chile: Juan Gómez Milles. www. uchile. cl
  27. ↑ cl/u82980 Llínea de temps de l'Universitat de Chile. Creació canal de televisió de l'Universitat de Chile, any 1960. www. uchile. cl
  28. ↑ cl/u87282 Història de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques. www. uchile. cl
  29. ↑ memoriachilena. cl/602/w3-artícul-705. html «La Reforma universitària i el moviment estudiantil», portal Memòria Chilena
  30. ↑ scielo. cl/scielo. php? pid=S0716-58112004001500015&script=sci_arttext Jorge Baeza Correja. «Referències per a un anàlisis del discurs del govern militar chilé sobre el moviment estudiantil universitari: 1973-1980», Scielo, Santiago, 2014
  31. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  32. ↑ «Fixa normes sobre universitats». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  33. ↑ uchile. cl/index. php/ANUC/artícul/viewFile/25264/28654 Francisco Javier Pinedo Castro. «El naiximent d'una Universitat en la vall central i l'amputació de les sèus regionals de l'O. de Chile: El cas de l'O. de Talca», revista Anals, sèptima serie n.°4, novembre 2012, pp. 73 i 63
  34. ↑ youtube. com/watch? v=gUPZFhLI4qI Teleanálisis. "Desocupació de Federici (Universitat de Chile)", octubre 1987. www. youtube. com
  35. ↑ youtube. com/watch? v=Qy0mCrBSiHkTVN. “La caiguda de Federici”, reportage. www. youtube. com
  36. ↑ cl/u13805 Estatuts de l'Universitat de Chile. www. uchile. cl
  37. ↑ cl/u44042 Discurs de S. I. la Presidenta de la República, Michelle Bachelet, en el 165 Aniversari de l'Universitat de Chile, 2007. www. uchile. cl
  38. ↑ latercera. com/noticia/santiago/2013/10/1731-549261-9-dos-modernos-edificios-renuevan-campus-juan-gomez-millas-en-47-anos. shtmlLaTercera. Dosmodernsedificisrenovencampus Juan Gómez Milles en 47 anys, 2013. [2] archivat en Wayback Machine. www. latercera. com
  39. ↑ memoriachilena. cl/602/w3-artícul-96693. html Memòria Chilena. René Amengual (1911-1954) www. memoriachilena. cl
  40. ↑ Baeza Gajardo; Baeza, {{{nom2}}} (1982). Cantares de Chile, dècima edició (en és), Zig-Zag.
  41. ↑ «Escude de l'Universitat de Chile».
  42. ↑ cl/u7910 Presentació de l'Universitat de Chile: Símbols, Escut distintiu de l'Universitat de Chile www. uchile. cl
  43. ↑ «Professora Alejandra Mizala serà la nova Rectora de l'O. de Chile - Universitat de Chile» (en és). uchile. cl. Consultat el 2026-06-05.
  44. ↑ 44,0 44,1 cl/u13824 Estatuts de l'Universitat de Chile, 2006. www. uchile. cl
  45. ↑ cl/u13805 Estatuts de l'Universitat de Chile, 2006. www. uchile. cl
  46. ↑ cl/u7856 Presentació de l'Universitat de Chile, Prorrectoría www. uchile. cl
  47. ↑ cl/u8278 Presentació de l'Universitat de Chile, Consell Universitari, Missió i funcions www. uchile. cl
  48. ↑ cl/u28764 Presentació del Senat Universitari, Missió i funcions www. uchile. cl/senado
  49. ↑ cl/u42289 Presentació de l'Universitat de Chile, Consell d'Evaluació, Missió www. uchile. cl
  50. ↑ «Integrants - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 16 de juny de 2016.
  51. ↑ uchile. cl/estructura Presentació de l'Universitat de Chile, Estructura orgànica www. uchile. cl
  52. ↑ uchile. cl/facultades Presentació de l'Universitat de Chile, Facultats www. uchile. cl
  53. ↑ «Paraula Pública – Un atre lloc realisat en WordPress». palabrapublica. uchile. cl. Consultat el 4 d'agost de 2016.
  54. ↑ «Carreras de Pregrado - Universitat de Chile» (en és). www. uchile. cl. Consultat el 2022-12-08.
  55. ↑ cl/u105051 Senat Universitari va aprovar crear les Pedagogia en Educació Parvularia i Bàsica. Notícia Senat Universitari, setembre 2014 www. uchile. cl/senado
  56. ↑ com/93338905Video:Re-oberturade Treball Social en L'Universitat de Chile www. vimeo. com
  57. ↑ cl/u44257 Procés d'Admissió 2015 www. uchile. cl
  58. ↑ cl/u39057Pregrado. Admissió Regular. www. uchile. cl
  59. ↑ cl/u4817Pregrado. Admissió Especial. www. uchile. cl
  60. ↑ «Sistema d'Ingrés Prioritari d'Equitat Educativa (SIPEE) - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  61. ↑ «SIPEE || Sistema d'Ingrés Prioritari d'Equitat Educativa». www. ingresoequidad. uchile. cl. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2017. Consultat el 14 de març de 2017.
  62. ↑ «Sistema d'Ingrés Especial per a Deportistes Destacats - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  63. ↑ «Persones en estudis mijos en l'estranger - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  64. ↑ «El Mercuri, Alternatives acadèmiques. "Més dònes per a l'ingenieria i les ciències". 30 d'agost de 2014.». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2018. Consultat el 24 de novembre de 2014.
  65. ↑ «Programa d'Ingrés Prioritari d'Equitat de Gènero (PEG) - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  66. ↑ «Convenis ètnics - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  67. ↑ «Estudiants cegos - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  68. ↑ cl/u110760 Programa de Bachillerat obrirà dotze cupos per a conscriptos el 2016 www. uchile. cl
  69. ↑ «Soldats conscriptos - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  70. ↑ «Programa Escola de Desenroll de Talents - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  71. ↑ «Titulats o graduats - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  72. ↑ «Canvis interns de carrera en l'O. de Chile - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  73. ↑ «Alumnes en estudis cursats en atres universitats - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 14 de març de 2017.
  74. ↑ cl/u4886 Estat d'acreditació dels programes de Magíster de l'Universitat de Chile, març 2015. www. uchile. cl
  75. ↑ «Anuari 2015 - Universitat de Chile». Consultat el 5 de juliol de 2016.
  76. ↑ uchile. cl/archivos/vid/archivos/Rakiduam/#6ElpensamentRakiduam. Centres d'Excelència en Investigació. 2014. "Paraules del Rector", pág 5.
  77. ↑ «Investigació - Universitat de Chile». www. uchile. cl. Consultat el 5 de juliol de 2016.
  78. ↑ conicyt. cl/pia/sobre-pia/lineas-accion/centros-cientificos-y-tecnologics-de-excelencia-programa-de-finançament-basalCONICYT. PIA. Centres científics i tecnològics d'excelència. www. conicyt. cl
  79. ↑ cata. cl/articulo. php? id=1 TAST, Sobre el Tast. [3] archivat en Wayback Machine. www. cata. cl
  80. ↑ «Centre d'Excelència en Astrofísica - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 6 d'abril de 2017.
  81. ↑ ciae. uchile. cl/index. php? langSite=es&page=view_presentacion CIAE, Missió. www. ciae. uchile. cl
  82. ↑ «Centre d'Investigació Alvançada en Educació (CIAE) - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 6 d'abril de 2017.
  83. ↑ amtc. cl AMTC, Història. www. amtc. cl
  84. ↑ «Centre Alvançat de Tecnologia per a la Mineria (AMTC) - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 6 d'abril de 2017.
  85. ↑ cl/ CEBIB, About us. www. cebib. cl
  86. ↑ «Centre de Biotecnología i Bioingeniería - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 6 d'abril de 2017.
  87. ↑ conicyt. cl/fondap/sobre-fondap/que-es-fondapCONICYT. ¿Qué és FONDAP?. www. conicyt. cl
  88. ↑ genomacrg. cl Centre FONDAP de Regulació del Genoma, CRG. www. genomacrg. cl
  89. ↑ cega. ing. uchile. cl/cega/index. php/es/objetius Centre d'Excelència en Geotermia dels Andes, Objectius. www. cega. ing. uchile. cl
  90. ↑ cr2. cl/? page_id=1151 Centre de Ciència del clima i la resiliencia, Sobre el (CR)2. www. cr2. cl
  91. ↑ 91,0 91,1 cl/u96870 Universitat de Chile obté el finançament per a 2 nous Centres d'Excelència FONDAP, novembre de 2013. www. uchile. cl
  92. ↑ uchile. cl/archivos/vid/archivos/Rakiduam/#58ElpensamentRakiduam. Centres d'Excelència en Investigació. 2014. Institut de Sistemes Complexos d'Ingenieria, pág 55.
  93. ↑ cmm. uchile. cl/? page_id=1212 CMM, About us. www. cmm. uchile. cl
  94. ↑ centrofinanzas. cl/index. php? seccion=noticias&id=178Nou Institut Mileni, Ingenieria Industrial O. de Chile.
  95. ↑ bni. cl/aceca. php BNI, Sobre el BNI. [4] archivat en Wayback Machine. www. bni. cl
  96. ↑ uchile. cl/archivos/vid/archivos/Rakiduam/#34ElpensamentRakiduam. Centres d'Excelència en Investigació. 2014. Institut de Sistemes Complexos d'Ingenieria, pág 31.
  97. ↑ ieb-chile. cl/index. php/main/seccion/110 IEB, Quí som. [5] archivat en Wayback Machine. www. ieb-chile. cl
  98. ↑ astrofisica. cl Institut Mileni d'Astrofísica, Sobre Nosatres. www. astrofisica. cl
  99. ↑ «Institut Mileni en Inmunología i Inmunoterapia és nomenat primer Centre d'Excelència Internacional FOCIS del Con Sur - Universitat de Chile». uchile. cl. Consultat el 6 d'abril de 2017.
  100. ↑ «[6]». Consultat el 6 d'abril de 2017 (en és-CL).
  101. ↑ cl/u54564 Fets i sifres de l'Universitat de Chile: "Investigació" www. uchile. cl
  102. ↑ captura. uchile. cl/page/acerca Repositori acadèmic de l'Universitat de Chile, Sobre. [7] archivat en Wayback Machine. www. captura. uchile. cl
  103. ↑ libros. uchile. cl/index. php/sisib/acerca Portal de llibres electrònics, Sobre. www. libros. uchile. cl
  104. ↑ revistas. uchile. cl/index. php/index/about/acercade Portal de revistes acadèmiques, Sobre. [8] archivat en Wayback Machine. www. revistas. uchile. cl
  105. ↑ 105,0 105,1 ceacuchile. com/ceac/#. VHyGNhbF89g CEAC, Presentació. [9] archivat en Wayback Machine. www. ceac. uchile. cl
  106. ↑ ceacuchile. com/orquesta-sinfonica-de-chile CEAC, Orquesta Simfònica de Chile. [10] archivat en Wayback Machine. www. ceac. uchile. cl
  107. ↑ universia. cl/tiempo-libre/noticia/2011/12/02/894721/orquesta-sinfonica-chile-gana-premio-musica-presidente-republica. html Universia, “Orquesta Simfònica de Chile guanya premi a la música "President de la República", decembre 2011. [11] archivat en Wayback Machine. www. universia. cl
  108. ↑ cl/u108266 "Círcul de Crítics d'Art va premiar a l'Orquesta Simfònica de Chile per la seua temporada 2014", decembre 2014. www. uchile. cl
  109. ↑ lasegunda. com/Noticias/CulturaEspectaculos/2012/10/788259/atre-ruso-en-la-direccion-leonid-grin-encabezara-la-sinfonica-de-la-u-de-chila Segona, "Un atre rus en la direcció: Leonid Grin encapçalarà la Simfònica de l'O. de Chile", octubre 2012. www. lasegunda. com
  110. ↑ memoriachilena. cl/602/w3-artícul-94482. html Memòria chilena, El Ballet Nacional Chilé. www. memoriachilena. cl
  111. ↑ uchile. cl/files/presses/1/monographs/448/submission/proof/index. html#/105 Dumenge Ulloa "Una proea fotogràfica Dumenge Ulloa: Imàgens del Ballet Nacional Chilé 1954-1967", 2014 www. libros. uchile. cl
  112. ↑ uchile. cl/files/presses/1/monographs/448/submission/proof/index. html#/113 Dumenge Ulloa "Una proea fotogràfica Dumenge Ulloa: Imàgens del Ballet Nacional Chilé 1954-1967", 2014 www. libros. uchile. cl
  113. ↑ memoriachilena. cl/602/w3-artícul-3512. html Memòria chile, La dansa en Chile. www. memoriachilena. cl
  114. ↑ revistamujer. cl/2014/04/20/01/contenido/mathieu-guilhaumon. shtml/ Revista Dòna, La Tercera. Perfil de Mathieu Guilhaumon, abril 2014. [12] archivat en Wayback Machine. www. revistamujer. cl
  115. ↑ scielo. cl/scielo. php? pid=S0716-27902000019400012&script=sci_arttext Revista Musical Chilena, v.54 n 194. Guido Minoletti S. "Una visió de la vida coral en Chile", juliol 2000. www. scielo. cl
  116. ↑ ceacuchile. com/coro-sinfonico/#. VHy21RbF89h CEAC, Cor Simfònic. [13] archivat en Wayback Machine. www. ceac. uchile. cl
  117. ↑ ceacuchile. com/coro-sinfonico/director-coro-sinfonico/#. VHy2mxbF89g CEAC, Cor Simfònic, Director. [14] archivat en Wayback Machine. www. ceac. uchile. cl
  118. ↑ ceacuchile. com/camerata-vocal/#. VHy6ihbF89g CEAC, Camerata Vocal. [15] archivat en Wayback Machine. www. ceac. uchile. cl
  119. ↑ cl/u73063 “Ballet Folórico Antumapu celebra 40 anys de creativitat i passió”, juliol 2011. www. uchile. cl
  120. ↑ uchile. cl/nosotros/ Ballet Folórico Antumapu, Nosatres www. balletantumapu. uchile. cl
  121. ↑ uchile. cl/nosotros/oscar-ramirez/ Ballet Folórico Antumapu, Nosatres, Director www. balletantumapu. uchile. cl
  122. ↑ cl/u94344 Direcció de Servicis d'informació i Biblioteques, Publicació i conservació digital www. uchile. cl
  123. ↑ cl/d74399 Reforma Processal Civil entra en la seua última fase www. derecho. uchile. cl
  124. ↑ cl/ap104879 Extensió, Seminari INAP – ANEF. www. inap. uchile. cl
  125. ↑ uchile. cl/ Radi Universitat de Chile www. radio. uchile. cl
  126. ↑ cl/c40400 Radi Juan Gómez Milles, Missió i Objectius www. icei. uchile. cl
  127. ↑ archive. org/web/20141210212817/http://www. universitaria. cl/quienes-somos. php Editorial Universitària, Quí som www. universitaria. cl
  128. ↑ demre. cl/demre. htm DEMRE, Quí som. www. demre. cl
  129. ↑ cl/wp/quienes-somos/ Programa d'Educació Contínua, Quí som www. pecuchile. cl
  130. ↑ edv. uchile. cl/institucional/historia/ Escola d'Estiu, Quí som, Història. [16] archivat en Wayback Machine. www. edv. uchile. cl
  131. ↑ lanacion. cl/ojo-escolares-u-de-chile-impartira-cursos-online-de-anatomia-y-calculo/noticias/2013-07-12/160248. htmlLa Nació, "Ull escolars: O. de Chile impartirà cursos d'online d'anatomia i càlcul". [17] archivat en Wayback Machine. www. lanacion. cl
  132. ↑ «Centre de Tecnologies de l'Informació O. de Chile recolza la gestió de l'Educació Superior - Universitat de Chile» (en és). uchile. cl. Consultat el 2021-06-23.
  133. ↑ redclinica. cl/plantilla/especialidades. aspx Hospital Clínic de l'Universitat de Chile, especialitats www. redclinica. cl
  134. ↑ cl/programas Institut d'investigacions matern infantils, Programa [18] archivat en Wayback Machine. www. idimi. cl
  135. ↑ inta. claboratorios INTA, Laboratoris acadèmics [19] archivat en Wayback Machine. www. inta. cl
  136. ↑ cedinta. cl/index. php/quienes-somos CEDINTA, Quí som [20] archivat en Wayback Machine. www. cedinta. cl
  137. ↑ veterinaria. uchile. cl/servicios-clinicos Facultat de Ciències Veterinàries i Pecuàries, Servicis clínics www. veterinaria. uchile. cl
  138. ↑ 138,0 138,1 cl/u54565 Fets i sifres de l'Universitat de Chile: “Infraestructura i tecnologia” www. uchile. cl
  139. ↑ libros. uchile. cl/files/presses/1/monographs/3/submission/proof/index. html#/1/ Matèria i Memòria, 2011. Casa Central de l'Universitat de Chile, pág. 10. www. libros. uchile. cl
  140. ↑ sellos. uchile. cl/artistas1d. html Sagells UChile. Lucien Ambroise Henault (1823-s/d). www. sellos. uchile. cl
  141. ↑ blogspot. cl/2014_04_01_archive. htmlmoguerza. blogspot. cl Evolució dels treballs en la casa central de l'Universitat de Chile, en Santiago.
  142. ↑ plataformaurbana. cl/archive/2011/07/08/ficha-de-monumento-casa-central-de-la-universidad-de-chile/ Plataforma Urbana. Ficha de Monument: Casa Central de l'Universitat de Chile. www. plataformaurbana. cl
  143. ↑ cl/u78447UnamiradaalsnostresCampus: Andrés Bell, patrimoni i investigació en el centre de Santiago. 2012. www. uchile. cl
  144. ↑ libros. uchile. cl/files/presses/1/monographs/3/submission/proof/index. html#/76/ Matèria i memòria. Tesors patrimonials de l'Universitat de Chile. Pág 76. 2011. www. libros. uchile. cl
  145. ↑ lun. com/Pages/NewsDetail. aspx? dt=2014-11-26&PaginaId=34&bodyid=0Les Últimes Notícies: Els lujitos del nou edifici d'Ingenieria en Beauchef. 26 de novembre de 2014. www. lun. cl
  146. ↑ cl/u95832 Patrimoni, integració i dignitat: O. de Chile inaugura nous aularis per al Campus Juan Gómez Milles. 2013. www. uchile. cl
  147. ↑ cl/u78988O. de Chile -170 anys: Campus Nort, a on la Salut està al servici del país. 2012. www. uchile. cl
  148. ↑ cl/u78182170anys d'O. de Chile: Campus Sur i la seua contribució al desenroll sustentable de Chile, giner 2012 www. uchile. cl
  149. ↑ bibliotecadigital. uchile. cl/client/sisib Biblioteca digital [21] archivat en Wayback Machine. www. bibliotecadigital. uchile. cl
  150. ↑ uchile. cl/coleccions Coleccions antigues i valioses. www. uchile. cl
  151. ↑ cl/u87180 Coleccions antigues i valioses, Periòdics. www. uchile. cl
  152. ↑ cl/u87183 Coleccions antigues i valioses, Partitures. www. uchile. cl
  153. ↑ cl/u65184 Coleccions Tesis, Partitures. www. uchile. cl
  154. ↑ redclinica. cl/hospital-clinico/historia. aspx Història de l'Hospital Clínic de l'Universitat de Chile www. redclinica. cl
  155. ↑ cl/u5044 Benestar Estudiantil, Programa mèdic i dental. www. uchile. cl
  156. ↑ facso. uchile. cl/psicologia/caps/ CAPs, Facultat de Ciències Socials www. facso. uchile. cl
  157. ↑ cl/u5030 Presentació de l'Universitat de Chile, Patrimoni Històric i Cultura. www. uchile. cl
  158. ↑ monumentos. cl/consejo/606/w3-artícul-44811. html Consell de Monuments Nacionals “Obra de l'arquitecte Juan Martínez Gutiérrez és declarada Monument Nacional” setembre de 2014 www. monumentos. cl
  159. ↑ cl/u5033 Presentació de l'O. de Chile, Patrimoni Històric. "L'obra de Juan Martínez" www. uchile. cl
  160. ↑ cl/i88978 Campus Beauchef, Edificis Patrimonials. www. ingenieria. uchile. cl
  161. ↑ cl/u122213 "Piscina Escolar de l'O. de Chile va ser aprovada com a Monument Nacional" juny de 2016. Universitat de Chile
  162. ↑ libros. uchile. cl/files/presses/1/monographs/3/submission/proof/index. html#/182/ Matèria i memòria. Tesors patrimonials de l'Universitat de Chile. Pág 181. 2011 www. libros. uchile. cl
  163. ↑ monumentos. cl/catalogo/625/w3-artícul-56090. html Consell de Monuments Nacionals “Amfiteatre de l'Institut d'Anatomia” decembre 2015 [22] archivat en Wayback Machine. www. monumentos. cl
  164. ↑ cl/u118954 "Institut d'Anatomia de l'Universitat de Chile és declarat Monument Nacional" giner de 2016. Universitat de Chile
  165. ↑ memoriachilena. cl/602/w3-artícul-92520. html Memòria Chilena, Eloísa Díaz Insunza. www. memoriachilena. cl
  166. ↑ «Universitat de Chile: Llista d'Arquitectes Titulats fins a l'any 1930».Arquitectura i Art Decoratiu.2(2)Consultat el 11 de març de 2017.
  167. ↑ today/20141204161004/http://uchile. cl/u84540170 aniversari, Primeres dònes universitàries. www. uchile. cl
  168. ↑ cl/u5063 Benestar estudiantil, FECH. www. uchile. cl
  169. ↑ educarchile. cl/ech/pro/app/detalle? ID=130902 Educarchile, Amanda Labarca. [23] archivat en Wayback Machine. www. educarchile. cl
  170. ↑ cl/u6670 Presentació de l'Universitat de Chile, grans figures, premis nacionals "Gabriela Mistral" www. uchile. cl
  171. ↑ cl/u8961 Grans figures, Premi Nobel “Gabriela Mistral i l'Universitat de Chile” www. uchile. cl
  172. ↑ caminoagabrielamistral. cl/book-page/vida-1945-1957 Camí a Gabriela Mistral, "Vida 1945-1957 [24] archivat en Wayback Machine. www. caminoagabrielamistral. cl
  173. ↑ cl/u9309 "Oració del Rector de l'Universitat de Chile, don Juan Gómez Milles" 21 de giner de 1957 www. uchile. cl
  174. ↑ cl/u4700 Grans figures, Premi Nobel “Pablo Neruda com a estudiant” www. uchile. cl
  175. ↑ neruda. uchile. cl/biblioneruda. html Donació dels llibres i caracolas del poeta, a l'Universitat de Chile www. neruda. uchile. cl
  176. ↑ latercera. com/2010/09/17/01/contenido/tendencias/16-38906-9-la-historia-del-primer-email-chileno. shtml'història del primer i-mail chilé www. latercera. com
  177. ↑ fayerwayer. com/2007/10/eolian-primer-auto-solar-chileno-parte-a-la-world-solar-challenge/Eolian: Primer auto solar chilé partix a la World Solar Challenge [25] archivat en Wayback Machine. www. fayerwayer. com
  178. ↑ cata. cl/noticia. php? id=76 Guanyadors del Premi Nobel de Física reconeixen aporte investigadors TASTA en l'astronomia [26] archivat en Wayback Machine. www. cata. cl
  179. ↑ «UNIVERSITAT DE CHILE CONSOLIDA EL SEU PROGRAMA ESPACIAL - Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques - Universitat de Chile» (en és). uchile. cl. Consultat el 18 de juliol de 2017.
  180. ↑ «Primera constelació/eixam de satèlits desenrollats en Chile - Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques - Universitat de Chile» (en és). www. uchile. cl. Consultat el 2023-04-11.

Bibliografia

Enllaços externs

  		•  Esta pàgina descriu una política oficial de L'Enciclopèdia en valencià.
    Ha segut elaborada i aprovada per la comunitat i el seu compliment es obligatori per a tots els editors. Pots editar-la per a millorar la seua redacció i format, pero si desiges canviar alguna qüestió de fondo, busca el consens comunitari primer.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Universitat_de_Chile&oldid=1431287»