Regió Metropolitana de Santiago
.JPG)
La regió Metropolitana de Santiago,[1][2] abreviada RM, és una de les setze regions en que es dividix Chile. La seua capital és Santiago, que és també la capital i ciutat més poblada nacional. Ubicada en el centre del país, llimita al nort i a l'oest en la regió de Valparaíso, a l'est en la província de Mendoza en Argentina i al sur en la regió d'O'Higgins. En una superfície de 15 403,2 km², és la segona més chicoteta de totes les regions pero és també la més habitada, en una població de 7 400 741 habitants[3] segons el cens de l'any 2024. És la 59.ª major àrea metropolitana del món. La regió està composta per les províncies de Chacabuco, Cordillera, Maipo, Melipilla, Santiago i Talagante, en un total de 52 comunes, la gran majoria d'elles enterament urbanes i unes atres en una part rural.
Història
L'història de l'influència europea en la regió va començar en 1541, uns dies despuix de la fundació de Santiago. Quan es va construir el cabildo de Santiago, la seua funció era supervisar tot el territori. Més tart, en la creació de les ciutats de La Serena i Concepció i la creació dels seus respectius cabildos, el seu alcanç territorial es va reduir. A l'inici del procés d'independència en 1810, existien dos intendencias en la Capitania General de Chile, Santiago i Concepció. El primer Congrés Nacional va crear el 23 de setembre de 1811 la Intendencia de Coquimbo, en capital en La Serena.[4] Per Llei de 30 d'agost de 1826, es varen crear huit províncies en el país, sent la província de Santiago una d'elles, pero no va ser fins a 1975-80 que es va crear La Regió Metropolitana de Santiago.
Geografia
La Regió Metropolitana de Santiago presenta cinc traces de relleu: la cordillera dels Andes, la depressió intermija, la cordillera de la Costa, la precordillera andina, i els lomajes a l'oest.
La cordillera dels Andes
A l'est de la regió, esta cordillera es presenta com una geoforma alta i massiça. Este sector de la cordonera andino presenta grans altures, moltes de les quals sobrepassen els 5000 m s. n. m., com lo són el cerro Tupungato (6570 m s. n. m.), cerro Marmolejo (6108 m s. n. m.), Nevats del Plom (5424 m s. n. m.), Nevat dels Piuquenes (6017 m s. n. m.), volcà Sant Josep (5856 m s. n. m.) tots ells ubicats en ellímit en Argentina. D'esta alta cordillera provenen els materials que varen reblir les valls andinos i, en gran mida, la depressió intermija, tant per les cendres dels volcans Maipo, Tupungato i Sant Josep, com pels productes de l'erosió glacial, fluvial i aluvial que han sofrit els relleus andinos. Esta cordonera montanyosa emet alguns contraforts que penetren en força en el pla intermig, com és el cas de les estribaciones del cerro Manquehue, que terminen en el cerro Sant Cristóbal, casi en el centre de la ciutat de Santiago. Al sur de la conca de la Regió Metropolitana de Santiago, la vall central està tancat en la zona d'Angostura de Paine per una atra estribación cordillerana, que en la pràctica s'unix en els cerros de Paine, provinents de la cordillera de la Costa.
.jpg)
La Depressió Intermija
Al sur de la cordonera Chacabuco, que correspon allímit meridional de l'últim vall travessera (açò és, el del Aconcagua), comença la depressió intermija, que es manté fins a Port Montt, per a afonar-se allí i formar l'archipèlec de Chiloé. La depressió intermija presenta traces de relleu que determinen una série de conques. La més septentrional d'elles correspon a la del riu Maipo, que ha segut modelada pel depòsit de sediment glacials, aluvials i fluvials, i per potents capes de cendres provinents sobretot de les erupció del volcà Maipo, ubicat en ellímit en Argentina. En certs sectors estes alcancen els 20 m de gruixa. Com a cerros illes emergixen els cims més prominents d'antigues cordoneres montanyoses preexistentes, com els cerros Santa Lucía, Blanco i Renca, hui insertos en la capital.
La cordillera de la Costa
Este accident geogràfic, que solament presentava algunes serranías aïllades en la Regió de Coquimbo, de nou adquirix continuïtat i algunes altures sobrepassen els 2 000 m s. n. m. Cap al sur, esta cordonera montanyosa comença a ser menys important; va perdent altura i els seus cims mai més passaran dels 2 000 m s. n. m. Els punts més alts de la cordillera de la Costa en la Regió Metropolitana són el massiç de Cantillana, a on destaca el cerro Cantillana, en 2 281 m s. n. m., i el cerro El Roure, en 2 222 m s. n. m., ubicat en ellímit en la Regió de Valparaíso, en la localitat de Caleu.
Flora i fauna
La Regió Metropolitana de Santiago és una de les més alterades del país. La Depressió intermija ha segut molt modificada per l'acció de l'home, qui ha destinat eixos terrenys a cultius de rec o a empastades per a ganado, en lo que el paisage florido de moviment original ha desaparegut, transformant-se en un paisage agrícola i ganader. No obstant, en els faldeos australs de la cordonera de Chacabuco i en les ales s'han mantingut condicions que, encara que modificades per l'acció de l'home, recorden lo que va anar el paisage original de la regió. En les ales i parts altes de la cordillera dels Andes continuen sense grans variacions les formacions que ya venien de la Tercera Regió i Quarta Regió, aun cuando en la zona central, en especial en les rodalies de Santiago, presenten una greu deterioració. En lo relatiu a la fauna, esta tendix a ser més escassa que en atres regions, degut sobretot a les modificacions de l'entorn i a l'excés de població. Una atra característica rellevant és el gran número d'espècies introduïdes, moltes de les quals són considerades plagues, com és el cas del conill (Oryctolagus cuniculus), llebre (Lepus capensis) i el cas extraordinari del guarén (Rattus norvegicus), dut des d'Europa; guala (Callipepla californica) i avespa jaqueta groga (Vespula germanica), entre unes atres. Des de la vertent sur de cordonera Chacabuco fins a les valls situades al nort de Santiago predomina un bosc espinós ralo. Esta formació està dominada per arbusts alts i arbres, distribuïts en forma oberta, en un dens estrat de plantes herbàcees. L'espècie leñosa dominant és el espino (Acacia caven). Com a espècies acompanyants es mencionen el algarrobo (Prosopis chilensis), el sauce (Salix chilensis), etcétera.
Àrees protegides
| Tipo | Nomene | Superfície |
| Parc Nacional | Riu Clarillo | 13 085 ha |
| Glaciars de Santiago | 75 114 ha | |
| Reserva Nacional | Roblería del Coure de Loncha | 5 870 ha |
| Santuari de la Naturalea | Cascada de les Ánimas | 3 600 ha |
| Quebrat de l'Argent | 1 110 ha | |
| El Ajial | 2 134 ha | |
| Alts de Cantillana, Horcón de Pedra i Roblería Caixó de Lisboa | 2 743 ha | |
| Torcazas de Pirque | 827 ha | |
| El Arrayán | 21 125 ha | |
| Yerba Loca | 39 000 ha | |
| Parc Natural | Aigües de Ramón | 3 620 ha |
| Quebrada de Macul | 490 ha | |
| Pont Ñilhue | ||
| Monument Natural | El Morat | 3009 ha |
Clima
El clima de la Regió Metropolitana de Santiago és mediterràneu continentalizado (Csa), en estius secs i calorosos, i hiverns plujosos i fresca. Les precipitacions es concentren en els mesos d'hivern; estes tendixen a ser en forma de neu sobre els 2 000 m s. n. m.
Els mesos d'estiu solen ser sumament secs i calorosos. La Cordillera de la Costa actua com biombo climàtic i s'opon a la propagació de l'influència marina, lo que exagera el grau de continentalidad del clima. Esta situació queda de manifest si es comparen les precipitacions promig d'una localitat costera com Valparaíso (90 mm) en la de Santiago (60 mm). Les precipitacions miges anuals alcancen en promig els 67 mm. La temperatura mija anual aplega als 20,5 °C, en una mija màxima de 28 °C i una mija mínima de 13 °C. Per sobre els 2000 m s. n. m. les condicions són més extremes, sent freqüents les temperatures baix els 5 °C. Estes característiques, unides a la precipitació nival, generen condicions òptimes per al desenroll de deports de neu, existint en la regió varis centres d'esquí. En la valongitudinal, la presència de bones terres asocidas a un clima fresc i a bones disponibilitat d'aigua de rec, possibiliten el desenroll d'una activa agricultura, orientada a la producció d'hortalices i frutals, i d'activitats pecuàries basades en el guanyat vacú.
Demografia
La Regió Metropolitana de Santiago posseïx una superfície que voreja els 15 403,2 km², i segons el cense de població de 2024 va registrar un total de 7 400 741 habitants, lo que implica una densitat promig de 480,47 habitants per km². S'estima una mija de creiximent de 0,9 persona per cada 100 habitants. En molt és la regió més densament poblada del país, aglomerando al voltant del 35 % de la població total chilena. Des de la seua fundació, el 12 de febrer de 1541, Santiago ha tingut un creiximent sostingut des de les 150 persones que varen aplegar en Pedro de Valdivia fins a la data, al principi en una taxa de creiximent alta, en un 2,68 % anual fins als primers anys del XVII. En posterioritat, este creiximent demogràfic es va estancar en sifres menors a un 2 %, fins a fins del XIX. A partir de les últimes décades del XIX, Santiago comença a créixer en forma accelerada, en una taxa superior al 3 % anual, aplegant a un màxim de 4,24 anual entre els anys 1952 a 1960. A partir de fins del XX, de nou la taxa de creiximent decreix a menys del 2 %. L'increment poblacional de Santiago, en especial durant el XX, no deu atribuir-se solament al creiximent vegetatiu de la població; també es deu a un aument molt accelerat de la taxa d'immigració des d'atres llocs de Chile i des de l'estranger. Per una atra part, el creiximent poblacional va associat a una expansió física de la ciutat i a canvis en la densitat d'ocupació de l'espai. Aixina, a 50 anys de la seua fundació, en 1591 Santiago ocupava 218 ha, en una densitat de 6,8 hab/ha. En 1700, la ciutat s'havia estés molt poc, pero la densitat s'havia incrementat a 66,6 hab/ha. A fins del XVIII, Santiago ya ocupava 400 ha i la densitat sobrepassava els 100 hab/ha. A principis del XX la ciutat ya ocupava casi 4000 ha, i començava el creiximent de núcleus satèlits, com són Pont Alt, Sant Bernardo pel sur i Maipú per l'oest, els que poc a poc es conurbaron en la ciutat. En menys de 50 anys, al voltant de 1950, la superfície urbana superava les 13 000 ha, i s'incrementava la densitat demogràfica en el núcleu central de la mateixa. El creiximent urbà va continuar en forma accelerada durant els anys següents, i en 1960 ya cobria unes 20 000 ha. En 1980, la sifra era propenca a les 45 000 ha i en 1990 estava pròxima a 70 000 ha.
Indicadors bàsics (série històrica)
A continuació es presenta la série històrica d'indicadors bàsics de la Regió Metropolitana de Santiago:[5]
| Any | Naiximent | Defunció | Taxa bruta de natalitat | Taxa bruta de mortalitat | Taxa global de fecunditat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1997 | 105 544 | 29 205 | 17,9 | 4,9 | 2,11 |
| 1998 | 105 471 | 30 081 | 17,6 | 5 | 2,06 |
| 1999 | 102 389 | 30 812 | 16,8 | 5 | 2,01 |
| 2000 | 102 205 | 29 108 | 16,5 | 4,7 | 1,98.5 |
| 2001 | 100 694 | 30 378 | 16,1 | 4,9 | 1,92.5 |
| 2002 | 96 996 | 30 052 | 15,3 | 4,7 | 1,86 |
| 2003 | 94 728 | 31 158 | 14,8 | 4,8 | 1,81 |
| 2004 | 93 079 | 32 274 | 14,4 | 5 | 1,78 |
| 2005 | 92 773 | 32 046 | 14,2 | 4,9 | 1,77 |
| 2006 | 93 593 | 32 203 | 14,1 | 4,9 | 1,80 |
| 2007 | 97 596 | 35 316 | 14,6 | 5,3 | 1,84.5 |
Govern i administració
Divisió polític-administrativa
La regió Metropolitana de Santiago, que té per capital a la ciutat de Santiago, ubicada en el Valle del Maipo, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en sis províncies.
- Província de Chacabuco, capital Tossal. (Valle del Maipo Septentrional - Conca delampa)
- Província de Cordillera, capital Pont Alt. (Valle del Maipo Alt - Conca Altoandina del Maipo)
- Província de Maipo, capital Sant Bernardo. (Valle del Maipo Terrats - Conca del Angostura)
- Província de Melipilla, capital Melipilla. (Valle del Maipo Intermontano - Conca del Puangue)
- Província de Santiago, capital Santiago. (Valle del Maipo Ales - Conca Medianías del Mapocho)
- Província de Talagante, capital Talagante. (Valle del Maipo Insular - Conca Distal del Mapocho)
Estes províncies es subdividen en 52 comunes ―Tossal, Lampa, Til Til, Pirque, Pont Alt, Sant Josep de Maipo, Buin, Calera de Tango, Paine, Sant Bernardo, Alhué, Curacaví, María Pinte, Melipilla, Sant Pedro, Cerrillos, Cerro Navia, Conchalí, El Bosc, Estació Central, Huechuraba, Independència, La Cisterna, La Granja, La Florida, La Pintana, La Reina, Les Comtes, Lo Barnechea, Lo Espill, Lo Prat, Macul, Maipú, Ñuñoa, Pedro Aguirre Cerda, Peñalén, Providència, Pudahuel, Quilicura, Quinta Normal, Recoleta, Renca, Sant Miguel, Sant Joaquín, Sant Ramón, Santiago, Vitacura, El Mont, Illa de Maipo, Pare Hurtado, Peñaflor i Talagante―.
Autoritats
L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional Metropolità de Santiago, constituït pel Governador Metropolità de Santiago i pel Consell Regional, abdós electes per vot popular, ademés de contar en la presència del Delegat presidencial de la Regió Metropolitana de Santiago designat pel president de la República. Per a les províncies que componen la regió, en l'excepció de la Província de Santiago, hi ha un Delegat Presidencial Provincial designat pel president de la República. Estos serien el Delegat Presidencial Provincial de Maipo, el Delegat Presidencial Provincial de Cordillera, el Delegat Presidencial Provincial de Talagante, el Delegat Presidencial Provincial de Melipilla com el Delegat Presidencial Provincial de Chacabuco, representants del govern central del país. Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en 52 comunes ―Tossal, Lampa, Til Til, Pirque, Pont Alt, Sant Josep de Maipo, Buin, Calera de Tango, Paine, Sant Bernardo, Alhué, Curacaví, María Pinte, Melipilla, Sant Pedro, Cerrillos, Cerro Navia, Conchalí, El Bosc, Estació Central, Huechuraba, Independència, La Cisterna, La Granja, La Florida, La Pintana, La Reina, Les Comtes, Lo Barnechea, Lo Espill, Lo Prat, Macul, Maipú, Ñuñoa, Pedro Aguirre Cerda, Peñalén, Providència, Pudahuel, Quilicura, Quinta Normal, Recoleta, Renca, Sant Miguel, Sant Joaquín, Sant Ramón, Santiago, Vitacura, El Mont, Illa de Maipo, Pare Hurtado, Peñaflor i Talagante― en total regides per la seua respectiva municipalitat a través del seu alcaldes i regidors, electes per vot popular. El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 7.º circumscripció senatorial del Senat de Chile, que representa a tota la regió i està constituït per cinc senadors. Per a la Cambra de Diputades i Diputats, les comunes són agrupades en districtes, estos són: el 8.º districte electoral -compost per huit diputats-, 9.º districte electoral-compost per sèt diputats-, 10.º districte electoral -compost per huit diputats-, 11.º districte electoral -compost per sis diputats-, 12.º districte electoral -compost per sèt diputats-, 13.º districte electoral -compost per cinc diputats- i 14.º districte electoral -compost per sis diputats-.[6] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Economia
En 2021, la cantitat d'empreses registrades en la regió Metropolitana de Santiago va ser de 602 095. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en l'any 2018 va ser de 3,22, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Fabricació de Plomes i Llàpissos i Artículs d'Escritori (1,44), Administradores de Fondos per a la Vivenda (1,44) i Conservador de Bien (1,44).[7]
Relacions internacionals
La Regió Metropolitana de Santiago és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional Metropolità de Santiago, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la Regió Metropolitana en Amèrica Llatina i el restant del món, la Comissió de Cooperació Internacional del Consell Regional Metropolità de Santiago, el Ministeri de Relacions Exteriors de Chile en Santiago, Servici Nacional de Migracions en Santiago i La Florida, Jefatura Nacional de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Santiago i Pudahuel, la Direcció general de Promoció d'Exportacions en Santiago, l'Agència Chilena de Cooperació Internacional per al Desenroll en Santiago, l'Oficina de Relacions Internacionals de la Municipalitat de Santiago, l'Unitat de Relacions Internacionals de la Municipalitat de Peñalén, l'encarregat de Cooperació Internacional de la Municipalitat de Quinta Normal i oficines municipals de migració en 36 comunes de la Regió Metropolitana de Santiago.[8]
Organisacions internacionals
En la regió Metropolitana de Santiago s'emplaça el Districte Internacional de Vitacura (DIV) o Complex de les Nacions Unides en Santiago (en anglés; United Nations Santiago Complex), el qual és sèu nacional i regionallatinoamericana de més de 15 organisacions internacionals, entre elles; la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL),[9] el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD),[10] l'Organisació Panamericana de la Salut (OPS),[11] l'Organisació Internacional del Treball (OIT)[12] i l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).[13]Ademés, en atres sectors de la ciutat de Santiago s'ubiquen l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO),[14] el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenroll i CAF - Banc de Desenroll d'Amèrica Llatina.[15]
Internacionalisació en educació superior
En matèria de relacions internacionals i educació superior, els principals actors dins de Santiago són la Vicerrectoría d'Assunts Internacionals de la Pontifícia Universitat Catòlica de Chile,[16] la Direcció de Relacions Internacionals de l'Universitat de Chile,[17] el Departament de Relacions Internacionals i Interuniversitàries de l'Universitat de Santiago de Chile,[18]la Direcció de Relacions Internacionals de l'Universitat Adolfo Ibáñez,[19] la Vicerrectoría d'Assunts Internacionals de l'Universitat Andrés Bell,[20] la Direcció de Globalisació de l'Universitat del Desenroll,[21] i la Direcció general de Relacions Internacionals de l'Universitat Diego Portals.[22] La regió conta en institucions universitàries d'investigació i formació en Relacions Internacionals, tals com l'Institut d'Estudis Internacionals de l'Universitat de Chile,[23] l'Institut d'Estudis Alvançats de l'Universitat de Santiago de Chile,[24] l'Acadèmia Diplomàtica de Chile "Andrés Bell" (ACADE)[25] i l'Acadèmia Nacional d'Estudis Polítics i Estratègics (ANEPE).[26]
Cooperació internacional
El Govern Regional Metropolità de Santiago ha subscrit convenis de cooperació internacional en els següents Estats, organisacions internacionals i entitats subnacionals:[27]
- Conveni de cooperació descentralisada en el Consell Regional d'Illa de França (
FRA). - Protocol d'intercanvi i cooperació en el Comtat de Laval (
Canadà). - Memoràndum d'intercanvi i cooperació en el Govern Popular del Municipi de Shanghái (
). - Declaració d'intencions en l'Ajuntament de Barcelona (
Espanya
).
- Acort tripartit de cooperació en el Ministeri d'Agroindustria de la província de Buenos Aires ([[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]).
- Carta d'intenció per a establir relació d'amistat en el Govern Popular Provincial d'Hunan ().
- Memoràndum d'enteniment en la Municipalitat de Dubái (Plantilla:LLAURE).
- Declaració d'intenció en l'Autoritat Governamental de l'Aigua i Sanejament de l'Estat de
Israel.[28] - Acort d'agermanament en la Municipalitat de Mendoza ([[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]).
- Declaració d'intenció per a intercanvis en el Govern Popular del Municipi de Xiamen ().[29]
- Memoràndum d'enteniment en el Govern Vasc ( Espanya
).
- Memoràndum d'enteniment en el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (Plantilla:ONU).
Passos fronteriços
CHL (Sant Josep de Maipo) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png){kind=link}
.png|20px]] (Tunuyán): Passe Caixó del Maipo.
- CHL (Sant Josep de Maipo) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Tunuyán): Passe Portillo de Piuquenes.
Embaixades
AP
Transport i comunicacions
Aeroports
En la Regió Metropolitana es troba l'Aeroport Internacional Arturo Merino Benítez, sent est el més important del país. Ademés trobem la Base Aérea El Bosc, i entre els principals aeròdroms privats d'us públic als següents: Aeròdrom Melipilla, Aeròdrom Curacaví Aeròdrom La Victòria de Chacabuco, l'Aeròdrom Eulogio Sánchez ex Tobalaba, i el futur Aeròdrom Peldehue. Per a la pràctica de vols en ultralivianos o avions experimentals i LSA, estan l'Aeròdrom Facenda Lipangue i Aeròdrom Alberto Sants Dumont; per als cultores del paracaigudisme deportiu està l'Aeròdrom Els Quatre Diables, i per al volovelisme (planejadors), es dispon del Aeròdrom Municipal de Vitacura, el propietari del qual (Club de Planejadors de Vitacura) també administra l'Aeròdrom Chicureo.
Ret vial
Les comunicacions terrestres de la Regió Metropolitana es basen en una ret de vies de bon desenroll i una trama de camins secundaris i terciarios, que duen a les distintes localitats d'esta regió i d'unes atres. Té en total (a decembre de 2004) 2555 km de camins públics (formigó i asfalt). Les principals vies de la regió, en el sentit nort-sur, són:
- R5 Panamericana / Autopista Central: En esta regió es dona inici a la mida kilométrica chilena de la carretera panamericana, que el seu quilómetro 0,0 es localisa en l'intersecció de la cèntrica Alameda Bernardo O'Higgins i l'Autopista Central, i es prolonga en calitat de paviment superior i en doble i triple via, entre la costera Les Chilcas al nort i el túnel Angostura cap al sur, comprenent 122 km en la regió.
- Ruta 68 Santiago-Valparaíso: Unix a Santiago en les ciutats de Valparaíso i Vinya de la Mar, i des d'ací a plages d'estiueig en la Quinta Regió. Ademés, dona conexió a les comunes de Casablanca i Curacaví. Es prolonga per 115 quilómetros, en calitat de paviment superior i en doble i triple via. S'inicia en el forcall d'Alameda en Gladys Marín, en la comuna d'Estació Central.
- Autopista del Sol R78: Concesionada, unix la ciutat de Santiago en Cartagena, i des d'allí allitoral Central (leo, Sant Antonio, El Quisco, Algarrobo), ademés de conectar els centres poblats de Melipilla, Talagante, El Mont, Pare Hurtado i Peñaflor. Es prolonga per 110 km. Part en l'intersecció d'Isabel Riquelme en l'Autopista Central, en el sur de la comuna de Santiago.
- Ruta G-21: Que unix la ciutat de Santiago en el centre hivernal de Farellones i Valle Nevat. Es prolonga per 40 km. És la continuació d'Avinguda Les Comtes.
- Ruta G-25: Que conecta Santiago i la comuna/ciutat de Pont Alt en el Caixó del Maipo, fins a la localitat del Volcà. Es prolonga per uns 70 km, en calitat de paviment superior. S'inicia en l'intersecció d'Avinguda La Florida en Avinguda Departamental, en el nort de La Florida.
- Ruta 66: Més coneguda com Camí de la Fruta, unix el port de Sant Antonio en el poble de Pelequén, en la sexta regió, prolongant-se per 70 km en la Regió Metropolitana, fins a la localitat de Sant Vicente de Tagua Tagua, uns 7 km al nort del llac Rapel.
- Ruta 70 / Avinguda Américo Vespucio : Que correspon a la circumvalació de la ciutat de Santiago de Chile, en una extensió de 60 km, en calitat de paviment superior i doble i triple via. Actualment sobre el seu traçat existixen dos autopistas urbanes d'última generació de pagament electrònic. Atres vies d'especial importància són les autopistes urbanes de Santiago de Chile. A fins de 2004 varen començar a operar les primeres vies concesionades de Santiago. El cobro per l'us d'estes vies es fa a través de cobro automàtic per mig d'un dispositiu electrònic denominat Televía o TAG que els automòvils deuen portar per a accedir i utilisar dites vies. Una part de la ruta 5 i la ruta 70, que passen per Santiago, són eixemple d'autopistes urbanes de la ciutat.
Ferrocarrils
El ferrocarril també és un mig de locomoció utilisat per al transport diari de passagers; és operat per l'estatal EFE. Posseïx un tendit continu entre les ciutats de Valparaíso, en la V Regió de Valparaíso, i Port Montt, en la X Regió dels Lagos. Els trens de rodalia Metrotren conecten els suburbis extracapitalinos en Santiago. Un atre mig de transport que es pot mencionar és el Metro de Santiago. En sèt llínees operatives en l'actualitat, transporten al dia un promig de 2 800 000 de persones, constituint-se en això en un dels principals mijos de locomoció del país. En un any el metro transporta a més de 360 millons de persones. Tant el Metro de Santiago com el sistema de ferrocarrils són considerats els més moderns de Llatinoamèrica.
Parc automotor
La Regió Metropolitana té, a l'any 2004, un parc automotor de 1 817 938 vehículs. Correspon a un 73,1 % dels 2 824 570 vehículs existents en el país, lo que la situa en el primer lloc del ranquin nacional. Per a 2009, s'estima que el parc automotor de Chile va alcançar els 3 963 100 a nivell nacional.
Cultura i educació
En la regió existixen 2 349 establiments escolars (municipals, particulars subvencionats, particulars no subvencionats i corporacions), que permeten la formació de 1 393 043 estudiants (2002) dels nivells prebásico, bàsic, especial i mig. Esta sifra representa el 38,7 % dels 3 601 214 educandos que existixen en el país. L'educació superior a nivell regional està a càrrec d'universitats del Consell de Rectors, universitats privades, instituts professionals i centres de formació tècnica, els que preparen a un total de 79 834 educandos, que representen un 48,1 % dels 165 927 alumnes d'ensenyança superior existents en el país (2002). El principal deporte practicat en la regió és el fútbol, de la mateixa manera que en el restant del país. En 1903 va ser fundada l'Associació de Fútbol de Santiago agrupant als primers clubs d'este deport, i en 1933 es va fundar la Lliga Professional de Football de Santiago,actual ANFP. Els clubs Colo-Colo, Universitat de Chile i Universitat Catòlica són considerats com els equips més importants del país, havent obtingut més de cinquanta campeonats de Primera Divisió. El principal recint deportiu del país és l'Estadi Nacional de Chile, situat en Santiago, que alberga els partits de local de la selecció de fútbol de Chile. Allí es varen disputar les finals de la Copa Mundial de Fútbol de 1962, la Copa Mundial de Fútbol Jovenil de 1987 i vàries edicions de la Copa Amèrica. Sobre tornejos multideportius, Santiago va ser sèu dels Jocs Suramericans de 1986 i 2014. El principal torneig infantil de la regió és la Copa Enel Chile, de baby fútbol.[30]
Galeria
-
Persa Victor Manuel.
Vore també
Referències
- ↑ «Otorga denominació a la Regió Metropolitana i a les regions del país, en la forma que indica». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Determina els llímits específics de les regions del país». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques (INE). «ine. gob. cl/wp-content/uploads/2025/03/13_PRESENTACION-R_REGIONAL-RM.pdf Resultats Regió Metropolitana de Santiago Cense 2024» (PDF). Consultat el 2025-05-19.
- ↑ Carrasca, Francisco Antonio, Història de Chile, Ed. Ercilla 1983, Vol. 11, pàgina 114.
- ↑ ine. cl/demografia/menu/Genera/indice. aspx Institut Nacional d'Estadístiques ine. cl/demografia/menu/Genera/indice. aspx archivat en Wayback Machine.
- ↑ «bcn. cl/siit/reportesdistritals/ Reportes Distritals 2022 Biblioteca del Congrés Nacional de Chile». bcn. cl. Consultat el 2022-10-22.
- ↑ «archive. org/web/20210805085243/https://adalytics. cl/geo/13 ADALYTICS». adalytics. cl. Archivat des d'el cl/geo/13 original, el 5 d'agost de 2021. Consultat el 5 de setembre de 2020.
- ↑ «ide. subdere. gov. cl/R00/map/502? zoom=4.5387804575214¢er=-6562673.238216622,-4736851.431129471 Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo. ide. subdere. gov. cl. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «cepal. org/ mostrar» (en és). www. cepal. org. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «undp. org/es/chile Chile» (en és). UNDP. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «paho. org/es/chile/acerca-opsoms-chile Sobre OPS/OMS Chile - OPS/OMS | Organisació Panamericana de la Salut» (en és). www. paho. org. Consultat el 2026-07-26.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. ilo. org. Consultat el 2026-07-26.
- ↑ «fao. org/americas/es Inicie | Oficina Regional de la FAO per a Amèrica Llatina i el Carib» (en és). FAORegionalOffice-LatinAmerica-RLC. Consultat el 2026-07-26.
- ↑ «unesco. org/es/fieldoffice/santiago ». Consultat el 2025-02-25 (en és).
- ↑ «caf. com/es/paises/chile/ Chile» (en és). www. caf. com. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «uc. cl/universidad/vicerrectorias/vicerrectoria-de-asuntos-internacionals/ Vicerrectoría d'Assunts Internacionals» (en és). Pontifícia Universitat Catòlica de Chile. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «cl/rrii Relaciones Internacionals - Universitat de Chile» (en és). uchile. cl. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «usach. cl/ Departament de Relacions Internacionals i Interuniversitàries | Universitat de Santiago de Chile» (en és). Departament de Relacions Internacionals i Interuniversitàries | Universitat de Santiago de Chile. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «uai. cl/ Benvingut a la UAI | Universitat Acreditada en totes les àrees» (en és-és). Universitat Adolfo Ibáñez. Consultat el 2025-03-01.
- ↑ «unab. cl/# Internacional UNAB | Direcció general de Relacions Internacionals» (en és). Internacional UNAB. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «udd. cl/internacional/ Relaciones Internacionals | Universitat del Desenroll» (en és-és). UDD. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «udp. cl/ UDP Internacional - Universitat Diego Portals» (en és). Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «uchile. cl/ IEI - Institut d'Estudis Internacionals - Universitat de Chile» (en és). iei. uchile. cl. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «idea. usach. cl/ Institut d'Estudis Alvançats | Universitat de Santiago de Chile |». www. idea. usach. cl. Consultat el 2025-02-25.
- ↑ «cl/ Home - Acadèmia Diplomàtica de Chile "Andrés Bell"» (en és-cl). Acadèmia Diplomàtica de Chile Andrés Bell. Consultat el 2025-10-03.
- ↑ «cl/ ANEPE – L'Acadèmia Nacional d'Estudis Polítics i Estratègics (ANEPE) és una Institució d'Educació Superior de l'Estat depenent del Ministeri de Defensa Nacional.» (en és-cl). Consultat el 2025-10-03.
- ↑ «gobiernosantiago. cl/convenios-2/ Convenis – Governe Regional Metropolità de Santiago» (en és). Consultat el 2026-07-26.
- ↑ «gobiernosantiago. cl/2022/12/05/gobierno-regional-de-santiago-y-estado-de-israel-firman-convenio-de-cooperacion-en-gestion-y-seguridad-hidrica-per a-la-rm/ Governe Regional de Santiago i Estat d'Israel firmen Conveni de cooperació en gestió i seguritat hídrica per a la RM - Govern de Santiago» (en és). Consultat el 2026-07-26.
- ↑ «gobiernosantiago. cl/gobernador-claudio-orrego-firma-convenio-de-cooperacion-entre-la-ciudad-de-xiamen-y-la-region-metropolitana/ Governador firma Conveni de Cooperació entre la Ciutat de Xiamen i la Regió Metropolitana – Govern Regional Metropolità de Santiago» (en és). Consultat el 2026-07-26.
- ↑ https://www. emol. com/noticias/deportes/2012/10/22/565945/sueno-cumplido-quinta-normal-derroto-al-real-madrid-y-se-adjudico-torneo-internacional. html
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió Metropolitana de Santiago.- gobiernosantiago. cl Govern Regional Metropolità de Santiago. gobiernosantiago. cl/ archivat en Wayback Machine.
- archive. org/web/20071001001248/http://web. ujf-grenoble. fr/JAL/chili/carte/vegetChile05.jpg Mapa de vegetació de la Regió Metropolitana de Santiago.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región Metropolitana de Santiago» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.