Cerro El Plom
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El cerro El Plom és una montanya ubicada en la Regió Metropolitana de Santiago. En una altitut de 5424 m s. n. m., és el punt més alt visible des de la ciutat de Santiago de Chile.
Patrimoni de la Humanitat
- Artícul principal → Patrimoni de la Humanitat.
L'1 de setembre de 1998 va ser inclós dins del llistat tentativo de bens que podrien ser considerats per a una potencial nominació a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.[1]
Pedra numerada
En el Caixó del Riu Cep, a 4 km al nort del complex turístic Valle Nevat, en la cordillera de Santiago, en la localitat de Pedra Numerada, existixen dos abrics rodejats d'estructures de pedres, en material ceràmic utilitari. En un chicotet bot d'aigua situat poc més dalt, es va trobar un fi instrument òsseu prehispánico.[2] Estes troballes han segut relacionats en l'ocupació incaica del cim del cerro El Plom.[3][4][5] Donat el valor que tenia per als incas els bots d'aigua, no deguera estranyar que este lloc tinguera una important connotació religiosa.
Edificacions incaiques i mòmia del Plom
- Artícul principal → Mòmia de Cerro El Plom.
Va ser nomenat Apu (quechua: Senyor) pels Incas, i en les seues ales s'han trobat diversos restants que donen conte de la seua importància com a centre ceremonial.
Des de principis del XX, arrieros i andinistas sabien de l'existència de ruïnes en el cim del cerro El Plom, les quals eren conegudes com "Pircas d'indis". La primera notícia d'una ascensió deportiva data de 1896, quan dos alpinistes europeus varen creure ser els primers en intentar l'ardit d'aplegar al seu cim. Enorme deu haver segut la seua sorpresa en trobar-se en les ruïnes del santuari inca, i entre estes, una llanda de sardines.
En les següents décades, alguns arrieros i andinistas varen excavar parcialment les ruïnes i varen descobrir vàries figuritas antropomorfas i de camélidos en or, argent i closques de Spondylus. El rumor de que en les rodalies del Plom es trobava "un tesor amagat" pels incas, cundió entre arrieros i miners.
La troballa més important, va ser esta mòmia d'un chiquet de 9 anys, trobada l'1.º de febrer de 1954, per Luis Gerardo Rius Barrueto, Jaime Rius Comprén i Guillermo Chacón Carrasco; el chiquet hauria segut sacrificat per a transformar al cerro en un lloc sagrat. El tambo inca usat de campament de base per estos es trobava en Corral Cremat; allí descansaven els sacerdots incaicos quan es dirigien a fer ofrenes al Ushnu de Cerro El Plom. Les cerimònies més importants portades a terme eren les Capac cocha, en la que se sacrificaven individus jóvens, fills de príncips per a assossegar a Viracocha. En 1988, Ludwig Krahl i Sergio Kunstmann, varen descobrir en l'estructura denominada adoratorio, a 5.200 m s. n. m., una estatuilla d'argent masculí representant a un orejón o noble inca, duya un uncu ajedrezado, en un bosso colgante o chuspa, una faixa, una manta, i atres elements de connotació ritual per als Incas com, per eixemple, dos fragments de closca Spondylus, un tocat de plomes, i un chicotet fragment de làmina d'or i un atre d'argent.
Fins a la data, este Apu dona que parlar ya que una zona de Santiago va ser nomenada, Apoquindo (flors per al Apu en quechua). I és el tema central de la novela Cel de Serps, d'Antonio Gil, primera obra lliterària chilena ambientada en el Chile prehispánico.
Galeria d'imàgens
-
Vista des del sur
Vore també
- Grete Mostny
- Història de Santiago de Chile
- Poble Lo Barnechea
- Museu Nacional d'Història Natural de Chile
- Incas
Referències
- ↑ Cerro el Plom high shrine
- ↑ Mapocho incaico
- ↑ Reis 1958: 64
- ↑ Figueroa 1958: 73-80;
- ↑ 5,0 5,1 Cap 1986
- ↑ Les chafades de Santiago abans de ser Santiago
- ↑ Mostny 1957: 3-118
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro El Plomo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.