Valle de l'Aconcagua

Valle de l'Aconcagua

La Vall de l'Aconcagua és una conca d'orige cordillerano, ubicada en la Regió de Valparaíso a uns 90 km al nort de Santiago i uns 105 km a l'orient de la Ciutat de Valparaíso. Ho travessa el riu Aconcagua que alimenta els fèrtils camps que lo circundan, element fonamental per a l'economia de la vall que en la seua majoria depén de l'agricultura i la agroindustria. S'estén sobre les actuals províncies d'Els Andes, Sant Felipe, Quillota i Marga Marga.

Toponímia

Hi ha versions que varien; diuen que el seu nom prové de l'aymara, quechua i mapudungun. No obstant, el nom de la vall possiblement derive del mapudungún kongka "gavilla de palla per a techar" i we "lloc", nom que més vesprada també referirà al ric i al monte.

Història i cultura

Artícul principal → Cultura Aconcagua.

En esta zona, ademés de la vall Maipo-Mapocho i fins al riu Cachapoal, es va desenrollar la cultura Aconcagua. Els primers vestigis d'este poble agroalfarero daten d'al voltant de l'any 1000.

A fins del XV, els seus habitants varen ser dominats pel Imperi inca, establint-se en esta vall el centre administratiu del wamani ('província') de Chili o Chile. La vall va ser dividida en dos sectors: l'alt o oriental, cridat «Aconcagua» i governat per Michimalonco, i el baix o occidental, denominat «Chile» i señoreado per Tanjalonco. Sobre estos dos curacas o governadors locals, es trobava el apunchic o màxima autoritat inca, cridat Quilicanta. Els llímits del wamani de Chile, el centre polític del qual es trobava en esta vall, s'estenien des del vall del Choapa pel nort fins al Maipo o el Maule pel sur.

En el XVI, després de la desaparició o mort de la majoria de les seues autoritats locals, la població de l'Aconcagua va ser conquistada pels espanyols provocant la dissolució de gran part de la seua cultura producte del mestiçage i l'encomana.