Regions de Chile
Les regions constituïxen les divisions territorials de més alt nivell en Chile. Estes es subdividen, en térmens de govern i administració, en províncies, les quals, a la seua volta, es subdividen per a l'administració local en comunas. Des de 1974, Chile ha estat dividit, per al governe i administració interior de l'Estat, en regions. Fins a 2007, les regions de Chile varen ser 13; des d'aquell any, el total va ser de 15 regions, número que va aumentar a 16 a partir del 6 de setembre de 2018. La més septentrional és la regió d'Arica i Parinacota, i la més meridional és la de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]L'idea d'organisar el règim intern del país en regions té els seus antecedents principalment en les propostes de la Corporació de Foment de la Producció (CORFO) i l'Oficina de Planificació Nacional (ODEPLAN). Una de les primeres és la de l'escritor, Elías Almeyda, que dividia Chile en sèt zones. La del geógrafo Humberto Fuenzalida Villegas, de 1942, que adopta la CORFO en modificacions en 1950, i la de l'acadèmic Carlos Keller en 1948. En l'obra Geografia econòmica de Chile (1950) de la CORFO es distinguien sèt regions segons un criteri geogràfic, demogràfic i econòmic. En els anys 1960, ODEPLAN propon 12 regions que coincidixen en certa forma en l'actual esquema. Usades solament per a fins de planificació i d'organisació de la ODEPLAN, estes són oficialisades pel Decret n.º 1.104 de 1969. En el Decret Llei N.° 575 del 14 de juliol de 1974 del Ministeri de l'Interior, la dictadura militar —dirigida per Augusto Pinochet— va donar començ a la «regionalisació» de Chile, dividint-ho en 13 regions.[1]
Regions de la CORFO
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regions naturals de Chile.
la CORFO en la seua obra Geografia econòmica de Chile (1950) distinguia sis regions segons un criteri geogràfic, demogràfic i econòmic, per mig de l'agrupació de províncies. Dites regions, considerant les províncies de l'época i la seua equivalència en les actuals regions, eren les següents:
| Regions Corfo | Províncies (fins a 1976) | Regions actuals (des de 2018) |
|---|---|---|
| Nort Gran | Tarapacá i Antofagasta | Arica i Parinacota, Tarapacá i Antofagasta |
| Nort Chic | Atacama i Coquimbo | Atacama i Coquimbo |
| Núcleu Central | Aconcagua, Valparaíso, Santiago, O'Higgins, Colchagua, Curicó, Talca, Maule, Linares, i Ñuble | Valparaíso, Metropolitana de Santiago, O'Higgins, Maule i Ñuble |
| Concepció i La Frontera | Concepció, Arauco, Biobío, Malleco i Cautín | Biobío i La Araucanía |
| Regió dels Lagos | Valdivia, Osorno i Llanquihue | Els Rius i Els Lagos (continental) |
| Regió dels Canals | Chiloé, Aysén i Magallanes | Els Lagos (Província de Chiloé), Aysén i Magallanes |
Regions de la ODEPLAN i DL 575
[editar | editar còdic]l'ODEPLAN en els anys 1960 va començar a elaborar un programa de desenroll regional que va obedir a un criteri de regionalisació del territori, que va ser posat en vigència per una circular del president de la República de 2 de giner de 1966, establint una divisió geoeconómica del país, agrupant les províncies chilenes en àrees integrades que permeteren convertir-se en pols de desenroll econòmic i social. Cada regió contava en un centre urbà que seria l'eix del seu desenroll. Varen ser formalisades pel decret n.º 1.104 de 1969, del Ministeri de l'Interior.[2] Esta divisió va ser en fins administratius dels servicis públics i va conviure en l'organisació territorial política en províncies. Dites regions, considerant les províncies de l'época i la seua equivalència en les actuals regions, eren les següents:
| Regions Odeplan | Províncies (fins a 1976) | Regions actuals (des de 2018) |
|---|---|---|
| I | Tarapacá | Arica i Parinacota i Tarapacá |
| II | Antofagasta | Antofagasta |
| III | Atacama i Coquimbo | Atacama i Coquimbo |
| IV | Aconcagua i Valparaíso | Valparaíso |
| V | O'Higgins i Colchagua | O'Higgins |
| VI | Curicó, Talca, Maule i Linares | Maule |
| VII | Ñuble, Concepció, Arauco, Biobío i Malleco | Ñuble, Biobío i La Araucanía (nort) |
| VIII | Cautín | La Araucanía (sur) |
| IX | Valdivia i Osorno | Els Rius i Els Lagos (nort) |
| X | Llanquihue, Chiloé i Aysén | Els Lagos (sur) i Aysén |
| XI | Magallanes | Magallanes |
| Zona Metropolitana de Santiago | Santiago | Metropolitana de Santiago |
Regionalisació actual
[editar | editar còdic]Entre 1974 i 1979, la dictadura militar va desenrollar un procés de regionalisació de Chile, que a través d'una série de decrets va modificar l'anterior divisió polític-administrativa de Chile en províncies a la divisió en regions que actualment impera, pero en modificacions. Esta regionalisació es va basar en les regions usades per l'ODEPLAN, salve per alguns canvis. Entre els principals canvis respecte a les regions de la ODEPLAN estaven:
- Atacama i Coquimbo es varen constituir en regions distintes.
- La província de Malleco va ser inclosa en Cautín en la Regió de la Araucanía.
- Les regions d'Odeplan IX i X es varen unir donant forma a la Regió dels Lagos, en l'excepció d'Aysén, que es va convertir en la seua pròpia regió. Esta regionalisació en tretze regions es va consagrar en la Constitució de 1980; no obstant, el número explícit va ser eliminat en 2005. Ya en el XXI, es va aprovar la creació de noves regions:
- La Llei N.° 20.175, promulgada en 2007 durant el primer govern de Michelle Bachelet, va crear la Regió d'Arica i Parinacota a partir de Tarapacá.[3]
- La Llei N.° 20.174, promulgada en 2007 durant el primer govern de Michelle Bachelet, va crear la Regió dels Rius a partir dels Lagos.[4]
- La Llei N.° 21.033, promulgada en 2017 durant el segon govern de Michelle Bachelet, va entrar en vigència en 2018; va crear la Regió del Ñuble a partir de Biobío.[5]
La Llei N.° 21.074 va ser la que va acabar en l'us de números per a les regions.[6] Adicionalment, la Llei N.° 20.193 va modificar la Constitució i va otorgar la denominació de Territoris Especials a Illa de Pasqua i l'Archipèlec de Juan Fernández.[7]
Regions de Chile
[editar | editar còdic]
,_administrative_divisions_(CORFO_regions)_-_Nmbrs_-_colored_2018.svg){kind=link}
Govern i administració regional
[editar | editar còdic]L'administració superior de la regió radica en els governs regionals, constituïts pel governador regional i el consell regional; abdós càrrecs són electes per votació popular. Per a les funcions de govern interior en cada regió, està el delegat presidencial regional i el delegat presidencial provincial, nomenats pel president de la República i que es mantenen en les seues funcions mentres conte en la seua confiança. Els delegats presidencials conten en la colaboració directa dels secretaris regionals ministerials (SEREMI).[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri de l'Interior de Chile. «Decrete llei 575 del 14 de juliol de 1974». www. leychile. cl. Consultat el 6de decembre de 2021.
- ↑ «Establix divisió geoeconómica del país». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Ministeri de l'Interior. (HTML). Consultat el 22 de març de 2022.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Ministeri de l'Interior. (HTML). Consultat el 22 de març de 2022.
- ↑ «Crea la XVI Regió de Ñuble i les Províncies de Diguillín, Punilla i Itata». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Enfortiment de la regionalización del país». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Ministeri de l'Interior. (HTML). Consultat el 22 de març de 2022.
- ↑ «Fixa el text refòs, coordinat, sistematisat i actualisat de la Llei Nº 19.175, orgànica constitucional sobre govern i administració regional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regiones de Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.