Zona austral de Chile
La zona austral de Chile és una de les cinc regions naturals en que tradicionalment es dividix el territori de Chile. En el seu sentit restringit, coincidix en la Patagonia chilena i inclou la província de Palena (en la Regió dels Lagos), la totalitat de la Regió d'Aysén i la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena.[1]
Posseïx aproximadament 242 320 habitants, és dir la menys habitada, i una superfície de 219 914 km² (sense considerar el Territori Chilé Antàrtic).
Comprén una zona caracterisada per les baixes temperatures i l'abundància de precipitacions en forma de pluja en l'occident i l'escassea de precipitacions en l'est, usualment en forma de neu.
La peixca, el turisme i la ganaderia són les principals activitats de la zona. La Carretera Austral conecta de forma terrestre el sector nort en Chile central, mentres que la regió de Magallanes solament té accés terrestre a través del territori argentí. A causa de les distàncies i les condicions de les vies terrestres i marítimes, és freqüent que es recórrega al desplaçament aéreu per a comunicar-se en atres zones.
Història
- Artícul principal → Pobles indígenes de Chile.
La regió de la Patagonia chilena està habitada des de fa aproximadament 10 500 a. C. els descobriments arqueològics trobats en el sector de les coves Fell i Pali Aike, propenques al estret de Magallanes. Entre els pobles indígenes que convivien en esta zona es troben: els pobles Yagán, Selk'nam i Kawésqar, la població dels quals hui en dia és molt llimitada.
Els aonikenk (o tehuelche), poble caçador nómada terrestre que va viure entre el riu Santa Creu i l'estret de Magallanes. Els europeus els varen batejar com “patagones”. Són reconeguts com un dels pobles més alts del món, alguns aplegaven a medir dos metros. Varen desaparéixer per un procés d'aculturación propiciat primer pels mapuche (araucanisació), i posteriorment pels argentins en la Patagonia oriental i per les malalties contagioses que els varen transmetre els colonizadores.
Els selknam (o onas), nómades terrestres caçadors establits en l'illa Gran de Terra del Fòc. Emparentats en els aonikenk pel seu aspecte físic i el llenguage. La seua extinció va començar en 1881 en l'arribada de l'home blanc despuix de l'or descobert en l'illa i posteriorment per l'acció dels estancieros que es varen establir per a criar ovelles.
Els yaganes, varen ser nómades canoeros que habitaven, l'illa Navarino, la regió del canal Beagle i adjacents, aplegant inclús al Cap d'Hornos; és el grup ètnic més austral del continent. Els seus últims representants, dos dònes, viuen en Vila Ukika propenca a Port Williams.
Els kawésqar (o alacalufes), varen ser nómades canoeros que es varen desenrollar en els canals i fiorts des del golf de Penes a l'estret de Magallanes i illes a l'oest de Terra del Fòc. Els seus últims integrants varen habitar en Port Edén.[2]
Immigració chilé-espanyola
El primer assentament espanyol en la regió va ser fundat per Pedro Sarmiento de Gamboa el 4 de febrer de 1583: la ciutat de Nomene de Jesús, en les rodalies de Punta Dungeness (boca oriental del estret de Magallanes). En 1584, es va fundar Rei Don Felipe en la baïa de Sant Blas. Abdós ciutats contaven en cabildo i iglésia, pero varen tindre una curta duració, al no contar en abastiment, per la lluntea i les adverses condicions climàtiques casi tots els seus habitants varen perir.
La primera constitució política de Chile va definir el seu llímit sur en el Cap d'Hornos; no obstant, assunts més urgents varen fer oblidar estes terres. Solament durant el govern de Manuel Bulnes es va fundar el Fort Bulnes (1843), primer assentament del Chile republicà en la zona. Després vindria Punta Arenes, l'estratègica posició de les quals controlava el fluix marítim entre l'oceà Atlàntic i Pacífic. L'immigració de l'Espanya del temps colonial va ser escassa, i va anar principalment en l'objectiu de construir enclavaments estratègics front al sege d'atres països europeus.
Quatre fets varen fixar l'atenció del govern en este territori:
- Les exploracions hidrogràfiques que, des de 1826 fins a 1832, va realisar en els canals del sur el veler anglés HMS Beagle.
- L'ocupació en 1833 de les illes Malvines per Regne Unit.
- L'inauguració en 1840 del servici de barcos a vapor que varen aplegar al Pacífic a través de l'estret.
- L'intenció de França de trobar un enclavament en estes costes
Després de la fundació de Punta Arenes molts chilens, especialment del archipèlec de Chiloé, es varen aventurar a colonisar estes terres junt a immigrants europeus. Aixina varen nàixer noves ciutats i pols de desenroll, principalment en ganaderia.
Des de fins del XIX, el sector nort de la Patagonia va començar a poblar-se, en chilotes en el llitoral, i en llauradors del centre-sur de Chile en l'interior. Els primers eren peixcadors, caçadors i hacheros de ciprer de les Guaitecas i els segons eren ganaders que en molts casos havien residit en Argentina i varen entrar a Chile en busca de terres disponibles per a assentar-se. Va haver casos en que esta busca de terres va desnugar conflictes, com quan es varen instalar pobladors en l'entanque Simpson i la Societat Industrial d'Aysén va posar reparacions a llegitimitat de l'assentament o quan els pobladors del llac Buenos Aires es varen defendre en armes dels atacs de la policia chilena, en els successos coneguts com "Guerra de Chile Chic".
El 30 de decembre de 1927, en crear-se la Territori d'Aysén, es va anexar a est la partix nort del Territori de Magallanes (3a subdelegació, Les Mines —Comarca de Riu Baker—). Al mateix temps es creen els departaments de: Magallanes, en les comunes de Magallanes (Punta Arenes), Sant Gregorio, Riu Vert, i Morro Chic (Estany Blanc); Natals, en les comunes de Natals i Cerro Castell (Torres del Paine) i Terra del Fòc, en les comunes de Pervindre, Primavera, Baïa Inútil (Timaukel) i Navarino (Cap de Forns). El decret del 22 de maig de 1929 denomina Província al Territori de Magallanes, Última Esperança al Departament de Natals i denomina Magallanes a la ciutat de Punta Arenes. En decembre de 1937 es va restituir el nom de Punta Arenes al Port de Magallanes i es va incorporar alguns anys despuix el Territori Antàrtic Chilé.
Immigració europea
Entre 1850 i 1950, es va desenrollar l'immigració europea en la Patagonia chilena, destacant-se per llunt, tant per importància com per número, l'immigració croata.[3] Els croates es varen instalar principalment en Port Natals, Punta Arenes i Pervindre (Terra del Fòc), convertint-se en una les immigracions europees més importants en Chile.[4] D'acort a Studia Croatica,[5] és possible dividir l'història de l'immigració croata en Chile en quatre periodos: El primer, de 1864 a 1890, caracterisat per un escàs volum d'immigració; el segon, de fins del XIX fins a la Primera Guerra Mundial, correspon al periodo d'immigració massiva; el tercer, en el periodo entre guerres (1920 a 1939), en el qual torna a descendir el volum d'immigrants; i el quarto (1946 a 1956), que correspon al periodo en el qual l'immigració decau, i solament un chicotet grup de croates s'establix en Chile. Entre els anys 1864-1956 s'estima que varen aplegar a Chile al voltant de 58 000 croates.[6]
Paralelament, varen aplegar a radicar-se a la Patagonia chilena atres grups d'immigrants, encara que en menor número, entre els quals destaquen, suïssos en Magallanes,[7] polacs en la Terra del Fòc,[8] espanyols en Punta Arenes,[9] un chicotet grup de belgues[10] en la zona de Chile Chic i alemans-checoslovacs en Puyuhuapi, fundant en la década de 1930 la localitat pertanyent a la Regió d'Aysén.
L'ocupació d'estos territoris es va realisar a l'abric d'un proyecte de colonisació estatal, iniciat en l'any 1850, que es va prolongar durant vàries décades fins als inicis del XX. El principal objectiu d'esta empresa va ser el d'impulsar el progrés en l'extens territori que conformaven les latitut australs, encara molt escassament poblades, i per a la reactivació de les quals era clau la posada en marcha d'un procés de població en immigrants procedents d'Europa.[11]
Cultura
Les tradicions patagónicas estan relacionades en el clima fret, la crío d'ovelles i els pobles indígenes afins dels archipèlecs: chonos, kawésqar, selknam, tehuelches i yaganes, tenint influència de la cultura gauchesca.[12] Són mencionades les característiques originades (en cursiva) o adaptades, que conformen la chilenidad.
Art
- Cuina patagónica: És un tipo de la gastronomia chilena.[13]
- Danses patagónicas: El chamamé i la ranchera patagónica (masurca ranchera) introduïdes des d'Argentina, cuecas introduïdes des del centre-sur i Chiloé i adaptades a l'estil local.
- Parles patagónicas: Térmens d'us local[14] i atres característiques del parla de la zona es deuen a l'interacció entre l'espanyol chilé, el rioplatense i el chilote, aixina com les llengües dels immigrants estrangers.
- Mitologia patagónica: Forma part de la mitologia chilena.
Festivitat
- Festa Llauradora del Ovejero: És una festa costumista que celebra les llabors del camp de la cultura patagónica.[16]
- Invernades: Destaquen el Carnestoltes d'Hivern, el Chapuzón de l'Estret i el Festival Folklòric en la Patagonia.
Vore també
Referències
- ↑ Martinic, Mateo (2006). Història de la Regió de Magallanes, Edicions de l'Universitat de Magallanes, pp. 15-17. ISBN 956-7015-58-7.
- ↑ El Desconcert. «Mor Carlos Renchi, un dels més antics Kawésqar i un dels últims parlants de la seua llengua», El Desconcert, 23 de març de 2020. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ Diaspora Croata.
- ↑ Llibre «Ludi Keko i Luka Milić, kirurg» de Nicolás i Dumenge Mihovilović.
- ↑ Studia Croatica (1978). «Emigració croata a Chile». Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ Croàcia i Chile.
- ↑ Swissinfo.
- ↑ [1]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 13 d'abril de 2014.
- ↑ Belgues en Chile
- Archivat el 5 de juny de 2008 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Tillería González, Jocelyn; Vés-la Cossío, Fernando«Quan habitàvem lo elemental. Una mirada crítica sobre la vivenda tradicional en el Chile austral a través de la fotografia del sigle XIX».rita_ Revista Indexada de Texts Acadèmics.(8): 118-125.doi:10.24192/2386-7027(2017)(v8)(07).
- ↑ https://www.memoriachilena.gob.cl/602/w3-article-3412.html
- ↑ https://www.publimetro.cl/cl/noticias/2016/04/12/identifican-14-tipos-cocina-chile.html
- ↑ https://elpinguino.com/noticias/58712/Algunas-frases-y-dichos-tpicos-de-Magallanes
- ↑ https://www.asogama.com/expogama
- ↑ https://chileestuyo.cl/eventos/xxi-fiesta-campesina-del-ovejero
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona austral de Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.