Regions naturals de Chile
Les regions naturals de Chile són cada una de les regions naturals presents en territori chilé. Cada una d'estes regions es troba basada en les qualitats climàtiques, hídriques, vegetacionales i administració territorial de la nació utilisades per a dividir al territori nacional en grans segments territorials.
Actualment és acceptat que Chile es subdivide en cinc regions naturals: Nort gran de Chile, Nort chic de Chile, Zona central de Chile, Zona sur de Chile i Zona austral de Chile.
Encara que no posseïxen una major justificació tècnica o científica, les regions naturals de Chile seguixen sent ensenyades en l'educació escolar chilena, aixina com també seguixen sent utilisades comunament per a subdividir al país d'una manera senzilla.[2]
Història
[editar | editar còdic]Chile s'estén des d'un punt a 658 quilómetros al nort del tròpic de Capricorn ―Paralel 17 sur― fins a un punt a 1115 quilómetros al nort del círcul Polar Antàrtic ―Paralel 57 sur―.
En 1945 la Corporació de Foment de la Producció (CORFO) va iniciar en l'eixercici de realisar un anàlisis geogràfic i econòmic del país, per l'escassa cantitat d'informació existent sobre el tema en aquell llavors. Cinc anys despuix, en 1950, la CORFO publica junt en la fundació Pedro Aguirre Cerda el seu estudi «Geografia econòmica de Chile», a on es subdivide al país en sis regions:[3]
- "Nort Gran" (Província de Tarapacá i Província de Antofagasta).
- "Nort Chic" (Província de Atacama i Província de Coquimbo).
- "Núcleu Central" (Províncies d'Aconcagua, Valparaíso, Santiago, O'Higgins, Colchagua, Curicó, Talca, Maule, Linares i Ñuble).
- "Concepció i La Frontera" (Províncies de Concepció, Arauco, Bío-Bío, Malleco i Cautín).
- "Regió dels Lagos" (Valdivia, Osorno i Llanquihue).
- "Regió dels Canals" (Províncies de Chiloé, Aysén i Magallanes)
Esta classificació cau en desús entre 1974 i 1976 per reformes d'administració territorial en Chile que comporten a la creació de tretze regions del país, que després varen aumentar al seu número actual 16.
En 1960 es publica un estudi fent un anàlisis del territori chilé basat en l'us agrícola; d'acort a est, Chile es subdivide en huit zones en 20 subdivisions.[4]
Encara que eixa divisió territorial mai va ser usada com a entitat administrativa, com les actuals regions de Chile, encara se seguixen usant com a referència per alguns autors, aixina com se seguix usant en educació bàsica.[1]
Atres macrozonas nacionals
[editar | editar còdic]A nivell administratiu, el Ministeri de Ciència, Tecnologia, Coneiximent i Innovació té presència nacional per mig de secretaria regionals ministerials agrupades en coordinació macrozonales, en cinc macrozonas: Nort, Centre, Centre Sur, Sur i Austral.[5] Mentres que la llei de tribunals ambientals establix tres, en jurisdicció sobre idèntic número de macrozonas: nort, centre i sur de Chile.[6]
Zones
[editar | editar còdic]D'acort al programa curricular d'educació bàsica del Ministeri d'Educació de Chile, estes són les cinc regions naturals presents en Chile:[7]
| Regions Naturals | Regions de Chile |
Característiques |
|---|---|---|
| Nort Gran | Arica i Parinacota | Clima desértico, tallats costers. Cordillera de la costa alta, depressió intermija i cordillera dels Vages.
Altiplano en els Vages, salares, depòsits de coure i salitre en l'interior. |
| Tarapacá | ||
| Antofagasta | ||
| Nort d'Atacama | ||
| Riu Copiapó (27° S) | ||
| Nort Chic | Centre-sur d'Atacama | Clima semiárido, fusió de la cordillera de la Costa i la cordillera dels Vages, valls travesseres d'est a oest en lloc de depressió intermija. Sense vulcanisme. |
| Coquimbo | ||
| Nort de Valparaíso | ||
| Riu Aconcagua (33° S) | ||
| Zona Central | Sur de Valparaíso | Clima mediterràneu i mediterràneu continentalizado a l'interior, vegetació de xara, cordillera de la Costa i cordillera dels Vages separades cap al sur. Depressió intermija fèrtil. |
| Metropolitana de Santiago | ||
| O'Higgins | ||
| Maule | ||
| Ñuble | ||
| Nort del Biobío | ||
| Riu Biobío (37° S) | ||
| Zona Sur | Sur del Biobío | Clima templat oceànic en abundància de pluges i bosc valdiviano. Cordillera de la Costa i cordillera dels Vages de baixa altura, depressió intermija prop del nivell del mar. Lagos glaciars, intensa activitat volcànica i geotermal. |
| Araucanía | ||
| Els Rios | ||
| Nort d'Els Lagos | ||
| Sen de Reloncaví (42° S) | ||
| Zona Austral | Sur d'Els Lagos (Palena) | Clima templat-plujós, fret i bosc subpolar magallánico. Paisage glacial; cordillera de la Costa es compon d'illes, depressió intermija baix el nivell del mar. Fiorts i camps de gèl. |
| Aysén | ||
| Magallanes | ||
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Mòdul: Les Zones Naturals de Chile HISTORIA, GEOGRAFÍA I CIENCIAS SOCIALES Fiches de treball».Ministeri d'Educació.
- ↑ Biblioteca del Congrés Nacional. «El nostre país: Ubicació i característiques» (en és). bcn.cl. Consultat el 2021-06-27.
- ↑ (2012) Rafael Sagredo Baeza (ed.). Geografia econòmica de Chile es ve el fi del món, Universitària, pp. 8-12.
- ↑ «Regions naturals de Chile i la seua capacitat d'us».Agr. Téc. Chile.Consultat el 2021-06-27.
- ↑ Ministeri de Ciència, Tecnologia, Coneiximent i Innovació. «MinCiencia en el territori» (en és). mma.gob.cl. Consultat el 2021-12-09.
- ↑ «[1]». Consultat el 2021-06-27 (en és).
- ↑ Ministeri d'Educació. «Mapa zones naturals de Chile» (en és). Curriculum Nacional. MINEDUC. Chile.. Consultat el 2021-06-27.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regiones naturales de Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.