Zona central de Chile

Erro al crear miniatura:

Mapa de les regions naturals de Chile.      La zona central es troba en el vert.

La zona central de Chile és una de les cinc regions naturals en que la Corporació de Foment de la Producció (CORFO) va dividir Chile en 1950. Els seus llímits són el riu Aconcagua pel nort i el riu Biobío pel sur. Llimita al nort en el Nort Chic, a l'est en Argentina i al sur en la Zona sur de Chile. Inclou la mitat sur de la Regió de Valparaíso (l'archipèlec de Juan Fernández també), la Metropolitana de Santiago, O'Higgins, Maule, Ñuble, la partix nort de la del Biobío i l'extrem que es troba al nort del riu Biobío de la comuna de Lonquimay en l'Araucanía. És dir, la zona central de Chile es troba entre els rius Aconcagua i Biobío.

Històricament, ha segut la principal zona del país i per molt, la de major número d'habitants (reunix prop del 76% de la població total del país). Ademés, concentra el major percentage de la productivitat econòmica del país, pel seu favorable clima mediterràneu i continentalizado en l'interior.

En un sentit estricte, no es tracta d'un vall, sino d'una planicie estreta en valls menors, flanquejada a l'est per la cordillera dels Vages i a l'oest per la de la Costa. En esta zona es troben les tres principals urbs del país: el Gran Santiago, el Gran Valparaíso i el Gran Concepció. Atres ciutats importants són Quillota, Els Vages, San Antonio, Rancagua, Sant Fernando, Curicó, Talca, Linares, Cauquenes, Chillán i els Àngeles. Santiago i Valparaíso són les ciutats políticament més importants de la zona i del país. En Santiago es troben els poders Eixecutiu i Judicial i en Valparaíso, el Llegislatiu.

Popular i informalmente, esta zona es subdivide en zona central a les regions de Valparaíso, Metropolitana de Santiago i d'O'Higgins i zona centre-sur a les regions del Maule, de Ñuble i del Biobío.

És d'ambient templat en precipitacions que van dels 350 a 1000 mm anuals.

Economia

• Erro al crear miniatura:
  Port de Valparaíso, un dels principals ports de Chile, junt a Sant Antonio.
• Erro al crear miniatura:
  Mina El Tinent, la mina subterrànea de coure més gran del món.
• Erro al crear miniatura:
  Sanhattan, principal centre financer de Chile.
• Erro al crear miniatura:
  Vinyes en la ruta del vi del vall de Colchagua.
• Erro al crear miniatura:
  Refineria de petròleu d'Enap en Concón.

• Portuària: La Zona Central acull els tres ports més importants del país, de nort a sur: Valparaíso, Sant Antonio i Talcahuano/Sant Vicente. D'ells, Valparaíso i Sant Antonio (Regió de Valparaíso) són els més importants a nivell nacional lloc que posseïxen major transferència de càrrega i una major rodalia en la capital. Destaca Valparaíso per ser l'únic port en tindre terminal important de passagers. Ademés conta en els ports menors de Quintero, Penco/Lirquén i Coronel.

• Mineria: En la Zona Central es produïx coure, or o plom i pedra calcàrea que s'utilisen per a l'elaboració del ciment. En la ciutat de Quintero (Regió de Valparaíso) està situada la fundició i refineria de Finestres. Hi ha producció de coure, argent i or —en el camp dels metals— i de carbonat de calcio, algeps i calcàrea —entre els no metals—. No obstant, el sector miner es concentra fonamentalment en el coure. És aixina com la mina subterrànea del Tinent en la Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins, és una de les més importants del país. En la Regió del Biobío, el sector miner destaca especialment per la producció de carbó, produint-se allí casi la totalitat del carbó que consumix el país. També s'extrauen cuarzo, granate i argila.

• Agricultura: Els seus cultius principals corresponen als cereals —com el blat, el dacsa i les llegums—, els frutals —destacant la producció de pomas, raïm de taula, peras, armelas, prunas i duraznos—, i les hortalices —lletugas, pepinos, zapallos, tomatas, etc.—. En les regions centrals ubicades cap al sur, l'agricultura produïx arròs, blat, leguminosas i papas, aixina com també remolacha i raps. El sector frutícola és favorit per les condicions del sol i el clima. Pomes, peres, raïm de taula i cireras es cultiven per a l'exportació. És important destacar que les vinyas són un important recurs de la zona i la producció de vi és una de les més importants a nivell nacional. Destaquen les següents valls: Valle de Casablanca, Valle de Sant Antonio/Valle de Leyda, Entanque del Maipo, Entanque del Cachapoal, Valle de Colchagua i Valle de Curicó i Valle del Maule.

• Ganaderia: Porcins, vacuns i ovins componen majorment la massa ganadera, si be la producció avícola també és important. En les regions del Maule, de Ñuble i del Biobío, la producció de vacuns, ovins i porcins permet l'existència de lleteries i plantes faenadoras. En l'àmbit agropecuario, la capacitat productiva de la Zona Central en esta matèria, ha incentivat una activa agroindustria, dedicada a l'elaboració d'aliments, làcteus, conserves i productes de molinería entre uns atres.

• Silvicultura: En esta zona, ho compon preferentment el pi insigne processat en la planta de celulosa ubicada en la ciutat de Constitució (Regió del Maule).

Flora i fauna

Eixemples de flora de la zona central de Chile

• Erro al crear miniatura:
  Bosc esclerófilo en els voltants de Pirque.
• Erro al crear miniatura:
  Bosc caducifolio otoñal de Nothofagus macrocarpa en cerro El Roure.
• Erro al crear miniatura:
  Bosc esclerófilo, en presència de Jubaea chilensis, en el Parc Nacional La Campana.
• Erro al crear miniatura:
  Bosc maulino de Gomortega keule.
• Erro al crear miniatura:
  Boscs caducifolios en l'accés a la Reserva Nacional Alts de Lircay.
• Erro al crear miniatura:
  Sabanes mediterrànees, xara d'espino, o espinals de Acacia caven.

Eixemples de fauna de la zona central de Chile

• Erro al crear miniatura:
  Lycalopex griseus.
• Erro al crear miniatura:
  Spalacopus cyanus.
• Erro al crear miniatura:
  Thylamys elegans.
• Erro al crear miniatura:
  Buteo albigula.
• Erro al crear miniatura:
  Sturnella loyca.
• Erro al crear miniatura:
  Leopardus guigna.

La flora i fauna de la zona central de Chile es caracterisa per la seua alta proporció d'endemismes. Esta part de Chile posseïx un clima templat mediterràneu, el qual es dona en poques parts del món. Este clima ha obligat a la flora adaptar-se a estius molt secs en comparació a hiverns plujosos. Per a no perdre aigua per l'evaporament d'esta en els fulls, moltes plantes han adoptat l'estratègia evolutiva de tindre fulls durs, com és el cas del quillay, el peumo i el boldo. Estos són arbres endèmics adaptats al clima de la Zona Central de Chile. La condició de fulls durs en les plantes dels boscs li ha donat el nom a les formacions boscoses de la regió: bosc esclerófilo (esclerófilo: de full dur, en llatí). En quant a la fauna, podem mencionar espècies característiques com el rabosot culpeo, el puma, l'àguila mora i la guala, esta última és una espècie introduïda que s'ha adaptat molt be en el país i és una de les espècies més representatives de la zona central. Similar en espècies són els palmares, boscs secs de quillay, espinos i litres, entre atres espècies, encara que es caracterisen més que res per la presència de Palmes Chilenes (Jubaea chilensis), una de les palmeres més australs del món. Esta espècie està considerada com a Vulnerable segons la CONAF i principalment es distribuïx en la Cordillera de la Costa de la Zona Central.

Una atra de les formacions naturals de la zona és el xara chilena, que posseïx espècies arbustives com el romerillo (Baccharis linearis) o el colliguay (Colliguaja odorifera). És un hàbitat sec i calorós, condició que es veu agravada per l'escassea d'arbres.

El tercer hàbitat terrestre de la Zona Central és el bosc caducifolio, el qual integra espècies arbòrees del gènero Nothofagus tals com Nothofagus macrocarpa, Nothofagus obliqua o Nothofagus glauca. Estos boscs es destaquen perque en autumne els arbres teñir el seu fullage de roig, groc o taronger, per a després en hivern desprendre's dels seus fulls.