Regió de Ñuble
La regió de Ñuble (en mapudungún: Ngüflew/Ngüvlew ‘Ric Estret’)[1] és una de les setze regions en que es dividix administrativamente Chile. En una superfície total de 13 178,5 km² i administrativamente constituïda per 3 províncies i 21 comunas, Ñuble posseïx una població de 480 609 habitants. La seua capital és la ciutat de Chillán.
La regió, ubicada en el centre-sur del país, llimita al nort en la Regió del Maule, a l'est en la província de Neuquén en Argentina, al sur en la Regió del Biobío i a l'oest en l'oceà Pacífic. El seu principal centre urbà és el Gran Chillán, compost per la ciutat homònima i l'urbanisació confrontant que sumen 215 646 habitants, seguit en segon lloc per Sant Carlos en 53 024 habitants.
El 19 d'agost de 2017, la presidenta Michelle Bachelet va firmar el decret promulgatorio de la llei que crea la Regió de Ñuble, separant-la de la Regió del Biobío.[2] La llei va ser publicada en el Diari Oficial el 5 de setembre de 2017, entrant en vigència un any més vesprada, el 6 de setembre de 2018.[3]
Història
[editar | editar còdic]El 2 de febrer de 1848 és creada l'antiga província de Ñuble com a part de les reformes contemplades en la Constitució Política de 1833, per mig de la fusió de dos antics departaments, el departament de Chillán pertanyent a l'antiga Província de Concepció i el departament de Sant Carlos pertanyent a la Província de Maule.[4] En 1974, en el procés d'regionalización de la dictadura militar, se suprimix l'anterior província (en ranc de regió) i es crea la província de Ñuble.
En 1995, en la creació de la comuna de Chillán Vell i la publicació en el Diari La Discussió d'un document titulat "Ñuble com a regió i l'estratègia de desenroll per a implementar-la",[5] varen ser els antecedents de la creació del Comité Pro Regió de Ñuble un 18 de maig de 1997, com posteriorment passaria a cridar-se simplement "Ñuble regió", el consell general del qual va ser conformat pels 21 alcaldes de la província.[6] Esta organisació va ser un moviment ciutadà que va tardar més de 21 anys en conseguir l'objectiu final, puix sent l'única entitat visible en la creació de la nova regió, tenint als alcaldes, regidors, parlamentaris i als dirigents socials, com els seus grans aliats en el treball i difusió.[7]
Durant el govern de Ricardo Lagos, en 2003, va ser creat un document en la Pontifícia Universitat Catòlica titulat "Diagnòstic i proposta metodològica per a modificar la divisió polític administrativa del país", l'anàlisis del qual va indagar respecte a les fortalees de les llavors províncies d'Arica, Ñuble i Valdivia, la qual cosa va determinar que les tres províncies tenien aspectes favorables, no obstant en 2007 solament són aprovades les regions d'Arica i Parinacota i Els Rius.[8] En 2011 es va plantejar la possibilitat d'incloure a les comunas de Parral,[9] Cabrero i Yumbel[10] al proyecte de llei, no obstant no varen prosperar. Per a 2014, durant el primer govern de Sebastián Piñera, l'Universitat de Concepció va realisar l'estudi "Llínea base, consideracions i propostes per a determinar pertinència de creació de nova Regió de Ñuble".[11]
Si be les propostes que varen prosperar per a encapçalar les províncies són Bulnes, Quirihue i Sant Carlos, varen existir atres propostes com Chillán Vell i Yungay en Diguillín i Coelemu i Trehuaco[12] en Itata. A açò es va agregar l'intenció de la comuna de Quillón de canviar-se de la província de Itata a Diguillín i Coihueco de Diguillín a Punilla.
El dia 20 d'agost de 2015, la presidenta Michelle Bachelet va firmar el proyecte de llei que va crear la regió de Ñuble en la Sala Schaeffer del Centre d'extensió de l'Universitat del Bío-Bío en Chillán.[13][14] La seua tramitació llegislativa va iniciar l'1 de setembre de 2015, mentres que el 10 de giner de 2017, es va aprovar el proyecte en primer tràmit constitucional en el Senat en 28 vots a favor i 2 en contra.[15] El proyecte va passar a la seua tramitació en la Cámara, a on va ser aprovat i despachat el 5 de juliol del mateix any.[16][17] El 12 de juliol de 2017 este proyecte va ser aprovat per la cambra de Senadors, en 26 vots a favor i solament 2 en contra.[18]
Per a 2017, despuix de la seua aprovació en el Congrés Nacional, el diputat Marcelo Chávez envia este proyecte al Tribunal Constitucional de Chile en considerar tres artículs com a inconstitucionals: la proporcionalitat respecte a la cantitat de senadors de la regió,[19] els consellers regionals que siguen elegits per a la Regió del Biobío passarien a la nova regió i la falta de consulta als pobles indígenes.[20] En defensa del proyecte de llei es va presentar el senador Felipe Harboe. El tribunal va aprovar la creació de la regió de Ñuble un 2 d'agost de 2017[21][22] i el dia 19 d'agost del mateix any, la llei és firmada per la presidenta Michelle Bachelet en la Casa del Deport de Chillán.[23] En setembre de 2017 la llei és publicada en el Diari Oficial, advertint-se que la nova regió no seria vàlida fins al dia 6 de setembre de 2018.[24][25][26][27][28]
Controvèrsia
[editar | editar còdic]Alguns grups de detractors de la creació de la regió sostenen que és un regionalisme recent, sense un orige històric-cultural, sorgit principalment per un motiu econòmic com una manera de rebre majors recursos del govern central, no obstant, açò també duria repercussions en calcular novament la distribució del presupost públic, en ser finalment la regió més chicoteta en superfície i, aixina mateix, una de les poblacions regionals de menor tamany, quedant en desmedro front a atres regions en la seua calitat de divisió territorial superior del país.[29] La Regió del Biobío en les seues fronteres en eixe llavors, era la segona regió més poblada i industrialisada de Chile, després de la Regió Metropolitana.
Els peixcadors artesanals de les províncies d'Arauco, Concepció i Ñuble, varen manifestar la seua preocupació davant les llimitacions que implicaria realisar les seues operacions dins dels nous llímits regionals, d'acort a les disposicions establides per la llegislació i regulades a nivell nacional per la Subsecretaria de Peixca.[30]
Govern i administració
[editar | editar còdic]Divisió polític-administrativa
[editar | editar còdic]La regió de Ñuble, que té per capital a la ciutat de Chillán, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en tres províncies.
- Província de Itata, capital Quirihue.
- Província de Diguillín, capital Bulnes.
- Província de Punilla, capital Sant Carlos.
Estes tres províncies es subdividen en un total de 21 comunas: Cobquecura, Coelemu, Ninhue, Portezuelo, Quirihue, Ránquil, Trehuaco, Bulnes, Chillán Vell, Chillán, El Carmen, Pemuco, Pinte, Quillón, Sant Ignacio, Yungay, Coihueco, Ñiquén, Sant Carlos, Sant Fabián i Sant Nicolás.
Autoritats
[editar | editar còdic]
L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional de Ñuble, constituït pel Governador de Ñuble i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del Delegat Presidencial regional de Ñuble i a tant el Delegat Presidencial Provincial de Itata i el Delegat Presidencial Provincial de Punilla, representants del govern central del país.
Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en 21 comunas ―Cobquecura, Coelemu, Ninhue, Portezuelo, Quirihue, Ránquil, Trehuaco, Bulnes, Chillán Vell, Chillán, El Carmen, Pemuco, Pinte, Quillón, Sant Ignacio, Yungay, Coihueco, Ñiquén, Sant Carlos, Sant Fabián i Sant Nicolás― en total regides per la seua respectiva municipalitat.
El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 16.º circumscripció del Senat de Chile constituït per dos senadors i el 19.º districte electoral de la Cámara -compost per cinc diputats-, els quals representen als ciutadans de la regió.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Geografia
[editar | editar còdic]La regió presenta les quatre franges llongitudinals de relleu típics de Chile Central.
Cordillera dels Vages
[editar | editar còdic]Es presenta massiça pero més baixa que en zones més septentrionals en un promig inferior a 3000 m s. n. m. i forta activitat volcànica, el seu punt culmine són els Nevats de Chillán (3212 m s. n. m.). Continua antecedint-la el relleu precordillerano La Montanya
Depressió intermija
[editar | editar còdic]Troba una dels seus majors esgambi en el sector més propenc a Chillán en casi 100 km. Ací es concentra gran cantitat de Recursos Hídrics que permeten activitat forestal, agrícola i ganadera, a partir dels sistemes fluvials del riu Itata i del riu Ñuble, en esta unitat geomorfològica predominen els sediment glacio fluvio volcànic.
Cordillera de la Costa
[editar | editar còdic]Es presenta deprimida en altures que promedian els 500 m s. n. m., els seus cerros més importants són el Coiquén en 902 i el Cayumanqui en 762 m s. n. m., igualment presenta conques intermontanas en microclima més secs com Quirihue i Quillón.
Planicies llitorals
[editar | editar còdic]En esta regió es presenten en escàs desenroll, solament es manifesta clarament en les zones de Cobquecura i la desembocadura del riu Itata.
Hidrografia
[editar | editar còdic]La Regió té en el seu centre a la conca del riu Itata, de règim nivo-pluvial, que drena la superfície de la major part de la Regió. Políticament, l'extrem sur de la conca del riu Maule pertany a la Regió del Ñuble aixina com l'extrem sur de la conca del Itata pertany a la Regió del Biobío. En la zona llitoral, en les conques costeres entre llímit regional i riu Itata es desenrollen el riu Taucú, el riu Cobquecura i el riu Buchupureo.
Àrees protegides
[editar | editar còdic]| Tipo | Nomene | N° d'Hectàrees |
| Reserva Nacional | Ñuble | 75 078 ha |
| Els Huemules del Niblinto | 7 852 ha | |
| Santuari de la Naturalea | ||
| Chapull Desembocadura del riu Itata | 926,7 ha | |
| Illot Lobería i Iglésia de Pedra | 250 ha | |
| Reserva de la Biosfera | Corredor biològic Nevats de Chillán - Estany del Laja | 565 807 ha |
| Ben Nacional Protegit | Ranchillo Alt | 561 ha |
Demografia
[editar | editar còdic]
La regió té una població de 480 609 habitants segons el cens de 2017, dels quals 333 680 (69,4 %) correspon a població urbana i 146 929 (30,6 %) a població rural.[31]
La ciutat més poblada de la regió és la Conurbación Chillán en una població de 215 646 habitants segons el cens de 2017, corresponent a l'unió de les ciutats de Chillán (184 739 hab.) i Chillán Vell (30 907 hab.). Les següents ciutats en major població són Sant Carlos en 53 024 habitants, Coihueco en 26 881, Bulnes en 21 493 habitants, i Yungay en 17 787 habitants, totes estes ubicades en la depressió intermija, i Coelemu, en 15 995 habitants, ubicada en la cordillera de la Costa, en les rodalies del riu Itata.[32]
En 2021, el Sistema d'Indicadors de Calitat de Vida Rural (SICVIR) i Atles Rural del Ministeri d'Agricultura de Chile i l'Institut Nacional d'Estadístiques, varen revelar que el 62% de la població de la regió és considerada rural,[33] i que també el 96% de la regió és considerada rural en aspecte de geografia física,[33] de la qual cosa solament la comuna de Chillán és considerada totalment urbana.[33] Aixina mateix destaca atres aspectes, com la població en estat de pobrea, a on la Comuna de Cobquecura és la de major cantitat a nivell regional, en un 36% de la seua població, seguit d'El Carmen en 29%;[33] i la falta d'aigüeral en la comuna de Ninhue en un 70% del total de la divisió administrativa.[33]
| Localitats més poblades (2017) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Posició | Comunas | Província | Població | |||
| 1.º | Gran Chillán | Diguillín | 215 646 | |||
| 2.º | Sant Carlos | Punilla | 53 024 | |||
| 3.º | Coihueco | Punilla | 26 881 | |||
| 4.º | Bulnes | Diguillín | 21 493 | |||
| 5.º | Yungay | Diguillín | 17 787 | |||
| 6.º | Quillón | Diguillín | 17 485 | |||
| 7.º | Sant Ignacio | Diguillín | 16 079 | |||
| 8.º | Coelemu | Itata | 15 995 | |||
| 9.º | El Carmen | Diguillín | 12 044 | |||
| 10.º | Quirihue | Itata | 11 594 | |||
Economia
[editar | editar còdic]En 2018, la cantitat d'empreses registrades en la regió de Ñuble va ser de 9007. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de -0,16, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Reparació de Maquinària Agropecuaria i Forestal (81,1), Atres Activitats Relacionades al Deport (26,58) i Servicis de Transport Escolar (19,47).[34]
La principal activitat de la regió és l'agricultura com en Aigua Bona i entre atres activitats característiques es troben les artesania, en especial en les localitats de Quinchamalí (considerat com un dels llocs de producció artesanal d'alfarería en greda més importants del país), Coihueco (caracterisada pels tallats en fusta i els brodats), Ninhue i Sant Fabián de Alico.
Per una atra part, el turisme és una atra de les activitats que s'afiança en la zona, gràcies a l'existència de llocs de gran atractiu com les termes minerals, que han vist reforçades les seues instalacions en centres d'esquí, hotels i cassino. La costa de Ñuble també posseïx gran atractiu en gran afluència de turistes en temporada d'estiu, a on destaquen les localitats de Cobquecura i Buchupureo en els seus imponents roqueríos esculpidos per l'onage i els seus loberías.
Ademés, la regió de Ñuble ha consolidat en els últims anys un important desenroll del sector forestal en l'instalació d'una gran planta de celulosa i plantacions, gràcies a condicions agro climàtiques favorables per al desenroll de plantacions de ràpit creiximent, com el Pinus Radiata i el Eucalyptus Globulus.
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]La Regió de Ñuble és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de Ñuble en Chillán, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, l'Unitat Regional de Promoció i Atracció d'Inversions en Chillán, i l'oficina regional en Chillán de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile),
En matèria d'internacionalisació en educació superior, el principal actor dins de la regió de Ñuble és l'Unitat de Relacions Internacionals de la Direcció de Vinculació en el Mig, i l'Institut d'Idiomes de l'Universitat Adventista de Chile.[35]
Gestió migratòria
[editar | editar còdic]En matèria de relacions internacionals i gestió migratòria, els principals actors dins de la regió de Ñuble són l'oficina regional en Chillán del Servici Nacional de Migracions, el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Chillán, i les següents Oficines Migrant en els municipis de la regió:[36]
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Sant Carlos.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Chillán.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Quillón.
Passos fronteriços
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:CHL (Sant Fabián) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Mines): Pas Boquete de Alico.
Turisme
[editar | editar còdic]
Ñuble té els següents atractius turístics:
- Termes de Chillán: Complex turístic d'hivern i estiu més important de la regió, situat en mig de boscs milenaris i fonts d'aigües termals. Es troba ubicada a 24 km al surest de Chillán. Propenc a les termes es troben diverses localitats com Pinte, un àrea agrícola a on es poden observar flora i fauna autòctones, i Els Lleuques, un balneari cordillerano situat junt al riu Renegat en bots d'aigua rodejats de montanyes.
- Cobquecura: Ubicada en el sector coster, posseïx vàries plages i llocs per a realisar excursions (com el Cerro El Calvari), Forat del Puelche, Arc dels Enamorats, Iglésia de Pedra, entre uns atres; es realisa també un campeonat de SURF i Body Board la qual atrau a competidors locals, nacionals i estrangers. En l'actualitat la comuna es troba realisant una forta campanya social per a evitar proyectes acuícolas en les seues costes.
- Estany Avendaño: Ubicada en la comuna de Quillón, permet la pràctica d'esquí aquàtic, natació, velerismo i voga.
- Sant Fabián de Alico: Localitat pertanyent a la província del Punilla, és excelent per a la realisació d'excursions, campismo i peixca en la montanya.
- Chillán: Posseïx diferents llocs d'interés com el Mercat i Fira de Chillán, la qual constituïx un dels centres artesanals més importants de tot Chile. Els murals de Siqueiros i Guerrero, que varen ser donados pel Govern de Mèxic, el Museu Claudio Arrau ubicat en el lloc de naiximent del artiste.
- Chillán Vell: Ací es troba el Parc Monumental Bernardo O'Higgins, en la qual es troben alguns vestigis de la casa del prócer de la pàtria. Ademés cada 20 d'agost es realisa la desfilada de commemoració de la naixent pàtria en els anys 1810.
Festes tradicionals
[editar | editar còdic]En la regió es realisen diverses festes o events entre les quals es destaquen el Festival de Raïls Criollas en Coihueco, a on es rescaten les tradicions folklòriques. La Agro-Expo de Sant Carlos[37] exposició agrícola, ganadera i artesanal, en fort accent en la producció lletera, que realisen anualment els agricultors d'esta comuna. El Carnestoltes de Quillón, festa tradicional en espectàculs artístics i balls. La Festa de la Verema, la celebració d'autumne en la localitat de Santacruz de Cuca. La Trobada Nacional de Payadores i la Trobada de Raïls Folklòriques de Portezuelo que es realisen en els mesos de juny i novembre i reunix a un grup important de cantoras, cantores i expressions artesanals i culturals d'apartats sectors rurals de Ñuble i el país. El rodege que és una festa huasa que es desenrolla entre setembre i febrer. I les festes de la Cirera i de la Esquila; la primera es realisa en decembre en Quinchamalí, en activitats folklòriques, menjars típics, exposicions i degustació de cireres, melades i licors; la segona té lloc en el sector "El Cardal" en la comuna de Yungay.
Festa del Vi, es realisa el més de novembre de cada any en Ñipas, oportunitat en que es degusta els most de la Comuna de Ránquil.
Carnestoltes d'Estiu de Ñipas, es realisa cada any a mitan del més de febrer.
Persones destacades
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]- Província de Ñuble (1848-1974)
- Província de Ñuble (1974-2018)
- Govern Regional de Ñuble
- Governador regional de Ñuble
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Hasler, Juan A. (1988). Universitat de Chile (ed.). Topònims mapuches, Santiago de Chile, p. 163. doi:10.5354/0717-8883.1988.23908.
- ↑ Presidenta Bachelet firma decret que crea la regió de Ñuble
- ↑ D'acort a la llei 21.033, este 6 de setembre de 2018 entra en règim la nova Regió de Ñuble, la que comprén les províncies de Diguillín, Punilla i Itata.
- ↑ Edició especial "Regió de Ñuble".Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ Edició especial "Regió de Ñuble".Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ Edició especial "Regió de Ñuble".Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ http://www.soychile.cl/chillan/politica/2016/08/31/415287/nuble-Region-alvança-despuix de-aprobacion-unanime-en-la-comision-de-Govern-del-Senat.aspx
- ↑ «[1]». Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ Parraguez, Rocío per a Radi Bío-Bío. «Alcalde de Cabrero s'opon a ser part de Ñuble regió: Aniria en desmedro de comunas menudes». Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ Municipalitat de Trehuaco. «a-trehuaco-per a-entrevistar-a-la-maxima-autoritat-comunal-luis-coves/ TVN Ret Bío Bío va aplegar fins a Trehuaco per a entrevistar a la màxima autoritat comunal Luis Cuevas». trehuaco.com. Archivat des d'el a-trehuaco-per a-entrevistar-a-la-maxima-autoritat-comunal-luis-coves/ original, el 15 de març de 2018. Consultat el 11 d'agost de 2017.
- ↑ Carreño, Camilo. «Bachelet firma proyecte de llei que crea setzena regió de Ñuble» (SHTML). La Tercera. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2015. Consultat el 20 d'agost de 2015.
- ↑ EMOL. «Presidenta Bachelet firma proyecte de llei que crearà la nova Regió de Ñuble» (HTML). Consultat el 20 d'agost de 2015.
- ↑ «Senat despacha proyecte de llei que crea regió de Ñuble» (en espanyol).
- ↑ «[4]». Consultat el 14 de març de 2018.
- ↑ «[5]». Consultat el 14 de març de 2018.
- ↑ «[6]». Consultat el 14 de març de 2018.
- ↑ Diari Concepció. «ha-cap-possibilitat-que-nuvole-region-siga-promulgat.html Augusto Quintana, Advocat Constitucionalista: “No hi ha cap possibilitat que Ñuble regió siga promulgat”». Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ TVU. «Ñuble Regió: Diputat recorrerà a Tribunal Constitucional per tres artículs del proyecte». tvu.cl. Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ «[7]». Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ Diari La Tercera. «Tribunal Constitucional aprova creació de la Regió de Ñuble». latercera.com. Consultat el 8 d'agost de 2017.
- ↑ «[8]». Consultat el 14 de març de 2018.
- ↑ «[9]». Consultat el 14 de març de 2018.
- ↑ Ministeri de l'Interior i Seguritat Pública Llei núm. 21.033.Consultat el 5 de setembre de 2017.
- ↑ Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. «Proyecte busca crear la Regió de Ñuble». Consultat el 5 de setembre de 2018.
- ↑ Subsecretaria de Desenroll Regional i Administratiu. «[10]». Consultat el 5 de setembre de 2018.
- ↑ Senat de Chile. «[11]». Consultat el 5 de setembre de 2018.
- ↑ Central Regional Biobío. «[12]». Consultat el 31 d'octubre de 2016.
- ↑ Confederació de Peixcadors Artesanals de Chile. «Peixca artesanal del Biobío permaneix en alerta davant la creació de Ñuble regió». Conapach.cl. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «Resultats Cens 2017». Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2019. Consultat el 6 de setembre de 2018.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «Indicadors - Ciutat». observatoriourbano.minvu.cl. Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2018. Consultat el 6 de setembre de 2018.
- ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 «[13]». Consultat el 6 de setembre de 2021.
- ↑ «ADALYTICS». adalytics.cl. Consultat el 5 de setembre de 2020.
- ↑ «Internacionalisació | Vinculació en el Mig» (en és). Consultat el 2025-02-27.
- ↑ «Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo.ide.subdere.gov.cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ [14];
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió de Ñuble.- Govern regional de Ñuble
- Regions de Chile: Regió de Ñuble
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «región de Ñuble» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.