Quinchamalí

Per a la planta del mateix nom vore Quinchamalium.

Quinchamalí és una localitat ubicada en la Regió de Ñuble, província de Diguillín, dependent de la comuna de Chillán, està distant a 30 quilómetros al suroest de la ciutat de Chillán, pel Camí a Huape.

L'economia i sustente principal d'este lloc és l'alfarería de Quinchamalí, principalment gràcies al tradicional art de la greda negra, este tipo de ceràmica és realisada a mà, en l'ajuda de rústics elements, que li han donat fama a nivell internacional. En 2014, les alfareras de Quinchamalí varen entrar als registres de l'Unesco com Tesors Humans Vius, reconeiximent que, en Chile, s'entrega a través del Consell Nacional de la Cultura i les Arts. Varen ser postulades per l'Unitat de Patrimoni (UPA) de la Municipalitat de Chillán.^[1] Igualment, la localitat destaca per la seua agricultura, especialment la cirera, el blat o l'avena.

Toponímia

Hi ha vàries versions sobre el seu nom. Una diu que el seu nom prové de l'idioma quechua; una atra que es referix al nom de la planta del mateix nom, o el nom d'un cacic que habitava en la zona; de l'idioma mapuche, "chiquet en cunita", "chiquetes apareadas", etc.

Història

Els registres més antics de Quinchamalí daten de 1760, a on és descrit com un poble d'indis, a on es treballava en greda i el cacic del lloc era cridat Lucas Quinchamal.^[2] Dau a la seua rodalia en la confluència dels rius Itata i Ñuble, el lloc va ser perfecte per a la construcció del Fort de Quinchamalí l'orige del qual és qüestionat: S'atribuïx a Alonso de Ribera en 1601,^[2] a Pedro Porter Casanate en 1662^[2] i a Ángel de Peredo en 1663,^[2] no obstant, lo que sí és possible verificar, és que el fort va perdurar fins a 1813.^[2]

En 1916, va ser inaugurat el Ramal Rucapequén-Concepció i les estacions Colliguay, Quinchamalí i Confluència, la qual cosa va beneficiar el trasllat de mercaderies en la zona.^[3]

Despuix de la publicació d'una investigació de Tomás Llac en 1958,^[2] sobre la alferería de Quinchamalí, en la Revista d'Art de la Facultat d'Arts de l'Universitat de Chile, va produir la difusió i oportunitats d'exposició en mercats, fires i mijos de comunicació.^[2]

Durant l'ona de calor de l'any 2017 es va registrar la màxima absoluta de 43,0 °C^[4] en l'estació automàtica Quinchamalí de la Direcció Meteorològica de Chile (DMC) el dia 26 de giner de 2017.

En setembre de 2021, la municipalitat de Chillán va realisar els tràmits per a l'instalació d'una delegació del municipi en el poble,^[5] la qual cosa deriva en la creació d'un càrrec denominat Delegat municipal.^[5]

Demografia

Quinchamalí posseïa 1314 habitants segons el cens de l'any 1999, d'ells 641 corresponen a hòmens i 673 a dònes distribuïts en 519 vivendes donant un saldo de 2,53 persones per casa. L'àrea de la localitat és increiblement gran en comparació a atres localitats de la zona, en total 12,08 km², donant en total, un promig de 108,77 hab/km².^[6]

Referències

↑ Regió de Ñuble, Quinchamalí, p. 139.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Witker, Alejandro (2002). «Si véns a Ñuble», La cadira del sol, Cròniques ilustrades de Ñuble (en espanyol), Chillán, Chile: Universitat del Bío-Bío, p. 13-80. ISBN 956-7813-18-3.
↑ Ministeri d'Obres Públiques (2022). «Capítul VII Registre d'immobles i àrees per província i comuna - Registre d'àrees i immobles comuna de Chillán», Direcció d'Arquitectura del Ministeri d'Obres Públiques de Chile (ed.). Inventarie Nacional de Patrimoni Immoble de Chile - Regió de Ñuble - Volum 1, Santiago de Chile, p. 168-343. ISBN 978-956-7970-57-5.
↑ «Temperatures Màximes Històriques Giner de 2017». Meteochile. Consultat el 20 de febrer de 2019.
↑ ^5,0 ^5,1 «[1]». Consultat el 11 de setembre de 2021.
↑ INE. «Chile: Ciutats, Pobles, Llogarets i Caserius» (PDF comprimit en ZIP). Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2008. Consultat el 3 de setembre de 2008.

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Quinchamalí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Regió de Ñuble, Quinchamalí, p. 139.

[:1112-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Witker, Alejandro (2002). «Si véns a Ñuble», La cadira del sol, Cròniques ilustrades de Ñuble (en espanyol), Chillán, Chile: Universitat del Bío-Bío, p. 13-80. ISBN 956-7813-18-3.

[:InventarioChillan-3] Ministeri d'Obres Públiques (2022). «Capítul VII Registre d'immobles i àrees per província i comuna - Registre d'àrees i immobles comuna de Chillán», Direcció d'Arquitectura del Ministeri d'Obres Públiques de Chile (ed.). Inventarie Nacional de Patrimoni Immoble de Chile - Regió de Ñuble - Volum 1, Santiago de Chile, p. 168-343. ISBN 978-956-7970-57-5.

[4] «Temperatures Màximes Històriques Giner de 2017». Meteochile. Consultat el 20 de febrer de 2019.

[:0-5] 5,0 ^5,1 «[1]». Consultat el 11 de setembre de 2021.

[cdpubald-6] INE. «Chile: Ciutats, Pobles, Llogarets i Caserius» (PDF comprimit en ZIP). Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2008. Consultat el 3 de setembre de 2008.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]