Huaso
El terme huaso (també guaso, segons la Real Acadèmia Espanyola)[1] és usat en Chile per a referir-se a l'individu que viu principalment en el seu zona central i es dedica a les tasques pròpies de les antigues facendes de la vall central i la costa d'eixa àrea. Per extensió, es fa referència en este nom als llauradors d'eixa zona, utilisant-se com a adjectiu per a senyalar característiques pròpies del centre i part del sur de Chile, com a «cultura huasa» o «tradició huasa», entre uns atres.[2][3]
Va sorgir en el Regne de Chile durant el periodo colonial del Imperi espanyol (1558-1810), descendint de la cultura andalusa. És homòlec al restant dels ginets del continent americà,[4][5] i la seua llabor no es llimita exclusivament a la ganaderia sino que comprén atres activitats llauradores, com l'agricultura.
Estan despreses les subculturas patró i gañán. És el ginet en el rodege chilé, un «deporte nacional de Chile», i qui balla la cueca, la «dansa nacional de Chile».[6] La dòna és anomenada huasa o chinenca, sent estos personages els prototips de l'identitat nacional, la chilenidad.[7][8] Els clubs de huasos són organisacions socioculturals encarregades de la difusió d'esta cultura a nivell nacional, regides per la Federació Nacional de Rodeos i Clubs de Huasos de Chile. Des de 2010, cada 17 de setembre és celebrat el «Dia del Huaso i de la Chilenidad».[9][n 1] És part essencial del folclor chilé i membre infaltable de les desfilades de setembre, més de la pàtria i les fondes —tendes tradicionals en que es ven menjada típica chilena, ademés d'organisar jocs llauradors i atres activitats—, entre uns atres.[11]
Etimologia
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Una postura sostinguda pel llingüiste alemà Rodolfo Lenz i atres autors és que tant «huaso» com «gaucho» procedixen del terme quechua wakcha, que significa ‘pobra’ o ‘orfe’, i del que també es deriva el chilenismo «guacho» que es referix a un fill illegítim (naixcut fòra del matrimoni) o a una penyora desparejada. Una atra teoria senyala que prové del quechua i que significaria 'llom' o 'anques de les bésties'. El terme huasu s'hauria usat per a denominar als ginets, sent posteriorment estesa a tots aquells que realisaven treballs agrícoles montats en un cavall.[11]
Una opinió que ha pres força en els últims anys indica que tant la paraula «guaso» com «gaucho» tindrien raïl hispana, específicament originada en Andalusia, a on a la falta de gràcia se li denomina «huasa»; a l'excés de gràcia, «guasón»; i al llaurador que també hauria segut l'ètim de la paraula gaucho: «gacho». La combinació d'eixes tres paraules hauria originat el terme «huaso» per a referir-se a l'home de camp chilé.[12]
Orige
[editar | editar còdic]
Els colonizadores espanyols varen influir fortament en les costums i tradicions presents en la zona central de Chile des de el XVII, que té un clima mediterràneu com Andalusia, lo que va conduir al mestiçage cultural, ya que l'espanyol va deure integrar-se a les costums dels indígenes per a conviure. Va sorgir aixina l'encomana durant el XVI, que era l'assignació d'una cantitat de terra i indígenes sobre els quals el soldat espanyol tenia domini. Esta convivència va produir una raça mestiza essencialment entre andalusos i picunches. Considerant el seu orige històric i elements racials que varen donar orige al mestizo i que són els elements ancestrals del huaso tals com a pare espanyol, pero no qualsevol dels que varen aplegar durant la Colónia, sino andalusos en mare i yaya indígenes, sumat al mig ambient en el que es desenvuelve la seua vida i l'activitat agrícola a la que es dedica, es podria definir al huaso com un mestizo ascendent enriquit i de vida rural.cita requerida
El mestizo ascendent va prendre les costums i l'idiosincràsia del pare espanyol, més que de la mare indígena. Va viure en el pare o amparat per ell, apegado a un péntol de terra, o junt a la mare que eixercitava funcions domèstiques en casa de l'espanyol. Va ser criat en un ambient espanyol, sentint i parlant el seu idioma, coneixent i practicant el seu religió catòlica, és dir, adquirint els seus hàbits; en els anys va aplegar a convertir-se en un individu naixcut en Chile assimilat a l'espanyol, que poc o res tenia que vore en l'indígena, compenetrado del linaje patern.[13] L'estructura social estava determinada per la facenda entre els sigles XVII i XIX, en els patrons, majordoms, inquilins i peons.[14] Els huasos gañanes emigrats a les ciutats buscant una millor calitat de vida durant els sigles XIX i XX transmutaron en trencats, els qui es varen instalar en la perifèria i pel desenrolle humà de Chile a fins de el XX, varen derivar en guachacas.[15][16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «seua-vincule-en-curico/ La Cultura Huasa en Chile i el seu Víncul en Curicó» (en és). Descobrix Curicó. Consultat el 2025-06-23.
- ↑ «Folclor i tradició: coneix al huaso de Santa Juana» (en és). TVU | Televisió Universitat de Concepció. Consultat el 2025-06-23.
- ↑ (2009).32(1)
- ↑ «A cultura gaúcha i suas tradiçõés» (en pt). Grup Paraná Comunicação.
- ↑ Ministeri Secretaria General de Govern. «DECRETO 23 | DECLARA A LA CUECA DANZA NACIONAL DE CHILE». Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. Consultat el 1 de març de 2011.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Orige de l'identitat chilena». Servici Nacional del Patrimoni Cultural. Consultat el 2021-03-05.
- ↑ «El 17 de setembre serà el Dia del Huaso i de la Chilenidad». Cooperativa.
- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ 11,0 11,1 EducarChile. «Història huasa». Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2012. Consultat el 2 de setembre de 2011.
- ↑ Revista Universum.1
- 122-139.Consultat el 28 de decembre de 2016.
- ↑ «Protocol per a la descripció del apero del huaso». Direcció de Biblioteques, Archius i Museus. Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2021.
- ↑ «La Facenda (1830-1930)». Memòria Chilena.
- ↑ «ha-trencat-per a-temps ¡Hi ha trencat per a temps!». Patrimoni de Chile.
- ↑ «El "trencat" en el Bicentenario de Chile». BBC News Món. Consultat el 2 de giner de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huaso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>