Clima d'Andalusia

Archiu:Clima andalucía.png

Mapa dels climes d'Andalusia.

El clima d'Andalusia, com el de la Península ibèrica, queda inclós en la zona templada de la Terra, encara que més prop del tròpic que del círcul polar.

Segons la classificació d'Austin Miller, Andalusia estaria ubicada dins dels climes templat-càlits de les costes occidentals. De Martonne la classificaria com dins del clima mediterràneu. Köppen classificaria al clima andalús com a clima Csa. És dir, clima mediterràneu, en hiverns suaus, estius calorosos i pluges escasses, com en certs punts d'Almeria, a on les precipitacions anuals més baixes oscilen entre 150 mm i 250 mm.

El clima d'Andalusia en el context mundial

El clima d'Andalusia ve dau per la seua localisació en la terra, compresa entre 36° N en el seu punt més meridional i 38°44′ N en el més septentrional, trobant-se per tant en la zona templat càlida. La seua situació entre la zona polar i la tropical li dona unes peculiaritats al seu clima.

Andalusia, segons el balanç radiativo, es troba en la zona de transició entre els dominis polar i equatorial, situat entorn a la latitut 37°; per lo que el seu balanç energètic és pràcticament nul. Esta senya va a configurar un de les traces característiques del clima andalús, que és la seua transició entre dominis climàtics diferents i per lo tant zona de trobada de masses d'aire d'orige divers, formades llunt d'Andalusia.

De la mateixa forma, sobre la circulació general atmosfèrica, Andalusia es troba situada en la zona llímit d'acció de les grans anticiclones subtropicales i els grans ciclons polars. Açò va a provocar dos estacions molt ben diferenciades en funció del desplaçament dels centres d'acció en les estacions d'estiu i hivern. D'esta forma, en estiu Andalusia estarà baix l'acció de l'estabilitat generada pels anticiclones subtropicales; i durant l'hivern, el desplazamieanto d'estos cap al sur, permetrà que els centres d'acció polars apleguen fins a Andalusia generant un clima inestable.

Andalusia llongitudinalment es troba entre els meridianos 3°50′ O i 0°34′ I, o lo que és lo mateix en la frontera occidental del continent europeu al mateix temps que de la conca mediterrànea. Per lo tant Andalusia queda oberta a l'acció dels vents humits i inestables de l'oest. Esta ubicació li conferix al clima andalús dos característiques fonamentals: una, que Andalusia estarà baix l'acció dels grans anticiclones subtropicales i dos, en conseqüència d'açò, existirà una marcada diferència entre l'hivern humit i suau, i l'estiu sec i calorós. L'estabilitat estival d'Andalusia, i en general de la zona occidental de les costes mediterrànees, és molt més marcada que en l'interior i que en les costes orientals.

En les costes orientals dels continents; prenent com a eixemple l'oceà Atlàntic i l'anticiclón de les Azores, entorn al com l'aire gira en el sentit de les agulles del rellonge; l'aire penetra en el continent americà molt càlit, ya que la seua trayectòria és sur-nort i transcorre sobre les aigües càlides de la corrent del Golf. Tot açò general corrents convectivas d'aire que generen inestabilitat. Tot este fenomen es veu aumentat per la disposició del relleu en barrera cap a la trayectòria de les masses d'aire, ajudant al seu ascens i per lo tant aumentant la seua inestabilitat.

En Andalusia, situada en la costa occidental europea, la masses d'aire que penetren són més fredes per la seua procedència septentrional i la seua trayectòria per la corrent freda de les Canàries. Ademés l'aire prové majoritàriament del continent africà i la seua humitat és molt escassa (són típiques les tormentes d'arena). Tot açò contribuïx a accentuar el caràcter estable del clima mediterràneu en Andalusia, fent que les sequies estivals siguen comunes.

Factors condicionants del clima d'Andalusia

Si Andalusia no tinguera les complexitat morfològiques que té, i no estiguera banyada per dos mars, la seua clima mediterràneu podríem dir que seria típic i que s'estendria en chicotetes modificacions en tota Andalusia. Pero estos factors, generen una gran complexitat climàtica en Andalusia. Les montanyes suponen una variació altimétrica, barreres front a vents, canvis d'orientació respecte a tipos de temps i masses d'aire, etc. Ademés cal destacar atres factors d'orde termodinàmic, lligats a la situació relativa de Andalcuía front a la circulació atmosfèrica.

Açò fa que en Andalusia nos trobem en gran diversitat de climes: clima mediterràneu de tipo subtropical, de tundra, de clara influència oceànica, climes influenciats per la mar Mediterrànea, etc. Cada tipo de temps en Andalusia té efectes distints d'unes parts a atres de la regió. Començarem aludint als factors d'orde geogràfic ya que la seua influència aplega inclús a plasmar-se en les característiques termodinàmiques:

Ademés de la panoràmica general presentada en l'epígraf anterior, que podria ser atribuible a qualsevol espai ubicat en la conca mediterrànea, Andalusia presenta traces climàtiques peculiars que es deriven de l'intervenció en ella de factors específics i propis. Entre tals factors mereixen destacar-se, per un costat, els de caràcter termodinàmic, lligats al modo d'actuació de la circulació atmosfèrica en l'àmbit concret de la regió i, per un atre costat, els factors d'orde geogràfic, entre els quals el relleu juga el paper primordial, encara que tampoc és desdeñable l'acció de la naturalea de la superfície, en la qual l'alternança de mars i continents i el propi contrast tèrmic entre l'Atlàntic i el Mediterràneu constituïxen les peces clau.

1. Els factors d'orde geogràfic
2. Els factors d'orde termodinàmic

Factors d'orde geogràfic

Factor situació

Archiu:Grazalema2005100.jpg

Grazalema és un dels llocs més plujosos d'Espanya pel Efecte Föhn.

Archiu:Tabernas1.jpg

Desert de Tavernes, el lloc més àrit d'Andalusia i un dels més secs d'Europa.

En latitut, Andalusia s'ubica en la franja templat-càlida de la Terra pròxima als grans deserts tropicals (com el del Sàhara). És un clima de frontera occidental del tipo Csa.

En tots els climes andalusos la seua traça més característica és la mediterraneidad, la sequia estival. Aixina, tots els climes d'Andalusia són mediterràneus, a pesar de les diferències entre Grazalema i el desert almeriense de Tavernes. Per tant, la traça més característica dels climes andalusos és la seua sequia estival, en varis mesos secs, des de 3 o 4 fins a 8 o 10 mesos, en qualsevol punt de la Geografia andalusa.

La escassea de les precipitacions està també prou estesa en Andalusia, pero no és una traça absoluta total. La majoria del territori andalús presenta precipitacions per baix dels 800 mm. Pero existixen excepcions tals com les de la serres de Grazalema i Ubrique, llocs més plujosos d'Espanya. Serra Nevada, la Serra de Segura i Cazorla també presenten precipitacions per damunt dels 800 mm.

Factor relleu

La complexitat morfològica genera grans diferències d'altura, des dels 0 fins als 3500 m s. n. m., per lo que siga un factor important de diversificació climàtica. El relleu influïx des de 4 punts de vista:

Altitut

Grans diferències altitudinals. Les temperatures disminuïxen en l'altura. Aixina, apareixen des de climes subtropicales a climes de tundra.

L'altitut influïx sobre les precipitacions. S'incrementen les precipitacions en les zones montanyoses, generant illots més o menys amplis de precipitacions.

L'altitut genera canvis en el tipo de precipitació. La neu és un element climàtic important. Aixina per eixemple, un factor a tindre en conte és la permanència de la neu en el sol. La neu com a favoridora de certes activitats i com llimitadora d'unes atres.

Disposició del relleu

Les grans cadenes montanyoses andaluses presenten una disposició favorable climáticament. Els conjunts montanyosos d'Andalusia s'òbrin cap a l'Oest per a on penetren masses humides i el front polar, favorint la penetració de vents humits.

Paper de barrera

L'oposició barlovent-sotavent produïx contrasts en els alvertents montanyosos segons miren a vents predominants o els donen l'esquena, generant contrasts climàtics entre barlovent i sotavent.

• Barrera front als vents humits (disimetría pluviométrica).
• Barrera front als vents frets (generant mecanismes tipo Föehn i d'abric en les regions que es troben entre montanyes.

Els vents de l'oest, noroest i del nort afecten a les fronteres nort i oest dels conjunts montanyosos. La frontera nort de les Bètiques està més exposta als vents frets.

Les partixes sur i surest són les zones de sotavent sobre estos tipos de temps predominants, i ací ni els vents del nort generen ones de fredor molt intenses, ya que estos vents es recalientan pel mecanisme Föehn. En les zones del Sur i Surest el vent bufa del Mediterràneu, actuant esta volta com a frontera de barlovent i generant gran inestabilitat (en unir-se un fort grau higrométrico, montanyes abruptes, pluges de caràcter torrencial i violentes, són les gotes fredes que generen pluges catastròfiques).

Contrast entre solà/umbría

En la vertent nort els dies són més curts i els rajos solars incidixen més inclinats. En la vertent sur, existixen més hores de sol, es corrig l'inclinament dels rajos solars generant temperatures més altes.

Tot este tipo de factors s'unixen donant lloc a major varietat de contrasts. Aixina tenim, per eixemple, l'unió de solà i sotavent en les costes d'Almeria.

Existència de dos mars distintes

L'oceà Atlàntic i la mar Mediterrànea es posen en comunicació en l'extrem més meridional d'Andalusia. Pero la comunicació és lo suficientment chicoteta com per a que abdós masses d'aire mantinguen la seua independència.

• Oceà Atlàntic

És una mar oberta influïda pels oceans glaciars. Com tota massa d'aigua presenta unes característiques que van a tindre repercussió en el clima, com és la capacitat calorífica de l'aigua de la mar, que fa que l'aigua de la mar present una gran estabilitat tèrmica. Aixina, en hivern, l'oceà és una massa càlida, i en estiu en ser una massa freda suavisa les temperatures de l'estiu.

Els vents de l'oest tant en hivern com en estiu suavisen les temperatures. Açò s'anirà atenuant conforme nos alluntem de la mar, especialment el factor suavisador de l'estiu. Els vents templats de l'hivern s'accentuen pel mecanisme foëhn. El factor suavisador de l'estiu desparece quan creua les montanyes.

L'efecte humificador de la mar és el factor principal que origina humitat i precipitacions en Andalusia, atenuat per una corrent freda, que ací és la corrent freda de Canàries, la qual, presenta un caràcter restrictiu sobre les precipitacions. Les precipitacions es produïxen en l'mar. Ni tan sols en les àrees oceàniques d'Andalusia les precipitacions seran abundants, ya que l'efecte de corrent freda és major en estiu que en hivern per:

1. Andalusia està més calent, lo que fa disminuir les precipitacions.
2. Andalusia està dominada pel Anticiclón de les Azores.

• Mar Mediterrànea

És una mar tancada que s'estén en el sentit dels paralels. Esta mar es troba en una zona prou càlida de la Terra. És una mar d'aigües molt càlides. Aixina, en estiu, el paper suavisador de la mar és menor. El clima de la costa mediterrànea andalusa presenta hiverns molt suaus i estius molt calorosos. El que els vents predominants siguen de l'Oest fan que el Mediterràneu no siga una font d'humitat important en Andalusia. Quan circunstancialment els vents bufen de l'Est, el Mediterràneu és una font d'aigua per a Andalusia, en unir-se grau higrométrico elevat de la mar, altes temperatures i montanyes abruptes.

Factors d'orde termodinàmic

Entre els factors d'orde termodinàmic, lligats a la circulació atmosfèrica, el més destacable és la posició d'Andalusia en la zona meridional sobre el fluix circumpolar de l'oest. D'esta forma Andalusia es veu afectada per este tipo de temps inestable en situacions puntuals.

Per açò, existix una distinció molt clara entre els tipos de circulació que s'establixen durant l'estiu dels que caracterisen a les restants estaciones. En el primer cas el desplaçament cap a l'hemisferi Nort de tots els centres que componen la circulació general atmosfèrica determina que en el nostre àmbit es localise de manera permanent baix l'acció de les altes pressions del anticiclón de les Azores.

En hivern els anells de la circulació atmosfèrica es desplacen cap al sur i la corrent en chorrada o jet stream pot alcançar les latitut a on es troba Andalcuía. En estos casos les situacions d'estabilitat i inestabilitat se succeïxen alternativament. Ademés la geografia andalusa queda oberta a la penetració de masses d'aire no solament tropicals sino també polars i inclús àrtiques, ya en poca potència.

Per l'importància d'estes masses d'aire en les distintes estacions és necessari recrear els escenaris que generen un tipo de temps o un atre en Andalusia. Per a això primer es va a descriure les distintes masses d'aire i després els diversos tipos de temps existents.