Anticiclón de les Azores
El denominat anticiclón de les Azores (també conegut com Anticiclón de Bermudes-Azores en Norteamérica) és un anticiclón dinàmic subtropical situat, normalment, en el centre del Atlàntic Nort, a l'altura de les illes portugueses de les Azores, en les cridades Latitut del cavall. És el centre d'acció que induïx sobre el clima d'Europa, Nort d'Àfrica i Amèrica del Nort.
Forma un pol de l'oscilació de l'Atlàntic Nort, sent l'atre la baixa islandesa. El sistema influïx en el clima i els patrons climàtics de vastes àrees del nort d'Àfrica i el sur d'Europa i, en menor mida, de l'est d'Amèrica del Nort. La aridez del Desert del Sahara i la sequia estival de la conca mediterrànea es deuen a l'afonament a gran escala i al moviment de l'aire en el sistema. En la seua posició d'estiu, l'extrem oest del anticiclón se centra prop de Bermudes i crea un fluix suroest d'aire tropical càlit cap a la costa este dels Estats Units.
És el responsable del temps sec, solejat i calorós durant el estiu. Excepcionalment també pot eixercir la seua influència en autumne i en primavera, i inclús en hivern. En el cas europeu, el centre del anticiclón es pot situar en el centre del mar Cantàbrica, provocant hiverns secs, templats i bloquejant qualsevol baixa pressió existent.
En estiu, la pressió central del anticiclón ronda els 1024 mbar (hPa) i es mou cap al nort cap a la península ibèrica, causant crestes en la zona de França, nort d'Alemània i suroest del Regne Unit. Açò du altes temperatures i baixa humitat a estes àrees. Quan es donen estes condicions, ocorren fortes ones de calor en la costa este d'Estats Units i una dèbil sequia. Abans de l'arribada de l'hivern, el anticiclón es mou cap al sur de les Azores, permetent que atres sistemes ciclònics invadixquen la península ibèrica i el Mediterràneu.
Este bloc d'altes pressions exhibix naturalea anticiclònica, fent circular les masses d'aire en sentit horari. Per esta direcció de moviment, els fluix de vents orientals africans són impulsats a lo llarc de la perifèria sur del anticiclón des de la costa d'Àfrica Occidental cap al Mar Carib, América Central o les Bahames, favorint la ciclogénesis tropical, especialment durant la temporada de huracans de l'atlàntic
Variacions
[editar | editar còdic]Investigacions sobre el calfament global sugerixen que es podria haver intensificat el anticiclón de les Azores en els últims anys, independentment de les oscilacions típiques com el ENSO, la qual cosa donaria lloc a més precipitacions extremes en tot el surest dels Estats Units. També es podria estar produint un desplaçament latitudinal de la cresta, i alguns models informàtics representen una expansió més cap a l'oest del anticiclón en el futur.[1] No obstant, durant el hivern de 2009-2010, el anticiclón va ser més menut, desplaçat cap al noreste i més dèbil de lo habitual, lo que va permetre que les temperatures de la superfície de l'Atlàntic Central aumentaren ràpidament.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lucas, Tim. "Variable southeast summer rainfall linked to climate change". Duke University. Consultat el 29 d'octubre de 2010.
- ↑ Li, Wenhong; Laifang Li; Rong Fu; Yi Deng; Hui Wang (4 d'octubre de 2010). "Changes to the North Atlantic Subtropical High and Its Role in the Intensification of Summer Rainfall Variability in the Southeastern United States". American Meteorological Society. 24 (5): 1499–1506. CiteSeerX 10.1.1.211.2720. ISSN 1520-0442.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anticiclón de las Azores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.