Ona de calor
Una ona de calor és un periodo sostingut de temperatura extremadament alta per a una regió determinada. L'ona de calor es medix con relación a la temperatura promig considerada per a una determinada regió.
Les ones de calor es formen quan una zona d'alta pressió en la atmòsfera superior s'intensifica i permaneix sobre una regió durant varis dies o inclús semanes.[2] Açò atrapa la calor prop de la superfície terrestre. Per lo general, és possible pronosticar les ones de calor, lo que permet a les autoritats emetre una alerta en antelació.
Una ona de calor es considera un fenomen meteorològic extrem que té un impacte en la salut de les persones, en el mig ambient i en l'economia.
Supon un perill per a la salut humana, ya que la calor i la llum solar sobrepassen la capacitat de termorregulación dels sers humans.[3] Poden reduir la productivitat laboral, interrompre els processos agrícoles i industrials i danyar les infraestructures.[4][5] Les ones de calor severes han provocat catàstrofe agrícoles i mils de morts per hipertermia.[3] Han aumentat el risc d'incendis forestals en zones afectades per la sequia.[6]
Com a conseqüència del canvi climàtic, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic sobre un aument en la freqüència i duració de les ones de calor a nivell global.[7] Este aument té múltiples conseqüències per a la salut humana i la seguritat alimentària i energètica.
Definicions
[editar | editar còdic]Ya que no existix una definició estandardisada d'ona de calor,[8][9]les agències meteorològiques de cada país tenen definicions pròpies respecte de lo que consideren una ona de calor.
Europa
[editar | editar còdic]En Espanya, la Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) definix com a ona de calor un periodo d'a lo manco tres dies consecutius en que a lo manco el 10 % de les estacions meteorològiques considerades registren temperatures ambientals per damunt del percentil del 95 % de la seua série de temperatures màximes diàries dels mesos de juliol i agost del periodo 1971-2000.[10]
En els Països Baixos, es considera ona de calor al periodo d'a lo manco 5 dies consecutius en el que la temperatura màxima en De Bilt excedix 25 °C (77 °F), en a lo manco 3 dies d'eixe periodo de temperatura màxima en De Bilt superior a 30 °C (86 °F).[11] Igual definició és usada en Bèlgica, Dinamarca i Luxemburc.
Amèrica del Sur
[editar | editar còdic]En Argentina, el Servici Meteorològic Nacional (SMN) definix com a ona de calor al periodo en el qual les temperatures màximes i mínimes igualen o superen, per lo manco durant 3 dies consecutius i en forma simultànea, el percentil 90, calculat a partir de les senyes diàries durant els mesos d'octubre a març (semestre càlit en l'hemisferi sur) del periodo 1961-2010.[12]
En Uruguay es definix ona de calor quan les temperatures extremes persistixen per més de tres dies consecutius.[13]
Amèrica del Nort
[editar | editar còdic]En els Estats Units, una ona de calor es definix normalment com el periodo de 3 o més dies consecutius per damunt de 90 °F (32,2 °C).
La mateixa definició val per a Mèxic, encara que en llínees generals el territori mexicà soporta temperatures superiors.Plantilla:Cita necessària
Causes de les ones de calor
[editar | editar còdic]Les ones de calor es produïxen quan una massa d'aire càlit i sec permaneix sobre una regió durant un periodo prolongat, que pot estendre's des de varis dies fins a semanes. Este fenomen es relaciona principalment en la presència de sistemes d'alta pressió atmosfèrica, coneguts com anticiclones, que actuen com a bloquejos i dificulten l'ingrés de fronts frets, ademés de llimitar la formació de núvols. L'aire descendent en estos sistemes es comprimix i eleva la seua temperatura, lo que genera un efecte de retenció de la calor en la superfície.[14]
Factors associats
[editar | editar còdic]- Anticiclones: Els sistemes d'alta pressió funcionen com a bloquejos atmosfèrics que restringixen l'alvanç de masses d'aire fret i reduïxen la nuvolositat, favorint l'acumulació d'aire càlit.[2][6]
- Advección d'aire càlit: L'arribada de masses d'aire procedents d'atres regions, com el nort d'Àfrica cap a la península ibèrica, intensifica els episodis de calor.[2][6]
- Subsidencia de l'aire: El descens de l'aire en els anticiclones produïx compressió i un aument adicional de la temperatura.[2][6]
- Radiació solar: L'escassa formació de núvols favorix l'incidència directa i prolongada de la radiació solar, lo que incrementa el calfament de la superfície.[2][6]
- Canvi climàtic: Encara que les ones de calor són fenomens naturals, el canvi climàtic ha incrementat la seua freqüència, duració i intensitat.[2][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Environmental Research Letters.8(3)
- 034018.ISSN 1748-9326.doi:10.1088/1748-9326/8/3/034018.Consultat el 2022-06-15.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Copernicus. «Heatwaves – a brief introduction». climate.copernicus.eu. Consultat el 2025-08-27.
- ↑ 3,0 3,1 Organisació Mundial de la Salut. «Calor i salut» (en és). www.who.int. Consultat el 2025-08-27.
- ↑ «Deadly heatwaves threaten economies too» (en en). phys.org. Consultat el 2025-08-27.
- ↑ Christian Aid. «Report shows extreme weather causing at least $41bn damage baix far this year» (en en-en). Consultat el 2025-08-27.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 IPCC.Consultat el 27 d'agost de 2025.
- ↑ Hoegh-Guldberg, O., D. Jacob, M. Taylor, M. Bindi, S. Brown, I. Camilloni, A. Diedhiou, R. Djalante, K.L. Ebi, F. Engelbrecht, J. Guiot, Y. Hijioka, S. Mehrotra, A. Payne, S.I. Seneviratne, A. Thomas, R. Warren, and G. Zhou, 2018: Impacts of 1.5ºC Global Warming on Natural and Human Systems. In: Global Warming of 1.5°C. An IPCC Special Report on the impacts of global warming of 1.5°C above pre-industrial levels and related global greenhouse gas emission pathways, in the context of strengthening the global response to the threat of climate change, sustainable development, and efforts to eradicate poverty [Masson-Delmotte, V., P. Zhai, H.-O. Pörtner, D. Roberts, J. Skea, P.R. Shukla, A. Pirani, W. Moufouma-Okia, C. Péan, R. Pidcock, S. Connors, J.B.R. Matthews, Y. Chen, X. Zhou, M.I. Gomis, E. Lonnoy, T. Maycock, M. Tignor, and T. Waterfield (eds.)]. In Press.
- ↑ «heat wave | meteorology | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2022-06-15.
- ↑ Journal of Applied Meteorology and Climatology.40(4)
- 762–775.ISSN 1520-0450.doi:10.1175/1520-0450(2001)040<0762:OTDOAH>2.0.CO;2.Consultat el 2022-06-15.
- ↑ Agència Estatal de Meteorologia.Consultat el 13 de juny de 2017.
- ↑ «KNMI: Hittegolf nader verklaard». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2006. Consultat el 2022-06-15.
- ↑ Servici Meteorològic Nacional. Ones de calor. http://www3.smn.gob.ar/serviciosclimaticos/?mod=elclima&aneu=13 (accedit el 19/Mar/2019). » http://www3.smn.gob.ar/serviciosclimaticos/?mod=elclima&aneu=13
- ↑ «a-reduccion-riscs/3-preparandonos-per a-tot/ona-calor Ona de calor» (en és). Sistema Nacional d'Emergències. Consultat el 2023-06-29.
- ↑ «Heatwave» (en en). World Meteorological Organization. Consultat el 2025-08-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ola de calor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.